Presentació
Introducció
Breu presentació
dels àmbits
analitzats
1. Professorat
2. Autonomia de centres
3. Igualtat d'oportunitats i
llibertat
d'ensenyament en el marc del servei públic educatiu
4. Família i
educació
5. Coresponsabilitat dels
ajuntaments
amb l'educació
Presentació
El document que resumeix les aportacions del Consell Escolar de
Catalunya al Pacte Nacional per a l’Educació
està
subdividit en sis parts.
A la introducció es justifica la necessitat del Pacte com a
pas
previ a l’elaboració d’una Llei Catalana
d’Educació.
Generar una norma estable i orientada a les necessitats reals de la
societat exigeix un esforç mancomunat de tots. Obrir un gran
debat per fixar-ne les claus, es considera que ha estat un
encert.
S'assenyala també la importància
d’aprofitar el context
d’oportunitats que s’ha produït.
A continuació, es presenta breument cada un dels apartats
corresponents als cinc eixos del Pacte del Tinell, i que van servir de
base als experts per elaborar les seves reflexions inicials. S'ha mirat
de recollir les idees força de cada eix que han sorgit en
els
debats del Consell i també oferir un visió global
del
conjunt dels elements del Pacte.
El nucli central del document és el resultat del treball
d'estudi i reflexió que el Consell Escolar de Catalunya ha
efectuat. Cada un dels cinc documents dels experts ha estat analitzat
per separat i, després dels debats corresponents, les
aportacions
s’han estructurat a partir de tres apartats de naturalesa
diferent:
- En primer lloc, es fa una valoració global de les
aportacions
dels experts, en la qual s'assenyalen fonamentalment les principals
aportacions i mancances i es mira, quan escau, d’emetre
judicis
valoratius sobre aquestes.
- En segon lloc, s’explicita la posició del
Consell respecte del
tema objecte de l’apartat. En aquest cas, s'intenta reflectir
els punts
de coincidència i de divergència en
relació amb el
document dels experts
- Finalment, es detallen les propostes concretes del Consell per al
Pacte, que inclouen aquelles dels experts amb les quals
s'està
bàsicament d’acord i d'altres afegides derivades
de
l’anàlisi del Consell.
Cal fer una lectura dels cinc documents per tenir una visió
global de l'aportació del Consell, ja que hi ha
qüestions
que figuren en més d'un.
Introducció
Les societats avançades mostren la seva capacitat
d’adaptació a les noves realitats en la manera com
gestionen les
seves crisis i com rendabilitzen les seves oportunitats.
És evident que el nostre sistema educatiu està
immers en
un procés que es pot qualificar de crític i que
cal
procedir a modificar alguns dels principis i elements que el
configuren,
la qual cosa és una tasca complexa que s'ha d'abordar amb
realisme i prudència, però també amb
una important
dosi d’il·lusió i coratge.
En l’escenari social es donen, possiblement per primera
vegada des de
fa anys, tots els elements afavoridors per entrar amb força
en el
tipus de cultura de canvi que la situació demana.
Desaprofitar el
context d’oportunitats actual seria una irresponsabilitat
greu que la
comunitat educativa no es pot permetre.
Acceptar el repte d’arribar a un gran pacte per a
l’educació,
que ha d'afavorir la definició d’un marc normatiu
propi per a
Catalunya, comprensiu, funcional i estable hauria de ser, sens dubte,
la
nostra prioritat màxima.
Cal, però, no ignorar les dificultats que
comportarà el
procés. L’èxit no dependrà
únicament dels
coneixements que serà necessari esmerçar per tal
d’orientar adequadament els problemes sorgits del canvi
mateix.
Serà precís també crear espais de
trobada entre els
actors fonamentalment implicats, des dels quals, en un clima de
confiança i complicitat, construir d'una manera gradual i
continuada el millor futur educatiu possible per a tots.
Una vegada acabada la primera fase de consulta i
participació,
es demana al Departament d’Educació que defineixi
la segona fase
del Pacte amb objectius concrets, avaluables i quantificables, i que
les
negociacions entre els agents socials i econòmics i el
Govern
permetin arribar a acords que facin avançar en la qualitat
de
l’educació.
Finalment, l’efectivitat del Pacte Nacional per a
l’Educació, i
de la legislació que se’n derivi,
dependrà del fet que la
Generalitat pugui exercir les seves competències plenes en
matèria d’ensenyament. En cas de mantenir-se en el
futur la
invasió competencial de l’Estat
mitjançant
legislació orgànica de caràcter
bàsic
manifestament expansiva, s’estaria dificultant, si no
impedint, la
capacitat i l’exercici del pacte de la comunitat educativa
catalana.
Breu
presentació
dels àmbits analitzats
El primer dels grans eixos es refereix al professorat, que constitueix
el nucli vertebrador de qualsevol dinàmica de canvi
educatiu;
sense ell, el desenvolupament i la innovació del sistema
són senzillament impensables.
S'entén que, a més d'establir un perfil
professional del
docent construït al voltant d’un conjunt de trets i
característiques personals, cal tenir present que es tracta
d’un
professional que mitjançant processos formatius, ben
articulats i
perfectament integrats amb la pròpia pràctica
docent, pot
aprendre i desenvolupar-se com a persona, com a docent i com a agent
del
canvi.
Aquesta visió professional del professorat implica
reforçar les idees de treball en equip,
d'interrelació
dels processos de formació amb les necessitats del centre i
del
sistema, de flexibilització administrativa i de
dignificació de la tasca docent.
Cal avançar, en definitiva, cap a un model de professorat
basat
en les competències personals i professionals, autoexigent,
cooperatiu, atent al desenvolupament de l'alumnat i
compromès amb
els processos de millora de la qualitat del sistema. Per tot
això, prenen una especial importància
l'actualització de la formació inicial i
permanent del
professorat i la revisió de l'accés a la
funció
docent.
El segon àmbit aborda un dels eixos més complexos
inclosos al Pacte: l’autonomia dels centres. El centre
és
l’escenari on es produeixen les interaccions més
significatives
entre els diferents agents que operen en el sistema educatiu
i,
consegüentment, és on es produeix, en definitiva,
el
procés de transformació de l'educació
en la cerca
de nous espais de qualitat.
Així el centre no pot complir les seves funcions si no
és
mitjançant un procés progressiu
d’exercici de la seva
actuació autònoma. L’autonomia ha de
possibilitar que els
centres educatius esdevinguin organitzacions intel·ligents
en el
sentit que aprenen de la pròpia experiència, amb
autoconsciència de les necessitats i les demandes de
l'entorn, la
qual cosa comporta responsabilitzar-se de les accions.
Aquestes necessitats, com també els objectius a assolir, han
de
quedar definits en el projecte pedagògic i curricular. Les
propostes i les accions a desenvolupar també han
d’estar-hi
emmarcades i s'han de concretar en plans específics.
La singularització dels centres és absolutament
necessària per atendre la diversitat de l’alumnat
i adaptar-se al
medi. Permet flexibilitzar el sistema i possibilita la
creació de
xarxes d’escoles unides per projectes comuns i compromeses en
la millora
sistemàtica de la educació en un territori
concret.
Implica també l’acceptació de la
diversitat de centres i
el rebuig de la uniformitat. La complexitat social exigeix, en
definitiva, respostes educatives plurals. En tot cas, representa una
nova manera més rica i variada d’establir el model
relacional
entre els centres mateixos i entre els centres i les administracions.
El tercer eix, anomenat Igualtat d’oportunitats i llibertat
d’ensenyament en el marc del servei públic
educatiu semblava a
priori, que era el que més dificultats presentava per
arribar a
acords. Tot i així, s'ha pogut constatar que hi ha un
conjunt de
principis bàsics en els quals hi ha una important
confluència de criteris.
Es considera especialment positiu emmarcar en el servei
públic
educatiu la totalitat de centres finançats amb fons
públics, de manera que es presti en un marc
simultàniament
respectuós amb la llibertat d’ensenyament, d'una
banda, i la
igualtat d’oportunitats, d'una altra, i adquireixi totes les
connotacions d’un servei d’utilitat i
caràcter públic.
Reequilibrar continuadament els principis que conformen la llibertat
d’ensenyament i la igualtat d’oportunitats
és un exercici
enriquidor, que ajuda a entendre la realitat educativa d'una manera
més àmplia i a interpretar els fets
més
profundament i, en conseqüència, a derivar
decisions
més justes.
Cal promoure mirades positives respecte a les dues xarxes del sistema,
reconèixer les seves aportacions i entendre que la seva
existència s'inscriu en el marc de pluralitat i flexibilitat
del
sistema.
Cal, però, dotar-les de tot allò que precisen per
poder
complir amb els principis i les condicions que s’hauran
d’exigir en el
futur al sistema educatiu en general i a cadascun dels centres en
particular, sempre d’acord amb les necessitats i les
característiques diferencials dels centres. Garantir el dret
a
l’educació de tothom des de principis
d’igualtat, equitat,
justícia i cohesió social demana
esmerçar
esforços i recursos per part de la societat i les
administracions, i compromís social i implicació
educativa
per part dels professionals.
El quart eix tracta de les relacions entre escola i família
i
planteja fonamentalment la necessitat de conjuntar els
esforços de famílies, escola i territori per
mirar de
trobar respostes als nous desafiaments educatius.
Les famílies es veuen desbordades en les seves possibilitats
per
educar d'una manera més integral els seus fills i necessiten
la
col·laboració de l’escola i de les
administracions per
tractar de conciliar la seva realitat amb les noves
exigències de
la societat.
La complexitat social demana un esforç mancomunat entre els
tres
àmbits esmentats, però cal definir el sistema de
relacions
que s’establirà, el repartiment de
responsabilitats i com
afrontar el cost que suposarà
l’ampliació dels
límits de l’educació reglada, fins ara
bàsicament
circumscrita als horaris escolars.
Finalment el cinquè eix planteja el tema de la
coresponsabilització dels ajuntaments amb
l’educació. El
principi que cal acostar al màxim als ciutadans la capacitat
real
d’intervenir en les polítiques educatives
és clar i
evident, i la necessitat d’incorporar i comprometre les
administracions
locals en el bon desenvolupament del sistema educatiu és
inqüestionable.
Cal establir un nou model relacional entre les administracions basat en
el principi de confiança mútua i en la
convicció
que la subsidiarietat és per damunt de tot una
fórmula
facilitadora d’una millor interpretació
política de les
necessitats de la població i promotora
d’eficàcia en la
prestació dels serveis que es deriven d’aquelles
polítiques.
Però, i això seria una de les
conseqüències
que es derivaria del pacte, serà necessari regular el
procés de descentralització i establir els
recursos que es
necessiten per dur-lo a terme.
Els processos de descentralització s’han de
produir d'una manera
generalitzada. Els ajuntaments adquireixen competències en
aquells àmbits que estan més d'acord amb el
conjunt de les
seves funcions i les exerceixen autònomament o en
concurrència amb el Departament
d’Educació. Igualment, la
descentralització cap als ens locals s'ha de fer comptant
amb
l’autonomia dels centres.
El funcionament autònom demana una coordinació
més
definida i aporta sempre un major enriquiment i millor
comprensió
dels fets per a tots.
1. Professorat
1.1.
