5.
Els centres d’ensenyaments
artístics
Annex I:
L'experiència del centre
d'estudis de primària, secundària i
artístics
Oriol Martorell, de Barcelona
Annex II: Els ensenyaments
artístics a Catalunya
Annex III: Normativa de
Catalunya sobre ensenyaments artístics
Aquest document ha estat elaborat per una subcomissió
específica creada per preparar l'aportació del
Consell
Escolar de Catalunya a les XVII Jornades de Consells Escolars de les
Comunitats Autònomes i de l'Estat, que abordaran el tema
dels
ensenyaments artístics, fonamentalment des de la perspectiva
d’ensenyaments no obligatoris.
La subcomissió proposa els aspectes que considera
són
més significatius i rellevants amb referència als
temes
que planteja cada un dels apartats del guió de treball
acordat
per a l’elaboració del document general de les
Jornades.
1. Dimensions
i objectius dels ensenyaments artístics: dimensions i
objectius específics
L’educació estètica i
artística ha de
contribuir a l’adquisició de les
competències
expressives mitjançant la pràctica,
l’actuació i la comunicació, com
també
formar la capacitat de gaudir, criticar i modificar el propi entorn.
Per això, és fonamental que el seu aprenentatge
es
realitzi a través de la vivència
artística de
l’alumnat, de posar en dubte la qualitat de
l’entorn i
d’educar en el coneixement d’un mateix i dels
altres. Des
d’aquesta perspectiva, cal insistir en la
importància
d'educar perquè l’alumnat gaudeixi de les
diferents
manifestacions artístiques, per la qual cosa s’ha
de
considerar que el gaudi no és limita a una
qüestió
únicament estètica, sinó que
també
consisteix en la satisfacció de comprendre i de poder opinar
sobre els espectacles o les obres artístiques. El gaudi i la
seva educació són diferents en els ensenyaments
de
règim general i en els de règim especial,
però la
seva formació s’ha de garantir en tots dos,
independentment de si l’alumnat s’està
especialitzant o professionalitzant o no. En aquest sentit, cal
considerar que l’educació bàsica
és
fonamental per a l’actitud i la formació enfront
de la
cultura, l’art i la creació cultural i
artística
per part d’infants, joves i adults i, en certa manera,
col·labora a l’orientació i la
descoberta dels
interessos d’aquests.
La dimensió artística, social i
científica o
tècnica que els llenguatges de les arts tenen els fan rics
en
les formes de viure’ls i participar-hi, atès que
combinen
el que és individual i el que és
col·lectiu, i
representen aspectes espirituals, lúdics, emocionals i,
alhora,
concrets i físics. Per això, el seu aprenentatge
ha de
col·laborar a l’educació integral de
les persones.
La riquesa de canals de comunicació que ofereixen i
l’especificitat que marquen les característiques
pròpies de cada llenguatge dibuixen un ampli ventall de
formes
comunicatives per mitjà de les quals podem captar-los i
produir-los. En la riquesa de possibilitats rau el valor educatiu
d’aquests llenguatges, ja que la potenciació
d’actituds i valors és molt gran i posa en joc
termes que
poden semblar contradictoris però que s’han de
produir
simultàniament:
• La competència d’escoltar i observar es
fa tan imprescindible com interioritzar i contenir.
• El respecte pels altres, l’empatia, la
valoració
d’allò que és extern són tan
necessaris com
la seguretat en allò que jo sóc i hi aporto.
• El sentit crític i la capacitat
d’anàlisi es
combinen amb el fet de deixar-se seduir i gaudir. En aquest sentit,
és important destacar la promoció que efectuen de
conviure amb la incertesa i la relativitat.
• El sentit competitiu i la pertinença a un grup
són
simultanis al respecte i a la valoració del grup diferent.
Sovint un sentit pràctic mal entès fa que deixem
en segon
terme el poder creatiu de l’ésser humà;
oblidem que
la creativitat ens porta una via de coneixement i
satisfacció
que ajuda a millorar la qualitat de les relacions humanes. Per
això, és important no marginar una part innata de
l’ésser humà, la part fantasiosa,
imaginativa; en
definitiva, la part creativa. En aquest sentit, volem ressaltar el
valor del joc, ja que a través de la seva
pràctica es
transformen els elements de la realitat externa per expressar
continguts que tenen a veure amb la realitat interna.
La dimensió estètica és
intrínseca als
llenguatges artístics. Ens parla de criteris, de gustos, de
plaer, de preferències. Des d’aquesta
dimensió
s’analitza la sensibilitat de l’artista i la de
l’espectador. S’ha d’entendre com la
mediació
que les arts estableixen entre allò que ens envolta i
nosaltres
mateixos, oferint-nos una possibilitat complementària de
coneixement. La dimensió estètica és
la que ens
aporta la possibilitat d’establir diàlegs entre
nosaltres
i l’entorn a partir de les sensibilitats de les diferents
persones i, per tant, entre les mateixes persones. Ofereix
l’oportunitat d’anar confegint el propi gust, el
propi
criteri i, de mica en mica, anar lligant forma i contingut.
Per totes aquestes raons, és fonamental que, en
l’educació bàsica, el professorat
“apropi” aquestes arts a l’alumnat i
dinamitzi el seu
sentit creatiu i artístic i, per això,
és
necessari que els centres específics
d’ensenyaments
artístics i els centres educatius de règim
ordinari
col·laborin conjuntament perquè, d'una banda,
aquests es
beneficiïn de les activitats culturals i curriculars
d’aquells, de manera que ofereixin activitats per a
l’alumnat d’infantil, primària i
secundària;
i, d'una altra, que el professorat de tots dos centres
col·labori en el disseny i la concreció
d’activitats artístiques, la qual cosa pot ser
útil
perquè el professorat de l’educació
bàsica
rebi assessorament i formació específica sobre
determinats temes.
Les arts són una forma de coneixement (intersubjectiu, si es
vol, però coneixement) que complementa la de
caràcter
científic i la de caràcter humanístic
i que, com
és obvi, inclou també
l’educació en la
cultura visual. En aquest sentit, cal insistir en el
caràcter
interdisciplinar dels ensenyaments artístics i en la
connexió estreta i profunda que existeix entre aquests i la
creació artística actual, caracteritzada, en bona
part,
per la presència de diverses arts en moltes activitats
artístiques. Per aquesta raó, els plans
d’estudi i
el currículum dels diversos ensenyaments
artístics han de
preveure, sobretot, la interrelació de les diverses arts i
la
d’aquestes amb altres disciplines.
