Formació Professional i
Ocupació: Cap a
un espai comú
Aportació del Consell Escolar de
Catalunya a
les XV Jornades de Consells Escolars de Comunitats Autònomes
i de
l'Estat
1. Situació
actual de la
Formació Professional a Catalunya
2. Aspectes substantius
de la
Formació Professional
3. Conclusions i
propostes de millora
1.
Situació actual
de la Formació Professional a Catalunya
1.1. Cicles
Formatius de
grau mitjà i superior
L'oferta de Formació Professional a Catalunya s'organitza en
21
famílies professionals amb un total de 116 títols
diferents, dels quals:
– 46 són cicles de grau mitjà;
– 70 són cicles de grau superior.
L'estudi de les correspondències entre títols de
grau
superior i de primer cicle universitari ha comportat un pas molt
important i alhora innovador, realitzat d’una manera pionera
a
Catalunya.
En el curs 2003-2004, un total de 323 centres imparteixen Cicles
Formatius de Formació Professional, dels quals 216
són de
titularitat pública (187 del Departament d'Ensenyament, 15
d'altres departaments de la Generalitat i 14 de corporacions locals) i
107 són de titularitat privada (91 dels quals tenen cicles
concertats).
El percentatge d'alumnes d'ESO que han optat per Cicles Formatius de
grau mitjà en els últims quatre cursos
oscil·la
entre el 29% i el 36%. En els cicles de grau superior, prenent-hi com a
referència el nombre d'alumnes de segon de Batxillerat, el
percentatge se situa entre el 38% i el 42%.
Cicles Formatius que s'imparteixen per famílies
professionals:
Activitats agràries:
– Explotacions agràries
extensives (GM)
– Explotacions agrícoles intensives (GM)
– Explotacions ramaderes (GM)
– Jardineria (GM)
– Treballs forestals i de conservació del medi
natural (GM)
– Gestió i organització d'empreses
agropecuàries
(GS)
– Gestió i organització de recursos
naturals i
paisatgístics (GS)
Activitats físiques i
esportives:
– Conducció d'activitats
fisicoesportives en
el medi natural (GM)
– Animació d'activitats físiques i
esportives (GS)
Activitats maritimopesqueres:
– Busseig a profunditat mitjana (GM)
– Operacions de cultiu aqüícola (GM)
– Operació, control i manteniment de
màquines i
instal·lacions del vaixell (GM)
– Pesca i transport marítim (GM)
– Navegació, pesca i transport marítim
(GS)
– Producció aqüícola (GS)
– Supervisió i control de màquines i
instal·lacions del vaixell (GS)
Administració:
– Gestió administrativa
(GM)
– Administració i finances (GS)
– Secretariat (GS)
Arts gràfiques:
– Impressió en arts
gràfiques (GM)
– Preimpressió en arts gràfiques (GM)
– Disseny i producció editorial (GS)
– Producció en indústries d'arts
gràfiques (GS)
Comerç i Màrqueting:
– Comerç (GM)
– Comerç internacional (GS)
– Gestió comercial i màrqueting (GS)
– Gestió del transport (GS)
– Serveis al consumidor (GS)
Comunicació, Imatge i So:
– Laboratori d'imatge (GM)
– Imatge (GS)
– Producció d'audiovisuals, ràdio i
espectacles (GS)
– Realització d'audiovisuals i espectacles (GS)
– So (GS)
Edificació i Obra civil:
– Acabats de construcció
(GM)
– Obres de formigó (GM)
– Obres de la construcció (GM)
– Desenvolupament de projectes urbanístics i
operacions
topogràfiques (GS)
– Desenvolupament i aplicació de projectes de
construcció
(GS)
– Realització i plans d'obra (GS)
Electricitat i Electrònica:
– Equips electrònics de
consum (GM)
– Equips i instal·lacions
electrotècniques (GM)
– Desenvolupament de productes electrònics (GS)
– Instal·lacions electrotècniques (GS)
– Sistemes de regulació i control
automàtics (GS)
– Sistemes de telecomunicació i
informàtics (GS)
Fabricació mecànica:
– Mecanització (GM)
– Soldadura i caldereria (GM)
– Construccions metàl·liques (GS)
– Desenvolupament de projectes mecànics (GS)
– Òptica d’ullera (GS)
– Producció per mecanització (GS)
Fusta i Moble:
– Fabricació a mida i
instal·lació de fusteria i moble (GM)
– Fabricació industrial de fusteria i moble (GM)
– Desenvolupament de productes en fusteria i moble (GS)
– Producció de fusta i moble (GS)
Hoteleria i Turisme:
– Cuina (GM)
– Pastisseria i forneria (GM)
– Serveis de restaurant i bar (GM)
– Agències de viatges (GS)
– Allotjament (GS)
– Animació turística (GS)
– Informació i comercialització
turístiques (GS)
– Restauració (GS)
Imatge personal:
– Caracterització (GM)
– Estètica personal decorativa (GM)
– Perruqueria (GM)
– Assessoria d'imatge personal (GS)
– Estètica (GS)
Indústries alimentàries:
– Elaboració d'olis i
sucs (GM)
– Elaboració de vins i altres begudes (GM)
– Escorxador i carnisseria-xarcuteria (GM)
– Panificació i rebosteria (GM)
– Indústria alimentària (GS)
Informàtica:
– Administració de
sistemes
informàtics (GS)
– Desenvolupament d'aplicacions informàtiques (GS)
Manteniment de vehicles autopropulsats:
– Carrosseria (GM)
– Electromecànica de vehicles (GM)
– Automoció (GS)
– Manteniment aeromecànic (GS)
Manteniment i Serveis a la producció:
– Instal·lació
i manteniment
electromecànic de maquinària i
conducció de
línies (GM)
– Muntatge i manteniment d'instal·lacions de fred,
climatització i producció de calor (GM)
– Desenvolupament de projectes d'instal·lacions de
fluids,
tèrmiques i de manutenció (GS)
– Manteniment d'equips industrials (GS)
– Manteniment i muntatge d'instal·lacions
d'edifici i
procés (GS)
– Prevenció de riscos professionals (GS)
Química:
– Laboratori (GM)
– Operacions de fabricació de productes
farmacèutics (GM)
– Operacions de procés de pasta i paper (GM)
– Operacions de procés en planta
química (GM)
– Anàlisi i control (GS)
– Fabricació de productes farmacèutics
i afins (GS)
– Indústries de procés de pasta i paper
(GS)
– Indústries de procés
químic (GS)
– Plàstics i cautxú (GS)
– Química ambiental (GS)
Sanitat:
– Cures auxiliars d'infermeria (GM)
– Farmàcia (GM)
– Anatomia patològica i citologia (GS)
– Audiopròtesis (GS)
– Dietètica (GS)
– Documentació sanitària (GS)
– Higiene bucodental (GS)
– Imatge per al diagnòstic (GS)
– Laboratori de diagnòstic clínic (GS)
– Ortesis i pròtèsis (GS)
– Pròtesis dentals (GS)
– Radioteràpia (GS)
– Salut ambiental (GS)
Serveis socioculturals i a la comunitat:
– Animació sociocultural
(GS)
– Educació infantil (GS)
– Integració social (GS)
– Interpretació del llenguatge de signes (GS)
Tèxtil, Confecció i Pell:
– Confecció (GM)
– Producció de teixits de punt (GM)
– Patronatge (GS)
– Processos de confecció industrial (GS)
1.2.
Programes de Garantia
Social
Els Programes de Garantia Social (PGS) són accions
formatives
que realitza o autoritza el Departament d'Ensenyament amb la finalitat
de proporcionar als joves que finalitzen l'educació
obligatòria sense superar els seus objectius una
formació
bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la
vida
activa o bé prosseguir els seus estudis en els diferents
ensenyaments reglats, especialment en els Cicles Formatius de grau
mitjà. Els seus destinataris són joves majors de
16 anys
sense el Graduat en Educació Secundària amb
voluntat de
formar-se per millorar les seves expectatives de futur. Els PGS els
ofereixen una atenció personalitzada per aconseguir la seva
incorporació al món laboral i/o la seva
continuïtat
formativa, ja que en finalitzar-los tenen diverses possibilitats: la
inserció professional, la realització de la prova
d'accés als Cicles de Formació Professional de
grau
mitjà i l'accés a formació no reglada.
La durada dels PGS varia d’acord amb la proposta formativa.
En tot cas,
comprenen entre 600 i 1.200 hores que es distribueixen entre 20 i 25
setmanals.
El contingut dels programes s'estructura en els àmbits
següents:
– Àrea de Formació Professional
específica (entre
un 50% i un 70% del temps, o de l'horari setmanal o del programa).
Té la finalitat de preparar els alumnes perquè
puguin
incorporar-se al món laboral i, així, ocupar
llocs de
treball que no exigeixin un títol de Formació
Professional. Comprèn les activitats pràctiques i
els
coneixements necessaris per adquirir les capacitats corresponents.
– Àrea de formació i
orientació laboral (entre un
10% i un 20%). Familiaritza l'alumnat amb el marc legal, les condicions
de treball i les relacions laborals de l'àmbit professional.
També té l'objectiu d'orientar el jove o la jove
respecte
al seu futur i donar-li suport en la recerca d'una ocupació
i/o
la planificació de la seva continuïtat formativa.
– Àrea de formació en
competències bàsiques
(entre un 10% i un 30%). Ofereix a l’alumnat la possibilitat
d'adquirir
coneixements i capacitats generals bàsiques que els
facilitin els
aprenentatges i la formació contínua i
l'adaptació
sociolaboral.
– Activitats complementàries. Ofereixen la
possibilitat de
participar en activitats que contribueixen a la consecució
dels
objectius d'aquests programes.
– Tutoria. Es tracta d'un element inherent a l'activitat
educativa i es
desenvolupa en el curs de tot el procés formatiu dels joves.
El Departament d'Ensenyament garanteix una oferta suficient de PGS, la
qual està integrada per:
– Programes organitzats i gestionats directament pel
Departament
d'Ensenyament en col·laboració amb altres
administracions
i empreses: Pla de Transició al Treball (PTT) i "Treballem
per la
Formació" (TxF).