Valoració
global
El document elaborat per experts i que ha servit de base per a la
discussió i el debat recull, en termes generals,
interessants
plantejaments de futur per als professionals de l'educació.
Això no obstant, en nombrosos aspectes és
excessivament
detallat i proposa qüestions que són més
pròpies de les condicions laborals del professorat, les
quals han
de ser objecte de negociació en altres meses i espais i que,
en
tot cas, poden formar part d'un futur estatut del docent a Catalunya.
Tant és així que s'ha considerat que el document
ha de
fer propostes més genèriques i deixar per a la
negociació entre l'Administració i els agents
socials
aquelles qüestions que pertoqui.
El document s'ha estructurat adequadament en sis grans blocs. En primer
lloc, tracta globalment la funció docent, posant l'accent en
els
perfils que cal trobar en els professionals. La formació
inicial
es planteja com a element bàsic de la carrera professional,
vinculada també als perfils proposats. Els altres blocs fan
referència a l'accés a la professió,
la
formació permanent i la promoció, la salut
laboral i la
inspecció educativa.
Es troba a faltar una introducció que permeti
contextualitzar
les necessitats derivades de la societat actual, canviant i complexa, i
com afecten els docents en la seva tasca diària. Caldria
identificar els principals reptes i demandes als quals
l'educació
ha de fer front i constatar quin perfil professional es demana als
docents per encarar-los en les millors condicions, situant en el seu
punt just què pot fer el professorat i sense demanar
impossibles.
En alguna part del document s'aprecia una certa prevenció
respecte als docents, concretament per l'ús d'expressions
com "ha
de ser una persona moralment fiable", que caldria suprimir. Per contra,
es troba a faltar la idea que convé involucrar tota la
societat
en la tasca educativa i revaloritzar la funció docent.
Pel que fa al llenguatge emprat en el document, caldria posar-lo al dia
i parlar d'"àrees" i no de "matèries", de
"coordinació" i no d'"orientació" en referir-se
als
especialistes, i de "cap de departament" i no de "seminari".
Es demana que en fer propostes sobre el professorat es tinguin en
compte tant els docents de l'ensenyament públic com els del
concertat. En aquest sentit, es considera oportú que les
propostes que es realitzen en el document del grup de treball
“Igualtat
d’oportunitats i llibertat d’ensenyament en el marc
del servei
públic educatius” relatives al professorat siguin
recollides en
aquest document.
Finalment, en l’actual context de canvis legislatius a nivell
estatal,
es constata la necessitat d’avançar cap a un nou
marc normatiu
que garanteixi la viabilitat de les propostes que es formulen per
millorar el sistema educatiu català d’acord amb la
seva realitat
i les seves necessitats.
1.2.
Posicionament del
Consell Escolar de Catalunya
La
funció docent
Pel que fa al perfil del professional docent, hi ha força
unanimitat en el sentit que el document esbossa correctament
què
s'espera dels docents, tot i que es considera un catàleg
incomplet. Per exemple, no hi figura el concepte de seguiment i
acompanyament personal i acadèmic de l'alumne, ni tampoc cap
referència a l'exigència amb un mateix.
L'educació té una dimensió clarament
col·lectiva i no correspon de manera exclusiva al
professorat,
sinó també a molts altres actors que hi juguen un
paper
destacat.
Es considera imprescindible reforçar la idea del treball en
equip en el mateix centre, en el sentit que el desenvolupament de la
feina diària del professor comporta
necessàriament
interrelacions amb la resta de docents, amb altres professionals de
l’educació, i també amb les
famílies i els serveis
educatius i socials de l'entorn. Per tant, convé destacar
que la
cooperació és un dels factors clau del nostre
model de
funció docent.
Es valora positivament la referència al model
pedagògic
obert i innovador, adaptable a les noves circumstàncies.
També ha estat ben acollida la incorporació de la
cultura
de la mediació i la negociació en
l'estratègia dels
docents, que es considera un canvi important.
Formació
inicial per a l’accés a la professió
docent
Pel que fa a la formació inicial és important
destacar la
base pedagògica i les habilitats i aptituds que la
pràctica professional demana, com també
l'exigència
d'una base comuna per a tots els docents, adaptada a l'etapa educativa
en què exerceixin. Aquesta formació inicial ha de
preveure
els nous reptes del sistema educatiu ja que els docents han
d’adaptar-se
constantment a les noves circumstàncies. Seria desitjable
una
major coordinació entre el Departament
d’Educació i el
d’Universitats en aquesta matèria.
S'aposta clarament per l’existència d'un mateix
nivell de
titulació per a tots els docents d'infantil,
primària o
secundària, amb les especificitats que correspongui, i per
un
model de grau i postgrau d’especialització docent,
amb un fort
component de pràctiques, ja que es consideren un element
clau de
la formació inicial. S’ha constatat la
conveniència
que el primer any d’exercici professional sigui tutoritzat,
en termes de
seguiment i acompanyament de l’actuació del
docent, i és
així com s’ha entès la proposta que
conté el
document d’experts sobre el curs
d’inducció.
En coherència amb aquest plantejament relatiu a les
titulacions,
caldrà estudiar la situació de les persones que
tindran
títols anteriors als graus i postgraus i preveure un
període de transició i mecanismes que no
perjudiquin els
qui ja tinguin la carrera acabada i el CAP o el CQP
Accés
a la funció pública docent per
concurs-oposició
El Pacte Nacional per a l'Educació hauria de recollir la
proposta d’un nou sistema d'accés a la
funció
pública docent, atès que l'actual model es
considera
superat i es basa únicament en els coneixements adquirits.
Cal
valorar adequadament aspectes qualitatius de caire didàctic
i de
pràctica docent. A més, en el marc de
l’Estatut del
docent a Catalunya caldria impulsar mesures que permetin superar la
rigidesa de l’actual sistema de provisió de llocs
de treball.
Sembla oportú que el Pacte inclogui una
referència a
l'experiència docent prèvia del professorat, en
el sentit
que, un cop sigui avaluada positivament, es tingui en compte per a
l'accés a la funció pública,
però sense
entrar en majors concrecions que ja s'abordaran a les meses de
negociació corresponents.
En l’accés a la docència dels aspirants
a interins o
substituts, cal preveure fórmules que permetin valorar les
seves
aptituds per a l’exercici professional, més
enllà de la
seva titulació. La realització d'una entrevista
prèvia a la incorporació a la docència
podria
contribuir a l'acompliment dels objectius esmentats.
Participació
del centre en la provisió de places docents
El Pacte ha de reforçar el concepte de projecte educatiu de
centre i preveure mecanismes que permetin una major
participació
dels centres docents. Aquest seria un excel·lent exponent de
l'autonomia de centre: que, a partir del projecte propi, tingui la
possibilitat de definir els perfils professionals d’un nombre
significatiu del conjunt del professorat, mitjançant un
procediment públic i transparent a càrrec de
l'Administració i el centre mateix, amb avaluacions
posteriors de
les quals dependrà la consolidació de l'equip.
Formació
i promoció
Pel que fa a la formació permanent, s'ha trobat a faltar
més èmfasi en la formació al propi
centre i a la
interrelació amb la promoció professional. Cal
incorporar
la detecció de les necessitats formatives i
l'existència
d'un pla propi de formació de cada centre, indispensable per
tirar endavant el projecte curricular. Paral·lelament es
pot promoure la participació en els plans de
formació de zona.
S'ha de reflectir que la formació permanent ha de respondre
a
les necessitats que la societat va demanant al professorat, tant de
caire científic i d'actualització de
coneixements, com de
caire pedagògic. Es pot insistir més en la
necessitat que
el professorat es mantingui al dia en la seva disciplina.
Es considera molt interessant el plantejament d'una promoció
professional que tingui en compte el desenvolupament de l'activitat
ordinària del docent en el mateix centre, sense haver de
canviar
de nivell d'ensenyament i sense haver d'abandonar el lloc de treball
ocupat. Es valora positivament que es reconegui el treball a l'aula.
En canvi, algunes de les propostes recollides en el document
d’experts
no es poden considerar com a incentius (ser professor tutor de
pràctiques, possibilitat d’accedir a la
funció
inspectora). Pel que fa a les propostes relatives al sistema retributiu
docent, haurien de ser més genèriques
perquè les
concrecions s'han de portar a les meses de negociació.
El document hauria de tenir un nou apartat específic sobre
mesures que afavoreixen la renovació de les plantilles i per
incentivar la incorporació de nous professionals al sistema.
Les funcions de direcció i de coordinació en els
centres
docents les han d’exercir persones qualificades, vinculades
al projecte
de centre, amb la formació i l'experiència
adequades i amb
avaluació positiva de la seva feina, independentment de la
seva
condició administrativa.
S'ha de preveure quines mesures es promouran adreçades a les
persones que no hagin estat avaluades positivament (pla de
formació específic per millorar la
pràctica docent,
orientacions i assessorament, etc.).
Hi ha acord amb la referència que no s'ha d'anar a la
creació d'un cos de directors.
La
salut laboral del docent
Es valora positivament que es plantegi la qüestió
de la
salut laboral del docent i caldria també tenir en compte
altres
condicions personals de salut que no són les estrictament
derivades de la pràctica professional. Cal una major
flexibilitat
i mesures d'integració progressiva a la feina o a
determinades
funcions. L'aplicació de la Llei de Prevenció de
Riscos
Laborals és indiscutible.
La
Inspecció educativa
Respecte a la Inspecció educativa, és convenient
plantejar una revisió de les seves responsabilitats,
recursos i
avaluació a partir d'una reflexió aprofundida
sobre el
paper clau que pot arribar a desenvolupar, especialment pel que fa a la
dinamització de projectes.
Convé situar la Inspecció en el marc global del
sistema
educatiu i definir bé tasques, funcions i perfils, en el
sentit
que és qui assessora i dóna suport al
professorat,
més enllà de la funció merament
avaluadora i
supervisora.
Si la futura llei d'educació dóna efectivament
més
valor a l'autonomia de centres, hi haurà també
una
revaloració d'aquestes funcions d'assessorament i suport de
la
Inspecció.
1.3.
Propostes
a) Amb l’única excepció de la proposta
relativa a la
provisió de places als centres públics, la resta
són d'aplicació a tots els docents, tant dels
centres
públics com dels centres concertats.
b) En el perfil professional dels docents, cal que es faci
referència no només a l'ús de les
tecnologies de la
informació i la comunicació, sinó
també a
l'ús de la llengua catalana i a conceptes com la
coeducació, la interculturalitat i la cohesió
social,
aspectes fonamentals també de la formació inicial.
c) Cal reconèixer i recollir la importància del
treball
en equip dels docents en els centres.
d) Cal negociar un Estatut del docent a Catalunya per poder donar una
major autonomia i agilitat a la funció docent.
e) És necessari introduir canvis en el sistema actual de
provisió de places en els centres públics, els
quals han
de poder definir els perfils professionals que puguin enfortir el seu
projecte educatiu i preveure unes determinades places amb aquests
perfils.
f) Cal reconèixer com a necessària la
presència
d'altres professionals en els centres educatius i establir sistemes per
a la seva incorporació, com també
avançar en la
definició dels seus perfils professionals i condicions
laborals.
g) L'autonomia de centre també ha de servir per poder
concretar
la formació que es necessita per portar endavant el projecte
curricular mitjançant els plans de formació de
centre.
h) La formació s'ha de vincular a les necessitats laborals
del
professorat i així, per exemple, en el cas de les
especialitats
de la formació professional o dels interins, cal preveure
una
formació específica.
i) Cal definir com es concreta la detecció de necessitats (a
través dels centres de recursos pedagògics o
d'altres
organismes) i com s'avaluen els plans de formació i els
resultats
de la formació en el centre.
j) Cal establir mesures complementàries a les millores
retributives i se n'han de tenir en compte d'altres, com les reduccions
horàries per dedicar aquest temps a exercir altres funcions.
k) Cal establir que un principi bàsic de la
promoció
professional és afavorir la docència, i aquest ha
de ser
l'eix de totes les propostes que es facin sobre el tema.
l) S’ha de preveure l’accés gradual de
noves generacions de
docents al sistema educatiu i establir una major flexibilitat
perquè el professorat pugui exercir altres funcions a partir
d’una determinada edat.
m) Cal tendir a la igualtat de condicions laborals del personal dels
centres, independentment de la seva titularitat.
n) S'ha de desenvolupar als centres educatius l'aplicació de
la
Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
2. Autonomia
de centres
2.1.