Les finalitats de l’aprenentatge de les arts han de ser, al
mateix temps:
• eines al servei de la sensibilització
artística de
la persona i del seu gaudi, (competències que
l’educació d’aquests arts ha tenir
sempre,
però que en l’educació
bàsica han de jugar
un rol cabdal i central);
• objecte d’especialització
tècnica (sobretot,
en els ensenyaments elementals i de grau mitjà de
règim
especial);
• i instrument de professionalització i
d’inserció laboral (que fa referència,
sobretot,
als graus superiors dels ensenyaments artístiques de
règim especial).
Per això, s’ha de procurar socialitzar i facilitar
al
màxim l’accés a
l’aprenentatge de les arts i,
precisament per això, atendre i donar respostes ajustades a
un
alumnat molt divers i plural que requereix estils
d’aprenentatge
adaptats, flexibilitat i pluralitat en l’oferta
d’estudis i
en l’organització institucional.
Els aspectes relacionats amb la producció cultural,
tecnològica, audiovisual i científica de les arts
són elements cabdals en el creixement econòmic i
social,
sobretot en les grans zones urbanes perquè aquest sector
està contribuint a la reconversió de sectors
productius
tradicionals. Ens referim al que s’anomenen
“sectors
quinaris”, basats en activitats
d’informació i en
indústries culturals, sectors de sanitat, activitats
artístiques, d’entreteniment i de
recreació, etc.
És fonamental i prioritari que hi hagi una
interrelació
estreta entre els ensenyaments artístics
específics no
obligatoris i els obligatoris. Així, serà
important
assegurar la coincidència i la compatibilitat respecte a
cursar
tots dos tipus d’ensenyaments, establir les convalidacions
corresponents, relacionar l’elaboració dels
currículums.
Al mateix temps, els ensenyaments artístics han de
constituir-se
en element central en la formació de les persones al llarg
de
tota la vida. Des d’aquesta perspectiva, un dels temes
més
importants que els ensenyaments artístics han
d’assegurar
i aconseguir en els nivells obligatoris i no obligatoris és
l’estreta relació entre com es desenvolupa la
professió artística i què es realitza
a
l’interior de les aules, i més quan es constata
una
distància considerable entre la professió i les
aules.
De la mateixa manera, és molt important que hi hagin
dispositius
de formació de les persones en institucions culturals i
artístiques especialitzades com són la
utilització
de museus, la presència en audicions musicals,
l’assistència a sessions d’arts
escèniques,
etc. La formació cultural artística de la
ciutadania
té molt a veure amb la política educativa, per
això, és fonamental que hi hagi una
relació i
treball estret i cooperatiu entre les Conselleries
d’Educació i de Cultura.
És imprescindible que les administracions educatives
planifiquin
i ordenin aquests ensenyaments, l’oferta, la
distribució
territorial i el nombre de centres que hi ha d’haver en cada
comunitat autònoma. Des d’aquesta perspectiva,
és
fonamental i necessari valorar i avaluar la qualitat i el
desenvolupament d’aquests ensenyaments, per la qual cosa
s’hauria de considerar la possibilitat de realitzar
avaluacions
específiques incloent-hi informes tipus PISA.
2. Panorama
dels ensenyaments artístics: marc legal, l’entorn
europeu i l’espai europeu
La LOGSE va ser una llei decisiva per donar un gran impuls als
ensenyaments artístics incorporant-los al sistema educatiu,
introduint-los a l’ensenyament obligatori, conferint-los una
certa dimensió social i incorporant-hi els estudis
superiors.
Avui es pot afirmar que, malgrat aquests avenços, encara hi
ha
alguns elements de marginació i de limitacions en aquests
estudis que la LOE, tot i que hi introdueix una major
sistematització i organització, no acaba de
resoldre o,
en tot cas, continua sense abordar correctament alguns elements cabdals
que els ensenyaments artístics i la professió
encara
tenen plantejats.
Així, continua sense resoldre’s el fet que el
sistema
obligatori i bàsic no disposi d’un professorat
competent
en educació plàstica i que l’art
dramàtic i
la dansa es mantinguin a expenses del voluntarisme
d’educadors i
educadores o ubicat únicament en les activitats
extraescolars.
Hi ha, doncs, una manca de formació inicial
sòlida en
aquests camps. Aquesta situació és més
greu,
malgrat l’avenç històric que
s’ha fet, en
l’educació secundària,
perquè s’han
reduït les hores lectives dedicades a aquests ensenyaments i a
l’ESO hi ha poca continuïtat. De la mateixa manera,
s'haurà d’insistir perquè els
currículums
siguin bàsicament pràctics, com correspon al seu
desenvolupament professional i cultural, i no teòrics com
són ara fonamentalment.
Cal saludar positivament que en els ensenyaments artístics
específics hi hagi nivells elementals de música i
dansa
no professionalitzadors, i que no siguin un esglaó
d’una
futura professionalització. Aquests ensenyaments elementals
han
de jugar un paper de dinamització de la cultura musical i
del
gaudi de la música i la dansa. De la mateixa manera,
és
molt discutible que els “ensenyaments artístics
professionals” de música i dansa que estableix la
LOE
hagin de considerar-se realment professionalitzadors, atès
que
no condueixen a cap títol ni serveixen per incorporar-se a
la
vida laboral i professional. Ans al contrari, tal vegada s'hauria
d’insistir més en el seu caràcter
preparatori i de
pont cap a l’ensenyament professionalitzador (els
ensenyaments
artístics superiors) en un currículum integrat
amb els
ensenyaments secundaris, propiciant i compaginant al màxim
els
ensenyaments secundaris reglats i els de música i dansa
professionals.
Caldria revisar els estudis d’Arts Plàstiques i
Disseny,
tant pel seu paral·lelisme amb els cicles formatius de
formació professional com per la dificultat existent que els
dos
cursos de cada grau siguin suficients, sobretot en el grau
mitjà, per assolir els objectius assenyalats i adquirir
nivells
adients per exercir una professió. Caldria evitar, per una
part,
que aquests estudis es converteixin en cursos de manualitat
avançada i no de contribució creació i
reforçament de les noves tendències
artístiques i,
per una altra part, que les disciplines manuals són de segon
ordre. En aquest sentit, s’hauria de plantejar que aquests
ensenyaments siguin estudis superiors de Disseny i d’Arts
Plàstiques i cicles superiors d’Arts
Plàstiques i
Disseny.
La LOE, en el continu establert per la LOGSE, ha aconseguit
avenços importants. Voldríem remarcar en aquest
escrit el
plantejament d’ensenyaments artístics superiors i
que
“els continguts i l’avaluació
(d’aquests) es
farà en el context de l’ordenació de
l’educació superior en el marc europeu en el
què
participaran el Consell Superior d’Ensenyaments
Artístics
i el Consell de Coordinació
Universitària”.