– Programes autoritzats pel Departament d'Ensenyament i
desenvolupats
per altres Administracions i entitats que compleixen els requisits
exigits en la normativa corresponent. En aquesta oferta hi participen
ajuntaments, fundacions i centres de formació.
El Pla de Transició al Treball (PTT) és un
programa
dissenyat i organitzat pel Departament d'Ensenyament en
col·laboració amb diferents Administracions
locals, el
Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu. El
programa integra informació i orientació,
formació
bàsica i professionalitzadora i seguiment individualitzat i
en el
procés d'inserció laboral o educativa. Compta amb
la
participació de les empreses de l'entorn per definir els
continguts professionals per realitzar les pràctiques i
desenvolupar accions formatives concretes. Té una durada de
9
mesos (d'octubre a juny) i un seguiment d'un any posterior a la seva
finalització.
"Treballem per la Formació" (TxF) és un programa
que
organitza el Departament d'Ensenyament amb el suport del Departament de
Treball. Es porta a cap en les instal·lacions dels instituts
d'Educació Secundària. Ofereix
formació durant sis
mesos en un ofici tradicional (fusters, jardiners, manyans, pintors,
paletes…) i un contracte laboral de sis mesos més
perquè
els joves adquireixin experiència professional i puguin
millorar
les seves possibilitats d'inserció al món
laboral.
Altres ofertes formatives que poden resultar adequades al mateix
col·lectiu:
– Programa preparatori de la prova d'accés als
Cicles Formatius
de grau mitjà. És una oferta formativa no
professionalitzadora, orientada a la superació de la prova
d'accés als cicles de Formació Professional de
grau
mitjà, i, per tant, s’adreça
específicament a joves
interessats a tornar al sistema reglat. S'ofereix a la xarxa de centres
i aules per a la formació d'adults del Departament de
Benestar i
Família.
– Accions de formació ocupacional. Cursos de
Formació
Professional ocupacional promoguts pel Departament de Treball i oferts
a
través de la xarxa de centres col·laboradors del
Servei
d’Ocupació de Catalunya. Aquests cursos
constitueixen una oferta
adequada per a aquest col·lectiu si el perfil professional i
la
formació oferta s'adeqüen a les
característiques dels
joves.
– Escoles-taller i Cases d'Oficis. Programes
específics dirigits
a joves que es desenvolupen d’acord amb convenis establerts
entre el
Departament de Treball i l'Administració local o diferents
entitats o institucions.
1.3. Uns
altres
ensenyaments professionalitzadors: Arts plàstiques i Disseny
Cicles Formatius de grau mitjà d'Arts plàstiques
i
Disseny que s'imparteixen:
– Ebenisteria artística
– Daurat i policromia artístics
– Artesania en cuir
– Talla artística en fusta
– Talla artística en pedra
– Forja artística
– Fosa artística i galvanoplàstia
– Procediments de joieria artística
– Serigrafia artística
– Artfinal de disseny gràfic
– Autoedició
– Decoració ceràmica
– Terrisseria
– Revestiments murals
– Esmaltatge sobre metalls
– Tapissos i catifes
– Floristeria
Cicles Formatius de grau superior d'Arts plàstiques i
Disseny
que s'imparteixen:
– Arts aplicades de l'escultura
– Modelisme i maquetisme
– Modelisme industrial
– Mobiliari
– Joieria artística
– Gravat i tècniques d'estampació
– Enquadernació artística
– Gràfica publicitària
– Il·lustració
– Fotografia artística
– Ceràmica artística
– Estilisme d'indumentària
– Arts aplicades al mur
– Moblament
– Arquitectura efímera
– Aparadorisme
– Projectes i direcció d'obres de
decoració
– Art tèxtil
– Estampacions i tintatges artístics
– Estilisme de teixits de calada
– Art floral
Estudis Superiors de Disseny que s'imparteixen:
– Disseny gràfic
– Disseny de productes
– Disseny d'interiors
– Disseny de moda
1.4. Dades
del curs
2003-2004
ALUMNES MATRICULATS PER NIVELLS
EDUCATIUS
TOTAL CATALUNYA. Curs 2003-04
Educació Infantil 3
anys
64.849
4
anys 62.275
5 anys 60.145
Total
187.269
Educació Primària
Primer
62.390
Segon
60.257
Tercer 59.012
Quart 59.722
Cinquè 60.049
Sisè
61.305
Total 362.735
ESO Primer
61.890
Segon
64.070
Tercer 63.156
Quart 67.910
Total 257.026
Batxillerat
Primer
48.029
Segon
43.678
Total 91.707
C.F. Formació Professional
(GM)
Primer 23.668
Segon
8.988
Total
32.656
C.F. Formació Professional
(GS)
Primer 20.458
Segon
14.281
Total 34.739
C.F. Arts plàstiques i Disseny
(GM)
Total 686
C.F. Arts plàstiques i Disseny
(GS)
Total 4.573
Estudis superiors de Disseny
Total
137
(Font: Departament d'Ensenyament. Estadística)
Nota: No hi consten els alumnes escolaritzats
en
centres específics d'Educació Especial. En
Educació
Infantil només s'hi inclouen els alumnes escolaritzats en
centres
d'Educació Infantil i Primària.
1.5.
Programes europeus de
Formació Professional en què Catalunya participa
El Departament d'Ensenyament participa, a través de la
Direcció General de Formació Professional, en
diversos
projectes de Programes i Iniciatives Comunitàries.
Actualment els
projectes esmentats són els següents:
• Projecte "Leonardo Mobilitat" (programa comunitari LEONARDO)
– Objectiu: millorar la formació
tècnica i
lingüística dels estudiants de Cicles Formatius
mitjançant la realització d'estades de
formació en
empresa en països europeus.
– Nombre d'alumnes participants: 1.000.
– Socis: tots els estats participants en el Programa LEONARDO
en
què es realitzen les estades.
• Projecte "La Formació Professional
Transfronterera"
(Iniciativa Comunitària ITERREG III A
Espanya/França)
– Objectiu: promoure la cooperació entre empreses
i centres de
FP de Catalunya i la regió
Midi-Pyrénées
(França), mitjançant l'intercanvi d'alumnes de FP
d'una
mateixa especialitat.
– Nombre d'alumnes participants: 40 (20 en el curs 2002-2003
i 20 en el
curs 2003-2004).
– Soci: Consell Regional de
Midi-Pyrénées
(França).
• Projecte "La Formació Professional Transregional
Occidental"
(Iniciativa Comunitària INTERREG III C Sud)
– Objectiu: promoure la cooperació entre empreses
i centres de
FP de Catalunya, Regió Centre (França) i Toscana
(Itàlia), mitjançant l'intercanvi d'alumnes de FP
d'una
mateixa especialitat.
– Nombre d'alumnes participants: 60.
– Socis: Regió Toscana (Itàlia),
Chambre de
Métiers de Loir-et-Cher i Consell Regional del Centre
(França).
• Projecte "IGUALBAIX" (Iniciativa Comunitària
EQUAL)
– Objectiu: desenvolupar noves metodologies d'aprenentatge,
motivació i orientació dels joves inscrits en els
Programes de Garantia Social (Plans de Transició al
Treball),
mitjançant la utilització de les tecnologies de
la
informació i la comunicació.
– Nombre d'alumnes participants: 420 (210 en el curs
2002-2003 i 210 en
el curs 2003-2004)
– Soci: Ministeri d'Educació de Bèlgica
(comunitat
francesa)-Direcció General d'Educació
Secundària i
Aprenentatge
1.6. Pla autonòmic i òrgans creats per al
desenvolupament
de la Formació Professional
1.6.1. El
Consell
Català de Formació Professional
El Consell Català de Formació Professional
és
l'òrgan assessor i de consulta, de caràcter no
vinculant,
del Govern de la Generalitat, amb la participació de les
organitzacions empresarials i sindicals i d'entitats
públiques
implicades, pel que fa a tota la Formació Professional,
reglada i
no reglada.
El Consell Català de Formació Professional
està
adscrit al Departament d'Ensenyament i el presideixen alternativament,
per rotació anual, els consellers d'Ensenyament i Treball de
la
Generalitat.
Té com a objectius generals:
– La interrelació, cooperació o
integració dels
tres subsistemes que a l'actualitat concorren en la Formació
Professional, és a dir, la inicial/reglada, l'ocupacional i
la
contínua.
– L'elaboració i la proposta al Govern, per a la
seva
aprovació, del Pla General de la Formació
Professional de
Catalunya, amb caràcter plurianual.
– La realització del seguiment i
l'avaluació de
l'aplicació del Pla General de la Formació
Professional de
Catalunya.
El Consell Català de Formació Professional
exerceix, en
qüestions de Formació Professional, en qualitat
d’òrgan de referència pel que fa a
altres òrgans
similars d'àmbit autonòmic, estatal i
internacional.
El Consell està integrat pel Ple, la Comissió
Permanent,
la Presidència i la Secretaria.
El Ple està integrat per trenta-cinc membres, inclosa la
persona
que ocupa la presidència. Hi ha dos vicepresidents,
designats
pels consellers d'Ensenyament i de Treball respectivament, que formen
part de la representació del Govern de la Generalitat. Els
altres
membres es distribueixen de la manera següent:
– Representants del Govern de la Generalitat: deu
representants, dels
quals tres corresponen al Departament d'Ensenyament, tres al
Departament
de Treball i els altres quatre a la resta de departaments afectats o
bé a experts. Aquests últims, nomenats pel Govern
a
proposta conjunta del conseller d'Ensenyament i del conseller de
Treball.
– Representants de les organitzacions empresarials: deu
representants
de les organitzacions empresarials que tenen la condició
legal de
més representatives, d’una manera proporcional a
la seva
representativitat a Catalunya.
– Representants de les organitzacions sindicals: deu
representants de
les organitzacions sindicals que han obtingut la condició
legal
de més representatives, d’una manera proporcional
a la seva
representativitat a Catalunya.
– Representants d'ens públics amb atribucions
legals sobre
Formació Professional: dos representants del Consell de
Cambres
de Comerç, Indústria i Navegació de
Catalunya, i
dos representants entre les associacions representatives de
l'àmbit local (Federació de Municipis de
Catalunya i
Associació Catalana de Municipis i Comarques).
