L'Agenda 21 local és un instrument amb què les autoritats locals treballen en associació amb tots els sectors de la comunitat per preparar els plans d'acció per aplicar la sostenibilitat a escala local.

El primer cop que es va citar l'Agenda 21 local va ser al capítol 28 de l'Agenda 21, el document de les Nacions Unides (ONU) acordat pels líders mundials l'any 1992 per promoure el principi del desenvolupament sostenible. Aquell document convida tots els municipis i les autoritats locals d'arreu del món a redactar i executar plans d'acció per al desenvolupament sostenible, en associació amb els sectors rellevants de la comunitat local. Internacionalment, 6.416 autoritats locals de 111 països diferents ja estan compromeses en el procés, i d'aquestes unes 5.292 són d'Europa. A Catalunya, hi ha cinc milions d'habitants vivint en 230 municipis que ja han fet, o estan en procés d'Agenda 21 Local, essent així el 79% de la població catalana.

Els reptes del desenvolupament sostenible requereixen una acció a nivell local. L'Agenda 21 local ha d'intentar fer que l'àmbit local sigui més sostenible i assolir una comprensió del context general de les nostres decisions individuals. Ha d'intentar fer més amb menys, ha d'emprar més les nostres capacitats i menys els nostres recursos, ha d'ésser més modesta amb les nostres demandes materials, però, ha de demanar un medi ambient i una qualitat de vida millors. Ha d'ésser una iniciativa coherent, adreçada als conceptes i principis del desenvolupament sostenible i de qualitat de vida, no només una col·lecció de simples projectes ambientals.

Actualment, els municipis treballen per a la implementació de les seves Agendes 21 Locals mijtançant els corresponents Plans d'Acció.

Els antecedents

Carta d'Aalborg (1994)
A la Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles d'Aalborg (Dinamarca) l'any 1994 es va aprovar la Carta d'Aalborg. El compromís dels seus signataris consisteix a desenvolupar processos d'Agenda 21 Local seguint els principis que estableix el document mateix. Com a part més remarcable d'aquests processos, hi ha l'elaboració d'un Pla d'acció local per a la sostenibilitat que popularment també es coneix com a Agenda 21 Local.
La Carta d'Aalborg ha estat signada per més de 2.000 autoritats locals de 64 països diferents, entre els quals n'hi ha més de 300 de catalans. El document resta obert per a la seva signatura de manera indefinida.

La Carta de Lisboa, Del paper a la pràctica(1996)
Un miler de representants d'autoritats locals i regionals d'arreu d'Europa es van reunir a la Segona Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, a Lisboa, Portugal, del 6 al 8 d'octubre de 1996.

En aquesta conferència:

	Es van conèixer l'estat del procés Agenda 21 Local a 35 països d'Europa i van valorar el progrés realitzat des que tingué lloc la Primera Conferència a Aalborg, Dinamarca, al maig de 1994
	Es van intercanviar idees i experiències de pràctica local i van explorar les oportunitats de col·laborar amb altres comunitats europees en projectes comuns
	Es van identificar les necessitats de les autoritats locals abordades en els processos d'Agenda 21 Local i van ajudar a donar forma a la següent fase de la Campanya

La Conferència de Lisboa va estar enfocada a la implementació dels principis establerts en la Carta d'Aalborg, iniciant i portant a terme un procés Agenda 21 Local, i implementant el pla local de sostenibilitat.

Declaració de Sevilla (1999)
Adoptada en la Conferència Euromediterrània de Ciutats Sostenibles celebrada a Sevilla l'any 1999, aquesta declaració té la finalitat agrupar els pobles i cultures del nord d'Àfrica, l'Orient Pròxim i Europa per a integrar a la dinàmica generada per la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles tots els avenços emanats de les iniciatives mundials a favor del desenvolupament sostenible.

Conferència de Hannover (2000)
La darrera gran reunió de les ciutats i pobles cap a la sostenibilitat a nivell europeu va ser a Hannover. Prop de 1.500 representants de ciutats, empreses i ONG de 60 països dels cinc continents es van reunir al febrer de l'any 2000 a Hannover. El document que en va sorgir està dividit en quatre parts i un Annex.

	La primera part és el Preàmbul
	La segona part són els Principis i valors per a l'acció local cap a la sostenibilitat
	La tercera part s'anomena Lideratge municipal
	La quarta part s'anomena la Nostra Crida
	Finalment hi ha l'Annex, on es consideren les Oportunitats, els Obstacles i finalment hi ha l'apartat dels Reptes que hauran d'afrontar els ens locals a nivell Europeu

A nivell català també trobem...

Declaració de Manresa (1997)
Els municipis de les comarques de Barcelona reunits a Manresa el dia 16 de juliol de 1997 van acordar la constitució de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat dins el marc de la Declaració de Manresa.

Un any més tard, la Diputació de Girona institueix el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) amb la mateixa finalitat. Aquestes dues inciatives contitueixen en l'actualitat les dos principals plataformes regionals de suport al món local a Catalunya en matèria de medi ambient i sostenibilitat.