La demanda social en relació amb les activitats fisicoesportives de lleure en l’entorn natural té un increment constant. L’afluència creixent de practicants d’aquestes activitats comporta uns beneficis en el territori, especialment en les infraestructures i en l’economia dels municipis i espais on tenen lloc, però també comporta un conjunt de problemàtiques per la pressió a què es veuen sotmesos els delicats ecosistemes on es fan les activitats i també per la necessitat de garantir la seguretat de les persones que les practiquen.

Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest Decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l’augment continuat de persones usuàries, el Govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat d’incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la seguretat de les persones practicants i protegir l’entorn natural.

Aquest Decret aplica i desplega diverses previsions i principis de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, i en especial els principis rectors continguts a les lletres k i p de l’article 3.2, que insten la Generalitat a prendre les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut de les persones practicants i a aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives de lleure, i l’article 62.3, que fa referència a les obligacions que han de complir les entitats, establiments i empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques i d’esbarjo. També es dicta en el marc de la legislació sobre d’altres matèries connexes, com són la salvaguarda del medi natural, la protecció de les persones consumidores i usuàries, i la regulació de títols i ensenyaments del personal tècnic d’esport.

D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;
A proposta del conseller de Cultura i del conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, i d’acord amb el Govern,

Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Article primer
Objecte
1.1 El present Decret té per objecte la regulació de les activitats fisicoesportives que es practiquen en el medi natural amb finalitats recreatives i de lleure.
1.2 Es consideren incloses en l’àmbit definit en l’apartat 1 totes les activitats fisicoesportives que reuneixen les característiques següents:
a) Es fan amb finalitats recreatives i no formen part de competicions organitzades per les federacions esportives o altres associacions esportives degudament registrades, ni estan relacionades amb aquestes competicions, com és el cas dels entrenaments.
b) Es fan en el medi natural, és a dir, en espais de menor o major extensió que contenen un o més ecosistemes no essencialment transformats per l’explotació i ocupació humanes, i poden representar un risc de deteriorament d’aquest medi natural.
c) Poden resultar afectades i condicionades per factors meteorològics, per l’ecosistema i per altres dificultats del medi, per la qual cosa representen un cert risc per a les persones que les practiquen.
1.3 Queden excloses d’aquest Decret les activitats següents:
a) Les regulades pel Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, o norma que el substitueixi, sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona del present Decret.
b) Les organitzades per les escoles esportives nàutiques regulades per l’Ordre del Ministeri de Transports i Comunicacions de 2 d’octubre de 1980, o norma que la substitueixi.

Article 2
Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural
2.1 En el Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural, que consta a l’annex 1, es determinen les activitats que es consideren incloses en aquest concepte als efectes de l’aplicació del present Decret.
2.2 No s’inclouen en el Catàleg, i per tant queden excloses del present Decret, les activitats fisicoesportives en el medi natural la pràctica de les quals està regulada per normativa específica, sempre que aquesta contingui les disposicions necessàries per assegurar unes condicions similars a les previstes en aquest Decret.