Hi ha el mateix nombre de suplents que de membres titulars,
d’acord amb
el que correspon a cada representació.
Tots els membres que ocupen les vocalies, com a titulars o com a
suplents, són nomenats i separats per Acord del Govern, a
proposta de cadascuna de les representacions integrants del Consell.
La Comissió Permanent està integrada per:
– Els dos vicepresidents designats pels consellers
d'Ensenyament i de
Treball respectivament. Exerceix de president de la Comissió
Permanent el vicepresident que pertany al mateix departament del
conseller que presideixi el Ple.
– Quatre representants del Govern de la Generalitat, al Ple:
dos del
Departament d'Ensenyament i dos del Departament de Treball.
– Quatre representants de les organitzacions empresarials, en
el Ple.
– Quatre representants de les organitzacions sindicals, en el
Ple.
– Un representant del Consell de Cambres de
Comerç,
Indústria i Navegació de Catalunya, en el Ple.
– Dos representants entre les associacions representatives de
l'àmbit local: Federació de Municipis de
Catalunya i
Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Pot ser suplent de la Comissió Permanent qualsevol persona
que
sigui titular o suplent del Ple.
En les reunions de la Comissió Permanent, totes les
representacions poden ser assistides per un màxim de dos
assessors en funció de la matèria de
què s’hagi de
tractar.
Les funcions del Consell Català de Formació
Professional
són les següents:
a) Proposar i informar entorn dels criteris per elaborar el Pla general
de Formació Professional de Catalunya, que interrelaciona
els
tres subsistemes que en l'actualitat concorren en la
Formació
Professional que s'imparteix a Catalunya.
b) Proposar i informar sobre estudis de detecció de
necessitats
de Formació Professional o d'adequació a les
demandes de
qualificació.
c) Analitzar o proposar la modificació de les acreditacions
professionals, titulacions i certificacions, i sobre les
correspondències o convalidacions respectives.
d) Fomentar la col·laboració a qualsevol nivell
amb el
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, amb el
Consell Escolar de Catalunya i amb altres òrgans afins per
raó de la matèria que de què tracten.
i) Promoure la col·laboració de les empreses,
especialment en allò que es refereix a la
formació en
centres de treball, la informació i
l’orientació
professional, el seguiment i l’avaluació del
mateix Pla general
de la Formació Professional de Catalunya.
f) Rebre informació sobre les propostes de
cooperació
entre els departaments competents, com també sobre els
recursos
materials i humans que, conjuntament amb els agents socials,
s'inverteixin en la Formació Professional.
g) Proposar mesures per promoure la col·laboració
de les
organitzacions empresarials i sindicals en la realització de
la
formació en centres de treball.
h) Proposar criteris per adaptar l'oferta formativa de
Formació
Professional, tant en els seus dissenys com en la
planificació, a
les necessitats del mercat laboral, tenint-hi en compte les demandes
formatives de la societat catalana.
i) Proposar criteris de distribució territorial i sectorial
de
Formació Professional específica a Catalunya.
j) Elaborar propostes sobre programes d'iniciació
professional
que responguin a les necessitats d'inserció laboral de
l'alumnat
que surti del sistema educatiu sense la titulació de Graduat
en
Educació Secundària.
k) Qualsevol altra funció relacionada amb la
Formació
Professional que sigui coherent amb la naturalesa i els objectius
propis
d'aquest Consell.
1.6.2. Pla
General de
Formació Professional a Catalunya
El Consell Català de Formació Professional, creat
pel
Govern de la Generalitat de Catalunya, és l'òrgan
de
consulta i assessorament del Govern que s'ocupa de tota la
Formació Professional, reglada, ocupacional i
contínua,
complementari del Consell de Treball, Econòmic i Social i
del
Consell Escolar de Catalunya.
El primer dels objectius fixats pel Consell ha estat elaborar el Pla
General de Formació Professional a Catalunya, amb
caràcter
plurianual, que ha de ser aprovat pel Govern de la Generalitat.
El Pla té com a finalitat principal integrar els diferents
sistemes de Formació Professional a Catalunya, amb
l'objectiu de
garantir la satisfacció de les necessitats de
formació de
les persones i la disponibilitat de professionals qualificats en les
diferents branques de la producció i dels serveis, i
així
poder donar una resposta eficaç a les demandes socials i
econòmiques per facilitar la construcció d'un
país
avançat, socialment i territorialment cohesionat, amb una
ocupació de qualitat per a tots els seus ciutadans i
ciutadanes
sense exclusió.
El Pla que es presenta és el resultat de la
participació
i l'acord de la Generalitat de Catalunya, de tots els agents socials i
econòmics, de l'Administració local i del Consell
de
Cambres de Catalunya que tenen representació en el Consell.
Reptes per al
futur
Les tendències de futur en els àmbits socials,
econòmics, empresarials i del mercat laboral formen un
conjunt de
reptes que el Pla General de Formació Professional ha
d'afrontar.
A continuació, se n'assenyalen els més importants:
a) Adquisició de competències i qualificacions.
Resulta evident que en l'actualitat cal tenir uns dispositius comuns,
consensuats, actualitzats i ajustats a les necessitats del mercat
laboral, que permetin identificar les competències
professionals
i adquirir les qualificacions associades a les
diverses ocupacions.
b) Ajust entre oferta i demanda de qualificacions professionals.
Es necessita un nivell d'adequació més ajustat
entre
l'oferta i la demanda de qualificacions professionals al mercat
laboral;
per tant, cal preveure la millora dels instruments per identificar les
competències professionals i la seva evolució al
si de les
empreses i els organismes públics i privats.
c) Ajust entre l'oferta i la demanda de Formació
Professional.
Paral·lelament a l'ajust de qualificacions, cal realitzar
una
millora en l'adequació entre l'oferta i la demanda en
l'àmbit de la formació; assolint els nivells de
formació de la mitjana dels països de
l’UE, potenciant-hi el
reequilibri territorial, garantint-hi l'accés a la
formació i informant als usuaris potencials, les empreses i
els
agents socials, entorn de les ofertes existents, de les qualificacions
que poden aconseguir i de les demandes del mercat laboral.
d) Integració de l'oferta professional.
S’ha de preveure una estructura de Formació
Professional que
complementi les titulacions actuals amb la dels certificats de
professionalitat i altres tipus de Formació Professional per
establir l'oferta de Formació Professional d’una
manera coherent
i ajustada a les necessitats dels usuaris potencials.
i) Interrelació entre les diferents vies d'aprenentatges
formals
i no formals.
S’han de promoure els dispositius que possibilitin el pas
entre les
vies d'aprenentatges formals i les no formals, inclosa
l'experiència laboral.
f) Reconeixement dels aprenentatges no formals.
S'han de desenvolupar els mecanismes que permetran el reconeixement,
l’avaluació i la certificació per a la
capitalització dels aprenentatges adquirits per via no
formal,
inclosa l'experiència laboral, tenint-hi en compte les
competències professionals i les qualificacions.
g) Observació i prospectiva dels sectors
econòmics i del
mercat laboral.
Ha de facilitar-se d’una manera eficaç la
informació
actualitzada sobre l'evolució del mercat laboral i els
canvis
tecnològics i organitzatius en les ocupacions i professions
de
cada sector econòmic.
h) Planificació de l'oferta formativa.
Ha de coordinar-se la planificació de l'oferta formativa per
aprofitar eficaçment els recursos existents i facilitar la
informació i l’orientació dels usuaris
potencials.
i) Avaluació del sistema de Formació Professional.
S’han de posar en marxa una sèrie de mesures que
permetin
avaluar el sistema per augmentar-ne la qualitat.
j) Itineraris de capacitació professional.
Cal comptar amb una sèrie de mesures globals que permetin
informar i orientar els joves i les persones en actiu o desocupades per
al desenvolupament, al llarg de la vida, del seu itinerari professional.
Finalitats del Pla
La finalitat essencial del Pla General de Formació
Professional
a Catalunya consisteix a convertir-se en un instrument:
• dinàmic;
• flexible per a adaptar-se als canvis;
• integrador dels sistemes existents, alhora que inclogui els
aprenentatges no formals i aquells que es deriven de
l'experiència laboral;
• relacionat amb la resta de plans en el marc de la
Unió Europea;
• garantidor de la creació d'un sistema:
– integrat
(informació, orientació,
formació i qualificacions), i
– de qualitat,
adaptat permanentment als canvis socioeconòmics i a les
necessitats del món laboral, amb la finalitat de contribuir
a la
cohesió social, tot incidint sobre la millora de la
promoció professional i personal, i com un element de suport
per
a l'estabilitat de l'ocupació i per a la competitivitat de
les
empreses.
El Pla pretén:
a) Ser útil per a la planificació a
mitjà termini
del sistema de formació i qualificacions professionals a
Catalunya.
b) Dotar el sistema de formació i qualificacions
professionals
dels recursos necessaris per aplicar les mesures contingudes en el pla
d’una manera eficaç i eficient.
c) Disposar d'eines per seguir i avaluar el sistema de
formació
i qualificacions professionals.
d) Disposar de mecanismes per millorar el sistema de
formació i
qualificacions professionals.
i) Promoure la participació i la coordinació de
tots els
organismes i institucions implicats en el desenvolupament del sistema
de
formació i qualificacions professionals.
f) Millorar la percepció social de la Formació
Professional, tot divulgant el sistema integrat de formació
i
qualificacions professionals.
Objectius per
al
desplegament del Pla
Si es tenen en compte els reptes plantejats per a cada sistema
professional, d'acord amb els criteris directors i
mitjançant la
participació dels agents socials i la coordinació
interdepartamental, es defineixen els objectius següents per
al
desplegament del Pla:
Desenvolupar
un sistema
integrat de formació i qualificació professional
interrelacionat amb altres sistemes en el marc de la Unió
Europea:
• Creació del sistema català de
qualificacions
professionals, basat en les competències professionals, que
articuli la integració de la formació i la
qualificació professional.
• Creació de l'Institut Català de
Qualificacions
Professionals.