Tanmateix, els ensenyaments superiors han de tenir un nivell
jurídic, amb normes específiques, semblant a les
d’ensenyaments universitaris (on s’ha de tenir en
compte
que els títols són llicenciatures o graus o
postgraus),
cosa que no s’està plantejant en el
desenvolupament
estatal de l'espai europeu d’educació superior
(Declaració de Bolonya). En aquesta línia,
s'hauria de
reconèixer l’autonomia dels centres
d’ensenyaments
artístics superiors del mateix nivell que la
Constitució
reconeix a les universitats.
Cal plantejar-se si per als ensenyaments artístics cal una
llei
específica que desenvolupi els aspectes que explicita la
LOE,
que els situï en l’espai europeu
d’educació
superior, on necessàriament ha de constar-hi tot el sistema
de
graus i postgraus amb els seus màsters i doctorats, i que
distingeixi què és la formació
elemental o
inicial, la tècnica complementària i la superior.
3. El
professorat en els ensenyaments artístics
És necessari revisar els nous plans d’estudis
universitaris per aconseguir que la formació inicial dels
mestres no es limiti a l’especialitat de música,
sinó que abordi àmbits dels altres ensenyaments
artístics. De la mateixa manera, la formació
inicial del
professorat d’educació secundària ha
d’assegurar la seva qualitat professional i educativa, que no
ha
de centrar-se en el títol de capacitació
pedagògica sinó en cursos de postgrau
específics
en universitats o en escoles superiors de l’ensenyament
corresponent (d’Art Dramàtic, ESMUC, etc.). Aquest
plantejament ha d’assegurar que el professorat assumeix el
sentit
educatiu de la seva tasca.
Amb l'objectiu d'avançar en l'enfocament de
continuïtat
entre la primària i la secundària, caldria
comptar
també en l'educació primària amb una
persona
especialitzada en l'àrea de visual i plàstica, la
qual
cosa significa que en el període de formació
inicial del
professorat cal preveure aquesta especialitat.
Cal formar equips d’especialistes que assegurin la
coherència dels projectes curriculars. Des
d’aquesta
perspectiva, s’ha d’assegurar que les activitats
extraescolars relatives a aquestes arts comptin amb professionals amb
la preparació pedagògica pertinent i que
treballin
cooperativament i coordinadament amb el professorat especialista , com
també que econòmicament estiguin a l'abast de tot
l'alumnat sense exclusió.
4.
Didàctica dels ensenyaments artístics
Per educar la creativitat cal presentar propostes de treball obertes,
que acotin les dificultats però que no determinin ni
homogeneïtzin els resultats. En el treball musical ien el
visual i
plàstic, aquesta estratègia es pot aplicar amb
molta
facilitat i genera actituds de recerca i superació. Fa
sentir
que les coses poden millorar, que es poden trobar solucions noves a
problemes vells o nous i que hi ha la possibilitat de canviar
(socialment o individualment).
Els processos d’ensenyament i aprenentatge
d’aquests
àmbits enriqueixen la vida de la comunitat educativa i
conviden
a conviure i compartir a través de la
participació
individual i col·lectiva de cada persona i del grup.
Cal remarcar la necessitat de realitzar d’una manera no
esporàdica activitats que relacionin
l’àmbit de
l’expressió musical amb el de
l’expressió
corporal (dansa), el de l’expressió
literària
(teatre), el de l’expressió visual (cinema,
documentals,..), etc., com també amb altres manifestacions
culturals vinculades amb àrees com la història,
la
filosofia, les matemàtiques, etc.
Cal anar cap a un model global que incideixi tant en
l’educació estètica, "aprendre a
mirar” i
valorar les imatges, els colors, les formes, els sons i
l’expressió, com en l'aspecte emocional. En aquest
sentit,
per millorar els procediments emprats per aconseguir-ho, és
convenient el desdoblament del grup-classe, com també poder
disposar, en l’educació primària i
secundària, d'aules específiques per a
l’aprenentatge dels ensenyaments artístics.
És convenient que existeixi un equilibri entre els
ensenyaments
artístics i les altres àrees a fi d'aconseguir
una
educació integral, potenciant més els aspectes
instrumentals i transversals perquè faciliten la
interrelació. Cal aconseguir que l'alumnat pugui
conèixer
i gaudir de totes les expressions artístiques,
científiques i humanístiques interconnectades.
Les diverses dimensions de tots aquests llenguatges
artístics
s’interrelacionen i una sola no pot créixer si no
creixen
paral·lelament les altres.
L’experimentació
lúdica ens aportarà recursos, elements, imatges,
colors,
sons, sentiments i sensacions que contribuiran a
l’expressió personal i a la millor
comprensió i
vivència de les manifestacions artístiques.
Això
permetrà construir noves imatges mentals. I, a mesura que
creixi
el llenguatge comunicatiu, trobarem nous jocs plàstics,
musicals
i corporals per experimentar que, paral·lelament, ajudaran a
construir noves estructures, categories i imatges mentals.
Però també com més rica sigui la
nostra capacitat
constructiva, com més riques siguin les nostres imatges
mentals,
més fàcilment podrem expressar-nos
plàsticament,
musicalment o corporalment, trobarem amb més facilitat noves
formes d’experimentació artística i
descobrirem
noves funcions estètiques.
Hem d’equilibrar les activitats de manera que hi hagi temps
per
desenvolupar aquestes quatre dimensions dels llenguatges d'una manera
harmònica, i al mateix temps crear espais de
reflexió que
possibilitin que els descobriments fets en una dimensió
reverteixin en el creixement de les altres, de manera que durant
l’escolaritat els processos creatius dels infants esdevinguin
cada cop més elaborats.
Tot aquest plantejament didàctic ha de permetre atendre
millor
la diversitat de necessitats de l’alumnat dels centres
d’ensenyament de règim ordinari i de
règim especial
perquè, en molts casos, hi ha un bon grapat
d’alumnes que
mitjançant el desenvolupament de les seves possibilitats
artístiques creixen com a persones i assoleixen
més
fàcilment el conjunt de les competències i
objectius dels
ensenyaments corresponents. És important que els diferents
centres realitzin una pràctica educativa inclusiva que
permeti
que l’alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu
(no parlem mai de minusvalies), en el marc del pla
d’atenció a la diversitat del mateix centre, pugui
cursar
al màxim els ensenyaments, tant si és un centre
d’educació bàsica com
específic
d’ensenyaments artístiques, conjuntament amb els
companys
i les companyes de la seva mateixa edat. Hom considera que, per les
seves característiques i desenvolupament pràctic
i
professional, aquestes arts permeten modular i flexibilitzar millor el
seu ensenyaments.
5. Els
centres d’ensenyaments artístics
La LOE defineix cada un dels àmbits dels ensenyaments
artístics i la finalitat de cada un, però seria
important
establir, per a cada tipus d’ensenyament (elemental,
professional
i superior) centres diferents i diferenciats. Cada categoria de centre
demana una planificació i una territorialització
diferents. No és bo concentrar en un mateix centre els
diversos
tipus d’ensenyaments, perquè cada nivell
d’estudis
comporta models de centres diferents per desenvolupar correctament els
seus objectius i finalitats.
