Activitats extraescolars i
complementàries
i serveis escolars
1. Marc legal i normatiu
2. La situació actual
2.1. Centres públics.
2.2.Centres privats
concertats
3. Consideracions respecte al
marc legal i
normatiu i la situació actual
4. Importància de les
activitats
extraescolars i complementàries i dels serveis escolars
5. Recomanacions
La societat és cada vegada
més exigent en
les seves demandes al sistema educatiu. D'una banda, es constata un
increment de l'interès de les famílies pels temes
d'educació i, d'una altra, un augment de la necessitat
d'activitats i de serveis en els centres que permetin compaginar els
horaris laborals amb els escolars. Actualment, les activitats
extraescolars, els serveis i les activitats complementàries
constitueixen una realitat en la majoria dels centres,
públics o
privats; suposen un valor afegit que complementa i contribueix a
enriquir l'oferta educativa que es realitza en horari lectiu i s'han
convertit en un element important per a les famílies a
l'hora de
triar escola o institut.
Per tal d'analitzar aquesta realitat, el Consell
Escolar
de Catalunya va crear la Subcomissió d'Activitats
Extraescolars.
El seu àmbit de treball ha abastat el conjunt d'activitats
no
incloses en el projecte curricular que es desenvolupen generalment en
els centres (encara que no exclusivament) amb la finalitat de completar
determinats aspectes del projecte educatiu, formar en aspectes
socioeducatius o de lleure, o bé cobrir necessitats
derivades del
procés d'escolarització.
El Consell Escolar de Catalunya, reunit en
sessió
plenària el 28 de novembre de 2000, ha aprovat aquest
document.
1. Marc legal i normatiu
El marc legal i normatiu en què es desenvolupen aquestes
activitats a Catalunya el constitueixen:
- La Llei orgànica 8/1985, de 3 de
juliol,
reguladora del dret a l'educació (LODE).
- El Decret 198/1987, de 19 de maig, pel qual es
regulen les activitats complementàries, extraescolars i de
serveis als centres docents en règim de concert de Catalunya.
- El Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre
concerts
educatius, modificat pel Decret 155/1997, de 25 de juny.
- La Llei orgànica 9/1995, de 20 de
novembre, de
la participació, l'avaluació i el govern dels
centres
docents (LOPAG).
- El Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es
regula
el servei escolar de menjador als centres docents públics de
titularitat del Departament d'Ensenyament.
- Les resolucions que donen instruccions
d'organització i funcionament dels centres docents
públics
de Catalunya (educació infantil i primària i
ensenyament
secundari).
D'acord amb aquest marc legal i normatiu vigent, les activitats
complementàries només estan regulades
per als centres
en règim de concert. Segons l'article 1.1 del Decret
198/1987 "es
consideren activitats complementàries les que no figurant
expressament incloses en els plans i programes oficials, tenen com a
finalitat el perfeccionament i l'ampliació de la tasca
educativa,
cultural i social realitzada pel centre, de manera que es completa el
procés de formació dels alumnes
mitjançant el
desenvolupament de determinats aspectes del projecte educatiu". D'acord
amb l'article 1.2 del mateix Decret, "les activitats escolars
complementàries tindran caràcter voluntari per
als alumnes
i es desenvoluparan fora de l'horari lectiu establert d'acord amb la
programació oficial".
D'altra banda, la LOPAG, en
l'apartat sobre la
participació de la comunitat educativa en
l'organització i
el govern dels centres, cita les activitats complementàries
per a
tots els centres sostinguts amb fons públics com a "les
organitzades pels centres docents, d'acord amb el seu projecte
educatiu,
durant l'horari escolar" (art. 3.2), però no se'n concreta
el
desenvolupament.
Les activitats extraescolars
en els centres
concertats es defineixen al Decret 198/1987 com
"les que tenen
com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes
socioeducatius i de lleure no relacionats amb l'activitat escolar i que
poden ser contemplats en el projecte educatiu del centre" (2.1). A
l'article 2.2 hi consta que "tindran caràcter voluntari per
als
alumnes que s'hi acullin i es desenvoluparan fora de l'horari lectiu".
En el mateix decret es mencionen alguns
serveis com
el menjador, el transport, els gabinets mèdics i els
psicopedagògics.
Amb referència al servei de menjadors
dels
centres docents públics de titularitat del Departament
d'Ensenyament, el Decret 160/1996 el defineix com
una
"prestació de caràcter opcional que tots els
centres poden
oferir sempre que garanteixin la idoneïtat de la
prestació
i, alhora, com un servei que el Departament d'Ensenyament ha de
garantir
amb caràcter preceptiu a l'alumnat que està
obligat a
desplaçar-se fora del seu propi municipi, per tal de
garantir
l'efectivitat de l'educació obligatòria"
(preàmbul). L'obligatorietat de la prestació es
fa
extensiva en aquest decret a l'alumnat escolaritzat en centres
d'educació especial i a l'alumnat que, tenint una
situació
socioeconòmica desfavorable, estigui escolaritzat en un
centre
d'acció especial.