• Establiment del catàleg de qualificacions
professionals i del
catàleg modular integrat de Formació Professional
a
Catalunya.
• Promoció de la transparència i la
correspondència de les qualificacions professionals a
Catalunya
en l'àmbit estatal i amb els països de la
Unió
Europea.
• Integració de les dades que generin els diferents
observatoris
de les qualificacions i del mercat de treball en un únic
observatori per contribuir a l'elaboració del
catàleg
integrat de qualificacions professionals.
Establir
mesures per
facilitar l'accés de les persones a la formació i
l'acreditació de les competències professionals
adquirides
al llarg de la vida, especialment d'aquelles amb més
dificultats,
amb risc d'exclusió social i/o amb discapacitats:
• Coordinació de les diferents línies de
l'oferta de
Formació Professional.
• Elaboració d'itineraris de formació
oberts, flexibles i
interconnectats, que combinin aprenentatges formals i no formals, i que
permetin desenvolupar la carrera professional i l'aprenentatge
permanent.
• Desenvolupament de mecanismes per convalidar les
competències
professionals adquirides a través de
l'experiència
laboral, amb la Formació Professional ocupacional i la
inicial.
• Establiment dels procediments per validar i certificar les
qualificacions, amb el reconeixement de les competències
adquirides a través de l'experiència laboral.
• Articulació de fórmules per facilitar
l'accés a
la Formació Professional de treballadors i treballadores i
de
persones amb risc d'exclusió social.
• Impuls i desenvolupament d'accions de Formació
Professional a
distància.
Garantir la qualitat de la formació
professional:
• Adequació de la Formació Professional
a
l'evolució de les qualificacions mitjançant
estudis de
prospectiva sobre les necessitats del mercat laboral i del sistema
productiu.
• Adequació dels continguts i del disseny de la
Formació
Professional als canvis tecnològics i organitzatius,
possibilitant-hi l'actualització permanent del
catàleg de
títols i certificats professionals.
• Establiment dels mecanismes de seguiment i
avaluació interna i
externa dels diferents sistemes de Formació Professional.
• Elaboració i desenvolupament d'indicadors per
garantir la
qualitat dels processos formatius i per a la millora
contínua de
la gestió, l’organització i el
funcionament dels centres
de formació.
• Promoció de la formació
contínua dels formadors
dels diferents sistemes de Formació Professional, donant-hi
prioritat a l'actualització del coneixement dels sistemes
organitzatius, dels mètodes de treball i de les tecnologies
aplicades, amb la finalitat d'afavorir el traspàs
tecnològic de l'empresa a l'escola.
• Garantia de la vinculació de la
Formació Professional
amb l'empresa, a través de pràctiques no
laborals, de la
formació dels formadors en les empreses i de la
impartició
de determinats mòduls formatius per experts en
instal·lacions pròpies de l'empresa o en centres
de
formació.
Desenvolupar
un sistema
integrat d'informació i d'orientació professional:
• Establiment de circuits per facilitar la
informació i
l'orientació a les persones sobre l'oferta formativa
adequada als
seus interessos i aptituds, la realitat del mercat laboral associat a
aquesta oferta formativa i les noves expectatives de
formació i
ocupació que poden sorgir, principalment en el marc de la
Unió Europea.
• Realització de programes d'ajuda als treballadors
i
treballadores per definir itineraris formatius adequats a les seves
necessitats actuals tot prevenint les que poden tenir en el futur, de
manera que puguin adaptar-se amb garanties d'èxit a les
noves
circumstàncies laborals al llarg de la seva vida activa.
• Desenvolupament d'accions de difusió per fomentar
a la
societat el prestigi social de la Formació Professional.
Afavorir l'ocupació de les persones i la
competitivitat de
les empreses:
• Planificació de l'oferta formativa d'acord amb
les necessitats
dels diferents sectors productius i de serveis, mitjançant
la
integració de les dades que generin els observatoris de les
qualificacions i del mercat de treball.
• Increment d'accions formatives per facilitar
l'adaptació dels
treballadors i treballadores de les empreses als canvis del mercat
laboral.
• Identificació de les noves qualificacions
professionals amb la
finalitat d'adequar l'oferta formativa a les necessitats de les
empreses, especialment en les petites i mitjanes empreses.
• Incorporació en els continguts de
formació d'eines de
desenvolupament d'aquelles actituds i habilitats que permetin als
treballadors i treballadores ser proactius en les organitzacions i
facultar-les per adaptar-se als canvis.
Promoure la
iniciativa
emprenedora:
• Desenvolupament de les competències emprenedores
i dels
projectes d'iniciativa social, mentre s'afavoreix l'ocupació
i
l'autoocupació.
• Promoció de programes d'informació,
orientació i
formació que atenguin les necessitats de les petites
empreses,
dels treballadors i treballadores autònoms i de les empreses
d'economia social, per impulsar l'autoocupació i la
creació d'empreses.
• Foment de la col·laboració de la
Formació
Professional en les iniciatives de desenvolupament local.
Potenciar
noves formes
d'aprenentatge per a una societat canviant:
• Desenvolupament de diferents modalitats de
formació en
alternança.
• Potenciació del paper de la
informació,
orientació i formació en la promoció i
la
integració social dels grups menys afavorits, garantint-hi
la
igualtat d'oportunitats per a dones i homes, i especialment per a les
persones de més de quaranta anys i els desocupats i
desocupades
de llarga durada.
• Desenvolupament d'accions especials per millorar les
competències professionals de treballadors i treballadores
amb
necessitats de qualificació, amb la finalitat de millorar la
seva
ocupació.
• Incorporació en els nous continguts i
metodologies de la
Formació Professional dels progressos de la societat del
coneixement, fomentant-hi la creativitat, la innovació i
l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
Procés
metodològic d'elaboració del pla
Per elaborar el Pla s'ha partit del document de criteris directors
aprovats pel Consell Català de Formació
Professional el
passat 6 de setembre del 2001. Segons aquest document, i en
relació amb els objectius del sistema de formació
i
qualificacions professionals, aquests s'han agrupat en quatre
àmbits d'actuació, els quals esdevenen el marc de
referència en què han de quedar recollides les
accions que
es desenvolupin al camp de la Formació Professional.
Després que cada àmbit hagi estat definit i els
objectius
hagin estat agrupats, i seguint una metodologia de treball que
abraça des dels aspectes més generals fins als
més
específics, s'ha definit per a cada àmbit un
conjunt de
programes, accions i mesures que permetran especificar amb detall el
que
ha de fer-se en aquest àmbit, o bé especificar
què
s'està portant a terme.
Aquest conjunt de mesures estan caracteritzades pels objectius
específics, la planificació de
l'execució, la
temporització i els òrgans competents.
Així mateix, s'ha previst una assignació de
recursos amb
una distribució quadriennal, per possibilitar
l'aplicació
de les mesures.
Concretament, i a manera de definició, es parteix de
l'àmbit com el conjunt d'actuacions que el Pla ha de
desenvolupar
i que aglutina una sèrie de programes. Aquests programes es
defineixen com el conjunt d'accions que marquen la pauta que
s’ha de
seguir en el desplegament d'aquestes actuacions associades al Pla.
Finalment, cada programa es concreta en un conjunt de mesures que poden
ser específiques d'un determinat programa, o transversals a
diferents programes que formen l'àmbit.
Esquema general del pla:
Àmbit A: La formació i la qualificació.
Àmbit B: L'ocupació i la competitivitat.
Àmbit C: La informació i l'orientació
professionals.
Àmbit D: La qualitat de la Formació Professional.
Àmbit
de la
formació i la qualificació (A)
Característiques:
Aquest àmbit agrupa el conjunt d'objectius, programes i
mesures
que articulen la integració de la formació i la
qualificació professionals, estableix i elabora els
catàlegs corresponents de qualificacions i
formació,
concreta i aplica els procediments de reconeixement i
certificació de competències i qualificacions, i
defineix
els mètodes per convalidar les competències
professionals
adquirides a través de la experiència laboral i
altres
vies d'aprenentatge no formal.
Programes:
• Programa d'elaboració del catàleg de
qualificacions
professionals de Catalunya. És un programa que concreta la
metodologia per determinar les qualificacions i les
competències
professionals i que estableix i elabora el catàleg
corresponent,
a partir d'un contrast sectorial i institucional d’aquestes.
• Programa de reconeixement i certificació de les
competències. És un programa que concreta el
procés
metodològic per reconèixer les
competències
adquirides en l'experiència laboral i en altres vies
d'aprenentatge no formal, elabora les especificacions
d'avaluació
de les competències i aplica el procés
d'acreditació i registre de les competències.
• Programa d'elaboració del catàleg
modular integrat de
Formació Professional. És un programa que
concreta la
metodologia per a l'elaboració d'aquest catàleg,
l'estableix, i elabora i actualitza els mòduls formatius
associats a les competències professionals, a partir del
corresponent contrast sectorial i territorial.
Àmbit
de
l'ocupació i la competitivitat (B)
Característiques:
Aquest àmbit agrupa el conjunt d'objectius, programes i
mesures
relacionats amb la planificació de l'oferta formativa de
Formació Professional, tot afavorint el desenvolupament de
competències emprenedores, projectes d'iniciativa local,
accions
de formació a distància i en
alternança, alhora que
es reconeixen les noves professions i les necessitats de
formació
al mercat laboral, amb la finalitat d'adequar l'oferta formativa a les
necessitats presents i futures, especialment en les petites i mitjanes
empreses, i de facilitar l'accés de les persones a la
Formació Professional.
Programes:
• Programa de prospecció del mercat laboral i del
sistema
productiu. Es tracta d'un programa que estudia les necessitats de les
persones qualificades i la seva evolució, desenvolupa acords
de
transferència d'informació entre els diferents
observatoris, relaciona els diferents sistemes de
classificació
professional amb els diversos àmbits de les relacions
laborals i
elabora i divulga estadístiques i documents per contribuir a
actualitzar el sistema de formació i de les qualificacions.