Tot i així, cal impulsar centres integrats de
música i
dansa, perquè els ensenyaments elementals i els ensenyaments
professionals d’aquestes arts coincideixin amb
l’educació primària, l’ESO,
el batxillerat i
la formació professional, la qual cosa permet la
simultaneïtat i la màxima coordinació de
tots dos
tipus d’estudis (especialitzats i no especialitzats en
ensenyaments artístics). Cal distingir entre ensenyaments
integrats i centres integrats. En aquest darrer cas, els diferents
tipus d’ensenyaments es realitzen en el mateix centre. Al
contrari, en el primer cas, els ensenyaments es poden cursar en centres
diferents, per la qual cosa caldrà assegurar una
coordinació d’horaris entre els dos centres; una
coordinació d’espais, que sols es pot donar quan
els dos
centres esmentats es troben a prop o amb bona comunicació de
transport; una coordinació del currículum, que
abordi els
aspectes de convalidacions i exempcions; que els projectes educatius
recullin aspectes comuns i complementaris relatius als diversos estudis
que l’alumnat realitza; i una coordinació entre el
professorat que intervé educativament en l’alumnat.
En les situacions dels centres integrats és fonamental que
existeixi un equip docent mixt, en el sentit que els dos tipus de
professorat (el que imparteix educació primària i
secundària i en d'ensenyaments artístics)
configurin una
única plantilla. De la mateixa manera, el
currículum
d’aquests centres serà integrat, és a
dir, que hi
ha un plantejament pedagògic únic que
s’aplica i
que tot l’alumnat del centre comparteix.
Cal insistir en la importància que els centes
d’educació infantil i primària i
d’ESO
disposin d’especialistes en els ensenyaments
artístics i
en la necessària interrelació entre els diferents
tipus
de centres. En aquest sentit, pot ser molt interessant i important que,
en un mateix territori, existeixi una
col·laboració
curricular, didàctica i organitzativa entre centres
especialitzats en ensenyaments artístics i els de
“règim general” i
d’educació de les
persones adultes.
Annex I:
L'experiència del centre d'estudis de primària,
secundària i artístics Oriol Martorell, de
Barcelona
El CEPSA Oriol Martorell és un centre
d’ensenyaments
integrats situat al districte de Nou Barris, de Barcelona.
És
l’únic centre a Catalunya que integra els
ensenyaments de
primària, dansa o música, i de
secundària i
música. Es va crear l’any 1997, a
l’empara de la
Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre,
d’ordenació general del sistema educatiu, que
establia que
les administracions educatives havien de facilitar a l'alumnat la
possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments de
música o dansa i els de règim general.
L'esperit innovador de la tasca educativa i pedagògica del
centre fa que sigui una experiència pionera molt
interessant.
Com a centre pluriterritorial, està obert a tots els nens i
nenes de Catalunya i, per tant, la proximitat de domicili no es
té en compte per accedir-hi. Per ser admès
és
imprescindible realitzar una prova d’aptitud per als
ensenyaments
artístics, quan es tracta dels cursos de cicle inicial, i de
coneixements artístics per als cursos més
avançats.
L’
objectiu
principal
d’aquest centre és facilitar a l’alumnat
la
possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments de
música o dansa i els de règim general.
Els nivells educatius que imparteix són: primària
amb la
integració de la música i la dansa i ESO amb la
integració de la música.
La característica principal de l’escola
és la
integració dels espais, els horaris i el
currículum amb
la finalitat de facilitar la compatibilitat dels estudis de
règim general amb els artístics.
Avantatges
que comporta aquesta integració:
- els alumnes cursen els dos estudis en un sol centre;
- els horaris són més adequats a les necessitats
de
l'alumnat perquè acaben les classes lectives com a
màxim
a les sis de la tarda havent fet totes les matèries dels
ensenyaments generals i els artístics;
- els estudiants de música tenen més temps per
estudiar l’instrument fora de l'horari escolar.
Organització
1. Òrgans de govern i de coordinació
• L’equip directiu i el consell escolar. Aquests
òrgans de govern tenen una composició
d‘acord amb
els estudis que s’imparteixen: hi ha representants de tots
els
ensenyaments que s’imparteixen al centre. A més de
la
directora i la secretària acadèmica, hi ha
representació de primària i
secundària, amb la
figura dels caps d’estudis, i de música i
dansa, amb
la figura de les coordinadores.
• El claustre és únic i està
format pels
docents de primària, secundària,
música i dansa.
2. Organització general de centre
• Horaris. Els horaris del centre estan planificats per donar
cabuda a tots els ensenyaments, integrant totes les matèries
curriculars, tant dels ensenyaments generals com dels ensenyaments
artístics, mitjançant un sistema de franges
horàries per cursos i matèries.
• Espais. El centre ha de repartir els espais tenint en compte
les
aules específiques de les especialitats
artístiques, que
tenen la infrastructura adequada per poder exercir els seus
ensenyaments.
3. Organització pedagògica
• El currículum integrat
Dels ensenyaments de règim general es cursen totes les
matèries, excepte l’educació musical
que queda
assumida pels ensenyaments artístics, i
l’educació
física, que es reconverteix en treball físic i
educació postural. Els objectius i els continguts de
l'àrea d’educació física
s'adapten a les
necessitats dels estudiants de música i de dansa, amb unes
especificitats molt concretes, com el treball de la
respiració,
la col·locació, els estiraments, la flexibilitat,
etc. A
nivell global, es potencia la coherència entre tots els
ensenyaments.
Per poder cursar el currículum dels ensenyaments
artístics, s’utilitzen les hores de
l’àrea de
música, es reconverteix l’àrea
d’educació física amb
educació postural i
s'ocupen totes les hores de lliure disposició del centre, la
franja horària del migdia i de 5 a 6 de la tarda.
• El
projecte
educatiu de centre
Prioritats:
– La presència de l’art com a principal
vehicle d’expressió i comunicació.
– La potenciació del desenvolupament individual i
col·lectiu dels alumnes en el camp de la sensibilitat
artística.
– Un claustre homogeni dins la diversitat del professorat de
primària, secundària, música i dansa.
– L’aprenentatge a través de la
interrelació
dels continguts de les diferents matèries curriculars.
– La globalització horària.
– Uns espais apropiats per a cada matèria
impartida.
