Immigració i educació

Aportació del Consell Escolar de Catalunya a les XIV Jornades de Consells Escolars de Comunitats Autònomes i de l'Estat

---

Aquest document constitueix l’aportació del Consell Escolar de Catalunya a les XIV Jornades de Consells Escolars de Comunitats Autònomes i de l’Estat, que se celebren a Salamanca al mes de maig del 2003 sobre el tema Immigració i Educació, amb l’objectiu de posar en comú les propostes de cada consell escolar i elaborar un document de síntesi.

Si bé es demana que el treball en comú només sigui referit a les propostes d’actuació, s’ha considerat imprescindible deixar constància dels principis que han d’orientar el disseny de les estratègies d'intervenció educativa. Tot això, tenint present les experiències dels darrers anys amb l'acollida i la incorporació d'alumnat immigrat al nostre sistema educatiu.  


Principis que han d’orientar el disseny de les estratègies d’intervenció educativa

1. Reconeixement del fet multiètnic i multicultural de la nostra societat.

Com a resultat dels fluxos migratoris dels últims anys, la composició de la nostra població s’acosta cada cop més als models d’altres països del nostre entorn. Estem, sens dubte, davant d’una creixent realitat multiètnica i multicultural que cal assumir amb totes les seves conseqüències.

Construir un marc de convivència dins d’aquesta realitat implica l’acceptació per uns i altres dels principis següents:

– La llibertat i la igualtat de tots els éssers humans constitueix un principi bàsic de la nostra civilització i educar en aquest convenciment és una obligació moral i legal ineludible.

– L’acceptació de la diversitat s’ha de fonamentar en el reconeixement previ de l’esmentada igualtat. La diversitat no fa sinó enriquir el principi moral de la igualtat.

– No hem de confondre, per tant, el terme diversitat amb el de desigualtat. L’acceptació de la diversitat ètnica o cultural no comporta necessàriament una invitació a l’acceptació de la desigualtat social com una conseqüència natural d'aquesta diversitat, sinó com a resultat dels desequilibris de tota mena existents a nivell global en la nostra societat.

2. Necessitat d’un compromís global de la societat per atendre les dificultats derivades dels processos de construcció de nous marcs de convivència.

– Atendre amb dignitat les necessitats sorgides d’aquestes noves realitats no es pot fer si no és implicant tots els àmbits de la societat. L’escola i l’educació per si soles no poden resoldre la complexa problemàtica associada al fenomen de la immigració i de la creació cultural. És per això que l’acció s’ha de fonamentar en la complicitat i la coordinació de tots els agents socials significatius.

– És del tot necessari dissenyar polítiques actives i globals d’equilibri poblacional per tal d’evitar concentracions desproporcionades de col·lectius marginals. Cal actuar amb decisió des de tots els agents d’intervenció social, per tal de corregir els problemes sorgits fins ara, justament per manca de les esmentades actuacions.
 
– Cal tenir present en totes les intervencions que s'ha d'aconseguir una actuació eficaç i eficient mitjançant una coordinació ordenada dels diferents serveis d’intervenció, com ara els d’ocupació, salut, ensenyament, habitatge, serveis socials…, i una utilització raonada i raonable dels recursos disponibles.

3. L’educació intercultural com a model de referència.

– Un procés integrador basat en els principis de l’educació intercultural parteix d’un fet fonamental: l’existència d’un model cultural bàsic. En aquest cas el propi de la societat d'acollida, que ha de ser conegut i reconegut.

– La identitat cultural d’un poble és un concepte dinàmic que implica processos continus de canvi.

– El model cultural bàsic de referència actua de pal de paller de les noves aportacions i s’ha de mostrar dinàmic en el procés de creació d’espais culturals més amplis; permet, a més, el reconeixement de la pròpia identitat, facilita la identificació i la valoració de les noves aportacions i genera actituds positives de caire afectiu, tot afavorint un sa sentiment de multipertenència.

– L’educació intercultural que proposem com a model de referència té com a objectiu aconseguir una societat integrada, sense exclusions ni conflictes greus, capaç de respectar la diversitat cultural interna. Es tracta, tot aplicant principis educatius, de crear un nou espai de convivència, regit per unes normes nascudes de la negociació i de la creativitat conjunta.