Valoració
global
El document aborda un dels eixos més complexos inclosos en
el
Pacte. No obstant això, arriba a la formulació
d'un
conjunt de propostes que, encara que amb una ordenació
diferent,
es valoren positivament i s'incorporen en gran mesura al final de la
nostra aportació.
A banda d'aquesta consideració positiva inicial,
s'entén
que el document en el seu conjunt no està ben resolt i hi
manca
definir d'una manera clara i unívoca el concepte
d'autonomia,
aclarir les característiques que configuren la seva
naturalesa,
establir les condicions que legitimen el seu desenvolupament en els
centres i concretar més els diferents àmbits en
què
la seva aplicació té rellevància.
Alhora cal
destacar la importància d'establir un context de
descentralització territorial de l'Administració
mateixa.
Amb el document es tracta d'esmenar aquestes mancances, tot introduint
les definicions, categories i explicacions que es consideren pertinents.
2.2.
Posicionament del
Consell Escolar de Catalunya
Quant
al concepte d'autonomia
S'entén per autonomia la capacitat de decisió
dels
centres quant a la seva organització, activitat
pedagògica
i gestió econòmica, que li permeti millorar la
qualitat i
la capacitat d'adaptar-se a l'entorn i les necessitats socials,
generals
i personals de l'alumnat. Aquestes necessitats, com també
els
objectius a assolir, han de venir definits en el projecte
pedagògic i curricular. Les propostes i les accions a
desenvolupar també hi han d'estar emmarcades i concretar-se
en
plans específics.
L'autonomia ha de possibilitar centres educatius que esdevinguin
organitzacions intel·ligents en el sentit que aprenen de la
seva
pròpia experiència, amb personalitat
pròpia, amb
autoconsciència relativa a les necessitats i les demandes
del seu
entorn i que són responsables de les seves accions.
Els projectes globals de centre han de ser el resultat del consens
entre tota la comunitat educativa i representen un compromís
de
totes les persones que hi estan implicades. És una
expressió de la participació
democràtica pel fet
que comporta poder manifestar i prendre part en les decisions
col·lectives.
L'elaboració dels projectes de centre no s’ha de
limitar a una
interpretació de la normativa, sinó que ha
d’entomar la
tria del mètode, la selecció i
priorització de
finalitats, la repartició de responsabilitats i funcions
entre
els agents concrets, les formes de participació social, de
responsabilitats i de gestió, els nivells i formes
d'avaluació, etc.
Quant
a la naturalesa de l'autonomia
L'autonomia que s'ha definit ha de permetre als centres identificar-se
i respondre a les necessitats de l'entorn i de la seva comunitat
educativa i només ha d'estar limitada pel marc
constitucional i
democràtic i pels objectius educatius bàsics, com
també ha d'estar sotmesa al control social de la comunitat,
a
l'autoavaluació que aquesta exerceixi i a
l'avaluació
externa de l'Administració educativa.
L'autonomia és, doncs, necessària per atendre la
diversitat de l'alumnat i adaptar-se al medi. És un element
de
qualitat del sistema educatiu, i el millor camí per
avançar cap a una escola més eficaç i
eficient en
la gestió dels seus recursos i l'assoliment dels seus
objectius.
Una escola que produeixi cultura i que es posicioni amb criteri davant
de la societat, plenament arrelada al seu entorn i constructora de
valors i coneixement.
La societat actual precisa d'aquesta escola autònoma. Els
canvis
accelerats, els contextos cada vegada d'una major diversitat i
complexitat, la necessitat de respondre a noves demandes que
s'expliciten amb rapidesa i els nous requeriments socials, reclamen una
escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals
que actuïn autònomament en el marc d'una escola
plenament
arrelada a la comunitat en què està inserida.
Això implica l'acceptació de la diversitat de
centres i
el rebuig de la uniformitat. El professorat ha de superar les
reticències existents a exercir l'autonomia per por a la
responsabilitat que implica i canviar la cultura de la
dependència tan estesa avui. Els diferents sectors de la
comunitat educativa han de confiar en la pròpia capacitat
per a
l'exercici responsable de l'autonomia.
Quant
a les condicions d'aplicació
En cap cas s'entén l'autonomia com una
desresponsabilització de l'Administració respecte
als
centres; com una mera desregulació que es limiti a
traspassar als
centres els problemes més difícils de resoldre,
acompanyada d'una inhibició respecte als recursos que cal
aportar
per fer-la realment possible. L'assignació de recursos ha de
garantir uns mínims per a tots els centres, com
també
recursos específics assignats a partir de
l'aplicació de
criteris objectius i adaptats a les necessitats de cada un i al seu
projecte, establerts amb criteris de millora, innovació,
equitat
i compensació de desigualtats.
Avançar en un procés de desenvolupament de la
capacitat
de funcionament autònom dels centres demana,
simultàniament, el desenvolupament d'un conjunt de
condicions
d'aplicació, com les que a continuació
s'esmenten, que
són les que han de garantir la legitimitat del
procés i la
seguretat que s'està construint una veritable cultura de
funcionament autònom dels centres en la seva individualitat
i del
sistema en el seu conjunt.
Participació real en el consell escolar de centre, que
és
l'òrgan de govern i nucli fonamental de
participació
i control de la gestió, però
acompanyada d'altres
fórmules d'implicació de les famílies
i l'alumnat
en la gestió del centre (delegats d'aula, comissions de
treball
específiques, etc.) i de dinamització en la
relació
amb l'entorn (moviments socials i entitats d'educació no
formal).
Transparència absoluta, que ha de regular les decisions que
es
prenen i que han de ser explicitades, conegudes i sotmeses a una
avaluació per part de la comunitat educativa.
Recursos suficients, tant humans com materials i econòmics.
Els
centres han de poder participar en la definició de perfils
del
professorat i de les necessitats de recursos per desenvolupar els seus
projectes.
Coordinació externa i interdependència, ja que la
voluntat que tenim d'aconseguir una autonomia constructiva i no
competitiva ens ha de fer capaços d'establir mecanismes de
relació, coordinació i
interdependència que
vinculin les decisions d'una escola concreta amb les de les escoles del
seu territori, els serveis educatius, la comunitat
més
propera i l’Administració local.
L'autonomia educativa funciona si hi ha projectes i objectius
d’escola
i si els centres són capaços de desenvolupar els
principis
de cooperació i coordinació entre ells per
afrontar
situacions que els afecten col·lectivament, com ara la
coordinació primària-secundària, o per
optimitzar
recursos de zona o per afavorir l’acció integrada
dels serveis
educatius en el territori. És a dir, l'autonomia i la
individualització que això comporta es
complementen amb el
desenvolupament d'una interdependència entre iguals.
Quant
als àmbits d'aplicació
L'autonomia dels centres s'exerceix bàsicament en tres
àmbits: el pedagògic i curricular, l'organitzatiu
i
l'econòmic o de recursos.
Àmbit pedagògic i curricular. Els centres han de
tenir
capacitat de decisió sobre les metes i objectius
pedagògics i curriculars que d'una manera
específica
entenen que han d'aconseguir. Aquestes fites han d'estar recollides en
el projecte educatiu de centre i en el projecte curricular. La
concreció de com cadascun dels centres planteja el
camí
que ha de seguir per assolir-les és objecte de la seva
planificació estratègica. L'autonomia ha de
permetre
l'elaboració de projectes propis amb camins propis per
assolir-los, que constitueix l'eix dinamitzador que permet adaptar el
discurs pedagògic i les demandes curriculars a realitats
concretes, vertebrant-les amb el territori.
La planificació estratègica ha d'estar
consensuada amb el
Departament d'Educació en el marc d'un ampli i profund
respecte
per l'autonomia del centre, però també avalada
per
anàlisis tècniques de la qualitat dels projectes
i des de
principis de sostenibilitat.
Àmbit organitzatiu. Els centres han de poder decidir
respecte a
la seva estructura organitzativa. Es tracta d'establir uns
mínims
comuns i deixar flexibilitat d'autoorganització en cada
centre,
que hauria de quedar recollida i fonamentada en els documents
específics. El model de direcció,
l'organització
dels processos d'ensenyament-aprenentatge i de l'atenció a
la
diversitat, la participació de la comunitat educativa en els
processos interns del centre, l'ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació, la
formació i el
desenvolupament professional del professorat i la seva
avaluació
porten a prendre decisions en l'àmbit organitzatiu.
Àmbit dels recursos. L'acceptació de l'autonomia
dels
centres per establir els seus propis objectius ens porta
indefectiblement a considerar també quins recursos
financers,
humans o materials es fan necessaris per assolir-los. Cal
també,
incrementar i compartir els recursos i serveis propis de la
zona
per tal d’optimitzar-ne l'ús.
El nivell d'autonomia està directament relacionat amb el
grau de
llibertat per gestionar i decidir sobre els recursos assignats pel
Departament d'Educació a un centre, tant financers com de
crèdit pressupostari o assignació de personal.
Complementàriament, el grau d'autonomia d'un centre
està
també relacionat amb el marge de llibertat per obtenir o
generar
recursos.
2.3.
Propostes
Consideracions
generals prèvies
Cal avançar en propostes concretes que puguin ser assumides
per
tots els sectors de la comunitat educativa, ja que sense el consens
entre ells i la seva implicació no és possible
avançar. Alhora, calen també propostes de canvis
en les
polítiques de l'Administració.
Un dels elements que afavoriria una innovació real en les
polítiques de l'Administració és que
canviessin els
marcs competencials vigents en l'actualitat, traspassant a
instàncies territorials inferiors, municipals o comarcals,
competències en mans de la Generalitat. Aquest
procés
contribuiria a una visió molt més oberta i
flexible de
l'estructura del sistema educatiu i, per tant, reforçaria
entre
tots els sectors educatius la necessitat d'una cultura de l'autonomia.
Es reforçaria la idea de l'autonomia amb el propi exemple.
En l'apartat dels recursos es fan evidents les diferències
existents entre els centres públics i privats concertats.
Aquests
darrers compten amb una autonomia de gestió molt
més gran
i absolutament diferent quant a les dotacions de personal, ja que tenen
una total capacitat de selecció del professorat.
Així,
doncs, algunes de les propostes només seran
atribuïbles als
centres públics.
Propostes
de caràcter general
a) Cal que tots els centres exerceixin l'autonomia elaborant projectes
propis i gestionant els recursos de què disposen.
b) L'Administració, com a titular dels centres
públics,
ha d'intervenir quan els centres no exerceixin l'autonomia (no tinguin
projecte, o bé no innovin en cap àmbit, no
assoleixin els
objectius mínims, no utilitzin amb eficàcia els
recursos...), perquè, si no se'ls ajuda, poden quedar
immersos en
una dinàmica negativa. L'Administració ha de
preveure una
intervenció compensatòria de la desigualtat per
ajudar
aquests centres.
c) Els centres haurien de tenir capacitat per:
- Intervenir en la configuració de les plantilles segons el
propi projecte educatiu. Aquest és un dels punts en
què
caldria anar prenent mesures per avançar .
- Tenir recursos adaptats, tant pel que fa referència a la
qualitat com a la quantitat, sempre que els projectes educatiu i
curricular ho justifiquin i la planificació
estratègica ho
avali.
- Definir aspectes lligats a l'organització dels processos
d'ensenyament-aprenentatge, l'atenció a la diversitat i al
currículum i la utilització de materials
diferenciats.
- Participar en l’elaboració i el desenvolupament
dels plans
impulsats pels serveis educatius respecte als processos
d'avaluació dels centres.
- Intervenir en el disseny dels plans de formació de zona i
elaborar els propis plans de formació de centre, tenint en
compte
les necessitats de desenvolupament del projecte curricular. Cal
descentralitzar la gestió d'aquests plans.
- Concretar els models organitzatius i de direcció, tot
adequant-los a les necessitats de cada centre i de manera que
afavoreixin la implicació i la participació de
tots els
sectors.
- Participar en la determinació dels horaris i els
calendaris
generals.
- Participar en les polítiques de compensació de
desigualtats i de beques.
d) Cal avançar en la idea de coresponsabilització
i
compromís entre els centres docents i
l'Administració
educativa. Una bona manera de fer-ho efectiu és a
través
d’un acord triennal de servei educatiu entre les
administracions i
cadascun dels centres, en forma de contracte-programa o
“acord
centre-Administració”, que hauria de ser una breu
llista
d’objectius i plans d’actuació que el
centre es compromet a dur a
terme i per als quals rep uns recursos; també defineix el
procés de seguiment de l’acord i els indicadors
per mesurar el
progrés en l’assoliment dels objectius. Tot i
així, no
s'hauria de confondre exactament aquest projecte amb el de
direcció de centres i hauria d’anar a banda de
l’assignació de recursos bàsics i
comuns per a tots els
centres.
Propostes
respecte a l'àmbit pedagògic i curricular
a) Aconseguir que el currículum obligatori proporcioni
marges de
maniobra amplis per poder confeccionar des del centre un
currículum realment propi i diferenciat, basat en les
competències bàsiques.
b) Cal que l'Administració, mitjançant la
Inspecció, faciliti i doni suport a la innovació
curricular.
c) Cal que a les instruccions d'inici de curs es redueixi la normativa
i s'augmentin les orientacions adaptables a les realitats dels centres.
d) Cal que les avaluacions externes tinguin en compte els contextos en
què s'apliquen per evitar que el fet d'haver de superar unes
proves iguals per a tots els centres condicioni el
currículum.
e) S'entén que el subjecte d'aquesta autonomia és
el
centre, entès com a entitat viva i dinàmica, amb
programes
d'intervenció educativa propis i diferenciats, i no
l'individu.
Cal reforçar el sentit col·legiat del centre i el
treball
en equip davant el dirigisme de l'Administració i
l'individualisme de certs sectors del professorat.
f) Cal que des de l'Administració es faciliti més
assessorament, formació i recursos a tot el professorat i no
s'ha
de perdre de vista que el projecte curricular ha de, si no incloure,
tenir presents altres plans sobre els quals els centres haurien de
decidir, com els d'acció tutorial, orientació,
acollida,
etc.
Propostes
respecte a l'àmbit organitzatiu
a) Cal autonomia per poder organitzar el centre (etapes, cicles,
àrees, etc.). La premissa fonamental és que els
òrgans tinguin un funcionament democràtic i
capacitat
decisòria en tot allò que tingui
relació amb
fórmules organitzatives del centre, com ara formes
d'agrupament
de l'alumnat, organització interna, activitats de dins i
fora del
centre que implicarien la modificació d'horaris, etc.
b) Cal deixar clar quins són els òrgans de govern
i de
coordinació mínims que ha de tenir cada centre,
però s'hauria de tenir un marge per establir un model propi
de
direcció. Cal reforçar els òrgans de
coordinació horitzontal per consolidar
l’acció educativa
dels equips docents.
c) Cal acostar l'Administració a la realitat dels centres i
allunyar-se de models centralitzats i descontextualitzats. Per tant,
cal
dotar de més competències els Serveis
Territorials
d'Educació.
d) Cal promoure formes d'organització de zona o municipi que
recolzin i coordinin l'acció dels centres i el seu
compromís en un territori concret, redueixin la
burocràcia
i descentralitzin la gestió.
e) Cal reduir al mínim la normativa i fer possible que els
centres i l'Administració educativa puguin realitzar
intervencions diferenciades d'acord amb la diversitat de la realitat
educativa.
f) Cal incrementar en les instruccions els apartats d'orientacions i
minimitzar tot el que és imperatiu.
g) Cal capacitar els equips directius amb formació
específica prèvia i formació
continuada
després dels processos de selecció i
elecció.
h) Cal endegar mesures per aconseguir equips directius més
estables i amb capacitat per liderar projectes pedagògics
duradors.
i) Cal que el nombre i definició dels càrrecs i
les
condicions de cos o situació administrativa per accedir-hi
no
estiguin sotmesos a una normativa restrictiva.
Propostes
respecte a l'àmbit econòmic o de recursos
a) Cal generar una cultura en què s'entengui que l'equitat,
l'eficàcia, l'excel·lència del servei
i
l'eficiència són objectius de la
gestió dels
recursos públics.
b) Cal establir sistemes de rendició de comptes,
informació i transparència. Els recursos
públics
s'han de gestionar amb responsabilitat i l'exercici de l'autonomia
comporta entrar en processos de petició de responsablitats.
En
general, el grau d'autonomia estimula a utilitzar millor els recursos
de
què es disposa i, per tant, es milloraria
l'eficàcia i
l'eficiència de la gestió.
c) Cal garantir que tots els centres públics i privats
concertats han de disposar de recursos suficients per poder dur a terme
el seu projecte de centre, és a dir, uns recursos
mínims
per a tots, que es distribuiran amb criteris objectius. A
més, hi
podrà haver uns recursos afegits per a aquells centres que
vulguin portar endavant un contracte-programa.
d) Els centres públics haurien de poder gestionar
directament
una part dels recursos de mobiliari i equipaments i del manteniment
dels
edificis, instal·lacions i equipaments.
e) Cal que els centres puguin obtenir recursos addicionals als del
Departament d'Educació: lloguer d'infrastructures,
prestació de serveis (cursos de formació
continuada…),
donacions, endeutament, voluntariat, etc, i alhora preveure una
discriminació positiva envers els centres amb més
mancances.
f) Caldria estudiar el nivell d'autonomia dels centres privats en la
definició de perfils del professorat que contracta i veure
en
què i fins on es podrien apropar els procediments de
selecció del personal de l'escola pública al
model de les
privades, tot i tenint present que es tracta de personal que es regeix
per les normes del funcionariat. Caldria, paral·lelament,
veure
com en els centres privats concertats es poden establir criteris de
transparència, mèrit i capacitat propis de la
funció pública.
g) Amb referència al professorat dels centres
públics, es
necessari que els centes puguin definir els perfils que
necessiten
i cal promoure iniciatives o experiències per buscar
fórmules que permetin avançar en aquest sentit.
h) Cal concretar, d'acord amb l'ordenació curricular, les
especialitats dels llocs de treball docents necessaris i
mínims,
que es defineixen com a llocs ordinaris, i definir com a
específics (optativitat, necessitats específiques
dels
alumnes, innovació educativa) alguns llocs de treball per a
un
període concret, d'acord amb el període exigit
pels
projectes de què es tracti (aula d'acollida, aules obertes,
biblioteca, etc.).
i) És necessari afavorir i facilitar la mobilitat del
professorat entre els centres públics del territori al marge
del
concurs de trasllats. Caldria aplicar a les adscripcions altres
possibilitats, com poden ser les comissions de serveis o que el centre
pugui demanar el perfil més idoni per ocupar una
plaça.
j) Els centres públics haurien d’intervenir en els
mecanismes de
definició de les plantilles, d'acord amb les necessitats del
centre, a través dels òrgans de
gestió.
k) Els centres haurien de participar en l'avaluació del
professorat prenent com a referent la responsabilitat i la
dedicació; aquesta ha de formar part de la "carrera
professional"
i comportar millores retributives o d’altra naturalesa.
3. Igualtat
d'oportunitats
i llibertat d'ensenyament en el marc del servei públic
educatiu
3.1.
Valoració
global
Es valora positivament aquest document en el sentit que està
encaminat a crear les bases per aconseguir que l’escola
sostinguda amb
fons públics sigui universal, oberta realment a tothom,
sense cap
tipus de discriminació explícita o
implícita i que,
entre altres aspectes importants, atengui d'una manera significativa
l’escolarització de la població
immigrada en edat escolar,
garanteixi el dret a l’educació a tothom, prengui
com a fonament
la igualtat, l’equitat i la justícia social i
ofereixi una
educació gratuïta i de qualitat.
També es valora com a positiu que el document emmarqui en el
servei públic educatiu la totalitat de centres
finançats
amb fons públics i que, respectant la naturalesa
jurídica
de les diverses institucions que el presten, intenti trobar punts
comuns
entre la pública i la privada, tot mantenint les dues xarxes.
El document recull els temes més polèmics del
debat
educatiu sobre els quals cal arribar a un acord, però es
considera que presenta alguns aspectes millorables, que són
els
següents:
- Cal explicitar els principis constitucionals i assenyalar en quins
àmbits i quines condicions s’ha de desenvolupar i
garantir el
dret a l’educació i, en el seu cas, quines
modificacions legals
són necessàries en la situació actual.
- Cal fer una introducció fonamentada sobre la realitat del
sistema educatiu que tenim, constituït pels centres de
titularitat
pública i els de titularitat privada, com també
que es
diferenciïn la seva naturalesa i característiques.
- El document fa referència a dos sistemes educatius, la
qual
cosa crea confusió, perquè es tracta
d’un únic
sistema educatiu amb dues xarxes, la pública i la privada
concertada, que haurien de tenir les mateixes bases i objectius en el
marc del servei públic educatiu. S’observa que el
document
està excessivament enfocat cap als centres privats
concertats. Hi
manca explicitar el servei de l’escola pública i
suprimir les
qualificacions negatives que conté.
- Falta un reconeixement del paper i la importància de la
comunitat educativa i s’ha d’explicitar com es
faran la gestió i
el control del funcionament dels centres. Cal tractar des
d’una
visió més global l’educació
amb activitats formals
i no formals, i assenyalar les condicions per acollir-se al concert
educatiu.
- Els principis dels apartats de la segona part del document Condicions
per a la igualtat d’oportunitats en el servei
públic
d’educació i Condicions per a la llibertat
d’ensenyament en el
servei públic d’educació estan
plantejats d’una manera
massa general. Cal assenyalar quins són els grans principis
i
buscar totes les condicions per aconseguir-los.
3.2.
Posicionament del
Consell Escolar de Catalunya
El posicionament del Consell no és de total acord,
perquè
es mantenen diferències en alguns temes. Es considera que
mostrar
els elements de discrepància és una manera
d’enriquir
aquest document. Per tant, s'assenyalen els aspectes generals en
què s’està d’acord i, en cada
cas, aquells que, si escau,
han de ser objecte de debat.
Es considera primordial definir i aclarir alguns conceptes clau, com
ara llibertat d’ensenyament, igualtat
d’oportunitats i servei
públic educatiu. Aquestes precisions han de facilitar que es
pugui arribar a posicionaments al màxim
d’harmònics.
Cal que un grup d’experts faci un estudi econòmic
per determinar
si el finançament als centres és suficient,
atenent els
components dels costos, per tal de proposar els recursos
adients
per a tots els centres.
Cal dotar-nos d'un servei públic educatiu que garanteixi la
igualtat d’oportunitats i la concurrència entre el
sector
públic i la iniciativa privada amb voluntat social, per
aconseguir un sistema educatiu amb equitat i de més
qualitat.
Es valora positivament que a Catalunya hi hagi dues xarxes de centres
finançades amb fons públics que conformin el
sistema
educatiu.
Es considera que la llibertat d’ensenyament no ha
d’estar lligada
exclusivament al dret d’elecció, sinó
també a la
programació i la planificació d’una
oferta suficient i
plural de llocs escolars gratuïts que assegurin
també
l’equilibri territorial, l’equitat, la
cohesió social i el
respecte per la diversitat.
Es considera que determinar el caràcter propi del centre
és competència de la titularitat, en canvi, en
l’elaboració del projecte educatiu, cal fomentar
la
participació de la comunitat educativa.
Punt de debat:
Alguns membres entenen la planificació com un element per
analitzar les necessitats d’escolarització i que,
en el cas que
calgui un increment de llocs escolars, aquests siguin coberts
preferentment pel sector públic, en
contraposició, altres
membres consideren que la planificació ha de respectar la
varietat de centres educatius (públics i privats
concertats).
L’educació
com un dret fonamental
El sistema educatiu obligatori ha de garantir el dret a
l’educació de tota la ciutadania, prenent com a
fonaments la
igualtat, l’equitat, la cohesió, la
justícia social i la
compensació de les desigualtats, i oferint una
educació
gratuïta i de qualitat per a tothom.
La igualtat hauria d’emmarcar les oportunitats educatives
d'una manera
efectiva des de l’accés al sistema educatiu
obligatori i
perllongar-se al llarg de tota la vida. La gratuïtat de
l’educació és una condició
indispensable per
garantir la igualtat d’oportunitats. La varietat de projectes
educatius,
dins d’un mateix marc general, enriqueix el sistema.
Al document hi figura el “dret a
l’educació” lligat a la
“llibertat d’ensenyament”, i aquesta al
“dret a l’elecció de
centre”. El dret a l’educació
és molt més ampli. El
dret a l’educació lligat amb la llibertat
d’ensenyament i la
igualtat d’oportunitats no s’assegura
només amb el dret a
l’elecció de centre, sinó es potencia
amb altres factors
molt importants com, per exemple, l’equitat, la
compensació de
les desigualtats, l’existència de diferents models
de centres,
etc.
Punt de debat:
La
pluralitat té molts significats. Respecte a la
creació de
centres, caldria entendre que hi ha d’haver un gran ventall
de diferents
tipus de centres públics i privats amb diferents projectes
educatius. Es pot entendre també que cada centre
és plural
en ell mateix, en el sentit que és una escola per a tothom.
Servei
públic educatiu
Un centre educatiu farà un servei públic si
respon a les
necessitats socials i a l’interès general.
L’escola sostinguda amb fons públics ha de poder
complir la
vocació d’escola universal, oberta a tothom sense
cap tipus de
discriminació explícita o implícita.
Per prestar un servei públic educatiu
s’han de complir les
condicions següents:
- Tothom ha de tenir accés a l’educació
en el marc de la
igualtat d’oportunitats.
- Els centres no han d’aplicar criteris o condicions que
suposin
limitacions a l’accés. Tothom ha de poder exercir
el dret a
l’educació en igualtat d’oportunitats,
tant en centres de
titularitat pública com en centres de titularitat privada
sostinguts amb fons públics.
- El foment d’accions de caràcter compensatori
dirigides a
persones en situacions desafavorides.
- Els centres finançats amb fons públics han
d’oferir i
impartir els ensenyaments concertats en condicions de
gratuïtat a
totes les famílies.
- Els centres finançats amb fons públics no han
d’aplicar
cap tipus de discriminació a aquelles famílies
que, fent
ús del dret dels pares a la lliure elecció de
centre,
vulguin accedir-hi i han d’atendre amb preferència
els alumnes
amb necessitats educatives específiques, tot
col·laborant
en la seva integració, en el marc de la igualtat
d’oportunitats i
de la llibertat d’ensenyament.
Els centres privats concertats han de complir les condicions per ser un
servei públic i, per tant, tindran finançament
públic aquells que compleixin els requeriments establerts.
El fi últim del servei públic educatiu ha de ser
la
qualitat i l’equitat.
Es considera que en aquest apartat ha de constar-hi l'objectiu general
de l'educació, que té com a tret bàsic
la
formació d'una ciutadania culta, capaç d'aprendre
al llarg
de tota la vida, dotada de valors sòlids, crítica
i
competent per intervenir activament en una societat
democràtica
amb voluntat de transformar-la. L'adoctrinament ha d'estar fora de
l'àmbit escolar.
Cap
al
servei públic educatiu
El servei públic educatiu ha de garantir
l’exercici del dret
universal a l’educació i demana disposar de
capacitat
d’adaptació a les noves realitats socials,
garantint efectivament
la igualtat d’oportunitats de tots els nois i noies del
país.
Aquest servei educatiu es considera responsabilitat tant dels centres
públics com dels privats, en un marc respectuós
amb la
llibertat d’ensenyament i l’equitat.
Condicions
per a la igualtat d'oportunitats en el servei públic
d’educació
Al tercer paràgraf, es proposa suprimir-hi "en el cas
d'existència de més demanda que oferta de
places",
perquè el més important és que hi hagi
els mateixos
criteris per a tots els centres en l'assignació de places.
S'observa, per exemple, que en passar a la segona opció de
la
sol·licitud, perquè al primer centre demanat no
hi ha
places, la puntuació del barem queda desvirtuada i s'hauria
de
fer novament. Per tant, s'han de revisar els processos i veure per
què determinats criteris no funcionen.
S'està d'acord amb la gratuïtat efectiva en
l’admissió al centre i en
l’escolarització en tots els
centres del servei públic educatiu en el segon cicle de
l’educació infantil i en tot
l’ensenyament obligatori.
L’Administració garantirà aquesta
gratuïtat amb el
seu finançament.
No ha d'haver-hi cap discriminació per raons ni conviccions
morals, religioses o de qualsevol altra naturalesa.
Cal seguir els mateixos criteris d’admissió en
tots els centres
del servei públic educatiu.
La gratuïtat dels recursos i materials didàctics
és
necessària per desenvolupar els projectes curriculars.
S'ha de garantir una resposta educativa pertinent a tot
l’alumnat, en
funció de les necessitats educatives específiques
de
cadascú.
Cal racionalitzar l'horari dels centres docents, com a
element de
millora de la qualitat i per tal de mantenir horaris
d’extensió
equivalent en tots els centres, independentment de la seva titularitat.
Cal afavorir ajudes que evitin la discriminació en les
activitats extraescolars per raons econòmiques.
És imprescindible l'aplicació de models
avaluatius
comprensius i justos.
Condicions
per a la llibertat d'ensenyament en el servei públic
d'educació
S'ha d'afavorir que els projectes dels centres es puguin coordinar amb
els projectes de zona, perquè es considera important aquesta
coordinació entre projectes educatius de zona i de ciutat.
Cal garantir la participació del consell escolar en la
confecció del projecte educatiu.
Cal fomentar l’autonomia del centre i el seu professorat per
a
l'elaboració del projecte curricular i els criteris
metodològics.
Respecte al tema de la participació de
l’Administració
local, que conté el primer punt, cal tenir presents les
matisacions següents:
- En els centres concertats, com a servei públic,
també
hi podrà participar l’Administració
local per tal
d’afavorir el lligam amb l’entorn.
- El titular podrà comptar amb l’assessorament de
l’Administració local perquè el centre
s'arreli a
l’entorn, però no ha de ser una
condició
obligatòria.
3.3. Propostes
Les propostes perquè els centres sostinguts amb fons
públics adquireixin la consideració directa de
servei
públic i garanteixin la qualitat del sistema educatiu
són:
a) Compromís que el caràcter específic
de cada
centre garanteixi que la seva acció educativa respecti la
pluralitat social i es fonamenti en la coeducació com a
element
transmissor de valors d’igualtat contra
l’exclusió, la
discriminació i la violència de
gènere, i sigui
conseqüentment vàlida per a qualsevol
família i
alumne o alumna.
b) Adequació de l’activitat educativa per atendre
la diversitat
de l’alumnat i l’assoliment d’una major
igualtat d’oportunitats.
Establiment d’objectius específics amb acord de
l’Administració, la qual garantirà el
seu suport.
Formalització mitjançant un contracte-programa de
caràcter plurianual.
c) Flexibilització de les orientacions curriculars per tal
d’afavorir una atenció educativa integradora i no
discriminatòria que resulti adient als alumnes amb
necessitats
educatives específiques.
d) El concert entès com un instrument de què
l’Administració disposa per garantir la igualtat
d’oportunitats,
tot complint els principis de planificació, en
l’exercici del
dret individual a l’educació i la seva
gratuïtat que
assisteix totes les persones en un context de llibertat
d’ensenyament.
e) El concert educatiu comporta una sèrie de drets i
obligacions
regulats per la llei, però allò que es
qualifica
d’aportació econòmica és el
mòdul del
concert, l’import del qual ha d’assegurar la
gratuïtat per a totes
les famílies. La gratuïtat de
l’educació és un
dels elements indispensables per garantir la igualtat
d’oportunitats.
f) Anàlisi pública i exhaustiva del costos de
l’educació per tal d’establir d'una
manera real i contrastada els
mòduls de referència.
g) No es poden negar possibilitats de creixement i
finançament
als centres concertats que compleixin els requisits.
h) L’Administració, quant a titular dels centres
públics,
ha de reforçar la xarxa pública.
i) Increment progressiu dels recursos econòmics per tal de
convergir realment amb els països de l’entorn.
j) Elaboració d’una memòria
econòmica i un
calendari que concreti la implementació del nou concepte de
servei públic educatiu i la gratuïtat efectiva.
k) Planificació de l’oferta educativa per part
dels poders
públics, d’acord amb tots els agents implicats.
Elaboració
d’un mapa com a guia i referent per a
l’actualització continuada
de l’oferta.
l) La creació d'un centre educatiu no comporta
necessàriament el concert. El Departament
d'Educació ha de
planificar el creixement dels centres públics,
però
també ha de tenir en compte l’oferta dels centres
privats
concertats. Així, la planificació es basa en
totes les
places disponibles dels centres sostinguts amb fons públics
i
l’Administració decideix on se’n creen
de noves en funció
de les necessitats d'escolarització.
m) S'ha de planificar amb la participació de totes les
administracions i calen acords socials i polítics per
fer-ho, com
també establir els principis
d’adaptació a la nova
realitat demogràfica.
n) Els condicionaments de la planificació també
han
afectat centres concertats que no han pogut ampliar línies,
tot i
tenir els espais i la capacitat per fer-ho. Per tant, al document han
de
constar-hi tant la planificació com els acords per no
trencar
l'estabilitat del sistema pactat.
o) Assignació de recursos humans i materials
d’acord amb les
necessitats.
p) Marc horari escolar equivalent en tots els centres que presten el
servei públic educatiu.
q) Cal tendir a la igualtat de condicions laborals del personal,
independentment de la titularitat del centre.
r) Revisió dels actuals serveis educatius. Cerca
d’un model
més integrat.
s) Obligatorietat de compliment dels acords amb un seguiment i una
avaluació.
4.
Família i
educació
4.1.
Valoració
global
El document tracta, per primera vegada i d'una manera sistematitzada,
les relacions entre escola i família i compleix adequadament
la
funció de posar sobre la taula les qüestions
principals.
Parteix dels canvis socials i econòmics que han portat a una
nova situació en la qual cal replantejar la
relació de
l'escola amb les famílies i el territori, les situacions
dels
quals poden ser mols diverses i, per tant, plantejar desafiaments
importants.
Un aspecte molt positiu del document és que ressalta el
paper de
les AMPA i destaca la funció crucial que desenvolupen en
l'oferta
d'activitats complementàries i extraescolars en els centres
educatius i com a vehicle principal de la participació de
les
famílies a l'escola. S'ha de tendir cap a una
legislació
que reconegui i recolzi el paper de les AMPA en la creació i
gestió d'aquestes activitats, com també en la
dinamització general dels centres educatius.
Potser és excessiu el pes que es dóna a l'escola
en la
coresponsabilització amb la família en el
document, ja que
s'haurien de valorar també altres opcions possibles a
l'entorn i
el territori. L'escola no és l'única responsable
de les
relacions amb les famílies i l'entorn. També
s'han de
tenir en compte l'esforç i les accions dels projectes
educatius
de ciutat i territorials. Per tant, sembla més adient parlar
de
les famílies en l’educació.
De tota manera, l'escola ocupa la millor posició per
coordinar
la coresponsabilitat en l'educació, tot i que
també
cal comptar amb els altres agents educatius i valorar el paper de
cadascú. L'escola pot facilitar espais i temps per a les
relacions amb les famílies i el territori i, per tant, ha
d'estar
oberta a la comunitat. Ara bé, l'escola és una
institució amb un projecte educatiu i, per tant,
l'ús que
es faci dels espais i les instal·lacions escolars no ha de
ser
contrari als valors d’aquest projecte.
També sembla massa contundent plantejar que s'ha cedit tot
el
protagonisme a l'escola.
En el plantejament general del document es troba a faltar alguna
referència específica a l'arribada d'immigrants.
El tipus
de família que descriu no s'ajusta a molts dels models de
les
famílies que estan arribant al nostre sistema educatiu
provinents
d'altres països.
Tampoc es fa esment suficient a l'etapa educativa corresponent a les
llars d'infants (0-3 anys).
4.2.
Posicionament del
Consell Escolar de Catalunya
Quant
a la dimensió individual de la participació de
les
famílies a l'escola
Es considera més adient parlar d'"acord" en comptes de
"contracte" quan es parla dels compromisos entre escola i
família. Un contracte implica unes
conseqüències
legals o mercantils que no persegueix la relació entre la
família i l’escola. És bo que quedi
constància
escrita dels compromisos de les dues parts: què espera
l'escola
de les famílies i què esperen les
famílies de
l'escola, i aquests compromisos i acords han d'estar vinculats amb el
projecte del centre. Els acords han d'incloure no només els
aspectes formals o de funcionament del centre, sinó
també
aspectes relacionats amb la responsabilitat conjunta de l'escola i la
família en l'educació i principis
bàsics com
respectar totes les persones, d'una manera prou universal com per no
excloure ningú. L'acord tampoc pot estar regulat des de fora
de
l'escola, sinó que s'ha de respectar l'autonomia del centre.
Els projectes educatius de centre han de ser objecte
d'informació pública i clara, i han d'explicitar
la carta
de serveis que el centre ofereix. Actualment els projectes educatius es
presenten d'una manera molt heterogènia i, per tant,
s'hauria
d'establir quina informació ha de contenir el projecte
educatiu i
que es presenti d'una manera entenedora per a totes les
famílies.
S'ha d'assegurar que el professorat tingui un temps suficient d'hores
per a l'acció tutorial amb les famílies, en el
marc del
pla d’acció tutorial en tot
l’ensenyament. Aquesta proposta ha
d'anar coordinada amb la d'assegurar permisos laborals
perquè
pares i mares puguin anar a les entrevistes amb els tutors.
L'acció tutorial s'ha de potenciar en tots els seus aspectes
i
cal aclarir les seves funcions respecte a les famílies. De
tota
manera, cada centre ha de tenir una certa autonomia en
l'organització de l'acció tutorial, tot
assegurant uns
mínims de temps disponible per al professorat.
Això no
s'interpreta com un increment de les hores de dedicació del
professorat, sinó com un canvi d'organització que
permeti
més temps dedicat a la família i que pot
comportar la
necessitat d'augmentar plantilles.
La capacitació per afrontar la relació amb les
famílies i la interacció per incrementar
l'efectivitat de
l'acció educativa ha de ser part integrant de la
formació
inicial i permanent del professorat.
S'ha d'assegurar l'existència d'espais de debat i
reflexió per a les famílies i la seva
relació amb
els centres educatius, amb una implicació de les direccions
dels
centres i amb col·laboració amb les AMPA i les
escoles de
mares i pares. Aquests espais han de ser adients tant per a les
famílies com per al professorat. En els temes curriculars
que
afecten més les famílies, com ara
educació en
actituds i valors, resolució de conflictes, salut
alimentària, educació de les emocions, etc., s'ha
de
comptar amb elles i establir una estratègia conjunta.
S'han de potenciar les reunions i les entrevistes individuals amb les
famílies, informant-les mitjançant una llista de
temes a
tractar i deixant alguna constància escrita dels compromisos
adquirits. Aquestes no s'han de limitar només a temes
curriculars, sinó també als de coresponsabilitat
educativa. Les reunions col·lectives amb els pares i mares
del
grup-classe també han de comptar amb un ordre del dia clar i
no
s'han de limitar únicament a una exposició del
funcionament del curs, sinó incloure també
aspectes
complementaris que siguin útils a les famílies en
la seva
tasca educativa. En aquest sentit, una sola reunió anual amb
el
col·lectiu de pares i mares del grup classe no és
suficient.
L'escola i tots els seus recursos i serveis educatius han
d'articular-se amb els serveis de suport existents al territori
(socials, sanitaris, de benestar i família, i
d’altres). S'han
d'augmentar els recursos humans dels EAP i dels serveis
d'assistència social. La Comissió
interdepartamental de
coordinació d’actuacions de
l’Administració de la
Generalitat adreçades a la infància i
l’adolescència amb discapacitats o amb risc de
tenir-ne (CETIC),
en què hi intervenen els departaments de Salut,
Justícia i
Interior, Benestar i Família, i Educació, ha
d'encarregar-se d'establir, conjuntament amb els ajuntaments, un
protocol clar de coordinació, derivació i
tractament dels
recursos disponibles.
El projecte educatiu dels centres hauria d'establir com s'assumeix
l'orientació i la supervisió de la
relació amb les
famílies, i hauria de quedar a càrrec de l'equip
directiu
i els òrgans de coordinació la gestió
i la
coordinació d'aquestes tasques.
S'han d'assegurar projectes educatius 0-16, o 0-18 quan escaigui, per a
tots els centres sostinguts amb fons públics, no
només els
de nova creació. El trencament als 12 anys per passar de
primària a secundària, tot i tenir alguns
aspectes
positius quant a la maduració de l'alumnat, té
molts
aspectes qüestionables, com ara la incertesa de nova
matriculació per a les famílies, la minva de la
participació de les famílies a la
secundària i la
disgregació de grups cohesionats a la primària.
La
coordinació actual del pas de primària a
secundària
no sembla ser suficient i sembla que els centres que compten amb
projectes 0-16 o 0-18 tenen avantatges clars en aquesta
coordinació.
Quant
a la dimensió col·lectiva de la
participació de les
famílies a l'escola
La legislació ha de preveure l'existència de les
AMPA i
fomentar-ne i promoure'n la presència en tots els centres
educatius. Tot i ser una associació de caràcter
voluntari,
s'haurien de posar els mitjans perquè tots els centres en
disposin.
Les AMPA no són l'única via de
participació de les
famílies, però és la més
important. La
participació dels pares i mares d'alumnes està
assegurada
per la seva presència als consells escolars de centre. Els
centres, a través dels seus equips directius i de tot el
claustre, han de fomentar i promoure, a més, la
participació activa de les famílies en les AMPA,
i el grau
de participació ha de ser també objecte
d'avaluació
dels centres educatius. En el foment de la participació
també han de tenir-hi un paper el territori i l'entorn de
l'escola.
S'ha de tenir en compte també l'assessorament
jurídic,
comptable i fiscal per a les AMPA que ho necessitin, en la seva
gestió de serveis i activitats extraescolars i les
contractacions
laborals que es realitzen.
Per tal de simplificar la gestió fiscal i comptable de les
AMPA,
s'ha de demanar la introducció de mesures fiscals que
tinguin en
compte el seu paper en el sistema educatiu. També s'ha de
pensar
si el règim d'associacions d'utilitat pública
és
adient per al caràcter de les AMPA, o si convé
crear un
règim especial per a elles. De tota manera, s'ha de tenir en
compte el model d'activitats fora de l'horari lectiu que s'adopti per
veure quines mesures són necessàries.
No està clar quines són les activitats
pròpies de
les AMPA. Pel seu caràcter d'associació de
defensa dels
interessos dels pares i mares d'alumnes en relació amb
l'educació dels seus fills i filles, l'única
activitat que
els és realment pròpia és la
representació i
la defensa d'aquests interessos. La gestió directa de
serveis i
activitats complementàries i extraescolars és una
activitat que les AMPA fan per necessitat, però el
correspondria més la planificació i el control
que
gestionar-les directament.
Les AMPA són un espai privilegiat per facilitar la
funció
d’acollida i d’integració de
famílies nouvingudes.
Es proposa que hi hagi un interlocutor directe i permanent al
Departament d'Educació amb les federacions d'AMPA per
agilitar la
comunicació amb l'Administració.
Pel que fa a la formació de mares i pares, es proposa
augmentar
els recursos econòmics per a aquesta tasca, com
també
introduir metodologies innovadores per arribar a les
famílies amb
més necessitat de formació en les seves funcions
educadores, que solen ser les que no participen d'aquests tipus de
formació. És fonamental aprofitar la llarga
experiència de les escoles de mares i pares de les
federacions
d'AMPA. A més ha d'haver-hi una implicació del
territori,
a través dels serveis socials i de benestar i
família,
perquè són els més adients per
detectar les
necessitats i ajudar a la conscienciació de les
famílies
que necessitin formació. En aquest sentit és molt
important treballar des de l'etapa 0-3.
S'ha d'estudiar la possibilitat de formació conjunta per a
professorat i famílies per a les tasques que els siguin
comunes
en la coresponsabilitat educativa i com a via per augmentar la
complicitat i reduir els recels entre els dos sectors.
Les AMPA han de participar en l'avaluació externa i interna
dels
centres i han d'estar-ne informades. S'han d'establir vies precises per
a la comunicació entre l'equip directiu i l'AMPA, que
és
imprescindible i no pot estar supeditada a la voluntat o la bona
relació que hi pugui haver. Aquesta comunicació
entre AMPA
i equip directiu també ha d'incloure la
comunicació amb
l'alumnat, quan escaigui per edat, com a part integrant de la comunitat
educativa.
El consell escolar de centre ha de ser un òrgan de govern,
de
participació i de gestió dels centres,
tot i que
això dependrà de la legislació
estatal. S'ha de
distingir entre control de la gestió i gestió. El
consell
escolar de centre ha d'intervenir en el control de la gestió
en
tots els centres educatius sostinguts amb fons públic, com
s'estableix constitucionalment. Aquest control de la gestió
és necessari per assegurar un ús adequat dels
recursos
públics. Això no obstant, en els centres de
titularitat
pública s'ha de potenciar una gestió
autònoma i
eficaç a càrrec dels equips directius,
per la qual
cosa han de comptar amb els instruments necessaris. Per tant, el
control
de la gestió per part del consell escolar de centre s'ha
d'establir d'una manera que no interfereixi en les tasques de
gestió quotidiana. També s'ha de tenir en compte
com fer
compatible el control de la gestió amb les
competències
dels titulars del centres privats concertats.
Quant
a l'escola i les necessitats horàries i de serveis de les
famílies
Per establir el caràcter de l'horari escolar lectiu i no
lectiu
s'han de tenir en compte els paràmetres següents:
1) lectiu
o complementari, 2) avaluable o no avaluable, 3) oferta
obligatòria o voluntària, 4)
assistència de
l'alumnat obligatòria o voluntària i 5)
gratuït
o de pagament. Alguns d'aquests paràmetres van lligats i,
per
exemple, no pot haver-hi una activitat obligatòria que sigui
d'oferta voluntària per part dels centres o de pagament per
a les
famílies. Aquests paràmetres són
útils per
determinar el caràcter de totes les activitats lectives,
complementàries i extraescolars.
Es proposa que tots els centres comptin amb els recursos suficients per
oferir una hora complementària al temps del migdia, que ara
resulta massa llarg, o una activitat equivalent que els centres
determinin segons la seva autonomia de funcionament. En tot cas, s'ha
d'assegurar que l'horari escolar de tots els centres sostinguts amb
fons
públics sigui el mateix. S'ha de tendir que aquesta hora
complementària sigui obligatòria i
gratuïta, per
assegurar les mateixes oportunitats a tot l'alumnat tenint en compte la
importància en la formació integral d'aquestes
activitats
complementàries. Es pot anar introduint d'una manera
esglaonada,
començant per una oferta obligada per part dels centres,
però d'assistència voluntària per part
de
l'alumnat, i anar tendint a la gratuïtat començant
per les
famílies amb menys recursos econòmics. Una vegada
se'n
pugui assegurar la gratuïtat, ha de passar a ser
obligatòria. Aquesta hora no ha de servir per incrementar la
càrrega curricular, sinó per esponjar el
currículum, fer reforços quan calgui o realitzar
activitats de tipus complementari. Tampoc ha d'incrementar les hores
que
l'alumnat passa al centre ni l'horari lectiu del professorat, ja que
pot
ser impartida per altres professionals o educadors d'àmbits
diversos (esplai, música, plàstica, teatre,
esport, etc.).
Cal tenir present que encara que l'Administració educativa
assumeixi el finançament de l'hora complementària
o altres
activitats equivalents, es mantindrà la possibilitat
d'aportacions voluntàries per part de les
famílies per
establir altres serveis. Per tant, s'ha de valorar la possibilitat
d'establir altres mecanismes igualadors per evitar que els centres
ubicats en entorns amb una proporció més alta de
famílies en situació socioeconòmica
desafavorida no
puguin oferir al seu alumnat les mateixes oportunitats que els centres
educatius en què les famílies poden fer
aportacions
econòmiques importants.
El servei d'acollida matinal s'ha de generalitzar a tots els centres
d'educació infantil i primària i ha de ser
d'oferta
obligatòria per als centres que tinguin demanda. En
tractar-se
d'una activitat extraescolar, s'ha de cofinançar amb les
famílies, tot assegurant que ningú en quedi
exclòs
per raons econòmiques. En el cas de l’etapa 0-3
s’ha de tenir en
compte en l’organització de l’oferta i
la
planificació educativa.
Cal avançar en la conciliació dels horaris
familiars i
laborals, i regularitzar el calendari escolar en períodes
més homogenis que es corresponguin amb les avaluacions.
L'escola ha d'estar oberta des de començament de setembre
fins a
final del juny, i també durant la setmana o setmanes no
lectives
que s’introdueixin per esponjar el calendari. Durant el
període
no lectiu, s'organitzaran activitats extraescolars amb
caràcter
d'oferta obligatòria per als centres i
assistència
voluntària per als alumnes, amb un sistema de beques que
impedeixi l'exclusió per motius econòmics.
L'organització d'aquestes activitats ha de regir-se pels
principis de coresponsabilitat, coherència amb el projecte
educatiu dels centres, qualitat i equitat. L'Administració
educativa, amb la participació del territori, ha d'assegurar
l'oferta d'aquestes activitats segons els mecanismes que estableixi.
Atès el caràcter extraescolar d'aquestes
activitats, la
responsabilitat de la seva organització no pot recaure en
l'equip
directiu del centre sense un increment de recursos humans
específics per a aquesta tasca.
Els horaris i el calendari escolars es poden adaptar a la zona
geogràfica deixant un cert marge de flexibilitat.
S'ha de definir el material didàctic dels centres d'una
manera
global, veure quin paper tenen els llibres de text i considerar el
material didàctic com a part integrant de la infrastructura
dels
centres educatius. L'oferta educativa, pel seu caràcter
obligatori, ha de ser gratuïta i, per tant, ha d'incloure tot
allò que implica l'ús de la infrastructura dels
centres
educatius, el material didàctic inclòs. Es pot
introduir
la gratuïtat del material didàctic i escolar
gradualment,
començant per les famílies amb menys recursos
econòmics.
S'ha de desvincular el dret a menjador escolar del dret a transport i
limitar-lo únicament al cas que no hi hagi oferta
escolar
sostinguda amb fons públics al municipi de
residència.
Quant
a les activitats educatives més enllà de l'horari
lectiu
S'ha de tendir a un model que comporti una coresponsabilitat entre
l'escola, les famílies i el territori, tot assegurant sempre
una
coherència amb els projectes educatius dels centres.
Les activitats fora de l'horari lectiu han de ser de qualitat i s'ha de
controlar el seu caràcter educatiu mitjançant
comissions
en què hi participin l'escola, les famílies i els
educadors a càrrec de les activitats. La qualitat
també ha
d'assegurar que l'equip d'educadors tingui estabilitat.
Per acabar, han de ser activitats que es realitzin sota el principi
d'equitat i, per tant, l'Administració educativa ha
d'establir un
sistema de beques perquè aquestes activitats estiguin a
l'abast
de totes les famílies. Tot i el seu caràcter no
lectiu,
aquestes activitats tenen un paper molt important en la
formació
integral dels infants i joves, amb especial incidència en
sectors
desafavorits, els quals s'ha d'evitar que en quedin exclosos per motius
econòmics.
4.3. Propostes
Quant
a la dimensió individual de la participació de
les
famílies a l'escola
a) Un acord entre família i escola sobre drets i deures.
b) Projectes educatius de centre exposats d'una manera clara i
entenedora amb una carta de serveis educatius.
c) Temps suficient per al professorat per a l'acció tutorial
amb
les famílies.
d) Regulació a través dels convenis
col·lectius de
permisos laborals per a les famílies per assegurar la seva
relació amb l’escola.
e) Capacitació inicial i permanent del professorat per
afrontar
la relació amb les famílies.
f) Espais de reflexió i debat per al professorat i les
famílies per tractar temes curriculars que els afectin
conjuntament (resolució de conflictes, salut
alimentària,
educació de les emocions, etc.).
g) Regulació de les entrevistes personals amb les
famílies, assegurant-ne la realització.
h) Articulació de tots els serveis de l'escola amb els
serveis
del territori, amb un protocol de derivació establert per la
comissió interdepartamental de coordinació de la
Generalitat.
i) Inclusió de la relació amb les
famílies en el
pla anual del centre.
j) Tots els centres haurien d’estar inclosos en un projecte
educatiu
0-16 o 0-18.
Quant
a la dimensió col·lectiva de la
participació de les
famílies a l'escola
a) Existència i foment de les AMPA previstos en la
legislació.
b) Impuls per part dels equips directius de la participació
de
les famílies a les AMPA.
c) Assegurar assessorament jurídic, comptable i fiscal per a
les
AMPA.
d) Introducció de mesures fiscal simplificadores.
e) Recursos econòmics per evitar que algunes
famílies
quedin excloses de les activitats organitzades per les AMPA.
f) Recursos per facilitar la funció d’acollida de
les
famílies nouvingudes que realitza l’AMPA.
g) Establiment d'un interlocutor permanent entre el Departament
d'Educació i les federacions d'AMPA.
h) Augmentar els recursos econòmics per a la
formació de
mares i pares i donar suport a les escoles de mares i pares de les
federacions d'AMPA en aquesta tasca.
i) Formació conjunta per al professorat i les
famílies
per augmentar la consciència de coresponsabilitat.
j) Participació de les AMPA en l'avaluació
interna i
externa dels centres.
k) Vies de comunicació de l'AMPA amb l'equip directiu, i amb
l'alumnat quan escaigui.
l) El consell escolar ha de ser un òrgan de govern i
participació dels centres que s'encarregui del control de la
gestió.
m) La gestió sempre ha de ser autònoma i
eficaç i
ha de tenir en compte les competències dels titulars dels
centres
concentrats, però ha d'estar sotmesa
periòdicament al
control del consell escolar del centre.
