Entre els dies 26 d'agost i 4 setembre de 2002 es va celebrar a la ciutat Sud-africana de Johannesburg la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible.

La situació actual del món, posa de manifest la necessitat de trobar un camí intermedi que, des del reconeixement del benestar i la qualitat de vida assolits gràcies al model socioeconòmic actual, introdueixi les mesures pertinents per fer-lo més equitatiu, més respectuós amb el medi, més eficient en la utilització dels recursos, i especialment que pugui satisfer les necessitats de les generacions futures.

La Cimera de Johannesburg ha permès avançar en l'aplicació dels principis i els reptes estratègics plantejats a l'Agenda 21 Global de la Cimera de Rio de Janeiro i refermats en les diferents cimeres mundials de Doha i Monterrey. Entre els principals reptes amb què s'enfronten els països hi ha la iniciativa per accelerar el camí cap el consum i la producció sostenibles desvinculant el desenvolupament socioeconòmic del consum creixent de recursos, ja que aquest vincle és font de grans desequilibris socials i ambientals a nivell planetari, com la pobresa.

També hi ha altres reptes de tipus cultural, com la conservació de la diversitat lingüística del món, que constitueixen un dels objectius prioritaris de Catalunya. Com a cultura minoritària integrada dins d'un context estatal i internacional amb una tendència a l'homogeneïtzació cultural. No hi pot haver un desenvolupament sostenible sense respecte per la diversitat sociocultural del pobles del planeta, raó per la qual la Cimera de Johannesburg posa també l'èmfasi en la necessitat d'avançar en la preservació d'aquest patrimoni mundial.

En motiu d'aquest esdeveniment, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar la publicació "Agenda 21 de Catalunya: El Compromís d'un país pel desenvolupament sostenible global" que recull les bases de l'Agenda 21 de Catalunya així com les polítiques de sostenibilitat aplicades des de fa temps a Catalunya.

Document en català - Document en anglès

Els antecedents

L'any 1983 l'Assemblea General de Nacions Unides establí la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament, la tasca de la qual finalitzà l'any 1987 amb la publicació del seu informe final "El Nostre Futur Comú" (Informe Brundlandt). Aquest informe -que concretà el concepte de desenvolupament sostenible- va actuar com catalitzador de la posterior celebració de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro l'any 1992. Els principals resultats d'aquesta conferència es concretaren en la Declaració de Rio, en els Convenis sobre Diversitat Biològica i sobre Canvi Climàtic, en els Principis sobre Boscos i en l'Agenda 21. Aquest darrer instrument consisteix en un programa d'acció per al desenvolupament sostenible que ha tingut una influència particularment rellevant en el foment de les Agendes 21 locals, així com en l'establiment de la Comissió de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides en l'àmbit internacional.

El mateix any 1992 l'Assemblea General de Nacions Unides determinà que al cap de cinc anys es fes una revisió i avaluació de l'Agenda 21. L'any 1997, en la sessió especial de l'Assemblea General denominada Río +5, s'adoptà un "Programa per a l'Aplicació de l'Agenda 21" i s'identificaren els principals dèficits en el camí cap a la sostenibilitat. Es destacaren molt especialment la pobresa i la desigualtat social, deguda en part a la disminució dels nivells d'ajut oficial al desenvolupament i l'increment del deute extern. Entre els objectius, es determinà la necessitat d'introduir millores en la transferència de tecnologia, fomentar la capacitació per a la participació i en temes de desenvolupament; millorar la coordinació institucional i introduir canvis en els nivells de producció i consum. Aquest programa preveia una nova avaluació al cap de cinc anys més a Johannesburg - deu anys d'ençà que es celebrés la Cimera de Rio -.