Article 3
Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural
3.1 El Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural té caràcter públic i és gestionat pel Consell Català de l’Esport. En aquest Cens han d’estar incloses totes les persones i entitats organitzadores d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
3.2 El Registre de Turisme de Catalunya ha de facilitar al Consell Català de l’Esport les dades referents a les empreses inscrites que organitzin activitats regulades en aquest Decret. Aquesta informació s’ha d’actualitzar, per part del Registre de Turisme, com mínim cada sis mesos. Un cop rebuda la informació, el Consell Català de l’Esport inscriu les empreses al Cens, llevat que falti alguna de les dades previstes a l’apartat 4. En aquest darrer supòsit, el Consell ha de requerir l’empresa afectada per tal que, en el termini de trenta dies, aporti la documentació que falti.
3.3 Les entitats inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats regulades en aquest Decret s’inscriuen d’ofici en el Cens. Amb aquest objecte, les entitats han d’aportar la documentació prevista a les lletres d, e, f i g de l’apartat 4. Si la documentació no s’aporta quan es demana la inscripció o adscripció, el Registre d’entitats esportives ha de requerir les entitats perquè l’aportin en el termini de trenta dies.
3.4 Les persones i entitats que no figuren inscrites en el Registre de Turisme de Catalunya o en el Registre d’entitats esportives han de sol·licitar al Consell Català de l’Esport la inclusió en el Cens. Amb la sol·licitud han d’aportar la documentació següent:
a) Denominació i DNI o NIF de la persona o entitat organitzadora.
b) Domicili social.
c) Certificació del Registre on constin inscrits, si escau.
d) Identificació del responsable tècnic o responsable tècnica i de la resta de personal tècnic de què disposa, amb acreditació de la seva titulació, o bé previsió del personal de què disposarà.
e) Documentació que acrediti el compliment de les obligacions previstes a les lletres a i b de l’article 7.1, o a la lletra a de l’article 13.1, segons escaigui.
f) Certificació emesa per un responsable tècnic o responsable tècnica, amb la titulació prevista a l’article 8.1.a), sobre el compliment de l’obligació que estableix l’article 7.1.d).
g) Memòria i relació de les activitats fisicoesportives en el medi natural que s’ofereixen i lloc on es realitzen.
3.5 La inclusió en el Cens s’ha de notificar a la persona o entitat interessada en el termini de dos mesos des de la recepció de tota la documentació prevista a l’apartat 4.
3.6 Les persones i entitats incloses en el Cens han de comunicar al Consell Català de l’Esport qualsevol modificació de les dades aportades inicialment, en el termini de trenta dies des que s’hagi produït la modificació. Les entitats inscrites al Registre de Turisme o al Registre d’entitats esportives que hagin comunicat les modificacions al registre corresponent no cal que les comuniquin al Cens
3.7 L’incompliment de les obligacions previstes en aquest article pot donar lloc a l’actuació inspectora corresponent.

Article 4
Condicions de les persones practicants
4.1 Per a la participació de menors d’edat en les activitats regulades en aquest Decret, les persones o entitats organitzadores han de disposar prèviament i per escrit de l’autorització dels pares o tutors, en la qual ha de constar la identificació de l’activitat o activitats que s’autoritzen, un cop coneguda la informació prevista a l’article 10.1.
4.2 Les persones o entitats que organitzen les activitats poden exigir unes condicions d’edat, d’estat físic i de salut per poder practicar-les, condicions que han d’estar justificades per les característiques de l’activitat, per les condicions en què s’ha de practicar o per altres circumstàncies motivades degudament.
4.3 En aquelles activitats la pràctica de les quals comporti una especial dificultat tècnica o un risc important per a les persones practicants, l’organitzador ha de limitar la seva oferta a les persones que tinguin els coneixements i la capacitat d’execució necessaris.

Article 5
Respecte al medi natural
La pràctica de les activitats regulades en aquest Decret s’ha d’adequar a l’establert en la normativa de medi ambient, en especial en relació amb les previsions de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i disposicions que la desenvolupen sobre la conservació dels espais naturals i la protecció de la flora, la fauna i la gea, i requereix les autoritzacions que, si escau, siguin exigibles. Quan l’activitat es realitza en terrenys inclosos en espais naturals de protecció especial o inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, s’ha de complir la normativa específica de l’espai natural o del Pla i els instruments de planificació que el despleguin.

Capítol 2
Organització i gestió de les activitats fisicoesportives en el medi natural
Secció 1a
Règim general
Article 6
Subjectes
Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a totes les persones naturals i jurídiques que presten el servei organització i gestió de les activitats regulades en aquest Decret, excepte les que reuneixin els requisits establerts a l’article 12.