• Programa de formació per a la
qualificació i la
requalificació professionals. Es tracta d'un programa que
concreta un conjunt d'accions formatives per a la inserció
professional, en general, i per a la promoció,
requalificació i reconversió professional, amb
l'objectiu
de donar suport a les persones amb risc d'exclusió social,
com
també a iniciatives locals i sectorials
d'ocupació. Les
accions derivades d'aquest programa es complementen amb accions
formatives basades en l'ús de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació, i en el
desenvolupament de
les competències essencials.
• Programa de planificació, coordinació
i execució
de l'oferta formativa. Es tracta d'un programa que planifica l'oferta
formativa integrada, defineix itineraris i modalitats de
formació
i aplica models organitzatius de l'oferta formativa.
• Programa per al foment de la participació
empresarial i de la
iniciativa emprenedora. Es tracta d'un programa basat en accions de
foment de l'autoocupació, formació per a la
iniciativa
empresarial i d'economia social, i per al desenvolupament de les
diferents modalitats de formació en alternança.
Àmbit
de la
informació i l'orientació professionals
(C)
Característiques:
Aquest àmbit agrupa el conjunt d'objectius, programes i
mesures
relacionats amb la promoció i integració
sociolaboral de
les persones a través de processos d'informació i
orientació professional, posant-hi una atenció
especial en
els grups socials més desafavorits, elaborant itineraris de
formació oberts, flexibles i interconnectats, establint
circuits
per facilitar la informació i l'orientació
professionals
de les persones i desenvolupant accions de difusió per
millorar
la valoració social de la Formació Professional.
Programes:
• Programa d'informació professional. Es tracta
d'un programa
que desenvolupa un procediment per obtenir, processar i enregistrar la
informació, alhora que crea un sistema que integra les dades
sobre formació i qualificacions professionals, i que
transfereix
i dóna publicitat d'aquesta informació als
usuaris
potencials.
• Programa d'orientació professional. Es tracta
d'un programa
que desenvolupa procediments d'identificació de capacitats,
interessos i qualificacions de les persones per orientar-les
professionalment, exercita accions de formació d'orientadors
de
Formació Professional, coordina els diferents dispositius
d'orientació que puguin existir i desenvolupa
estratègies
per motivar les persones a continuar la qualificació
professional
al llarg de la seva vida.
Àmbit
de la
qualitat de la Formació Professional (D)
Característiques:
Aquest àmbit agrupa el conjunt d'accions, programes i
mesures
associats al desenvolupament de procediments per millorar la qualitat
dels processos formatius i la gestió dels centres de
formació, establint-hi mecanismes que permetin dur a terme
el
seguiment i l'avaluació del sistema de Formació
Professional, adequant permanentment la formació a
l'evolució de les qualificacions, potenciant la
formació
contínua dels formadors i vinculant la formació
amb
l'empresa, alhora que s'incorporen nous continguts i metodologies
d'aprenentatge.
Programes:
• Programa d'adequació permanent de la
Formació
Professional als canvis tecnològics, organitzatius i de les
necessitats socials. Es tracta d'un programa que desenvolupa un
procés d'actualització dels recursos materials i
didàctics per a la formació, aplica procediments
d'innovació didàctica i metodològica,
i incorpora
nous continguts a aquesta formació.
• Programa de formació contínua de
formadors i gestors de
la Formació Professional. Es tracta d'un programa de
formació que afecta el col·lectiu de formadors,
els equips
directius i de coordinació, i els tutors d'empresa.
• Programa de qualitat i millora contínua. Es
tracta d'un
programa que identifica els factors de qualitat, estableix models de
gestió de la qualitat i implementa les accions que milloren
aquesta qualitat.
• Programa d'avaluació del sistema de
Formació
Professional. Es tracta d'un programa que determina els factors clau
del
sistema de formació i avalua els processos i els resultats
obtinguts en el sistema de Formació Professional.
1.6.3.
L'Institut
Català de Qualificacions Professionals
Aquest és l'òrgan encarregat de definir un
sistema de
qualificacions i un sistema de Formació Professional de les
diferents professions i ocupacions.
La raó de la seva creació és la
necessitat de
disposar d'un organisme que:
– serveixi com a referent comú per a la
Formació
Professional inicial, ocupacional i contínua, formalitzant
l'aplicació d'equivalències entre aquests
sistemes;
– actualitzi el Catàleg de les qualificacions i la
Formació Professional; i
– desenvolupi el procés de reconeixement i
certificació
de la competència adquirida a través de
l'experiència professional.
El sistema de qualificacions i Formació Professional
és
un procés integrat pels diferents sectors de l'activitat
econòmica:
– El Catàleg de competències i
qualificacions.
– El Catàleg de Formació Professional.
– El procediment de reconeixement i certificació
de les
competències adquirides per la via de
l'experiència
professional.
– El procediment de convalidació entre els
diferents sistemes de
Formació Professional.
Utilitat del sistema de qualificacions i Formació
Professional:
– Facilitar la promoció professional de les
persones.
– Coordinar les ofertes formatives de Formació
Professional
inicial, ocupacional i contínua.
– Facilitar l'encaix entre la demanda de mà d'obra
qualificada i
l'oferta de personal competent
La Direcció Tècnica de l'Institut
depèn en termes
orgànics de la Direcció General de
Formació
Professional i comprèn tres àrees:
Àrea de Qualificacions:
– Desenvolupa estudis sobre l'evolució del sector.
– Identifica les competències i les qualificacions
professionals
dins del sector.
– Actualitza constantment aquestes competències i
qualificacions.
Àrea de Formació:
– Elabora i actualitza el Catàleg de
Formació
Professional.
– Elabora les especificacions per a les
competències.
– Analitza i proposa les convalidacions entre sistemes de
formació, a més de l'experiència
laboral.
Àrea d'Acreditació:
– Defineix i desenvolupa el procediment
d'acreditació de la
competència.
– Homologa i autoritza els centres per a
l'avaluació de la
competència.
– Desenvolupa el procediment de reconeixement i
certificació de
les competències professionals.
Serveis que ofereix l'Institut:
– Informar i difondre el Catàleg de
qualificacions,
competències i Formació Professional de Catalunya
per
nivells de qualificació i famílies professionals,
desenvolupat per l’organisme mateix.
– Informar i difondre els itineraris formatius que poden
seguir les
persones a partir de la identificació de les
competències
adquirides i les expectatives professionals.
– Reconèixer i certificar la formació
no formalitzada
mitjançant un títol o certificat reconegut i
l'aprenentatge de competències adquirides per la via de
l'experiència laboral.
2. Aspectes
substantius de
la Formació Professional
La “Ley de las Cualificaciones y de la Formación
Profesional”
representa un pas important a l’hora d’establir un
sistema integrat de
qualificacions i de Formació Professional que s’ha
d’emmarcar en
la concepció d’aprenentatge permanent al llarg de
la vida de la
ciutadania en una societat del coneixement, tot i que posa entrebancs
per realitzar el desplegament a les Comunitats Autònomes
d'un
sistema propi de qualificacions professionals. Aquest sistema integrat
ha de permetre organitzar i ordenar l’itinerari professional
de les
persones i capitalitzar les diferents accions formatives. A
més,
ha de fer possible el reconeixement de
l’experiència laboral
mateixa a fi que les persones implicades es puguin adaptar als canvis
socials i econòmics i a les necessitats del món
laboral.
El sistema integrat ha de facilitar, igualment, la
transparència
de les oportunitats d’ocupació que es generen en
un territori i,
alhora, l’equitat en l’accés a la
formació. D’una banda,
perquè fa conèixer els requisits de
qualificació
dels diferents llocs de treballs oferts, i, d’una altra
banda,
perquè les persones poden valorar si satisfan els requisits
de
qualificació i així poden saber quina
formació els
manca per qualificar-se amb l’objectiu d’accedir a
un lloc de treball,
de manera que es puguin requalificar o promocionar en la seva carrera
professional. Així mateix, facilita als empresaris la
identificació de les qualificacions i la
definició dels
requisits de formació que corresponen als llocs de treball.
S’ha de reconèixer que el mercat laboral, per si
mateix, no crea
ocupació regulada, ni tampoc no resol l’atur ni la
precarietat
laboral. Per això la Formació Professional ha de
contribuir a superar aquesta situació i a assegurar el dret
de la
ciutadania a la seva qualificació i al reconeixement que
comporta. Igualment, l’ordenació i el
desenvolupament de les
ofertes formatives derivades del sistema integrat de les qualificacions
i de Formació Professional han de garantir la igualtat
d’oportunitats d’accés i de la qualitat
de formació.
Des d’aquesta perspectiva, és important que en
cada Comunitat
Autònoma s’elaborin i es posin en marxa plans
específics i
accions concretes per desenvolupar i concretar a cada territori el
“Sistema Nacional de Cualificaciones y Formación
Profesional”
(SNCFP), que permetin adaptar-lo a les singularitats de cada Comunitat.
Per tant, i per fer creïble l’aplicació
de la llei esmentada
i assegurar l’assoliment dels objectius i del calendari
establerts,
resulta imprescindible la participació i
l'articulació de
les diferents activitats de totes les Comunitats Autònomes
en el
desenvolupament de l’SNCFP, d’acord amb el context
i la realitat de cada
Comunitat Autònoma. Això s’ha de
reflectir en els seus
plans: és el cas, per exemple, del Pla General de la
Formació Professional de Catalunya.
2.1.
“Sistema Nacional de
Cualificaciones y Formación Profesional” i
col·laboració de les Comunitats
Autònomes en el
desenvolupament del “Catálogo Nacional de las
Cualificaciones”
L’SNCFP és l’instrument per a la
definició, el
desenvolupament, la promoció,
l’actualització i la
revisió permanent de les qualificacions professionals i la
formació associada a l’adquisició de
les noves
competències professionals a través del
“Catálogo
Nacional de las Cualificaciones”(CNC). Per aquesta
raó,
l’elaboració d’un únic
catàleg estatal s’ha de fer
conjuntament i articuladament amb les Comunitats Autònomes a
fi
que s’hi recullin els treballs que, amb aquesta finalitat, es
realitzen
en cada una d’elles. De la mateixa manera, el
catàleg esmentat ha
de permetre que cada Comunitat Autònoma, en el seu
àmbit
territorial, pugui efectuar les ampliacions, adequacions i adaptacions
corresponents, d’acord amb la realitat econòmica,
productiva i
social pròpia. A més a més, dins de
les Comunitats
Autònomes hi ha unitats o organismes administratius que
s’han
d’utilitzar com a plataformes territorials per actualitzar el
catàleg, que poden ser o bé els instituts
autonòmics de qualificacions creats en les Comunitats
–com
és el cas de Catalunya, el País Basc,
Galícia, les
illes Balears, Andalusia i el País
Valencià–, o les
mateixes direccions generals de Formació Professional.
