La formació i la
inserció laboral
Aportació del Consell Escolar de
Catalunya a
l'Àmbit IV de la Conferència Nacional
d’Educació
Consideracions i
propostes
El Consell Escolar de Catalunya ha elaborat
algunes
propostes sobre aquesta temàtica, a través de la
Subcomissió de Formació Professional, com
aportació
a la reflexió que s’està duent a terme
des de diferents
àmbits en la Conferència Nacional
d’Educació.
Aquestes propostes, elaborades durant cinc
sessions,
parteixen de la decisió de considerar com a elements
centrals de
la formació professional els alumnes, el professorat, la
direcció dels centres i les empreses.
El mètode de treball utilitzat ha
estat la
compareixença davant la subcomissió de persones
relacionades directament amb la formació professional, la
formació ocupacional i la formació
contínua, tot
considerant que, en el futur, els itineraris entre elles serien una
realitat en el marc de la certificació professional. Les
persones
convidades han estat: sis alumnes que cursen cicles formatius i
formació ocupacional, tres directors de centres que
imparteixen
formació professional i dos empresaris. En aquestes sessions
es
presentava als convidats una bateria de preguntes enllaçades
i
coincidents amb el procés que experimenta l’alumne
en cada
situació i, al mateix temps, els membres de la
subcomissió, a partir de les seves experiències,
anaven
preguntant als entrevistats per tal d’ampliar el ventall de
les
respostes.
El conjunt de conclusions que ha elaborat la
subcomissió no pot basar-se en dades empíriques,
estadístiques i quantitatives, sinó en elements
qualitatius, experiencials i observats des de
l’àmbit de cadascun
dels membres que, pel fet de ser un equip heterogeni, ofereix unes
conclusions més variades i reals que analitzades des
d’un
únic vessant.
Cal destacar que els agents socials, els
alumnes, els
pares, el professorat i l’administració educativa
han participat
en aquesta tasca, confiant en principis integradors que plantegen
l’educació com un bé social i que
alhora reflecteix la
capacitat i l’adaptació al canvi. Es preveu que
l’aportació general de tots els qui,
d’una manera o altra,
intervenen en els diferents processos formatius pot crear aquest marc
idoni que no ens faci perdre el rumb, que reconegui
l’esforç que
entre tots es fa, que permeti que l’alumne vegi la
formació
professional com una possibilitat d’enfocar la seva vida
laboral i que
la societat percebi que el sistema té l'eficàcia
que
requereix.
D'altra banda, també s'observa la
necessitat de
garantir el concepte de transparència de les qualificacions,
que
és una estratègia política en el marc
de la UE.
Aquesta estratègia cerca la transparència com a
mecanisme
favorable per assolir l'objectiu d'una creixent mobilitat de
treballadores i treballadors en el si de la UE.
El concepte de transparència es
defineix en
quatre grans blocs:
- A) Implica un intercanvi efectiu
d'informació
entre els estats membres envers les qualificacions de
formació
professional.
- B) Permet comprendre les qualificacions de formació
professional més fàcilment fora del
país d'origen.
- C) Dóna suport a la mobilitat transaccional de
treballadores i
treballadors, i persones que s'inicien (principiants).
- D) Permet als agents socials i institucions que es formin el seu
propi judici i facin la seva interpretació de les
qualificacions
de la formació professional.
Evidentment, s’han tingut en compte,
d’una banda, els
criteris directors del Pla General de la Formació
Professional i,
d’una altra, que en l’horitzó hi ha el
Projecte de Llei de la
Formació Professional i les Qualificacions Professionals, el
Reial Decret sobre la creació dels certificats de
professionalitat i, posteriorment, el naixement de l’Institut
Nacional
de Qualificacions Professionals.
Aquest document és
l'aportació dels
representants de la comunitat educativa en el Consell Escolar de
Catalunya a la Conferència Nacional
d’Educació i es
concreta en les consideracions i propostes següents:
Consideracions i propostes
A. Idoneïtat i
competència del
professorat docent i el professorat especialista
Es constata que hi ha disfuncions en
relació
amb les titulacions del professorat que imparteix determinats cicles i
la capacitació i/o experiència
específica que es
necessita, la qual cosa perjudica la impartició i el
procés d'ensenyament-aprenentatge del currículum.
També es detecta una manca d'experiència del
món de
l’empresa en bona part dels docents.
En aquest sentit, es proposa ajustar els perfils
del
professorat a les exigències curriculars de les
matèries
que han d’impartir, potenciar el contacte amb el
món empresarial,
destacar el paper del professorat especialista i promoure aquesta
figura.
B. Informació i
orientació a
l'alumnat
Es considera que caldria potenciar
més la
formació professional de base que estableix la LOGSE, tant
en
l’ESO com en el batxillerat. També s'hauria
d'incrementar a l’ESO
la informació sobre la formació professional,
principalment l'específica, no només respecte als
continguts curriculars sinó també al coneixement
d’algunes
professions.
Es recomana potenciar la informació i
l’orientació en diverses línies que
permetin explorar
formes de motivació diferents en aquells camps professionals
en
què hi ha una gran demanda de places i una clara oferta
laboral,
però una baixa inscripció. En aquest sentit, es
demana un
esforç d’orientació que sigui
vàlid tant per a la
formació professional com per a la formació
ocupacional.