Article 7
Obligacions
7.1 Les persones o entitats previstes a l’article 6 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions següents:
a) Tenir contractada una pòlissa d’assegurances d’accidents personals per a les persones practicants de les activitats fisicoesportives, que cobreixi les despeses de curació, rescat i trasllat fins a 6.000 euros per víctima i un capital mínim per víctima de 3.000 euros en cas de mort i 6.000 euros en cas d’invalidesa. L’obligació de contractar aquesta assegurança no és exigible en el cas que les persones practicants tinguin la llicència esportiva prevista a l’article 23.3 de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
b) Tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de les activitats fisicoesportives, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.
c) Disposar del personal tècnic necessari d’acord amb el que estableixen l’article 8 i l’annex 2.
d) Tenir els equips i el material propi per a la pràctica de l’activitat, en les condicions que estableix l’article 9.
e) Estar incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
f) Comunicar previsorament, amb la periodicitat programada, les seves activitats a les autoritats territorials competents en matèria de seguretat i de salvament dels llocs on s’executin. En les activitats d’alt risc cal disposar d’un pla d’emergència adaptat a l’activitat concreta.
7.2 En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses persones o entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.

Article 8
Personal tècnic
8.1 Totes les persones i entitats regulades en aquesta secció han de disposar del personal tècnic necessari per assumir la part tècnica de l’organització, per garantir en tot moment el control de les activitats i per assessorar i acompanyar les persones practicants. En concret, en relació amb cada activitat, la persona o entitat organitzadora ha de designar:
a) El responsable tècnic o responsable tècnica de l’activitat, que ha de tenir alguna de les titulacions previstes en l’apartat 1 de l’annex 2. El responsable tècnic o responsable tècnica no ha de ser present necessàriament en l’execució de l’activitat però ha de dur-ne a terme la planificació, el control, el seguiment i l’avaluació.
b) El personal tècnic que ha d’acompanyar els o les practicants durant l’execució de l’activitat. Aquest personal tècnic ha de ser major d’edat i ha de tenir alguna de les titulacions o acreditacions formatives que es detallen a l’annex 2, amb una formació especialitzada en l’activitat i, a més, la formació en atenció sanitària immediata de nivell 2 prevista en el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata. En cas que la titulació sigui de les previstes a les lletres a i b de l’apartat 1 de l’annex 2, o a les lletres e, f, h, i, i j de l’apartat 2 l’annex 2, cal que el personal compti amb l’habilitació del Consell Català de l’Esport.
8.2 L’habilitació del Consell Català de l’Esport a què fa referència l’apartat 1.b) s’atorga per a l’activitat o les activitats en les quals les persones interessades acreditin la formació específica prevista a l’annex 2. Per obtenir l’habilitació, les persones interessades han de presentar al Consell Català de l’Esport una sol·licitud amb la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia del DNI.
b) Còpia compulsada del títol o acreditació formativa.
c) Certificat del centre on s’hagin cursat els ensenyaments específics de l’activitat o activitats fisicoesportives per a les quals es demani l’habilitació. Aquest certificat ha d’incloure el pla d’estudis del títol o formació, la càrrega lectiva i el contingut dels ensenyaments que es corresponen amb l’activitat per a la qual es demana l’habilitació.
La concessió o denegació de l’habilitació s’ha de notificar a les persones interessades en el termini de dos mesos.

Article 9
Equips i material
9.1 Els equips i el material que les persones o entitats organitzadores i el personal tècnic empren en la realització de les activitats regulades en aquest Decret i el que posen a disposició de les persones que practiquen les activitats han de complir la normativa vigent aplicable i, si escau, han d’estar homologats pels organismes competents i reunir les condicions de conservació i de seguretat necessàries en funció de l’activitat a què estiguin destinats i del medi on aquesta es practica.
9.2 El personal tècnic i totes les persones que participen en cada activitat han de disposar dels equips i el material adients per a la pràctica de l’activitat, per garantir-ne la seguretat en el desenvolupament i també per fer front als riscos i als canvis meteorològics que, de manera raonable, siguin previsibles. Les persones o entitats organitzadores de les activitats regulades en aquest Decret han de subministrar aquests equips i materials o bé, si són aportats per les persones practicants, han de comprovar que reuneixen les condicions necessàries per a la pràctica de l’activitat.
9.3 Les persones o entitats organitzadores de les activitats són responsables de mantenir en condicions de conservació i d’ús adequats els equips i el material propis.