2. La situació actual
A partir de les dades obtingudes mitjançant una enquesta
publicada per la FaPaC l'any 1999, d'informació facilitada
per
algunes delegacions territorials del Departament d'Ensenyament i de la
compareixença de representants de la comunitat educativa de
centres públics i privats concertats, s'ha fet una
descripció, que no pretén ser exhaustiva, de la
situació actual, per tal de fer-ne una primera
aproximació.
2.1. Centres públics
D'acord amb les dades sobre activitats extraescolars obtingudes
de l'enquesta de FaPaC de l'any 1999, en el conjunt de Catalunya, un
69% dels centres (un 86% dels CEIP) tenen oferta d'activitats
esportives. Cal destacar que aquest percentatge arriba fins al 80% a
les
comarques de Barcelona. Quant a les activitats no esportives, el
percentatge arriba en el conjunt del territori fins al 73% (un 89% en
els CEIP) i torna a ser a Barcelona on la xifra s'eleva fins al 82%. En
l'àmbit de les esportives, la natació el futbol i
el
bàsquet, per aquest ordre, es reparteixen la majoria de les
preferències dels alumnes. Quant a les no esportives, la
informàtica, el teatre, l'anglès i les
manualitats
són les que més s'ofereixen. Aquestes activitats
són gestionades i organitzades majoritàriament
per les
APA, i només en un 32% dels centres el claustre hi
té
algun tipus d'implicació. El grau de participació
de
l'alumnat presenta una gran variabilitat, segons el tipus de centres,
d'activitats i de la manera com estan organitzades.
En resum, un 81% dels centres públics
de
Catalunya ofereix alguna activitat extraescolar,
majoritàriament
gestionada per l'APA. Aquestes activitats es realitzen amb personal
contractat per l'APA, amb pares i mares voluntaris, amb alumnes en
pràctiques (amb retribució o sense), o
bé
subcontractant tota l'activitat a una empresa o entitat especialitzada.
També, de vegades, es compta amb la implicació
dels
municipis o dels consells comarcals. Un 60% dels monitors que realitzen
les activitats tenen algun tipus de titulació oficial. Es
constata, en general, una baixa
incardinació/coordinació
amb les activitats curriculars i amb el projecte educatiu. No obstant
això, habitualment consten al pla anual del centre. El
finançament corre majoritàriament a
càrrec de les
famílies. Només en alguns casos es rep algun
tipus de
subvenció del municipi, o les famílies
més
necessitades reben algun tipus d'ajut de l'APA.
També segons la informació
de l'enquesta
esmentada, el servei que s'ofereix amb
més
freqüència als centres públics
és el de
menjador (76% dels centres). Als CEIP aquest percentatge arriba al 86%.
Quant a la gestió, en un 45% dels casos l'APA hi
té,
parcialment o totalment, alguna participació. Un altre
servei
habitual és el de distribució de llibres de text,
que es
realitza en un 64% dels casos en el mateix centre, a càrrec,
totalment o parcialment, de les associacions de pares i mares. Altres
serveis per ordre d'importància són els casals
d'estiu
(41% dels CEIP), més de la meitat dels quals són
gestionats amb participació activa de l'APA, i el servei
d'acollida de matí (en un 33% dels CEIP), en un 70% dels
casos
amb participació activa de l'APA. El servei més
utilitzat
per l'alumnat és el de menjador. Els percentatges
d'utilització d'aquest dins els centres varien molt segons
la
zona i el tipus de centre (CEIP o IES; menjador preceptiu o no). Alguns
centres de primària compten amb instal·lacions de
cuina
pròpies. A secundària la majoria de serveis de
menjador
utilitzen els serveis d'empreses de càtering. El servei de
menjador és preceptiu, i en conseqüència
gratuït, per a aquells alumnes dels ensenyaments obligatoris
que
han de desplaçar-se fora del seu propi municipi de
residència i els escolaritzats en centres
d'educació
especial o en centres d'acció especial. Per als altres
alumnes,
el finançament del servei és, fonamentalment, a
càrrec de les famílies, tot i que algunes
famílies
sense recursos disposen de beques de menjador.
En definitiva, es constata una major oferta i un
major
ús d'activitats extraescolars i de serveis en els CEIP que
en els
IES.
Pel que fa a altres activitats que poden
classificar-se
com a complementàries, en molts centres
es realitzen
sortides d'un dia, visites culturals o bé
colònies,
organitzades generalment pel professorat. Tot i que sol participar-hi
la
majoria de l'alumnat, el cost econòmic i la no
obligatorietat per
al professorat ni per als alumnes fan que no siguin universals. El
finançament és íntegrament a
càrrec de les
famílies. L'hora lectiva complementària, molt
estesa a la
xarxa concertada, és pràcticament inexistent a la
xarxa
pública.
