Llei 38/1991, de 30 de desembre, d'instal•lacions destinades a activitats amb infants i joves
DOGC núm. 1543 de 20 de gener de 1992

Tornar

 
 
 

Segons l'article 9.26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat té competència exclusiva en matèria de joventut.

La tradició existent a Catalunya en matèria d'associacionisme juvenil ha fet que un nombre notable de locals i instal•lacions, d'iniciativa pública o privada, es destinin a la realització d'activitats per a nois i noies.

Per altra banda, el progressiu augment de cases habilitades per a la realització d'activitats de temps lliure per a infants i joves i la conveniència que aquestes instal•lacions disposin d'unes condicions que permetin oferir un bon servei als usuaris aconsellaren al Govern de la Generalitat de publicar, en ús de les seves competències, diverses disposicions destinades a definir els requisits i els serveis mínims exigibles a les cases de colònies i els albergs de joventut.

L'experiència assolida d'ençà de la publicació d'aquestes normatives, la conveniència de disposar una ordenació de les instal•lacions destinades preferentment als infants i als joves en llur temps lliure i la necessitat de poder tipificar les infraccions possibles i les sancions aplicables corresponents justifiquen que es consideri oportú de regular mitjançant una llei les característiques i les condicions bàsiques requerides per l'obertura i el funcionament d'aquestes instal•lacions.

La necessitat d'aquesta Llei no implica que hagi d'ésser exhaustiva. La diversitat d'instal•lacions existents i el dinamisme propi del món juvenil, que genera constantment noves iniciatives que demanen també, nous tipus de locals, fan impossible una regulació completa, per la Llei, de totes les situacions. Per això, aquesta es limita a determinar alguns principis bàsics i possibilita que futures normatives n'ampliïn i en concretin, en cada cas, el desplegament i l'abast.

Aquesta Llei s'estructura en tres capítols que estableixen, respectivament, l'objecte de la Llei i les instal•lacions incloses en el seu àmbit (I), a qui correspon l'exercici de les competències regulades (II) i el règim sancionador (III). Dues disposicions transitòries i una de final clouen el text legal.

Per a una adequada actuació de les diferents Administracions autonòmica i local en un camp que les afecta ambdues, aquesta Llei promou l'oportuna col•laboració entre la Generalitat i els consells comarcals i els ajuntaments establint l'exercici pels ens locals de potestats d'execució en la matèria objecte de la Llei.

 
 
 
Capítol 1
Objecte
 

Article 1
1- Aquesta Llei té per objecte de regular les característiques i els requisits mínims de les instal•lacions destinades als infants i els joves, a centres d'ensenyament i a entitats, associacions i grups d'infants i joves per a la realització d'activitats educatives en el temps lliure i activitats de lleure.
2- Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per jove tota persona menor de trenta anys.

Article 2
1- En qualsevol cas, aquesta Llei regula les instal•lacions següents:
a) Cases de colònies. S'entén per casa de colònies tota instal•lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure.
b) Albergs de joventut. S'entén per alberg de joventut tota instal•lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament, com a lloc de pas, d'estada o de realització d'una activitat, a joves, en forma individual o col•lectiva, i també, amb determinades condicions, a famílies, adults i grups d'infants.
c) Granges escola o aules de natura, entenent per tals les cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure amb infants i joves en tècniques agràries i ramaderes, en el coneixement del medi natural i en l'educació ambiental.
d) Campaments juvenils: són instal•lacions a l'aire lliure dotades d'uns equipaments bàsics; es destinen exclusivament a la realització d'estades amb grups d'infants i joves, organitzades per entitats o institucions degudament reconegudes.

2- El Govern de la Generalitat pot determinar quines altres instal•lacions per a infants i joves s'han d'ajustar a les disposicions d'aquesta Llei.

Article 3
El funcionament de les instal•lacions objecte d'aquesta Llei requereix l'autorització prèvia de l'Administració competent.

Article 4
1- Les instal•lacions regulades per aquesta Llei han de garantir les condicions mínimes necessàries d'higiene i seguretat que exigeixi la normativa vigent, les quals han d'ésser exposades en lloc visible.
2- El Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament, com a desenvolupament d'allò que preveu aquesta Llei, les condicions tècniques que ha de complir cada tipus d'instal•lació per a garantir el compliment de la seva funció educativa, la correcta prestació dels serveis que ofereixi, la qualitat de vida i la seguretat dels usuaris i l'evitació de molèsties a tercers i d'efectes negatius per a l'entorn.
3- El titular de l’autorització té l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil general per a cobrir els riscs derivats de la utilització de la instal•lació davant d’usuaris i tercers, amb uns límis mínims de 150.253,03 euros per víctima i 1.202.024,21 euros per sinistre.
La Generalitat pot actualitzar anualment aquests límits, mitjançant la llei de pressupostos.
4- Les instal•lacions regulades per aquesta Llei han de complir la normativa vigent sobre mesures preventives en relació amb substàncies que puguin generar dependència.
5- Les instal•lacions regulades per aquesta Llei han de complir la normativa vigent sobre supressió de barreres arquitectòniques i d'accessibilitat.