Article 10
Informació
10.1 Les persones o entitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els punts següents:
a) Descripció de l’activitat i riscos físics que comporta.
b) Descripció de l’espai físic on s’ha de desenvolupar l’activitat: destinació i trajecte a recórrer.
c) Mesures que han d’adoptar-se per preservar el medi natural i altres elements de l’entorn.
d) Equip i material que ha d’utilitzar-se.
e) Coneixements que es requereixen, dificultats que implica la pràctica de l’activitat i comportament a seguir en cas de perill.
f) Existència d’una d’assegurança amb les seves condicions i quanties.
g) Pla d’emergència, quan l’activitat ho requereixi.
h) Existència de fulls de reclamació a la seva disposició.
i) Edat i condicions mínimes per poder participar en l’activitat.
j) Full de servei, que ha de contenir el preu i la forma de pagament.
k) Número de cens.
10.2 Les persones i entitats que es dediquen a l’organització de les activitats regulades en aquest Decret han de tenir a disposició del públic la llista de preus, els impostos aplicables, els serveis i activitats que ofereixen i el lloc on es realitzen.

Article 11
Fulls de reclamacions
Les persones i entitats regulades en aquesta secció han de disposar de fulls de reclamacions a disposició dels clients i clientes.

Secció 2a
Activitats organitzades per federacions esportives i entitats esportives federades
Article 12
Subjectes
Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a les federacions esportives i a les entitats esportives federades que organitzen i gestionen les activitats regulades en aquest Decret.
És requisit per a l’aplicació d’aquesta secció que les persones practicants de les activitats disposin de llicència federativa. Les activitats organitzades per federacions i entitats esportives en què les persones practicants no disposen de llicència federativa es regeixen per la secció 1a.

.
Article 13
Obligacions
13.1 Les entitats a què fa referència l’article 12 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions següents:
a) Tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil en els termes que estableix l’article 11.9 del Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes, modificat pel Decret 333/2002, de 19 de novembre.
b) El control i el desenvolupament de l’activitat l’ha de dur a terme personal tècnic que disposi d’alguna de les formacions detallades a l’annex 2, amb una formació especialitzada en l’activitat.
c) Vetllar perquè les persones practicants disposin del material adequat a la pràctica concreta de l’activitat.
d) Estar inscrites en el registre corresponent i incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
13.2 En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.

Article 14
Informació
Les entitats que organitzen activitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els punts expressats als apartats a, b, c, d, e, f, g, i i k de l’article 10.1.

Capítol 3
Inspecció i règim sancionador
Article 15
Inspecció
15.1 Correspon al Consell Català de l’Esport vetllar pel compliment d’aquest Decret, en els termes previstos als articles 64 i següents de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
15.2 Les administracions locals estan facultades per exercir la inspecció del compliment d’aquest Decret en el seu àmbit territorial.

Article 17
Procediment sancionador
17.1 En el cas d’infraccions tipificades per la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, previstes a l’article 16 d’aquest Decret, la competència per incoar els expedients sancionadors i per imposar les sancions correspon al secretari o secretària general de l’Esport. La tramitació dels expedients sancionadors correspon al Consell Català de l’Esport.
17.2 En el cas de les infraccions tipificades en Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris, i en la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, la competència correspon als òrgans que estableixen aquestes lleis i les disposicions que les despleguen.

Disposició addicional primera
D’acord amb l’establert a l’article 2.2 d’aquest Decret, es regeixen per la seva normativa específica les activitats de caça, pesca i immersió.