Pel que fa als continguts, al cicle inicial, les àrees
artístiques s’imparteixen en un sol bloc que
inclou:
– moviment creatiu
– llenguatge musical i cant coral
– rítmica Jacques Dalcroze
– tallers d’instruments i de dansa
– treball físic i educació postural
(que adapta el
currículum de l’assignatura
d’educació
física)
Al cicle mitjà i al superior l’alumnat fa la seva
tria
d’itinerari i les àrees artístiques es
separen en
dansa i música:
La dansa comprèn:
– dansa clàssica
– dansa creativa
– dansa tradicional-catalana
– rítmica Jacques Dalcroze
– llenguatge musical
– castanyoles
– treball físic i educació postural
– dansa espanyola (només al cicle superior)
La música comprèn:
– llenguatge musical
– cant coral
– instrument
– música de cambra
– grups instrumentals
– treball físic i educació postural
• L’organització pedagògica a
partir de les reunions específiques
Aquestes reunions són imprescindibles per coordinar el
treball
d’equip del professorat i fer un seguiment exhaustiu dels
alumnes
i conèixer-los millor per part de tots els docents que
intervenen en el seu procés d’ensenyament
aprenentatge.
Algunes de les reunions establertes són:
d’especialitats
(música i dansa), d’equip de cicle
(primària),
d’equip docent (secundària), de departament (en
les
especialitats artístiques), de caps de departament, de
tallers a
segon curs de primària (per ajudar a la tria
d’especialitat –música o dansa- i
d’instrument
en el cas dels alumnes que volen fer música), i de
comissions
per a tasques específiques que hi hagi en cada moment.
• La doble escolaritat
Com s'ha dit, els alumnes cursen els ensenyaments generals i els
artístics en el mateix centre. Encara que els ensenyaments
de
música i dansa en aquest centre són no reglats,
segueixen
els currículums de la modalitat reglada quant a
l’estructura per cicles i als objectius, de manera que en
acabar
l'escolaritat poden realitzar les proves d'accés
corresponents
als estudis reglats.
Els alumnes, pel fet de cursar dues escolaritats, tenen una
càrrega lectiva superior a la resta d’alumnes de
primària i secundària. Per això, la
implicació de les famílies que porten els seus
fills a
aquest centre és molt important, ja que han
d’estar
disposades a assumir les condicions que representa
l’aprenentatge
de la música o de la dansa, com ara canvi
d’escola,
desplaçaments més llargs si no viuen al barri,
més
càrrega horària lectiva, allargament de
l’horari
escolar fins a les sis de la tarda, amb l’aprenentatge dels
ensenyaments obligatoris.
L’alumnat de l’especialitat de música
pot seguir els
seus estudis de secundària obligatòria
simultàniament amb els artístics al mateix
centre. Els
alumnes de l’especialitat de dansa poden passar a cursar la
secundària obligatòria al Conservatori
Professional de
Dansa de l’Institut del Teatre.
• La doble tutoria
La tutoria es reforça per aprofundir el seguiment del
procés d’aprenentatge i el coneixement dels
alumnes. Cada
alumne té dos tutors/es: el docent generalista i
l’especialista, que en el cas de música recau en
el
professorat d’instrument i en el cas de dansa en el de dansa
clàssica. Ambdós tutors/es seguiran
l’alumne tant
des de l’àmbit social (de relació i
comportament),
com el personal (seguiment de la seva situació) i
d’aprenentatge (la seva evolució). Els tutors/es
centralitzen les informacions i orienten els alumnes
acadèmicament i professionalment.
Valoració
L‘experiència del centre integrat es considera
molt positiva per diverses raons:
• Pel fet de la integració
d’ambdós
ensenyaments (ordinari i artístic) en el mateix centre.
Això afavoreix la compatibilitat expressada per les lleis
orgàniques LOGSE i LOE. L’alumnat
d’aquest centre
té una càrrega lectiva superior a la resta,
però
amb l’avantatge de poder cursar els estudis de
música o
dansa al mateix centre i dins l’horari de 9 a 18 hores.
• Pel desenvolupament notable de les aptituds i
competències musicals i de dansa de l’alumnat del
centre.
• Pel desenvolupament integral de l’alumnat, com a
persones
i com a artistes, a través del reforç de la
disciplina,
els valors i les actituds propis dels ensenyaments
artístics,
que es fan extensius a la resta de matèries.
• Pel desenvolupament individual i col·lectiu dels
alumnes
en el camp de la sensibilitat artística. Es treballa per
tenir
l’art com a principal vehicle
d’expressió i
comunicació.
La Inspecció educativa està elaborant els
instruments
d’avaluació per portar a terme
l’avaluació
externa del centre, que es farà efectiva al llarg del curs
2006-2007.
Barcelona, gener del 2007
Annex II: Els
ensenyaments artístics a Catalunya
El desenvolupament de la LOGSE a Catalunya va representar un
avanç important tant en la introducció de les
àrees artístiques en els ensenyaments de
règim
general, com en la implementació, la regulació i
la
compatibilització dels ensenyaments de règim
general amb
els de règim especial.
Així mateix, per a l'alumnat que vol aprofundir en els
ensenyaments artístics per fruir-ne com a aficionat o per
dedicar-s'hi professionalment, a partir de la LOGSE s'han desplegat els
ensenyaments presencials de règim especial d'art
dramàtic, d'arts plàstiques i disseny i de
música
i dansa. En aquest sentit, des de 1991, s'ha promulgat la normativa
corresponent a l'ordenació curricular dels diversos
ensenyaments
artístics, a l'organització i
l'avaluació
d'aquests estudis i a la regulació específica de
les
escoles que els imparteixen (vegeu annex).
El marc de la
Llei orgànica d'educació (LOE)
Actualment, s'està treballant en l'elaboració de
la
normativa de desplegament de la LOE i, per tant, fent les adaptacions
dels decrets vigents, derivats de la LOGSE.
S’ha participat i s’han fet aportacions a les
reunions que
han tingut lloc al MEC per a l'elaboració dels esborranys
dels
projectes de decret de mínims, com també per a
l'esborrany del projecte de reial decret de creació del
Consell
Superior dels Ensenyaments Artístics.
La creació de la Subdirecció General
d'Ensenyaments
Artístics (SGEA) a l’octubre de 2005, dividida en
tres
unitats (d'ensenyaments de música, d’ensenyaments
d’arts plàstiques i disseny i d'ensenyaments de
dansa i
art dramàtic), respon a la voluntat de donar un paper
rellevant
als ensenyaments artístics.
La missió de la SGEA és definir les directrius
dels
ensenyaments artístics, com també fer-ne la
planificació, el seguiment i les modificacions
necessàries, d’acord amb la normativa vigent en la
matèria i les directrius dels òrgans superiors
del
Departament d’Educació, per tal de garantir la
seva
correcta implantació als centres educatius de Catalunya.