Es considera que en els propers anys s'ha de
continuar
vetllant per mantenir constantment la integració de tots els
col·lectius del sistema de formació: cal parlar,
especialment, de la immigració, dels col·lectius
amb
discapacitats, de l’exclusió social. Tenir feina
és el
primer dret social que ajuda a la igualtat d’oportunitats i,
per
això, calen actuacions que permetin als diferents sectors
implicar-s’hi. Cal destacar que els programes de garantia
social
són un recurs a l’abast que proporcionen una
formació
bàsica i professional que permet incorporar-se a la vida
activa o
prosseguir els estudis.
C. Imatge i possibilitats
d'ocupació
Tant la formació professional
específica
com l’ocupacional i la contínua han
avançat
considerablement en aquest últims anys, però, tot
i que
s’han trencat determinats estereotips de l’antiga
formació
professional, resta per fer el més dur i el més
difícil, que és convèncer la societat
de tot aquest
esforç. Per aconseguir això no són
suficients les
accions individuals o parcials. Cal comptar amb programes en
què
tots els agents implicats participin amb decisió i en un
mateix
sentit.
El sector empresarial considera que manquen
treballadors en determinats sectors productius. Cal tenir en compte que
la davallada demogràfica actual i l’atractiu que
tenen
determinades professions són factors no imputables
directament al
sistema educatiu.
Així, doncs, es considera que els
mitjans de
comunicació han de col·laborar activament en la
difusió positiva dels perfils professionals i, per tant,
caldria
potenciar més els aspectes que milloren la imatge de
determinades
professions en la societat. En aquest sentit, s’han
d’analitzar
també les condicions laborals i de
promoció.
D. Aspectes relacionats amb
els subsistemes
Es demana que es portin a terme
experiències en
la certificació professional com a possible eix
d’un itinerari
formatiu i es proposa la creació d’un institut o
agència
de certificació o acreditació professional
d’àmbit
català per tal de facilitar la integració i
interrelació dels diferents sistemes de la
formació
professional.
Actualment, els diferents subsistemes pateixen
una
desconnexió important entre ells que s’ha de
resoldre, sobretot
en l'acreditació de l’experiència
laboral. Cal aconseguir
que la formació professional reglada es pugui relacionar
fàcilment amb l’ocupacional i la
contínua. Cal
també que, en la formació ocupacional i
contínua,
la burocràcia no superi les necessitats reals,
perquè una
actuació fora de temps no té resultats positius.
Es demana
potenciar al màxim els programes de garantia
social.
Es considera que en els tres subsistemes de la
formació professional hi ha elements que poden permetre
garantir
a l’alumne la connexió permanent dels seus
estudis, la
transparència i la unificació de
polítiques
d’ocupació. La racionalització dels
recursos
interconnectant les accions beneficiarà totes les
polítiques educatives que es puguin dissenyar.
E. Currículum i
formació
L’experiència dels
ensenyaments substitutoris
de la prova d'accés als cicles formatius de FP
específica
és interessant i representa un avenç en la
problemàtica plantejada per una possible connexió
entre
els cicles formatius de grau mitjà i els de grau superior.
Caldria continuar en aquesta línia, però sense
desvirtuar
el sistema que estableix la LOGSE.
Es considera que cal avançar en el
reconeixement de la importància de la formació en
centres
de treball de la FP específica o les pràctiques
en la FP
ocupacional. En aquest sentit, es proposa establir desgravacions
fiscals, incrementar les hores de pràctiques, crear un
contracte
continuador de les pràctiques per afavorir la
inserció
laboral, potenciar les tutories i preveure més hores
d’estada a
l’empresa que permetin que els alumnes la coneguin millor.
Es proposa estudiar la possibilitat
d’incorporar
l’àrea d’idiomes (tercera llengua
més associada al perfil
professional, principalment l’anglès) a tots els
cicles formatius
de formació professional específica.
Es proposa que es faciliti, en la mesura que
sigui
possible, que les persones que treballen puguin alhora estudiar un
cicle
formatiu. Això implica, d'una part, permetre la
matrícula
per crèdits a la formació professional
específica
i, de l'altra, promoure i posar en marxa la formació a
distància per als qui no poden seguir la formació
professional de forma presencial.
Es considera que cal promoure d'una manera
habitual
els intercanvis d’alumnes de formació professional
amb altres
països, principalment amb els de la UE i, en especial, en la
fase
de formació inicial.
F.
Planificació
Es constata que cada dia és
més
imprescindible que les preceptives autoritzacions per impartir els
cicles de formació professional específica
segueixin un
procediment més flexible en relació amb les
necessitats
del territori i que hi hagi més agilitat en
relació amb
les adaptacions curriculars i amb l’actualització
del professorat
i dels continguts. Així, doncs, un sistema més
eficient
pot permetre una millor adaptació a les necessitats
canviants.
Per millorar en aquest sentit, es proposa que es
difonguin els treballs que es realitzen en diferents observatoris del
món laboral i que es proporcionin les dades obtingudes en el
territori i en els sectors per conèixer les necessitats que
es
pretenen cobrir.
G. Inversió i
infraestructures
Es demana mantenir l'esforç
d’inversió
en infraestructures, especialment en la xarxa actual de centres, i que
s’estableixi l’eix privat-públic com a
sistema reconegut. Tot i
que els empresaris reconeixen la seva responsabilitat en aquest tema,
caldria més implicació per part seva i que
s’establissin
acords d’intercanvis de professors especialistes, visites,
aportacions
en les actualitzacions tecnològiques,
col·laboracions amb
l’orientació i indicació de les
expectatives futures
d’ocupació.
Barcelona, 6 de març del 2002