Article 5
Excepcionalment, es pot autoritzar el funcionament d'instal•lacions juvenils situades en locals de notable valor històrico-artístic, encara que no compleixin totes les condicions reglamentàries, sempre que això no signifiqui un risc per a la seguretat i la higiene de les persones, ni per a la integritat del local, i es determinin les mesures alternatives necessàries. La tramitació de l'expedient s'ha d'ajustar a allò que disposi la normativa sectorial corresponent.

 
 
 
Capítol II
Titularitat i exercici de les competències
 

Article 6
Correspon a l'Administració de la Generalitat l'exercici de les competències que són objecte d'aquesta Llei, sens perjudici del que estableixen els articles 7, 8 i 14.

Article 7
1- D'acord amb el que disposa l'article 68 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, els municipis poden exercir potestats d'execució en la matèria objecte d'aquesta Llei, les quals han d'incloure les facultats d'autorització i d'inspecció i les de sanció previstes en l'article 14, sempre que s'adopti un acord exprés en aquest sentit, en el qual es justifiqui la capacitat tècnica, financera i de gestió per a dur-les a terme. Aquest acord ha d'ésser comunicat a l'Administració de la Generalitat en els termes previstos en la normativa de Règim Local.
2- En els termes de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'Organització Comarcal de Catalunya, es poden delegar en la comarca les potestats d'execució en la matèria objecte d'aquesta Llei.
3- La competència a què es refereix l'apartat 2 s'ha d'exercir respecte a les instal•lacions emplaçades dins el terme dels municipis compresos en la corresponent demarcació comarcal, llevat d'aquells municipis que exerceixin potestats d'execució en virtut del que s'estableix en l'apartat 1.

Article 8
1- L'Administració de la Generalitat es reserva la inspecció del compliment i l'execució pels Consells Comarcals de la normativa específica en la matèria objecte d'aquesta Llei a què es refereix l'article 7.
2- En qualsevol cas, correspon a l'Administració de la Generalitat:
a) Exercir la potestat reglamentària general.
b) Formular requeriments per a la correcció de les deficiències que s'observin, d'acord amb el que disposa l'apartat 1 d'aquest article.
c) Exercir els controls establerts per la legislació sobre règim local.

Article 9
1- Per a l'atorgament de les autoritzacions de funcionament de les instal•lacions juvenils regulades en aquesta Llei s'ha d'establir per reglament un procediment unitari que ha d'integrar en els seus tràmits les llicències, els permisos, les autoritzacions i els informes vinculants que, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent, s'hagin de concedir en matèries que siguin concurrents amb l'activitat objecte d'aquesta Llei.
2- Els ens locals han d'informar la Direcció General de Joventut sobre les llicències d'obertura i les autoritzacions de funcionament que atorguin i sobre les sancions que imposin en compliment d'aquesta Llei.

 
     
Capítol III
Règim sancionador
     
 

Article 10
1- Són infraccions d'aquesta Llei les accions o omissions que vulneren les disposicions d'aquesta Llei o de la normativa que la desplegui.
2- Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus.
3- Són faltes molt greus contra el que disposa aquesta Llei:
a) La reincidència en les faltes greus.
b) El funcionament de la instal•lació sense l'autorització preceptiva corresponent.
c) El fet que el titular de la instal•lació hi organitzi, hi permeti o hi toleri activitats il•legals, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d'aquestes activitats.
d) Les modificacions de la instal•lació que alterin les condicions amb què se'n va autoritzar el funcionament, per a les quals calgui autorització prèvia, sense haver-la obtinguda.
e) L'incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal•lacions que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.
f) L'excés de l'ocupació permesa, si comporta un risc per a la seguretat dels usuaris.
g) La negativa a permetre l'accés a la instal•lació dels inspectors acreditats, en l'exercici de llurs funcions.
h) El deteriorament de l'estat general o d'algun element determinat de la instal•lació que impliqui un perill greu per a la salut o la seguretat de les persones.
4- Són faltes greus contra el que disposa aquesta Llei:
a) La reincidència en les faltes lleus.
b) L'incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal•lacions que signifiqui un risc per a la seguretat de les persones.
c) L'excés no ocasional de l'ocupació permesa, si no comporta un risc per a la seguretat dels usuaris.
d) El mal estat de conservació i manteniment dels locals, les instal•lacions o els serveis, si produeix incomoditat als usuaris o minva la higiene exigible.
e) El fet de permetre la utilització de dependències o serveis de la instal•lació a persones o grups aliens a les finalitats per a les quals ha estat autoritzada la instal•lació i que dificulti l'activitat normal dels seus usuaris.
f) L'obstrucció a l'exercici de la funció inspectora.
g) La manca de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil preceptiva.
5- Són faltes lleus les infraccions d'aquesta Llei que no hagin estat qualificades com a greus o molt greus.