Per abastar aquests objectius s’han definit les
línies de treball que es consideren necessàries:
• afavorir una educació integral de l'alumnat que
cursa l'etapa obligatòria;
• incorporar en l'educació dels infants i
adolescents la
sensibilització i la pràctica
artístiques,
necessàries per desenvolupar les capacitats
pròpies, amb
l’única finalitat del creixement personal;
• facilitar la formació especialitzada per a
aquelles persones que s’hi volen dedicar professionalment
Per tal d’atendre aquestes línies de treball, ha
calgut
establir una col·laboració a diversos nivells amb
altres
organismes públics i entitats:
• les subdireccions del departament que gestionen aspectes
relacionats amb centres, formació, disseny curricular dels
ensenyaments bàsics, serveis educatius, noves tecnologies,
formació professional…;
• els departaments de la Generalitat implicats en els
àmbits dels ensenyaments artístics (Cultura,
Treball,
Turisme (artesania)…);
• els organismes que representen les administracions
públiques titulars dels centres en què
s’imparteixen aquests ensenyaments (municipis, diputacions,
consells comarcals) per tractar del finançament i la
planificació;
• les entitats dels sectors professionals vinculats amb els
àmbits artístics.
La
coresponsabilitat amb els ajuntaments
El Pacte Nacional per a l’Educació desenvolupa la
coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació,
perquè, com a administració més
propera als
ciutadans, és l’espai on “millor poden
concretar-se
els compromisos de la societat amb
l’educació”.
Els acords de coresponsabilitat dels ajuntaments respecte als
ensenyaments artístics queden recollits en el Pacte Nacional
per
a l’Educació de la manera següent:
“El
Departament d’Educació planifica aquests
ensenyaments i
estableix els pressupostos, la regulació i
l’ordenació bàsica. Els ajuntaments
tenen la
titularitat de les escoles de música, són
responsables de
la seva construcció. El Departament d'Educació i
els
ajuntaments concorren en la planificació, el sosteniment de
les
escoles de música, l’admissió
d’alumnes i
l’autorització d’obertura
d’escoles de
música privades. El Departament d'Educació i els
ajuntaments concorren també en la planificació de
la
resta d’ensenyaments artístics.”
Planificació
dels ensenyaments artístics
Actualment s'està treballant en:
• Definir, planificar i establir el mapa escolar dels
ensenyaments
artístics mitjançant acords i convenis entre les
diferents administracions locals i el Departament
d’Educació. Existeix una comissió mixta
que es
reuneix periòdicament.
• Elaborar normativa específica per als centres
d’ensenyaments artístics.
• Renovar els convenis de finançament i actualitzar
el
nombre d’alumnes susceptibles de ser finançats per
al curs
2006-2007 a les escoles municipals de música i dansa.
• Elaborar els decrets dels ensenyaments professionals de
música, dansa i arts plàstiques i disseny tenint
com a
marc de referència la LOE (anomenats de “grau
mitjà” a la LOGSE). També els decrets
dels estudis
superiors de música, dansa, art dramàtic, disseny
i
conservació i restauració de béns
culturals.
• Iniciar un pla de formació per al professorat de
l’àmbit artístic, tant del que
depèn del
departament com el que depèn d’altres
administracions.
• Potenciar la presència dels ensenyaments
artístics
dins els ensenyaments bàsics: currículums,
projecte
ART-TIC , recursos pedagògics específics, etc.
• Participar en projectes de difusió de les arts
dins dels
ensenyaments bàsics, conjuntament amb d’altres
entitats i
associacions
• Aconseguir que les biblioteques dels centres superiors
artístics tinguin els mateixos sistemes de
catalogació de
llibres i sistemes de préstec que les biblioteques
universitàries, especialment les dels centres superiors de
disseny.
• Crear l’Institut Català Superior
d’Ensenyaments Artístics.
• Implantar els estudis artístics d'acord amb el
calendari establert de desenvolupament de la LOE.
• Implantar progressivament a partir del curs 2007-08 i en el
termini de cinc anys els estudis artístics superiors en
forma de
grau i postgrau, d'acord amb el Tractat de Bolonya.
Equilibri
territorial. Xarxa de centres que es vol configurar
• Música
Es potencia la creació d’escoles de
música a
municipis de més de 20.000 habitants i als caps de comarca
que
encara no en tenen. Es pretén establir les àrees
geogràfiques d’influència, amb la
finalitat de
vetllar per l’equilibri territorial de l’oferta i
la
implantació d’aquests ensenyaments i possibilitar
la
formació d'una orquestra simfònica a cada
àrea.
• Dansa
Es vol potenciar que algunes escoles públiques imparteixin
el
grau mitjà de dansa (professionalitzador), com
també la
presència de la dansa en el currículum de
primària
i secundària, els estudis de grau superior i la
presència
de la dansa en els estudis universitaris.
• Arts plàstiques i disseny
La intenció és definir la funció i el
model
d’escola d‘art pública i consolidar
l’oferta
de la xarxa pública. En el cas de crear escoles
d’arts
plàstiques i disseny noves que imparteixin ensenyaments
professionalitzadors, es planteja fer-ho en aquelles comarques amb una
població de més de 150.000 habitants i que no en
tenen
cap.
Finançament i recursos
• Escoles de música i dansa
L’actual sistema de finançament
d’aquests centres es
va pactar entre el Departament d’Ensenyament, la
Federació
de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana
de
Municipis amb la signatura d’un conveni marc al novembre del
1993. Posteriorment, l'any 1997 es va revisar i completar. Aquest acord
estableix que la Generalitat es fa càrrec d'un
terç de
les despeses, corresponents als costos de personal i funcionament dels
centres, per als alumnes d’edats compreses entre els 4 i els
16
anys que estiguin matriculats en els programes susceptibles de ser
emparats pel finançament (iniciació, aprenentatge
bàsic, aprofundiment, aprofundiment II i
avançat).
El finançament, per tant, es basa en un sistema de
terços
entre el Departament d’Educació, la
corporació
local i les famílies. Se signa un conveni singular entre les
administracions per un període de quatre anys. Cada any
s’augmenta un 3% la quantitat establerta en el conveni. El
nombre
d’alumnes no s’actualitza durant els quatre anys de
vigència del conveni.
L'any 2006 es va acordar actualitzar el tema de l'alumnat a efectes de
finançament, la qual cosa va comportar un increment dels
imports
que reben els ajuntaments que han tingut un gran creixement de
població en aquests darrers anys.
Es preveu que al curs 2007-2008 es renovin aquests convenis.
• Conservatoris de música
L’actual sistema de finançament
d’aquests centres es
va pactar entre el Departament d’Ensenyament, la
Federació
de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana
de
Municipis amb la signatura d’un acord l’octubre del
1995.
Aquest acord estableix que el departament aporta el 70% de les despeses
corresponents al cost de personal i de funcionament d’aquests
centres, les corporacions locals, el 20 % i les famílies, el
10%
restant.