Per actualització s’entén aquelles
propostes de noves
qualificacions i unitats de competència que
s’haurien
d’incorporar al CNC i ser reconegudes en tot
l’Estat com a elements que
l’enriqueixen. Això ha de comportar que les
Comunitats
Autònomes participin en la identificació,
l’elaboració i
l’actualització de les distintes
qualificacions activament, d’una manera conjunta amb els
agents socials
i econòmics, i que col·laborin en
l’establiment d’una
mateixa metodologia per dur a terme les activitats assenyalades. Cal
remarcar, doncs, que s’han de buscar sistemes de
col·laboració entre els distints Instituts de
Qualificacions Professionals que es creïn en cada Comunitat
Autònoma i l’“Instituto Nacional de las
Cualificaciones”.
És important que l’SNCFP serveixi
perquè la
Formació Professional inicial, l’ocupacional i la
contínua
s’integrin en un mateix sistema, però que, al
mateix temps, cada
un d’aquests tres subsistemes incorpori, en el seu
funcionament i
organització, aquelles característiques
més
positives de cada un dels altres a fi de millorar la qualitat de
formació que cadascun dels subsistemes aborda. En aquest
sentit,
per exemple, fóra bo que la Formació Professional
inicial
incorporés en l’organització i el
funcionament alguns dels
elements de flexibilitat que caracteritzen la formació
ocupacional i contínua, i, a l’inrevés,
que aquestes dues
incloguin el seguiment i el control que distingeixen aquella. D'aquesta
manera es pot assegurar la matriculació per
mòduls i,
alhora, que la formació es pugui realitzar d’una
manera intensiva
i/o en alternança.
És convenient que els mòduls professionals dels
Cicles
Formatius es desglossin en subunitats de competència
més
petites que permetin als treballadors més flexibilitat
organitzativa i, per tant, més possibilitats per a
l’adquisició de competències. Cal que
els blocs de
formació tinguin durades distintes, atès que en
molts
casos l’existència de trams llargs de
formació per
adquirir determinades competències, sobretot en la
formació ocupacional i contínua, fa que alguns
treballadors o treballadores no puguin participar en les ofertes
proposades. Tanmateix, aquesta proposta ha de comportar modificacions
legislatives que permetin l'intercanvi formatiu entre els diferents
subsistemes de Formació Professional.
És fonamental que s’estableixi també un
sistema integral
d’informació i orientació de
Formació Professional
i per a l’ocupació entre els serveis existents en
l’Educació Secundària i els que
s’acordin en l’SNCFP, que
òbviament tindran estructures diferents, per assegurar la
continuïtat i la unitat en les actuacions que es realitzin. La
informació i l’orientació professional
i per a
l’ocupació han de proporcionar a cada persona la
possibilitat
d’establir el seu propi itinerari de formació i de
qualificació professional.
Per això, és veritablement important que es
potenciï
l’orientació acadèmica i professional
en l’Educació
Secundària tot incrementant els serveis
d’orientació en
els centres i en els territoris i dotant-los de recursos personals i
tècnics per efectuar aquesta tasca amb eficàcia.
En aquest
mateix sentit, resulta fonamental disposar d’estructures
estables
territorials d’informació i orientació
de Formació
Professional i per a l’ocupació –per als
treballadors i
treballadores–, que els facilitin la inserció o
reinserció
laboral o l’obtenció de les certificacions o les
qualificacions
corresponents per a la seva promoció personal i
professional.
Només el treball conjunt i coordinat dels serveis
d’orientació, amb funcions integrades d'aquests,
pot garantir que
cada persona prengui consciència del seu itinerari
professional i
sàpiga les activitats formatives que més li
convenen a
l’hora de qualificar-se.
En aquest context, s’ha de destacar la gravetat que
representa la
desconnexió que hi ha entre la “Ley
Orgánica de las
Cualificaciones y de la Formación Profesional” amb
relació
a l’Educació Bàsica i també
amb el Batxillerat.
Difícilment hi pot haver una FP potent i de qualitat sense
una
formació cultural bàsica de les persones. La LOCE
hauria
d’aprofundir les estratègies de
promoció de les capacitats
i les competències bàsiques que es puguin
transferir als
diversos àmbits de la vida (gestionar adequadament el
coneixement
i les emocions, saber prendre decisions, saber planificar, prendre
consciència que cal continuar formant-se, etc.) que
condueixin a
una formació ciutadana responsable, ja que estan imbricades
estretament en l’exercici laboral. Ara com ara, per contra,
la LOCE posa
l’accent en l’aprenentatge de continguts
excessivament academicistes i
conceptuals d’una manera que no ajuda gaire a adquirir les
capacitats i
les competències bàsiques esmentades.
Des d’aquesta perspectiva, l’aplicació
de la LOCE hauria
d’introduir, a l’ESO i el Batxillerat, la
promoció d’una
Formació Professional de base, no especialitzada, en
què
els continguts de les diferents àrees i assignatures tinguin
una
dimensió pràctica i funcional per a
l’alumnat, que alhora
esdevingui orientadora en qüestions de la cultura del treball
i en
camps professionals amplis. D’aquesta manera,
l’estudiant podria
començar a descobrir les seves preferències i
expectatives
personals i professionals. Això s’agreuja per la
inexistència d’un currículum optatiu,
que en aquests
darrers anys ha demostrat ser molt important per abordar temes
específics relacionats amb el món del treball:
coneixement
del món laboral, com buscar feina, etc.
A més, a la LOCE, s’hi minimitzen ensenyaments que
són
fonamentals per a determinats alumnes, com els de música,
arts
plàstiques, tecnologia, educació
física, etc.
Això els dificulta de desenvolupar capacitats i
competències bàsiques en àmbits que
els generen
expectatives positives. Per això és preocupant
que
l’elecció de cursar alguns dels itineraris
descrits en l’ESO els
impedeixi tenir accés a àmbits del saber que
connecten amb
determinades professions. Els Programes
d’Iniciació Professional
han de facilitar més oportunitats perquè
l’alumnat pugui
obtenir el Graduat en Educació Secundària i
desenvolupar
expectatives i interessos professionalitzadors.
Finalment, cal mencionar que l’orientació
educativa i
professional ha d’estar present en el procés
formatiu de tot
l’alumnat i no només quant a les funcions de
selecció i
certificació perquè l’alumnat cursi un
itinerari o altre,
com estableix la LOCE.
2.2.
Qualificació i
certificació
La qualificació i la certificació de les
competències que s’adquireixen a través
de la
formació i del reconeixement de
l’experiència laboral
és un dret dels treballadors i les treballadores per
millorar les
oportunitats d’ocupació i incrementar la
inserció laboral,
al mateix temps que afavoreix la cohesió social. Les
polítiques de Formació Professional dels governs
han
d’assegurar que la pluralitat de qualificacions i
certificacions es
pugui adquirir mitjançant la Formació
Professional formal
(Formació Professional inicial, ocupacional i
contínua) i
el reconeixement de la Formació Professional no formal
(l’experiència laboral i altres tipus
d’aprenentatge). Per
aquesta raó, cada Comunitat Autònoma, tot
considerant el
referent del “Catálogo Nacional de las
Cualificaciones
Profesionales”, hauria de poder planificar i ordenar la
manera com
realitzar la formació corresponent i el procés de
reconeixement i certificació de la competència
adquirida
per la via de l’experiència professional.
Des d’aquesta perspectiva, la qualificació i la
certificació han de constituir l’eix vertebrador
del sistema
integral de les qualificacions i la Formació Professional,
ja que
fan referència a les competències professionals
que
adquireixen les persones en el seu aprenentatge formal i no formal i,
per tant, regulen oficialment l’adquisició de les
competències esmentades i les diverses maneres
d’adquirir-les.
És bàsic que les acreditacions i les
certificacions siguin
expedides per les Administracions competents en cada cas de les
Comunitats Autònomes, i que tinguin validesa en tot el
territori
estatal, a més del reconeixement de la Unió
Europea,
perquè tenen com a referència el
“Catálogo Nacional
de las Cualificaciones Profesionales”.
2.3. Centres
integrats i
de referència de Formació Professional
D’acord amb la tipologia de centres de Formació
Professional,
ens trobarem amb:
– centres ordinaris, que poden impartir Formació
Professional
inicial o ocupacional o contínua;
– centres integrats, que imparteixen Formació
Professional
inicial, ocupacional i contínua;
– centres de referència, que
s’especialitzen en la
innovació i la recerca d’una o més
famílies
professionals.
La planificació dels centres integrats ha de correspondre a
les
Comunitats Autònomes. Es proposen bàsicament dos
models
d’estructura i funcionament, que no són excloents;
ben al
contrari, es poden complementar.
Un model consisteix en una xarxa de centres integrats, classificats per
àrees o famílies professionals, amb un abast i
una
planificació sectorial i territorial, i una
incidència
sobre l’organització i el
desenvolupament qualitatiu de la
formació inicial, ocupacional i contínua que
imparteixen
els centres ordinaris del seu territori. Així seria possible
que
els centres integrats i els ordinaris treballessin conjuntament en
l’organització i el desenvolupament de les
distintes ofertes
formatives de Formació Professional d’un
territori. La
distribució en el territori dels centres integrats ha de
garantir
l’equilibri entre l’oferta formativa, les
necessitats de formació
i qualificació de la població i les demandes de
qualificació dels sectors productius: el centre integrat
s’ha de
constituir en el nucli i la referència de les diferents
ofertes
formatives de l’FP al territori.