Disposició addicional segona
D’acord amb el que estableix l’article 6.1 del Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, l’entitat organitzadora ha de destinar a l’activitat el personal tècnic necessari amb les titulacions i altres requisits que estableix l’article 8.1.b) del present Decret quan, en el marc de les activitats regulades en el Decret 337/2000, s’inclogui una activitat de les que s’indiquen a continuació, d’acord amb les definicions de l’annex 1:
Descens en barrancs i engorjats.
Espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental).
Salt de pont.
Salt elàstic.
Ciclocròs.
Marxa a cavall.
Quads.
Quatre per quatre.
Recorregut de bosc o de camp.
Trial.
Enduro.
Descens en bot (rafting).
Hidrotrineu (hydrospeed).
Piragüisme.
Bus-bob.
Esquí nàutic.
Fly-surf.
Motonàutica.
Parapent d’arrossegament.
Rem.
Surf.
Surf a vela.
Vela.
Wake Board.
Ala de pendent (Parapent).
Ala delta.
Baló aerostàtic (Aerostació, Baló).
Paracaigudisme.
Paramotor.
Ultralleugers.
Vol a motor.
Vol a vela.
Motos de neu.
Trineu amb gossos (Múixing).

Disposició addicional tercera
Les disposicions d’aquest Decret són aplicables a les activitats de salt de pont i salt elàstic que es practiquin en qualsevol altre medi que no sigui el natural.

Disposició addicional quarta
Per Ordre del conseller o consellera competent en matèria d’esport, a proposta del secretari o secretària general de l’Esport, es poden afegir o suprimir activitats en el Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural que consta a l’annex 1. Pel mateix procediment es poden afegir noves formacions a l’apartat 2 de l’annex 2, sempre que compleixin el requisit de contenir una formació específica de 60 hores en l’activitat corresponent.

Disposició addicional cinquena
La sol·licitud d’inscripció al Registre de Turisme de Catalunya de les empreses que es dediquen a l’organització de les activitats regulades en aquest Decret s’ha d’adreçar al director o directora general de Turisme i hi han de constar les dades següents:
a) Nom i cognoms, domicili, NIF del o de la sol·licitant i nom comercial amb el qual du a terme la seva activitat. En el cas de ser una persona jurídica cal acreditar, a més, les dades de registre de la societat.
b) Còpia dels documents que acreditin el punt anterior.
c) Còpia de l’autorització de navegació atorgada per l’organisme competent, en els casos en què l’activitat es desenvolupi en aigües de domini públic i quan estigui relacionada amb la navegació aèria.
d) Còpia del darrer rebut de llicència fiscal.
e) La documentació que estableixen les lletres d, e, f i g de l’article 3.4 del present Decret.

Disposició addicional sisena
De conformitat amb el que estableix l’Annex II, "Assistència sanitària l’import de la qual s’ha de reclamar als tercers obligats al pagament", del Reial decret 63/1995, de 20 de gener, sobre ordenació de prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut, o normativa que el substitueixi, no són a càrrec del Servei Català de la Salut les despeses d’assistència sanitària generades a causa d’un accident, produït per qualsevol causa, de les persones practicants de les activitats regulades pel present Decret, ni les despeses d’assistència sanitària generades per danys a terceres persones produïts per responsabilitat de l’organitzador de l’activitat o de les mateixes persones practicants.
El centre sanitari prestador de l’assistència ha de facturar aquestes despeses al tercer que estigui obligat al seu pagament d’acord amb el que estableixen l’article 62.3 de la Llei de l’esport, Text únic aprovat per Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, i el present Decret, o, si s’escau, li ha de reclamar les despeses corresponents als serveis prestats.

Disposició transitòria primera
A l’efecte de la seva inclusió en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural, les entitats esportives inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats fisicoesportives en el medi natural han de comunicar a l’esmentat Registre aquesta circumstància en el termini de dos mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, i han de presentar la documentació que estableix l’article 3.3.