Quant
a l'escola i les necessitats horàries i de serveis de les
famílies
a) Oferir una hora complementària o activitats equivalents
al
temps del migdia. Ha de tendir a ser una activitat
complementària
i no avaluable, però obligatòria i
gratuïta. Podria
començar sent obligatòria en l'oferta,
voluntària
per a l'alumnat i gratuïta per a les famílies amb
menys
recursos.
b) Establir mecanismes anivelladors entre els centres educatius per
assegurar que l'alumnat dels centres situats en entorns més
desafavorits compti amb les mateixes oportunitats que el dels centres
que reben aportacions econòmiques voluntàries
importants
de les famílies.
c) Generalització del servei d'acollida matinal, d'oferta
obligatòria per als centres i assistència
voluntària de les famílies, amb
cofinançament,
però gratuït per a les famílies amb
rendes baixes.
d) Regularització del calendari escolar en
períodes
homogenis.
e) Obertura de l'escola des de l'1 de setembre fins al 30 de juny amb
activitats extraescolars d'oferta obligatòria i
assistència voluntària, amb un sistema de beques
per als
alumnes que ho necessitin. L'Administració ha d'assegurar
l'oferta en coordinació amb el territori i ha d'establir els
mecanismes necessaris sense carregar la gestió dels equips
directius.
f) Adaptació del calendari escolar a la zona
geogràfica.
g) Considerar el material didàctic com a part integrant de
la
infrastructura dels centres i tendir a la seva gratuïtat.
Redefinir
el paper dels llibres de text dins el material didàctic.
h) Desvincular el dret a menjador del dret a transport escolar.
Quant
a les activitats educatives més enllà de l'horari
lectiu
a) Model de coresponsabilitat entre famílies, escola,
educadors
i territori.
b) Activitats de qualitat amb tendència a equips estables.
c) Assegurar l'equitat mitjançant un sistema de beques
perquè ningú no en quedi exclòs.
d) Millorar les condicions laborals i de qualificació dels
monitors i les monitores.
5.
Coresponsabilitat dels
ajuntaments amb l'educació
5.1.
Valoració
global
La valoració global del document és positiva,
especialment pel que fa referència a la primera part.
Són
especialment interessants les aportacions respecte als conceptes de
coresponsabilitat i subsidiarietat.
En la mateixa línia de la nostra valoració, el
document
qualifica de clau la definició de coresponsabilitat
expressada
com a disposició bàsica de govern que ha
d'inspirar
polítiques on concorrin competències, iniciatives
i
aportacions del Departament d'Educació de la Generalitat amb
competències, iniciatives i aportacions de les
administracions
locals. Cal assenyalar com a especialment valuosa la
matisació
que es fa d'aquesta disposició quan es diu que no es tracta
d'una
simple concurrència d'accions, sinó que
principalment
és una actitud relacional, un veritable capteniment i estil
de
treball regit pel principi de confiança mútua.
Quant al principi de subsidiarietat que es proposa com a fonament del
procés de coresponsabilitat competencial, es defineix
inicialment
i d'una manera plenament formal com a expressió de la
voluntat
d'acostar al màxim als ciutadans la capacitat real de
decidir les
polítiques públiques, en aquest cas les de
l'educació.
Al marge d'aquesta definició clàssica, es valora
com a
molt rellevant l'aportació que assenyala que la
subsidiarietat no
és simplement una manera diferent i neutra d'organitzar la
decisió de polítiques i la prestació
de serveis,
sinó que es justifica sobretot perquè ha de ser
facilitadora d'una millor interpretació política
de les
necessitats de la població i, finalment, promotora
d'eficàcia en la prestació dels serveis que es
deriven
d'aquelles polítiques.
En ambdós casos s'entén que aquests elements
aporten una
interpretació dinàmica als dos conceptes clau
sobre els
quals el document mateix planteja la participació dels
ajuntaments en l'educació.
Finalment, cal assenyalar que el document presenta també, al
nostre entendre, alguns excessos o imprecisions que es tracten
d'esmenar
en les propostes que s'articulen al final d'aquesta
aportació.
5.2.
Posicionament del
Consell Escolar de Catalunya
El posicionament del Consell respecte de la
coresponsabilització
dels ajuntaments amb l'educació és favorable. El
principi
que cal acostar al màxim als ciutadans la capacitat real de
decidir les polítiques educatives és
diàfan, i la
necessitat d’incorporar i comprometre les administracions
locals en el
bon desenvolupament del sistema educatiu és també
inqüestionable si és vol avançar en
processos
sostenibles de millora de la qualitat educativa i de
substantivació dels continguts curriculars i educatius.
Cal assenyalar que la pràctica ha legitimat els ajuntaments
per
dur a terme qüestions educatives que no els corresponien.
Així i tot, és molt important establir una
regulació normativa per legalitzar aquesta voluntarietat, a
més d'establir els recursos que es necessiten per dur-les a
terme. Cal, però, precisar el repartiment de
responsabilitats,
especialment quan s'aplica el concepte de "competències
concurrents", per tal d'evitar buits posteriors. En aquest sentit, pel
que fa al tema del professorat de formació de les persones
adultes, caldrà establir els processos corresponents de
negociació. ´
A més, tal com consta al document, totes les propostes es
plantegen com un camí a recórrer dins
d’un procés
de perspectives àmplies per buscar formes de
distribució
de coresponsabilitat competencial.
Es considera molt interessant la vinculació que el document
estableix entre el funcionament autònom d'una ciutat i el
desenvolupament de la seva capacitat de promoure l'autonomia de cada un
dels seus centres educatius. Aquesta idea-força es veu
especialment atractiva, ja que obre la possibilitat d'establir nexes
d'unió entre les diferents parts del document dels experts.
També es valora positivament la importància que
el
document concedeix a les mancomunitats, enteses com a zones educatives
entre grups de municipis que poden organitzar-se
autònomament per
assumir funcions o competències i que aïlladament
no
tindrien la capacitat administrativa per fer-ho. És, en
realitat,
una bona proposta per tal d'aprofundir en el funcionament
autònom
dels municipis i en la seva participació en la
coresponsabilitat.
Per una altra part, s'entén que la
coresponsabilització
afavoreix un principi educatiu tan important com és
l'adaptació a l'entorn, però, perquè
es produeixi,
és totalment necessari aprofundir simultàniament
en els
processos de descentralització. La rellevància
que podrien
tenir els consells escolars municipals com a instrument nuclear per a
la
dinamització de les relacions de les escoles amb l'entorn,
necessita una major flexibilització administrativa per part
del
Departament d'Educació que permeti assolir un grau de
descentralització en la presa de decisions més
alt.
Un cop establerta clarament la posició favorable del
Consell,
l'aportació s'ha centrat en l'apartat següent
dedicat a les
propostes específiques, en el qual s'assenyala el
repartiment de
competències i responsabilitats entre el Departament
d'Educació i els ajuntaments, estructurades a partir dels
quatre
grans àmbits establerts pel document dels experts:
-
Competències
generals.
- Competències en la gestió dels ensenyaments de
règim general.
- Competències sobre ensenyaments no obligatoris.
- Competències en participació davant les
necessitats
educatives.
Així i tot, les subdivisions internes d'aquests apartats
s'han
modificat parcialment per tal de fer-les més entenedores o
per
corregir alguns errors que s'hi havien detectat. S'han incorporat al
document aquelles assignacions competencials fetes pels experts amb les
quals s'hi estava d'acord i s'hi han afegit aquelles que semblava que
hi
mancaven.
5.3. Propostes
Àmbit
1. Competències generals
Planificació
general
a) Correspon al Departament d'Educació exercir la
planificació general del sistema i elaborar, d'una manera
concurrent amb els ajuntaments, la programació dels
ensenyaments
de règim general i dels no obligatoris, per
adaptar-la a
l’entorn.
Ordenació
acadèmica
a) El consell escolar municipal és un dels instruments per
definir el context i dur a terme l'adaptació a l'entorn.
b) Cal implicar els centres.
c) És necessària la flexibilització
normativa des
del Departament per tal d'afavorir la descentralització.
d) Cal enriquir el concepte d'entorn a partir dels principis que ja
s'apliquen habitualment.
Escolarització
d'alumnes de règim general i obligatori
a) El Departament és responsable de la
determinació de
l'oferta educativa.
b) Els ajuntaments concorren en la planificació de
l’oferta
local i participen en el procés d'escolarització.
Són responsables de la coordinació dels sistemes
d’informació en el territori.
c) D'una manera concurrent, el Departament i els ajuntaments despleguen
el procés d'escolarització, decideixen la
zonificació escolar, formen les comissions
d'escolarització a partir de les oficines municipals
d'escolarització, fan el seguiment, avaluació i
anàlisi de la preinscripció i la
matriculació, i
decideixen l'adscripció de centres de primària i
secundària i el calendari i l'horari escolars.
Creació,
construcció i manteniment de centres públics
a) El Departament és responsable de la creació i
l'ampliació de centres de titularitat pública,
com
també de la programació
econòmico-financera de la
creació de centres.
b) Els ajuntaments aporten els solars, fan la proposta de necessitats i
la temporització corresponent i assumeixen el manteniment
dels
centres dels quals tenen la titularitat demanial (titularitat de
l'edifici, no de l'activitat).
c) Concorren Departament i ajuntaments en el procés de
decisió sobre solars i la seva idoneïtat,
construcció, temporització, ampliació
de centres i
responsabilitat en les obres de reforma, adequació i
manteniment.
Avaluació
del sistema
a) És competència del Departament la
inspecció
general i l'avaluació del sistema, com també dels
ensenyaments i dels centres.
b) Correspon als ajuntaments ser consultats per a
l'elaboració
dels plans d'inspecció, informar els plans
d'avaluació i
rebre la informació dels resultats.
c) D'una manera concurrent, analitzaran i avaluaran els components del
sistema i acordaran accions de millora.
Àmbit
2. Competències en la gestió dels ensenyaments de
règim general
Educació
infantil 3-6 anys, educació primària,
educació
secundària obligatòria, batxillerat i
formació
professional específica
a) El Departament és responsable de l'ordenació,
la
programació general i l'avaluació.
b) El Departament ha de garantir la prestació del servei de
menjador i, si escau, del servei de transport. Cal tendir a la
universalització d'aquests serveis.
c) Els ajuntaments participaran en la coordinació d'aquests
serveis.
d) Les dues administracions concorren en:
- la supervisió dels serveis de menjador i transport;
- la supervisió dels programes de suport a l'ensenyament;
- l'elaboració d'informes i propostes en el marc dels
processos
d'avaluació;
- l'establiment d'estratègies per possibilitar una
escolarització fins als 18 anys a través del
batxillerat o
la formació professional específica.
Àmbit
3. Competències sobre ensenyaments no obligatoris
Etapa
educativa 0-3 anys, ensenyaments musicals i artístics,
formació d'adults, ensenyaments de règim especial
d'esports i programes per a la transició a la vida activa
Etapa
educativa 0-3 anys
a) Correspon al Departament la planificació, la
regulació
i l'ordenació bàsica, com també
l'aportació
de finançament per a inversions, sosteniment de les places,
subvencions i beques.
b) Correspon als ajuntaments la responsabilitat i la titularitat dels
centres públics del seu municipi, la construcció
d'aquests
centres, la contractació del seu professorat i personal, si
escau, i també tenen, per delegació, la capacitat
d'autoritzar l'obertura de centres privats d'aquest nivell i la
capacitat de subvencionar-ne, si escau, els ensenyaments.
c) Concorren en la planificació, el sosteniment dels centres
públics, l'ordenació de l'activitat educativa,
l'admissió de nens i nenes i l'exercici de les funcions
generals
referides a l'administració educativa.
Ensenyaments
musicals i artístics
a) Correspon al Departament la planificació, l'establiment
de
pressupostos, la regulació i l'ordenació
bàsica.
b) Correspon als ajuntaments la titularitat de les escoles de
música i