• Conservatori de dansa
L’oferta pública de l’únic
centre
d’aquestes característiques és el
Conservatori
Superior de Dansa de l’Institut del Teatre (que ofereix les
especialitats de Pedagogia de la Dansa i Coreografia), de titularitat
de la Diputació de Barcelona.
• Centres d'arts plàstiques i disseny
Alguns d’aquests centres són de titularitat del
Departament d’Educació (Escola d’Art i
Superior de
Disseny i Escola Superior de Conservació i
Restauració de
Béns Culturals).
Els centres municipals reben finançament en les termes
acordats
durant el mes de març del 2006 entre el Departament
d’Educació i les entitats municipalistes.
Valoració i perspectives d’assoliment
dels objectius
Amb la finalitat d'establir un espai de reflexió i
anàlisi sobre els ensenyaments artístics des
d’un
doble vessant: establir objectius horitzontals dels diferents
ensenyaments artístics i objectius transversals dels
ensenyaments artístics en relació amb la seva
contribució i funció a les diferents etapes
educatives,
s'han desenvolupat un seguit d'actuacions:
• S’ha definit, planificat i establert el mapa
escolar dels
ensenyaments artístics i s’ha arribat a acords i
convenis
de finançament entre les administracions locals i el
Departament
d’Educació mitjançant la
comissió mixta. Els
acords afecten les escoles municipals de música i dansa, com
també la implantació, la consolidació
i la
difusió dels ensenyaments d’arts
plàstiques i
disseny per un període de tres anys en els centres
públics de Catalunya. Resta pendent la revisió
dels
criteris de finançament de les escoles de música
i dansa
i la renovació del conveni per als anys 2007-2011.
• S’han desenvolupat diferents aspectes curriculars
per
implantar d'una manera adequada els ensenyaments superiors de disseny,
que es van començar a implantar el curs 2003-2004.
• S’han coordinat amb altres unitats
orgàniques del departament aspectes com:
– la implantació dels cicles de grau
mitjà i
superior d’arts plàstiques i disseny, amb la
Direcció General de Formació Professional;
– la planificació,
autorització i
finançament dels centres, amb la Direcció General
de
Centres Educatius;
– l'avaluació de la prevenció de riscos
laborals a
les escoles que depenen del departament, amb la Subdirecció
General de Seguretat i Salut;
– l'elaboració de la normativa
necessària per poder
definir el catàleg de les plantilles dels centres, amb la
Direcció General de Recursos Humans.
• S'han potenciat diverses intervencions en l'àmbit
dels ensenyaments artístics:
– actualització de les dades dels centres per
poder establir una relació àgil i continuada;
– reunions periòdiques amb les direccions dels
centres;
– reunions amb associacions de docents, centres i
professionals;
– visites als centres;
– coordinació i treball conjunt amb els centres i
municipis que tenen plans educatius d’entorn;
– treball de reforç dels ensenyaments
artístics en
l’ensenyament bàsic: encàrrecs de
materials,
col·laboració amb els centres dels plans
educatius
d’entorn, jornada de cant coral a la secundària,
trobada
de corals d’educació infantil i
primària i de
secundària
– presència dels ensenyaments artístics
en
l'ensenyament bàsic: currículums, projecte
ART-TIC, etc.
– participació en projectes de difusió
de les arts conjuntament amb altres entitats i associacions.
• S'han establert línies de
col·laboració amb altres departaments de la
Generalitat.
• En col·laboració amb el Departament
d'Universitats, s’ha arribat a incloure els centres
d’estudis superiors artístics en les
convocatòries
universitàries respecte als ajuts Erasmus i els programes de
mobilitat que afecten a l’alumnat i al professorat, com
també s'ha concretat l’ús i el servei
de
préstec entre les universitats i els centres superiors
d’estudis artístics. Això ha
permès fer un
pas més en la normalització d’aquests
ensenyaments
dins de l'espai educatiu europeu superior.
• S'ha iniciat un pla de formació per al
professorat de
l’àmbit artístic, tant del que
depèn del
Departament d'Educació com el que depèn
d’altres
administracions. El pla comprèn formació
específica mitjançant cursos i grups de treball i
difusió d'experiències de bones
pràctiques.
• S’ha elaborat normativa específica per
als centres
d’ensenyaments artístics per tal de que puguin
organitzar
i gestionar aquests ensenyaments d'una manera adequada.
En aquests moments, s'està acabant d’elaborar els
diversos
projectes de decret de desenvolupament de la LOE, concretament els
referits als currículums dels ensenyaments professionals de
música i dansa, els ensenyaments professionals
d’arts plàstiques i disseny i els estudis
superiors de
música, dansa, art dramàtic, disseny i
conservació
i restauració de béns culturals.
Resta pendent la creació de l’Institut
Català
Superior d’Ensenyaments Artístics, que podria
prendre la
forma jurídica d’un consorci.