El plantejament d’aquest model ha de permetre:
– optimar els recursos existents;
– esdevenir un referent per actualitzar programes i elaborar
informes
tècnics sobre noves especialitats i qualificacions;
– desenvolupar els processos d’innovació
permanent dels
programes, recursos i metodologies de Formació Professional
i
d’avaluació de competències
professionals;
– participar en la identificació,
avaluació,
acreditació i certificació de les
competències;
– efectuar accions formatives, tant amb itineraris integrats
que
incloguin les noves tecnologies, com de formació de
formadors;
– constituir-se en referent formatiu del sector productiu en
l’àmbit territorial.
Un altre model consisteix a considerar els centres integrats no com a
centre únic, sinó com un conjunt de diversos
centres que
imparteixen Formació Professional d’una mateixa
família.
La imatge de “campus” o d'entorn integrat seria la
que s’apropa
més a aquesta idea.
En tot cas, el plantejament del segon model ha de facilitar
l’autonomia, la flexibilitat i l’agilitat en la
programació i el
desenvolupament de l’oferta formativa, la qual s’ha
d’adaptar a la
realitat i les necessitats de l’entorn socioproductiu.
Tot i ser convenient que als centres integrats s’hi
imparteixin tots o
la majoria de Cicles Formatius d’una mateixa
família
professional, com es proposa al primer model, quan això no
és possible té més sentit que diversos
centres
configurin un centre integrat. Tanmateix, hi pot haver algun centre
integrat que doni resposta a les necessitats formatives de tot un
sector
productiu perquè imparteixi Cicles Formatius de determinades
famílies professionals.
El centre integrat ha d’esdevenir el referent de
l’oferta formativa
territorial i cal que hi hagi un nombre considerable de centres
integrats, sempre que compleixin els criteris de
certificació de
qualitat establerts per cada Comunitat Autònoma. Les
Administracions locals han d’exercir un paper important
respecte al
desenvolupament de les accions formatives que duen a terme els centres
integrats, especialment en l’oferta formativa per a joves que
no han
assolit el Graduat en Educació Secundària; o per
a
persones amb una dificultat d’inserció especial,
persones
discapacitades, aturats de llarga durada, minories culturals o
ètniques, etc.
Els centres integrats de la xarxa pública i de la privada
concertada han d’incloure la participació dels
agents socials i
econòmics a través d’una estructura
territorial, sobretot
pel que fa a la formació ocupacional i la
contínua,
atès que aquests dos subsistemes de Formació
Professional
són costejats, en gran manera, per empresaris i
treballadors. Per
això no s’hi ha de descartar pas la
constitució de
consells, fundacions o patronats participats.
A la fi, cal destacar que el requisit primordial per autoritzar un
centre integrat és que disposi de la certificació
de
qualitat que s'estableixi amb aquesta finalitat. Per garantir el bon
funcionament d’aquests centres, les Administracions
competents hauran
d’adaptar els actuals òrgans de gestió,
participació i govern, i n’han
d’establir de nous perquè
hi participin les Administracions locals i els agents socials i
econòmics.
La planificació i l’ordenació dels
centres de
referència, atenent-hi les seves funcions
d’innovació, investigació i
formació a altres
centres, han de preveure que en cada Comunitat Autònoma
n’hi hagi
un nombre suficient que els permeti adaptar-se a les necessitats
productives i socials. Així, doncs, no ha
d’existir un
únic centre de referència per a tot
l’Estat i per a cada
una de les famílies professionals, ja que el teixit
productiu
és complex, plural i variat: la millor manera de garantir el
seu
suport i eficàcia demana emplaçar-los al
més a prop
possible del conjunt de centres de Formació Professional que
s’han de beneficiar de les seves tasques. És
fonamental que
s’estableixin nivells de coordinació i de
col·laboració entre els centres de
referència de
les Comunitats Autònomes. Per això resulta
important crear
un organisme o estructura a nivell estatal que efectuï la
tasca de
coordinació i de consens sobre les activitats que realitzen
els
diversos centres de referència.
Els centres de referència han de desenvolupar
famílies
professionals completes, encara que la flexibilitat i la
planificació impliquin que puguin compartir amb altres
centres
les funcions establertes. Es considera indispensable que
també
aquests centres comptin amb la participació dels agents
socials i
econòmics i les Administracions corresponents en cada
Comunitat
Autònoma, la qual cosa pot representar que estiguin
gestionats
per consorcis, fundacions o patronats.
L’eix vertebrador de la planificació dels centres
integrats i
dels de referència han de ser preferentment els centres
públics. Tot i així, no s’ha de
desestimar que determinats
centres privats concertats, per la seva qualitat i prestigi, puguin
ser-ho.
Per acabar, és convenient que tant els centres integrats com
els
de referència disposin d’una gran autonomia en
l’organització, la participació, la
gestió i la
contractació. Cal que hi intervinguin, a més del
professorat de Secundària que imparteix Formació
Professional, altres professionals especialitzats en alguns
mòduls o matèries de determinades
famílies
professionals, de la formació ocupacional o de la
contínua.
2.4.
Mobilitat de les
persones en període de formació
La mobilitat per poder-se formar i per treballar és un dret
de
tots els treballadors i treballadores i incideix d’una manera
important
sobre la millora i qualitat de la formació i
l’intercanvi
d’experiències. D’aquí es
desprèn la necessitat que
la Unió Europea, en l’horitzó del 2010,
acordi uns
aspectes bàsics per constituir i establir el
Catàleg
Modular de les Qualificacions a nivell europeu i que cada Estat membre
tingui les seves especialitats.
Per això s’ha de promoure i facilitar la mobilitat
i els lligams
entre territoris dins cadascuna de les Comunitats Autònomes,
entre elles mateixes i amb la Unió Europea, per realitzar
estades
formatives durant determinats períodes, d’acord
amb les
circumstàncies i els requeriments de formació
necessaris,
a fi que els treballadors i treballadores incrementin la qualitat de la
seva formació.
En aquest sentit, la planificació de la mobilitat ha de
tenir
present la ubicació dels centres de formació i
dels
centres de treball corresponents, i la residència de les
persones
que s’han de formar i de les empreses en què
treballen. Per
això, entre altres qüestions, la
Formació
Professional formal s’ha d’impartir d’una
manera intensiva o en
alternança, ja que el model de formació no ha de
tenir
necessàriament com a referència temporal tot un
curs. La
flexibilitat ha de ser l’element essencial de la
formació i ha de
permetre diversitat i varietat de modalitats formatives.
L’actual model d’organització de la
formació inicial no
resulta prou atractiu per als treballadors, si tenim en compte els
horaris actuals, la matriculació per cursos complerts i
l’oferta
de places públiques –significativament inferior a
la demanda. A
més de l’increment de l’oferta de places
gratuïtes de l’FP,
una bona part dels centres, especialment els integrats, han de tenir
horaris i organitzacions temporals de crèdits formatius que
possibilitin l’assistència dels treballadors i, al
mateix temps,
garanteixin la matrícula per crèdits i no per
cursos. En
aquesta línia, s’ha de reconèixer
l’exempció de
cursar tot o una part d’un crèdit d’un
cicle formatiu a qui
acrediti que ha adquirit les competències a
través de la
formació ocupacional, contínua o de
l’experiència
laboral.
Un aspecte molt important per afavorir aquesta mobilitat de les
persones és que les formacions, acreditacions, avaluacions i
certificacions de professionalitat que es realitzen en cada Comunitat
Autònoma es reconeguin a nivell estatal i europeu, per la
qual
cosa és imprescindible que hi hagi un sistema de
reconeixement
entre les diferents titulacions i acreditacions que
s’adquireixin en les
Comunitats Autònomes i la Unió Europea a
través
d’un acord per establir uns criteris i procediments similars
de sistemes
de qualitat, avaluació i acreditació.
Des d’aquest mateixa perspectiva, també
s’ha de considerar la
formació en centres de treball (FCT) com una part
bàsica
del currículum de l’FP inicial, atès
que aporta un tipus
de formació singular i l’adquisició
d’una sèrie de
competències que no es poden aconseguir en els centres
educatius:
contacte i utilització de tecnologies avançades,
coneixement de distintes formes d’organització del
treball, etc.
Convé flexibilitzar les pràctiques en centres de
treball
perquè l’alumnat pugui conèixer
diversos aspectes dels
diferents sectors professionals. Aquí rau la
importància
d’impulsar que hi hagi empreses associades als centres que
puguin
planificar i col·laborar conjuntament en l’FCT.
D’aquesta manera,
l’alumnat té la possibilitat
d’experimentar diferents processos
productius, sobretot en les empreses petites i mitjanes,
perquè
poden aportar competències transversals i plurals, i en
moltes
ocasions s’hi donen processos productius més
complets que no dins
les empreses grans.
En l’FCT és imprescindible la
col·laboració
estreta entre el tutor de les pràctiques del centre educatiu
i el
tutor del centre de treball. Aquesta ha d’implicar que,
d’una banda, el
primer, a més de la reducció de les seves hores
de
docència, pugui efectuar estades formatives en les empreses
per
realitzar un seguiment i una avaluació més
acurats de
l'alumnat i, en segon terme, que les condicions laborals del tutor de
l’empresa i l’FCT es recullin en la
negociació col·lectiva.
Igualment, cal que les Administracions corresponents impulsin
l’avaluació rigorosa i sistemàtica de
l’FCT per valorar i
decidir quins aspectes caldria retocar per millorar-la i quins altres
no
cal retocar. Les Administracions han d’assegurar la igualtat
de tot
l’alumnat en l’accés a l’FCT i
la igualtat en la qualitat dels
resultats de la formació adquirida pels estudiants: no en
totes
les situacions actuals s’està produint aquesta
igualtat.
És bàsic dotar el “Consejo General de
la Formación
Profesional” de l’Estat i els Consells de
l’FP de les Comunitats
Autònomes del pressupost i els recursos tècnics
per poder
dur a terme aquesta avaluació i altres activitats que
vulguin
impulsar per millorar l’FP.
2.5.