– L’educació intercultural constitueix, per tant, una proposta d'intervenció basada en els processos d’ensenyament-aprenentatge que condueixen a aquest model de convivència.

– Finalment cal afegir que l’educació intercultural exigeix una actitud bel·ligerant, activa i de compromís per part de tots, que es podria resumir en les condicions següents:

– Esforçar-nos per canviar les actituds generadores de processos d’exclusió social, per actituds de compromís i implicació personal en una lluita pel reconeixement quotidià de fet i de dret de tots els humans.

– Prendre consciència i reconèixer l’existència d’actituds excloents i discriminatòries vers els membres de determinats col·lectius.

– Adonar-se que aquestes actituds incideixen en el manteniment i la reproducció d’estructures socials injustes.

4. L’escola com a espai privilegiat per a l’educació intercultural.

– L’escola constitueix, sens dubte, l’àmbit d’actuació fonamental de l’educació intercultural. Cal, però, dotar-la de la capacitat real per a dur a terme aquesta proposta tan complexa

– L'autonomia és un element indispensable per a orientar l'activitat dels centres, permet una relació més flexible amb l’entorn i facilita la generació de respostes educatives més adaptades a les seves necessitats específiques. Constitueix una de les condicions bàsiques per aconseguir una gestió eficient de la qualitat educativa.

– En el marc d’aquesta cultura autonòmica de centre, cal incentivar la creació i el desenvolupament de projectes específics per atendre les necessitats d’aquest alumnat.

– Cal que l’Administració s’impliqui des del principi en tot el procés de disseny, execució i valoració dels projectes esmentats. La seva complexitat exigeix un suport decidit per part del Departament d’Ensenyament i els seus professionals. 

– Cal que l’Administració es comprometi a dur a terme polítiques d'equilibri entre els centres pel que fa a la composició del seu alumnat, tot acceptant que s’hi reflecteixi la situació social de l’entorn on es troba.

– La formació en educació intercultural del professorat hauria de constituir un dels eixos bàsics de les ofertes de formació permanent i un element curricular troncal dels plans d’estudis de les facultats, escoles i instituts encarregats de la formació del professorat.

5. Discriminació positiva dels centres situats en entorns amb risc d’exclusió social.

– En els centres docents, l'alumnat dels quals té risc d’exclusió social per raó de la seva situació i la seva realitat interna, les administracions haurien d’intensificar positivament i de forma preceptiva les mesures previstes amb caràcter general per a la resta del sistema.

– La presència de serveis socials del territori, amb caràcter específic en aquests centres i de caràcter compartit en agrupacions de centres, constituiria una mesura absolutament indispensable, al marge de la seva aportació formativa, que pot ajudar a la detecció de necessitats específiques i personals d’alumnes concrets.

– Conseqüentment, també s’haurien d’arbitrar mesures de caràcter assistencial per a aquestes famílies i alumnes. Cal, per tant, intensificar la coordinació entre els diferents departaments de l’Administració per tal d’actuar amb eficiència i eficàcia en aquests nous entorns sorgits de la nova realitat.


Propostes d’actuació

1. Potenciació i creació de punts d’informació coordinats i de fàcil accés, amb l’objecte de donar a conèixer les característiques i el funcionament del nostre sistema educatiu, els drets i els deures en la nostra societat i els trets bàsics de la nostra cultura.

L’objecte i les implicacions d’aquesta proposta serien:

– Crear una xarxa eficient i ben coordinada de punts informatius de fàcil accés per a les famílies immigrades i fer-los arribar, de manera entenedora, els elements abans esmentats.
– Garantir la qualitat de la informació, la comunicació i l'explicació dels temes anteriors.
– Incloure els centres educatius en aquesta xarxa pel que fa referència a la informació bàsica.
– Dotar els punts d’informació dels recursos materials necessaris per tal de dur a terme la seva tasca. 

2. Impuls i potenciació de plans d’acollida, atenció i seguiment en els centres, amb atenció especial a l’alumnat immigrat que s’hi incorpora, tant a l’inici com al llarg del curs.

L’objecte i les implicacions d’aquesta mesura serien:

– Potenciar, en els plans generals d’acollida que duen a terme els centres, mesures específiques per atendre els alumnes immigrats que s’hi incorporen, en particular, aquells que ho fan al llarg del curs, per tal que se situïn més ràpidament en el marc escolar.
– Enriquir els plans d’acció tutorial per tal de generar respostes a les necessitats del nou alumnat.
– Informar i orientar les famílies del funcionament de l’escola, del procés educatiu i d’altres elements d’interès.
– Potenciar mesures organitzatives que comportin una integració de l’alumnat immigrat.
– Introduir mesures de millora del procés integrador d’aquest alumnat.
– En el cas dels alumnes que s’incorporen de grans i amb dèficits greus d’escolarització, cal entendre que l’objectiu ja no és tant la seva integració escolar sinó la social, per la qual cosa, caldrà activar programes específics orientats cap a aquest objectiu i en els quals es prioritzi l’aprenentatge específic de la llengua i les matèries instrumentals.
– Implicar i coordinar tots els serveis de la zona (d’àmbit municipal, autonòmic o d’iniciativa social)  que puguin contribuir a la integració de l'alumnat immigrat.

3. Disseny, elaboració i difusió de materials curriculars específics per a l’alumnat immigrat que ajudin a la detecció de necessitats, l’atenció intensiva inicial, el seguiment i l’adaptació curricular.

L’objecte i les implicacions serien:

– Facilitar als centres eines per a l’avaluació inicial i formativa de l’alumnat immigrat de nova incorporació.
– Disseny i creació de materials específics per a una atenció inicial intensiva de l’alumnat immigrat.
– Adaptació de materials curriculars existents per tal de facilitar la tasca docent i d’aprenentatge de l’alumnat immigrat.

4. Disseny, elaboració i adaptació de materials curriculars per a tot l’alumnat.

L’objecte i les implicacions serien:

– Creació de materials específics sobre com treballar l’educació intercultural als centres docents, especialment en la tutoria i en les diverses àrees de coneixement.
– Elaboració i edició d’orientacions i recomanacions per als editors de llibres de text sobre el llenguatge i els continguts que utilitzen per tal de facilitar materials no estereotipats, no racistes o discriminatoris.

5. Especialització d’alguns centres de recursos en educació intercultural. Creació i difusió de materials curriculars específics per a centres amb alumnes immigrats.

L’objecte i les implicacions serien:

– Constituir-se en àmbits de reflexió sobre les trajectòries, les problemàtiques i les oportunitats educatives en el context multicultural.
– Generar i oferir eines i recursos que es poden aplicar a classe amb els alumnes per afavorir les habilitats socials en el camp de les relacions entre cultures.
– Efectuar activitats de “benchmarking”: cerca, coordinació i difusió de pràctiques de referència de qualitat dissenyades en diferents centres educatius.
– Creació i difusió de materials curriculars adaptats a les necessitats dels alumnes immigrats.

6. Creació d’un espai web educatiu específic per a l’educació intercultural.

L’objecte i les implicacions serien:

– Creació d’un espai de comunicació de caràcter interactiu orientat a l’educació intercultural i, particularment, a donar suport a l'activitat del professorat.
– Disseny, adaptació i difusió de materials educatius d’autoaprenentatge d’ús individual i d’aula.
– Tutorització per a professorat, famílies i alumnat en temes i materials interculturals.
– Espai obert de consulta i recolzament per a professorat, famílies i alumnat en temes d’interès o preocupació general
– Espai d’informació continuada.
– Foment de fòrums per intercanviar experiències, animació de “xats” entre l'alumnat, etc.

7. Reforçament de l’aprenentatge de les dues llengües oficials per tal de garantir l’adequada integració escolar i social de l’alumnat  immigrat.

L’objecte i les implicacions serien:

– Increment de les hores de suport lingüístic en el moment del curs que calgui i en la mesura necessària per incrementar la qualitat dels aprenentatges lingüístics de l’alumnat immigrat.
– Reforç suplementari en activitats que impliquin l’ús de la llengua catalana, per tal de compensar la situació de desavantatge clar en l’ús social del català d’aquests col·lectius.
– Reforç intensiu i en espais complementaris per a l’alumnat d’incorporació tardana, per tal de garantir un aprenentatge de les llengües i de les matèries instrumentals bàsiques i per tal d’afavorir la seva inserció a l’aula ordinària. Cal afegir que aquestes mesures en cap cas han de ser a temps complet, perquè es trencaria la socialització bàsica dins del grup. No han de tenir caràcter segregador.

8. Promoció de plans de desenvolupament específics en els centres docents sostinguts amb fons públics amb un percentatge alt d’alumnat immigrat. Intensificació de les actuacions dels Serveis Educatius i de la Inspecció d’Ensenyament, així com d’altres professionals.

L’objecte i les implicacions serien:

– Disseny per part del centre d’un pla específic de desenvolupament amb concreció d’objectius a assolir.
– Realització per part de l’Administració educativa d’un catàleg orientatiu de mesures de discriminació positiva adreçades a aquests centres, com poden ser:

– Modernització i actualització de les instal·lacions i espais.
– Ajuts per a la dotació d’equipaments.
– Ampliació de la dotació de recursos de funcionament.
– Recursos per a l'adquisició de llibres de text i altre material curricular.
– Dotació especial de mitjans informàtics i audiovisuals.
– Atenció específica a la provisió de vacants de professorat.
– Altres…

– Acord amb l’Administració educativa respecte a l’assignació dels recursos humans i materials extraordinaris necessaris per tal de poder dur a terme el compromís adquirit.
– Presència d’altre personal educatiu complementari amb formació específica sobre el tema per donar suport a les activitats del pla de desenvolupament.
– Intensificació de l’actuació dels professionals dels diferents Serveis Educatius i de la Inspecció d’Ensenyament per orientar i implicar-se en el disseny i funcionament del pla.

9.  Redefinir un sistema de finançament mitjançant beques i ajuts, orientat a cobrir necessitats concretes de l’alumnat, de manera que es garanteixi la participació en totes les activitats i els serveis escolars dels alumnes sense recursos econòmics.

L’objecte i les implicacions serien:

– Dissenyar una política de beques i ajuts més generosa que l'actual i adreçada específicament a l’alumnat sense recursos que no pot assumir les despeses de materials didàctics, llibres de text, sortides, menjador escolar, etc., tot vetllant perquè l'aplicació dels criteris es faci d'una manera objectiva i no discriminatòria, per tal de no provocar recels entre aquells que tenen situacions similars.
– Modificar el caràcter personal de les beques actuals, per tal de garantir que els ajuts siguin destinats als objectius específics abans enumerats.

10. Incrementar les accions d’assessorament i formació del professorat sobre educació intercultural, acollida, atenció i seguiment de l’alumnat nouvingut i l’ensenyament de la llengua en totes les etapes educatives.

L’objecte i les implicacions serien:

– Establiment d’acords amb les universitats per tal d’incloure en els plans d’estudis del professorat d’educació infantil i primària una formació específica sobre l’educació intercultural i l’ensenyament de la llengua per a estrangers.
– Establiment de convenis per a la realització del “Practicum” en centres amb un alt percentatge d’alumnat immigrat.
– Activitats de formació permanent per al professorat en exercici.
– Cicles de conferències de sensibilització sobre l’educació intercultural amb professionals de prestigi.
– Millora de la formació del professorat de suport per a l’ensenyament de les llengües.
– Formació de la Inspecció d'Ensenyament, dels professionals dels Programes i Serveis Educatius i dels equips directius dels centres, sobre  la mediació, la negociació de les relacions interculturals, l'aprenentatge de la llengua, l'educació intercultural, etc.

11. Les administracions donaran suport a les comunitats educatives per  tal de potenciar  projectes adreçats a les famílies i afavorir l'educació intercultural i la integració.

L’objecte i les implicacions serien:

– Activitats formatives adreçades a pares i mares.
– Espais de relació no formal entre famílies.
– Activitats de suport a l'aprenentatge de la llengua.
– Activitats de suport a l'aprenentatge de les noves tecnologies.
– Etc.
   

Bibliografia

AJA, E. i altres: La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius. Fundació “La Caixa”. Barcelona, 1999.
CARBONELL, F. (coordinador): Educació i immigració. Els reptes educatius de la diversitat cultural i l’exclusió social. Editorial Mediterrània. Barcelona, 2000.
Departament d’Ensenyament: Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera de nova incorporació al sistema educatiu 2003-2006 (document en elaboració). Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003.