Disposició transitòria segona
—1 Les persones que no tenen les titulacions o acreditacions formatives previstes a l’annex 2 i que poden acreditar una experiència laboral de 24 mesos en l’exercici de les funcions tècniques previstes als articles 8.1 i 13.1.b), poden sol·licitar al Consell Català de l’Esport una habilitació provisional per exercir les funcions esmentades.
—2 Les persones interessades a obtenir l’habilitació provisional han de presentar una sol·licitud al Consell Català de l’Esport, amb la documentació següent:
a) Fotocòpia del DNI.
b) Documentació que acrediti l’experiència laboral prevista a l’apartat 1. La documentació a presentar és la següent:
Si el treball s’ha fet per compte aliè: contracte o contractes de treball, i certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada estigui afiliat, en què consti l’empresa, la categoria laboral o grup de cotització i el període de cotització.
Si el treball s’ha fet com a autònom: certificat de l’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques, justificants de pagament d’aquest impost, i certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada estigui afiliat, en què consti el període de cotització en el règim especial de treballadors autònoms.
—3 Les habilitacions provisionals previstes en aquesta disposició tindran una vigència de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Durant aquest període, les persones habilitades podran exercir les funcions previstes a l’article 8.1 i a l’article 13.1.b).

Disposició derogatòria
Queden derogades les disposicions següents:
Decret 81/1991, de 25 de març, pel qual s’estableixen els requisits que han de reunir les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 10 d’abril de 1991, per la qual s’especifiquen les activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 20 d’octubre de 1992 per la qual s’estableixen els requisits provisionals dels monitors de les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 13 de juliol de 1993, per la qual s’estableixen les proves provisionals de les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Disposició final
El present Decret entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al DOGC. No obstant això, les obligacions que estableixen els articles 8.1 i 13.1.b) no seran exigibles fins al cap d’un any de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

Barcelona, 4 de febrer de 2003

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller de Cultura
Antoni Fernàndez Teixidó
Conseller de Treball, Indústria,
Comerç i Turisme

Annex 1

—1 Activitats en espais rocosos

1.1 Descens en barrancs i engorjats.
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o torrent a través d’un barranc, combinant la natació, les tècniques d’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia amb la denominació de descens de canons i engorjats; especialitat esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de descens de barrancs).
1.2 Escalada.
Pràctica esportiva que consisteix a pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l’ajut de mitjans artificials (cordes, pitons).
(Disciplina esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
1.3 Espeleologia.
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.
(Modalitat i disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia).
1.4 Espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental).
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves amb recorregut subaquàtic.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia).
1.5 Salt de pont.
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d’un pont, subjectat per una corda lleugerament elàstica que deixa suspès el saltador en l’aire.
1.6 Salt elàstic.
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d’un lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.
1.7 Vies ferrades.
Pràctica esportiva que consisteix a seguir una ruta predeterminada mitjançant una cordada instal·lada en espais preferiblement rocosos.

—2 Activitats a l’alta muntanya

2.1 Alpinisme.
Pràctica esportiva que consisteix en l’ascensió a pics elevats o difícilment accessibles, amb la utilització de mitjans tècnics de progressió i protecció (piolet, grampons, cordes, etc.). Inclou la pràctica d’escalada en glaç.
(Disciplina esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
2.2 Esquí de muntanya.
Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís o mitjançant una planxa de neu (surf de neu), que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones d’alta muntanya en pujada o baixada amb forts desnivells.
(Especialitat esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
2.3 Excursionisme.
Conjunt de les diverses activitats de muntanya que no requereixen de mitjans tècnics de progressió i protecció, com senderisme, marxes i caminades, travesses, ascensions i acampades. Només es considera inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret quan es faci a l’alta muntanya.
(Modalitat esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

—3 Activitats a la mitja i baixa muntanya i a la plana

3.1 Bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya.
Pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se per terrenys variats mitjançant una bicicleta d’estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme amb la denominació de BTT, i especialitat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de bicicleta de muntanya).
3.2 Ciclocròs.
Pràctica esportiva que consisteix en la disputa de curses ciclistes en camp obert.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme).
3.3 Cicloturisme.
Pràctica esportiva que consisteix a fer turisme amb bicicleta.
3.4 Curses d’orientació.
Cursa esportiva que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat sobre un mapa mitjançant tècniques d’orientació.
(Modalitat esportiva de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya).
3.5 Marxa a cavall.
Pràctica esportiva a cavall per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament.
(Especialitat esportiva de la Federació Catalana d’Hípica).
3.6 Quads.
Pràctica esportiva motociclista d’habilitat, resistència i velocitat, consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb una motocicleta amb quatre rodes anomenada "quad".
3.7 Quatre per quatre.
Pràctica esportiva automobilista d’habilitat, resistència o velocitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb un vehicle dotat de tracció a les quatre rodes.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Automobilisme).
3.8 Recorregut de bosc o de camp.
Pràctica esportiva que consisteix a encertar uns blancs fixos que representen dianes concèntriques o figures d’animals en dues dimensions o volumètriques mitjançant arc i fletxes en un recorregut habitualment de bosc, però que pot ocupar espais oberts en part o en la seva totalitat.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc).
3.9 Trial.
Pràctica esportiva motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).
3.10 Enduro.
Pràctica esportiva motociclista de resistència i velocitat consistent a recórrer combinadament trams en un espai natural i circuit de velocitat.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).

—4 Activitats aquàtiques

4.1 Descens en bot (rafting).
Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d’aigües braves amb bots inflables que es manegen amb pagaies.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de descens en bot de competició).
4.2 Hidrotrineu (hydrospeed).
Pràctica esportiva que consisteix a descendir per rius d’aigües turbulentes en un vehicle en forma de trineu, en el qual l’esportista queda submergit dins l’aigua de cintura en avall.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de hidrospeed).
4.3 Piragüisme.
Pràctica esportiva que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac.
(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme).
4.4 Bus-bob.
Pràctica esportiva que consisteix en planar sobre una superfície d’aigua damunt d’una embarcació pneumàtica, arrossegat per una embarcació a motor.
4.5 Caiac de mar.
Varietat del piragüisme que es realitza en aigües marítimes.
4.6 Esquí nàutic.
Pràctica esportiva que consisteix a esquiar sobre una superfície d’aigua arrossegat per una embarcació a motor.
(Modalitat esportiva de la Federació Catalana d’Esquí Nàutic).
4.7 Fly-surf.
Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de surf arrossegat per un gran estel.
4.8 Motonàutica.
Utilització esportiva d’embarcacions a motor.
(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Motonàutica).
4.9 Parapent d’arrossegament.
Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per enlairar-se i planar arrossegat per una embarcació, normalment a motor.
4.10 Rem.
Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb embarcacions mogudes per rems.
(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Rem).
4.11 Surf.
Pràctica esportiva nàutica que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.
4.12 Surf a vela.
Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de vela.
(Especialitat esportiva de la Federació Catalana de Vela).
4.13 Vela.
Pràctica esportiva nàutica realitzada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Vela).
4.14 Wake Board.
Pràctica esportiva que consisteix en esquiar sobre una superfície d’aigua mitjançant planxa única arrossegada per una embarcació a motor.
(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Esquí Nàutic).

—5 Activitats aèries

5.1 Ala de pendent (Parapent).
Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per planar llançant-se des d’un pendent.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.2 Ala delta.
Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aeronau composta per una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, per un talabard, del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet maniobrar l’aparell durant el vol, i per un trapezi, on s’agafa amb les mans.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.3 Baló aerostàtic (Aerostació, Baló).
Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un aeròstat sense motor compost per un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire (hidrogen, heli, etc.) que s’eleva a causa de la força ascensional i que va proveït d’una barqueta per portar tripulants, instruments, etc.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.4 Paracaigudisme.
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se amb un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.5 Paramotor.
Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un parapent que té com a sistema de propulsió un motor incorporat a l’arnès del o de la pilot, que li permet enlairar-se des d’un terreny pla amb una trajectòria ascendent,
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.6 Ultralleuger.
Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aerodina de poc pes i de concepció simplificada, composta per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 cavalls.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.7 Vol a motor.
Pràctica esportiva de vol d’un avió a motor consistent a fer grans recorreguts o exercicis en l’aire.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.8 Vol a vela.
Pràctica esportiva de vol d’un planador consistent a fer grans recorreguts aprofitant els corrents d’aire ascendents.
(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