Article 11
1- Les faltes molt greus poden ésser sancionades amb una multa de fins a cinc milions de pessetes i, alternativament o conjuntament amb aquesta, amb la suspensió de l'autorització de funcionament de la instal•lació per un període màxim de dotze mesos.
2- La reincidència i la reiteració en faltes molt greus pot comportar el tancament de la instal•lació. Aquest tancament comporta l'anul•lació de l'autorització de funcionament.
3- Les faltes greus poden ésser sancionades amb una multa de fins a un milió de pessetes i, alternativament o conjuntament amb aquesta, amb la suspensió de l'autorització de funcionament de la instal•lació per un període màxim de sis mesos.
4- Les faltes lleus poden ésser sancionades amb una multa de fins a cent mil pessetes.
5- La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i de la indemnització dels prejudicis ocasionats per la infracció.

Article 12
A l'efecte del procediment sancionador, es considera que hi ha reincidència si durant els dotze mesos immediatament anteriors a la comissió de la falta l'infractor hagués estat sancionat per una falta amb la mateixa qualificació.

Article 13
Per a la graduació de les sancions s'han de tenir en
a) Els perjudicis ocasionats.
b) La reiteració.
c) La intencionalitat.
d) La utilitat social de la instal•lació.
e) La relació contractual existent entre el titular de la instal•lació i els usuaris afectats.

Article 14
1- És aplicable a les sancions establertes per aquesta Llei el procediment sancionador regulat per la Llei de Procediment Administratiu.
2- Són competents per a la incoació d'expedients sancionadors el Director General de Joventut i els presidents dels ens locals que hagin assumit les competències executives d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
3- Són competents per a la resolució dels expedients sancionadors:
a) Els presidents dels ens locals esmentats al paràgraf anterior, per a sancionar infraccions amb multes de fins a un milió de pessetes i amb la suspensió de l'autorització de funcionament de la instal•lació per un període màxim de sis mesos.
b) El Director General de Joventut, per a sancionar infraccions amb multes de fins a dos milions de pessetes i amb la suspensió de l'autorització de funcionament de la instal•lació per un període màxim de sis mesos.
c) El Conseller competent en matèria de joventut, per a sancionar infraccions amb multes superiors als dos milions de pessetes i amb el tancament de la instal•lació.
4- Contra les resolucions del Secretari General de Joventut es pot interposar recurs ordinari davant el titular del Departament de la Presidència competent en la matèria.
5- Contra les resolucions dels presidents dels consells comarcals i dels alcaldes es poden interposar els recursos que estableix la legislació corresponent aplicable.

Article 15
1- Les faltes lleus assenyalades en aquesta Llei prescriuen al cap de sis mesos d'haver estat comeses, les greus al cap d'un any i les molt greus al cap de dos anys.
2- Qualsevol actuació de l'Administració en relació amb les faltes interromp la prescripció i s'ha d'iniciar novament el còmput dels terminis fixats.

Article 16
Les sancions de les faltes molt greus hauran d'ésser publicades amb el nom dels infractors al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 
 
 
Disposicions addicionals
 
 

Primera
Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment les quanties de les sancions establertes en aquesta Llei, d'acord amb la realitat socioeconòmica de Catalunya.

Segona
El Govern de la Generalitat, amb la col•laboració de les altres administracions públiques de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut, ha d'elaborar un Mapa d'Instal•lacions Juvenils de Catalunya per tal d'orientar l'actuació pública i privada en aquest camp.

 
 
 
Disposicions transitòries
 
 

Primera
Mentre no es dictin les normes que despleguin aquesta Llei, continuen vigents el Decret 269/1985, l'Ordre de 25 de setembre de 1985 i l'ordre de 12 de febrer de 1987, en tot allò que no s'oposin a aquesta Llei.

Segona
Les sol•licituds d'autorització de funcionament d'instal•lacions presentades abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de tramitar d'acord amb la normativa esmentada a la Disposició Transitòria Primera.

Tercera
El Govern de la Generalitat ha d'impulsar la creació d'un grup d'estudi sobre l'harmonització de la reglamentació catalana i la de la resta de l'Europa comunitària relativa a les instal•lacions objecte d'aquesta Llei.

 
 
 
Disposició final
 
 

El Govern de la Generalitat i el titular del Departament competent en la matèria objecte d'aquesta Llei han de dictar les normes necessàries per a desenvolupar-la abans d'un any, a comptar de la data de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.



Palau de la Generalitat, 30 de desembre de 1991

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya