1.
Valoració general
2. Proposta d'un nou model
3. Necessitat i objectius de
l'educació
de persones adultes
4. Destinataris,
àmbits i modalitats
5. Gestió del sistema
El Consell Escolar de Catalunya ha analitzat el Document de bases per a
la Llei d'Educació Permanent de Catalunya amb la voluntat de
fer
un informe valoratiu global, que aporta consideracions de caire divers,
des de la participació de la comunitat educativa que
representa,
perquè esdevinguin referències a tenir en compte
per a la
redacció d'una proposta de nova llei d'educació
de
persones adultes. Aquest informe expressa tant acords com desacords amb
les propostes del document de bases i presenta alguns suggeriments
nous.
1.
Valoració general
Es considera positiu que s'efectuï una reflexió
sobre
l'educació permanent avui per avançar en oferir
oportunitats per aconseguir una formació bàsica o
accedir
a nivells superiors d'educació a totes les persones adultes
que
conviuen en una societat avançada com la nostra. Cercar la
millor
manera que el sistema sigui obert, flexible i el més adequat
a
les noves necessitats és un repte compartit.
Sobre el mateix concepte d'educació permanent, massa ampli i
genèric, es proposa mantenir "educació" i
recuperar "de
persones adultes".
A partir de l'experiència de l'aplicació de la
Llei
3/1991, es constata que no s'ha desenvolupat del tot i, per tant, es
demana que s'acoti el contingut de la futura normativa
perquè
realment pugui incidir en augmentar el nivell de
competències
bàsiques de la població adulta, afavorir la
cohesió
social i atendre les noves necessitats que sorgeixen en la nostra
societat. En aquest sentit, es demana que la llei s'elabori amb la idea
que pugui tenir una vigència llarga, que es defineixi el
finançament que el seu desplegament comportarà i,
sobretot, que es basi en la coresponsabilitat de les administracions
autonòmica i local, per la qual cosa és
imprescindible que
les accions adreçades a les persones adultes que els
diferents
departaments de la Generalitat realitzen en un mateix municipi estiguin
ben coordinades.
2. Proposta
d'un nou model
La necessitat de més formació permanent per a les
persones adultes caldria relacionar-la amb els alts índexs
de
població activa que no disposa del graduat en ESO, i
també
amb les mancances que hi ha de formació permanent a
l’empresa, la
baixa capacitat d’innovació i les poques
oportunitats que tenen
els treballadors per accedir a una millor formació i
qualificació professional.
En aquest sentit es demana que es reordeni la justificació
de
l’educació de persones adultes situant primer la
perspectiva de
les persones, després la perspectiva social i, en tercer
lloc, la
perspectiva econòmica.
Convé endreçar la situació dels
centres que fan
formació bàsica per a les persones adultes i
potenciar
aquesta xarxa, perquè cada centre ha treballat d'una manera
massa individual, no hi ha hagut unes línies
generals
establertes o criteris prou clars i, sobretot, ha mancat una
actuació pública unificada i
sistemàtica en
l’àmbit de l’educació de
persones adultes.
És cert que l’educació
d’adults va néixer lligada
a reivindicacions de moviments veïnals i socials. Ara, cal que
aquesta especificitat d'origen que l'ha marcat durant molts anys sigui
superada per una valoració diferent, d'acord amb les
necessitats
que la nostra societat demana, però sense deixar de
constatar que
l'educació permanent ha de permetre l'adquisició
de les
competències bàsiques a les persones de
determinats
col·lectius amb risc d'exclusió social o amb
fracàs
escolar i oferir el màxim de possibilitats per continuar
avançant en l'àmbit personal i el social.
3. Necessitat
i objectius
de l'educació de persones adultes
Així, doncs, ha de quedar ben explicitat que l'objectiu
d'educació al llarg de la vida és molt
més ampli
que aconseguir i actualitzar la formació bàsica.
Cal tenir
en compte la definició de la Comissió Europea:
“Tota
activitat d’aprenentatge feta al llarg de la vida amb
l’objectiu de
millorar els coneixements, les competències i les aptituds
amb
una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb
el
treball”.
Es troba a faltar que hi constin temes relacionats amb la
formació per a la ciutadania, que s'expliqui com es
garanteix la
igualtat d’oportunitats, que es faci una
referència clara al
finançament i que es consideri també l'equilibri
territorial perquè hi hagi igualtat de possibilitats.
Caldria explicar millor què s'entén per
"competències transprofessionals", perquè potser
algunes
es podrien considerar incloses en les competències
bàsiques corresponents a l'ensenyament obligatori. En totes
les
àrees hi ha competències bàsiques
professionalitzadores o enfocades al món laboral,
però
sembla que aquí es vol donar un tractament més
específic a determinades competències
professionals que
són d'aplicació directa al món
laboral. En tot cas,
convé aclarir-ho.
Es demana que les referències a la formació
professional
quedin més obertes a altres ensenyaments
professionalitzadors.
4.
Destinataris,
àmbits i modalitats
Cal considerar que la franja d'edat dels 16 als 18 anys forma part del
sistema educatiu, encara que a partir del 16 l'educació no
sigui
obligatòria, i, per tant, és dins el sistema que
s'han de
resoldre els problemes. Els centres ordinaris han d'esgotar tots els
recursos previstos per atendre la diversitat i cal crear-hi mecanismes
específics per atendre les necessitats dels nois i noies de
16 a
18 anys que no aproven l'ESO. En aquest sentit, es veu bé
que la
LOE prevegi programes de diversificació curricular i
programes de
qualificació professional inicial que ajudaran a resoldre la
problemàtica d'aquesta franja d'edat dels 16 als 18 anys,
que en
cap cas és funció dels centres
d'educació de
persones adultes.
Així, doncs, s'està d'acord amb el
límit inferior
als 18 anys i que, excepcionalment, sigui als 16 si es compleixen unes
condicions com, per exemple, les que exigeix la LOE o si es tracta
d'alumnat nouvingut que arriba a Catalunya amb els 16 anys complerts i
amb un nivell escolar baix. En canvi, s'és partidari de no
limitar l'edat superior als 64 anys.
Tot i reconèixer que té més
rellevància si
es considera com a àmbit propi, hi ha dubtes sobre si
l'educació per a la cohesió i la
participació
socials no hauria de formar part de l'educació general i
bàsica.
Cal plantejar la participació en el procés de
reconeixement i acreditació de les capacitats adquirides a
través de l'experiència professional. El
procés
és una competència dels centres integrats de
formació professional i, per tant, no pot figurar dins un
àmbit de l'educació de persones adultes,
però
podria representar una via oberta per a la preparació encara
que
no ho facin directament els centres d'adults. Caldrà veure
els
procediments que establirà l'Institut Català de
Qualificacions Professionals. En tot cas, sí que han de ser
punts
d'informació i d'orientació.
Es demana que s'aclareixin quines previsions hi ha per desenvolupar
l'àmbit d'educació per a les
competències
transprofessionals i amb quins instruments es procedirà.
Les accions formatives d'"informàtica i TIC a nivell
d'usuari" i
els "nivells bàsics d'idiomes", com també la
"formació per a la prevenció de riscos laborals",
semblen
més aviat de l'àmbit d'educació
general,
perquè formen part de la formació
bàsica per
obtenir el títol de GES. Així mateix, es proposa
que hi
hagi un reconeixement per part de les escoles oficials d'idiomes dels
nivells assolits, a fi de donar-hi continuïtat.
Es considera que la "informació i orientació per
tal
d'establir itineraris d'educació i aprenentatge permanent"
s'hauria d'incloure a tots els àmbits.
Els programes han d'estar orientats, no només a determinats
col·lectius, sinó a la ciutadania en general.
Concretament, es considera que hi ha una confusió entre
l'àmbit d'educació per a la cohesió i
la
participació socials i el de la formació per al
lleure i
la cultura que estableix la llei de formació d'adults
vigent,
però que ara s'ha restringit excessivament.
En general, s'observa que hi ha aspectes que es repeteixen en els
programes dels diversos àmbits i, per tant, es considera que
cal
aclarir si corresponen a un o altre o si fan referència a
nivells
diferents. En tot cas, a la relació de programes i accions
formatives se n'hi haurien de tenir en compte moltes més.
Es considera que la llei hauria d'ordenar totes les accions de
l'educació de persones adultes en l'àmbit de la
Generalitat. Concretament, es planteja la necessitat de
coordinació interdepartamental, perquè en
l'educació de persones adultes hi estan implicats diversos
departaments. Així mateix, hi ha una gran diversitat de
centres i
entitats als municipis que fan accions similars i que cal tenir en
compte.
Un exemple fa referència a la "iniciació a la
llengua
catalana". Es constata el conflicte que es produeix actualment en molts
municipis entre les escoles d'adults i els centres de
normalització lingüística,
perquè no estan
prou clares les competències de cadascú. Aquest
tema crea
un cert desgavell per a l'Administració local; es demana que
es
coordinin millor les accions dels diversos departaments de la
Generalitat en el territori. A més, des d'un punt de vista
conceptual, els cursos de normalització
lingüística
haurien d'estar inclosos a l'educació de persones adultes.
Es
planteja la necessitat que l'Administració aclareixi les
competències sobre els cursos de llengua catalana i es
recomana
que les escoles d'adults també puguin fer-los.
Es troba a faltar una modalitat semipresencial pel que podria comportar
de flexibilitat i d'obrir possibilitats de seguiment dels diferents
programes.
5.
Gestió del
sistema
A partir de l'acceptació d'un sistema cogestionat per les
administracions locals i la Generalitat, sorgeixen molts aspectes a
estudiar i sobre els quals cal arribar a acords per definir aquesta
cogestió. Per exemple, quant a l'avaluació del
sistema i
la inspecció educativa, caldria incorporar-hi
l'Administració local en el sentit d'establir canals per a
l'intercanvi d'informació i assolir un sistema cada vegada
més transparent i coherent. En aquest apartat, és
essencial demanar que els ajuntaments siguin finançats
suficientment perquè puguin coresponsabilitzar-se dels
centres
d'adults.
Respecte al mapa de la formació bàsica, s'ha
d'aclarir
quins àmbits inclou i, quan es fa referència a
l'oferta
d'aquesta formació, s'haurà de tenir en compte la
variabilitat de les necessitats com, per exemple, succeeix amb els
cicles formatius. En conseqüència, la
planificació
s'ha de plantejar molt oberta i en revisió permanent.
La llei no ha d'entrar en concrecions sobre la tipologia de centres que
corresponen a un desenvolupament posterior, que ha de preveure
també la millora i l'adequació de la xarxa de
centres
actual, tant de titularitat pública com privada.
Sobre les condicions que s'estableixen per definir el personal docent i
els altres professionals, caldrà revisar-les
perquè
s'entenguin les distincions que es fan.
Es valora positivament que el Departament d'Educació
programi
cursos de formació específica, tant inicial com
permanent,
per al professorat d'adults, la qual ha d'ajudar també a la
flexibilitat de composició dels equips per respondre a la
diversitat de necessitats dels territoris.
Aquest document fou aprovat pel Ple del Consell Escolar de Catalunya en
la sessió del 27 de febrer de 2006.