—6 Activitats a la neu

6.1 Esquí alpí.
Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís en pistes degudament habilitades i senyalitzades, que consisteix en diferents tipus de descens i en salts.
(Disciplina esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports d’Hivern).
6.2 Esquí de fons.
Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix a recórrer diferents itineraris en pujada o baixada amb desnivells moderats.
(Disciplina esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports d’Hivern).
6.3 Motos de neu.
Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant un vehicle monoplaça, carenat, proveït d’un parell d’esquís curts, a la part del davant, que fan la funció directriu, i un parell de cintes sens fi de cautxú, a la part del darrere, accionades per un motor de dos temps, que fan la funció motriu.
6.4 Raqueta de neu.
Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant una espècie de calçat, semblant al cos d’una raqueta, que serveix per desplaçar-se.
(Especialitat esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
6.5 Surf de neu.
Pràctica esportiva que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de fusta, de material plàstic, etc.
(Disciplina esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports d’Hivern).
6.6 Trineu amb gossos (múixing)
Pràctica esportiva que consisteix en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.
(Disciplina esportiva de la modalitat d’esports de trineu de la Federació Catalana Esports d’Hivern).

Annex 2

—1 Formació que ha de tenir el personal que assumeix la responsabilitat tècnica de les activitats.
a) Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, amb una formació especialitzada en activitats esportives en el medi natural.
b) Diplomatura de mestre-especialitat educació física, amb formació especialitzada en activitats esportives en el medi natural.
c) Tècnic o tècnica superior d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent (títol regulat pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny).

—2 Formació que ha de tenir la resta de personal tècnic.
a) Tècnic o tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent (títols regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny).
b) Tècnic o tècnica en conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (títol regulat pel Reial decret 2049/1995, de 22 de desembre), respecte de les activitats següents: excursionisme, cicloturisme, bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya, ciclocròs, curses d’orientació i marxa a cavall.
c) Diploma acreditatiu de nivell I, nivell II o nivell III de la modalitat esportiva corresponent, de les formacions previstes en l’Ordre de 5 de juliol de 1999 del Ministeri d’Educació i Cultura.
d) Certificat de primer nivell de tècnic o tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent dels ensenyaments previstos en el Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny.
e) Formacions realitzades i certificades per l’Escola Catalana de l’Esport en les modalitats, disciplines i especialitats corresponents, de conformitat amb el Decret 4/1994, d’11 de gener, i amb la Resolució de 27 d’octubre de 1989, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
f) Diplomes o titulacions federatives realitzades amb anterioritat a l’Ordre de 5 de juliol de 1999 del Ministeri d’Educació i Cultura, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
g) Formació realitzada per l’Escola de Capacitació Agrària Eqüestre respecte de l’activitat de marxa a cavall.
h) Directors/es o monitors/es d’activitats de lleure infantil i juvenil (diplomes regulats per la Secretaria General de Joventut, pel Decret 213/1987, de 9 de juny, per l’Ordre de 3 de juliol de 1995 i la Resolució de 3 de juliol de 1995), amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
i) Tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives (títol regulat pel Reial decret 2048/1995, de 22 de desembre) amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
j) Títols previstos als apartats 1.a), 1.b) i 2.b) d’aquest annex, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent (en el cas del títol de l’apartat 2.b), només per a activitats diferents a les que especifica l’apartat esmentat).
(03.027.020)