Implicació
dels agents socials i econòmics
La participació dels agents socials i econòmics
és
fonamental amb vista al desenvolupament de l’SNCFP. La seva
col·laboració no s’ha de limitar
únicament a
aspectes de gestió i consulta, sinó
també a temes
de planificació de les polítiques formatives a
través, entre altres mesures, del reforçament
dels
consells de la Formació Professional i dels instituts de les
qualificacions professionals de les Comunitats Autònomes.
Aquesta
tasca ha d’estar imbricada i coordinada estretament amb
l’impuls de
totes les polítiques actives que s’efectuen al
territori. Una
altra manera de participació en la planificació,
la
definició i la gestió de les accions formatives
de la
formació ocupacional i contínua és el
contracte-programa entre els agents socials i econòmics i
les
administracions, tant locals com de la Generalitat. Es tracta
d'establir
en una zona o territori un programa amb uns objectius, unes accions a
fer i unes finalitats, i que sigui un element impulsor de
descentralització. Per totes aquestes raons, és
imprescindible que els agents socials participin en els
òrgans i
les estructures previstes a la “Ley Orgánica de
las
Cualificaciones y de la Formación Profesional” i
els que es
puguin crear per al desenvolupament de l’SNCFP.
Des d’aquesta perspectiva, la planificació, els
objectius i el
desenvolupament de la formació ocupacional i
contínua han
de formar part de la negociació col·lectiva per
tractar,
entre altres aspectes, de:
– el disseny i el desenvolupament de les accions formatives;
– la priorització dels col·lectius que
accedeixin a la
formació bonificada;
– la participació en els criteris i la
selecció en la
formació i els permisos individuals de formació;
– els criteris d’execució de la
formació (dintre o fora
de la jornada laboral);
– els permisos per realitzar exàmens o altres
proves, etc.
2.6.
Finançament i
recursos de la Formació Professional
El desenvolupament de la normativa bàsica estatal ha
d’anar
acompanyat d’una llei de finançament a
través dels
pressupostos de l’Estat si es vol assegurar que la seva
aplicació
s’efectuï amb qualitat i amb bones condicions
organitzatives i de
funcionament. En cas contrari, no es podran portar a terme els
objectius
i les activitats que es proposen, especialment a l’FP, ja que
no
és possible que les Comunitats Autònomes
assumeixin elles
soles les despeses que comporta l’increment de recursos i
inversions
extraordinàries per al desenvolupament de totes dues lleis.
Per tant, s’haurien de revisar les aportacions del Govern de
l’Estat
per a la formació ocupacional i contínua,
perquè
encara estan lluny de les dels països desenvolupats de la
Unió Europea. També cal examinar la
distribució que
es fa de les quotes per formació que aporten les empreses i
els
treballadors. Seria convenient modificar els percentatges actuals
d’acord amb la situació i
l’evolució de l’ocupació
amb l’objectiu d’atendre adequadament les
necessitats de formació
dels treballadors i treballadores.
A més, s’ha de garantir que aquells que no estan
cotitzant
quotes per formació la rebin també a
través dels
pressupostos generals de l’Estat.
Per fi, convé que les empreses inverteixin més en
la
formació contínua dels treballadors, de manera
que aquest
increment d’inversió no representi un gravamen
desmesurat per a
les empreses mateixes i amb els consegüents beneficis fiscals.
3.
Conclusions i propostes
de millora
1. El sistema educatiu ha d’assegurar una formació
cultural
bàsica potent que permeti a les persones exercir la seva
ciutadania d’una manera crítica i creativa, i que
possibiliti que
puguin cursar una Formació Professional de qualitat i amb
possibilitats d’èxit. S’ha de garantir
unitat, imbricació
i continuïtat entre l’educació
obligatòria, la no
obligatòria i la Formació Professional en totes
les seves
modalitats. Cal, doncs, que hi hagi prou flexibilitat perquè
l’alumnat pugui canviar d’opció
formativa i se li faciliti la
continuïtat dels itineraris educatius que estiguin
més
d’acord amb les seves capacitats i expectatives. Des
d’aquesta
perspectiva, es proposen alguns elements de millora:
- Promoure, fonamentalment, l’aprenentatge de
capacitats
transversals i transferibles als diferents àmbits de la vida
de
les persones i les competències que es necessiten per al
desenvolupament harmònic personal i per al món
del
treball. Per això, els currículums no
s’han de basar
només en elements academicistes.
- Tot l’alumnat ha de disposar de la possibilitat de
desenvolupar i
transferir les capacitats i les competències
bàsiques als
àmbits dels sabers culturals, atès que molts
d’aquests
tenen una interrelació estreta amb les seves expectatives
personals i professionals. Per aquesta raó, és
imprescindible que hi hagi un major equilibri entre les diverses
àrees curriculars en cada nivell educatiu.
- Tots els continguts han de tenir una dimensió
pràctica,
funcional i d’orientació que possibiliti tant les
expectatives
acadèmiques com les professionals.
2. Les Comunitats Autònomes poden establir plans i accions
propis per desenvolupar el “Sistema Nacional de las
Cualificaciones y de
la Formación Profesional”. És
fonamental que el
“Catálogo Nacional de las
Cualificaciones” s’elabori i
s'actualitzi mitjançant les aportacions que
efectuïn els
diversos instituts autonòmics de les qualificacions,
l’Instituto
Nacional de las Cualificaciones i els agents socials i
econòmics
corresponents.
Així, la Comunitat Autònoma pot ampliar i adaptar
el CNC
a les especificitats del teixit productiu i industrial propi i a la
seva
realitat social i laboral, de manera que les aportacions realitzades
per
cada institut autonòmic s’incorporin al
catàleg.
Això ha de permetre reconèixer les acreditacions,
titulacions i certificats de professionalitat expedits per cada
Comunitat Autònoma en tot l’àmbit
estatal i la mobilitat
dels treballadors i treballadores en tot l’Estat i en la
Unió
Europea.
És important que les unitats de competència que
contenen
els mòduls professionals dels Cicles Formatius puguin
desglossar-se en subunitats més petites per flexibilitzar i
afavorir la formació dels treballadors i treballadores:
això permetria organitzar-la en trams de períodes
temporals més curts.
3. S’ha d’establir un sistema integrat
d’informació i
orientació professional i per a
l’ocupació que confereixi
unitat i continuïtat als sistemes
d’orientació que hi ha en
l’educació obligatòria i no
obligatòria i el que
s’estableixi en el marc de l’SNCFP. Els serveis
d’orientació
educativa i psicopedagògica han d’emfasitzar
l’orientació
acadèmica i professional.
4. És important crear una xarxa de centres integrats per
àrees i famílies professionals en cada Comunitat
Autònoma que permeti que tots els centres que imparteixen
Formació Professional treballin conjuntament. A
més, s’ha
d’impulsar la idea de “campus” en els
centres integrats i que no
s’identifiqui necessàriament centre integrat amb
un edifici o
institut.
Aquests centres integrats han de ser competència de cada
Comunitat Autònoma i han de constituir l’eix
bàsic i de
referència de la Formació Professional i les
qualificacions. Per això aquests centres han de tenir molta
flexibilitat en les seves formes de gestió i
participació,
com també capacitat de contractació. Tot plegat
garantiria
que la formació la imparteixi professorat de
Secundària en
qualsevol dels tres subsistemes de Formació Professional, i
especialistes en algunes de les famílies professionals que
s’hi
ensenyin.
Els centres integrats han de tenir bàsicament les mateixes
funcions, organització i nivell de control, com
també una
certificació contrastada i rigorosa de qualitat. Alhora, en
la
formació ocupacional i contínua, aquests centres
han de
comptar amb la participació dels agents socials i
econòmics i les Administracions corresponents del territori,
especialment les Administracions locals. Perquè aquesta idea
cristal·litzi pot ser convenient crear fundacions, patronats
o
consells i establir plans directors per planificar la
Formació
Professional en un territori.
5. La planificació dels centres de referència ha
de
permetre que les Comunitats Autònomes puguin disposar de
diversos
centres d’aquesta modalitat, sempre que el desenvolupament
productiu i
empresarial ho demani i la Comunitat Autònoma ho decideixi.
Per
tant, s’ha de defugir que hi hagi un únic centre
de
referència per a cada família professional i per
a tot
l’Estat, ja que es limitarien considerablement les funcions
encomanades
i també es ressentiria el desenvolupament productiu,
econòmic i social de cada Comunitat Autònoma i
territori.
Amb tot, s’ha de crear una estructura estatal estable que
permeti el
treball conjunt en xarxa entre els diversos centres de
referència
de cada família professional de les Comunitats
Autònomes.
6. Per afavorir la mobilitat dels treballadors i les treballadores, les
diferents acreditacions de professionalitat que es realitzin en cada
Comunitat Autònoma s’han de reconèixer
a nivell estatal i
europeu. Hi hauria d’haver acords per establir criteris i
procediments
similars de sistemes de qualitat i d'acreditació de la
competència.
7. El desenvolupament de la normativa bàsica estatal ha
d’anar
acompanyat de les lleis de finançament corresponents,
perquè es puguin assolir els objectius que pretenen amb la
qualitat necessària. Això implica un increment
considerable de les aportacions econòmiques per part del
Govern
de l’Estat, que siguin equiparables a la mitjana dels
països
europeus més avançats, per poder dur a terme la
formació ocupacional i contínua. Alhora, cada
Comunitat
Autònoma pot modificar la distribució dels
percentatges de
les quotes dedicades a formació ocupacional i
contínua,
d’acord amb l’evolució de
l’ocupació, perquè tots
els treballadors rebin la formació que necessitin.
Igualment, les
empreses han d’augmentar els seus pressupostos en la
formació
contínua amb els beneficis fiscals consegüents.
8. Caldria establir estratègies per millorar la
percepció
social de la Formació Professional i donar-li més
prestigi
i reconeixement, tant a les Comunitats Autònomes com en el
conjunt de l’Estat. No es tracta només de
realitzar campanyes
publicitàries, sinó que, mitjançant
altres
fòrums, es pugui transmetre la importància i el
significat
de la Formació Professional en una societat competitiva i
amb
canvis constants, a fi de reduir d’una vegada la
concepció
negativa que encara es detecta en alguns àmbits.
Barcelona, 29 de març del 2004
|