Barcelona, gener del 2007
Annex III:
Normativa de Catalunya sobre ensenyaments artístics
Música
Decret 179/1993, de 27 de juliol, pel qual es regulen les escoles de
música i dansa (DOGC 4.8.1993)
Decret 322/1993, de 24 de novembre, pel qual s'estableix
l'ordenació curricular del grau elemental d'ensenyaments
musicals (DOGC 12.1.1994)
Decret 331/1994, de 29 de setembre, pel qual s'estableix
l'ordenació curricular dels ensenyaments musicals de grau
mitjà i es regula la prova d'accés (DOGC
28.12.1994)
Ordre de 16 d'abril de 1998, per la qual es desenvolupa
l'organització i l'avaluació dels ensenyaments
musicals
de grau mitjà (DOGC 18.5.1998)
Decret 63/2001, de 20 de febrer, pel qual s'estableix
l'ordenació curricular del grau superior dels ensenyaments
de
música i se'n regula la prova d'accés (DOGC
5.3.2001)
Decret 58/2005, de 5 d'abril, de modificació del Decret
63/2001,
de 20 de febrer, pel qual s'estableix l'ordenació curricular
del
grau superior dels ensenyaments de música i se'n regula la
prova
d'accés (DOGC 8.4.2005)
Dansa
Decret 179/1993, de 27 de juliol, pel qual es regulen les escoles de
música i dansa (DOGC 4.8.1993)
Decret 70/1995, de 7 de febrer, pel qual s'estableix
l'ordenació
curricular del grau elemental dels ensenyaments de dansa
(DOGC
20.3.1995)
Decret 84/2000, de 8 de febrer, pel qual s'estableix
l'ordenació
curricular dels ensenyaments de dansa de grau mitjà i se'n
regula la prova d'accés (DOGC 3.3.2000)
Decret 76/2002, de 5 de març, pel qual s'estableix
l'ordenació curricular dels ensenyaments de dansa de grau
superior i se'n regula la prova d'accés (DOGC 13.3.2002)
Arts
plàstiques i disseny
Decret 304/1995, de 7 de novembre, pel qual s'estableix
l'ordenació general dels cicles de formació
específica d'arts plàstiques i disseny de
Catalunya i
se'n regulen els requisits d'accés (DOGC 29.11.1995)
Decret 282/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny de la
família professional de disseny gràfic (DOGC
31.7.1996)
Decret 307/1996, de 2 de setembre, pel qual s'estableix el
currículum de los cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny de la
família
professional de arts aplicades de l'escultura (DOGC 13.9.1996)
Decret 137/1997, de 13 de maig, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en
gràfica
publicitària, il·lustració i
fotografia
artística, de la família professional de disseny
gràfic (DOGC 25.6.1997)
Decret 145/1997 de 13 de maig, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en buidat
i
emmotllat artístic, ebenisteria artística, daurat
i
policromia artístics, artesania en cuir, talla
artística
en fusta, talla artística en pedra, forja
artística i
fosa artística i galvanoplàstia de la
família
professional d'arts aplicades de l'escultura (DOGC 25.6.1997)
Decret 285/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny de modelisme i
maquetisme, modelisme industrial i mobiliari, de la família
professional de disseny industrial (DOGC 17.11.1997)
Decret 333/1997, de 23 de desembre, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en motlles
i
reproduccions ceràmiques, decoració
ceràmica i
terrisseria de la família professional de
ceràmica
artística (DOGC 2.1.1998)
Decret 334/1997, de 23 de desembre, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en
serigrafia
artística i en gravat calcogràfic de la
família
professional d'arts aplicades al llibre (DOGC 2.1.1998)
Decret 136/1998, de 9 de juny, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en moblament,
arquitectura efímera, aparadorisme, elements de
jardí i projectes i direcció d'obres de
decoració,
de la família professional de disseny d'interiors (DOGC
6.7.1998)
Decret 215/1998, de 30 de juliol, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny de
ceràmica
artística i modelisme i matriceria ceràmica de la
família professional de la ceràmica
artística
(DOGC 7.8.1998)
Decret 213/1998, de 30 de juliol, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en gravat i
tècniques d'estampació, enquadernació
artística i edició d'art, de la
família
professional de les arts aplicades al llibre (DOGC 12.8.1998)
Decret 15/1999, de 26 de gener, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en joieria
artística i orfebreria i argenteria artístiques
de la
família professional de la joieria d'art (DOGC 10.2.1999)
Decret 16/1999, de 26 de gener, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en estilisme
d'indumentària i modelisme d'indumentària de la
família professional de les arts aplicades a la
indumentària (DOGC 11.2.1999)
Decret 17/1999, de 26 de gener, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà en arts plàstiques i disseny en
procediments
d'orfebreria i argenteria, emmotllat i fosa d'objectes d'orfebreria,
joieria i bijuteria artístiques, en procediments de joieria
artística, en gravat artístic sobre metall i en
encastat,
de la família professional de la joieria d'art (DOGC
12.2.1999)
Decret 268/1999, de 28 de setembre, pel qual s'estableix el
currículum del cicle de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en
floristeria de
la família professional d'art floral (DOGC 14.10.1999)
Decret 269/1999, de 28 de setembre, pel qual s'estableix el
currículum del cicle de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en
esmaltat sobre
metalls, de la família professional d'esmalts
artístics
(DOGC 14.10.1999)
Decret 270/1999, de 28 de setembre, pel qual s'estableix el
currículum del cicle de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en
revestiments
murals, de la família professional de les arts aplicades al
mur
(DOGC 14.10.1999)
Decret 294/1999, de 9 de novembre, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en arts aplicades
al
mur i en mosaic, de la família professional de les arts
aplicades al mur (DOGC 30.11.1999)
Decret 295/1999, de 9 de novembre, pel qual s'estableix el
currículum del cicle de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en art floral de
la
família professional d'art floral (DOGC 30.11.1999)
Decret 296/1999, de 9 de novembre, pel qual s'estableix el
currículum del cicle de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en esmalt
artístic al foc sobre metalls de la família
professional
d'esmalts artístics (DOGC 30.11.1999)
Decret 210/2000, de 13 de juny, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en mestre
d'aixa
de la família professional de disseny industrial (DOGC
30.6.2000)
Decret 211/2000, de 13 de juny, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en arts del vidre
i en
vidrieres artístiques de la família professional
del
vidre artístic (DOGC 30.6.2000)
Decret 392/2000, de 5 de desembre, sobre reconeixement de
matèries que s'imparteixen en escoles d'art com a
matèries del batxillerat de la modalitat d'arts (DOGC
20.12.2000)
Decret 114/2001, de 2 de maig, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en pintura
sobre
vidre, en procediments del vidre en fred i en procediments del vidre en
calent, de la família professional de vidre
artístic
(DOGC 15.5.2001)
Decret 113/2001, de 2 de maig, pel qual s'estableix el
currículum dels cicles de formació
específica de
grau superior d'arts plàstiques i disseny en art
tèxtil,
en estampacions i tintatges artístics, en estilisme de
teixits
de calada i en colorit de col·lecciones de la
família
professional dels tèxtils artístics (DOGC
16.5.2001)
Ordre ENS/59/2002, de 4 de març, per la qual es desenvolupa
l'organizaci i l'avaluació dels cicles de
formació
específica d'arts plàstiques i disseny (DOGC
12.3.2002)
Decret 227/2002, de 27 d'agost, pel qual s'estableix
l'ordenació
curricular dels ensenyaments superiors de disseny i se'n regula la
prova d'accés (DOGC 13.9.2002)
Conservació
i restauració de béns culturals
Decret 252/1991, de 25 de novembre, de creació de l'Escola
de
Conservació i Restauració de Béns
Culturals de
Catalunya, a Barcelona (DOGC 13.12.1991)
Decret 224/1993, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el
currículum i es regulen els ensenyaments de
conservació i
restauració de béns culturals (DOGC 4.10.1993)
Decret 206/1997, de 30 de juliol, pel qual s'estableix el
currículum del cicle formatiu de grau superior de
restauració (DOGC 28.8.1997)
Art
dramátic
Decret 73/1994, de 7 de març, pel qual s'estableix
l'ordenació curricular del grau superior dels ensenyaments
d'art
dramàtic (DOGC 15.4.1994 i correcció de
errades DOGC 31.10.1994)
Centre
integrat
Decret 111/1997, de 13 de maig, de creació d'un
col·legi
d'educació primària i artística a
Barcelona (DOGC
20.5.1997)
Decret 23/1999, de 9 de febrer, pel qual es transforma temporalment en
un centro experimental de règim especial el centre
d'educació primària i artística Oriol
Martorell,
de Barcelona (DOGC 12.2.1999)