2.2. Centres privats concertats
No es disposa de dades tan exhaustives com a la xarxa
pública,
però, a partir de les informacions que la
subcomissió ha
obtingut, es pot afirmar amb seguretat que la majoria de centres
ofereixen activitats extraescolars, tant de tipus
esportiu com
no esportiu. Amb freqüència, la gestió
és a
càrrec del titular, en alguns casos amb
participació de
l'APA i en altres sense aquesta participació, i com un
element
més de l'oferta educativa. El personal que en té
cura, o
bé és del centre, o bé és
contractat pel
titular. De vegades, se subcontracta el servei o l'activitat amb una
empresa externa. Atès que existeix una implicació
important dels titulars del centre en l'oferta, es troba, en general,
una bona vinculació/coordinació amb el projecte
educatiu.
La participació de l'alumnat en les activitats pot variar
molt
segons la tipologia i la ubicació del centre. El
finançament de les activitats és a
càrrec de les
famílies.
El servei que s'ofereix amb
més
freqüència és el menjador, que existeix
en la majoria
de centres i amb un grau d'utilització força
elevat. El
finançament és a càrrec de les
famílies.
Pel que fa a les activitats
complementàries,
la sisena hora lectiva s'imparteix a gairebé tots els
centres,
de la mateixa manera que en la majoria es realitzen sortides, visites
culturals i colònies. L'hora complementària
és
impartida pel mateix professorat. La gestió d'aquestes
activitats
correspon a la titularitat i ha de comptar amb l'aprovació
del
consell escolar del centre. La sisena hora lectiva
complementària
no sempre es realitza fora de l'horari lectiu i és cursada
per la
pràctica totalitat dels alumnes. El finançament
és
a càrrec de les famílies i les quotes
corresponents
són autoritzades pel Departament d'Ensenyament. Els preus
poden
variar molt, depenent de la tipologia dels centres. Alguns disposen
d'ajuts per a les famílies més
necessitades.
L'oferta de la xarxa privada concertada presenta
algunes
diferències amb la de la pública. En aquest
sentit, cal
destacar la participació activa i directa de la titularitat
en
l'organització i la gestió de les activitats
extraescolars
i dels serveis, que sol comptar també amb el suport de les
APA i
el vistiplau del consell escolar del centre, i la
participació
pràcticament exclusiva del centre en la gestió de
l'oferta
d'activitats complementàries. Tot plegat s'emmarca en una
oferta
"global" del centre. En els centres públics no és
gaire
habitual un plantejament d'aquest tipus. L'oferta d'activitats
extraescolars i de serveis existeix generalment gràcies a la
iniciativa i a la gestió de les APA, i està
més
desvinculada de les activitats curriculars. Les activitats
complementàries, generalment gestionades pel professorat,
consisteixen bàsicament en sortides i
colònies.
3. Consideracions respecte al marc legal i
normatiu i
la situació actual
Com s'ha indicat, les activitats complementàries
i les
extraescolars estan regulades per a l'àmbit de l'escola
concertada, però no ho estan per al de la
pública. Cal
remarcar també que l'esmentada normativa és
anterior a la
LOPAG.
Per una altra part, la distinció entre activitats
complementàries i extraescolars recollida en el
Decret
198/1987 resulta difícil d'aplicar en la pràctica
ja que
es poden produir superposicions entre els dos tipus d'activitats, que
són de difícil control per part de
l'Administració
per la complexitat de gestió que representen.
Tanmateix, el concepte d'activitat
complementària té unes connotacions
molt diferents per
als centres públics i per als privats concertats. Mentre que
en
la pública fa referència a les activitats que es
realitzen
fora del recinte o a les que, de manera excepcional, interrompen
l'horari lectiu habitual (com s'indica en les instruccions d'inici de
curs 1999-2000), en la concertada està relacionat, a
més,
i fonamentalment, amb la realització de la sisena hora
lectiva,
que el marc legal actual no permet en l'àmbit de la
pública. Aquesta situació comporta que els pocs
centres
públics que s'atreveixen a programar una hora lectiva
complementària, a més d'estar en
situació
d'il·legalitat, tenen serioses dificultats de tot tipus per
dur-la a terme.
Així, doncs, en els centres
públics, el
marc legal actual comporta que algunes activitats educatives
bàsiques que s'han de realitzar fora del centre i/o que
requereixen algun tipus de despesa per part de les famílies
hagin
de tenir la consideració de complementàries
i, per
tant, no obligatòries. Com a
conseqüència
d'això, de vegades s'acaba no realitzant-les, o
bé un
sector d'alumnes deixa de participar-hi. Quan aquestes activitats
impliquen horaris extraordinaris cal apel·lar exclusivament
a la
bona voluntat del professorat per tal que siguin possibles. Tot plegat
fa que en contextos escolars desafavorits aquestes siguin cada vegada
més difícils de desenvolupar.
La normativa sobre activitats
complementàries vigent
actualment per a l'escola en règim de concert no s'ajusta,
segons els seus representants, a la realitat dels centres. El decret de
1987 pretenia respondre de manera legal a una realitat que els centres
ja tenien (sisena hora), que es va intentar regular quan es va
començar a concertar els centres privats. Si bé
té
caràcter voluntari, l'hora complementària la
cursen la
majoria dels alumnes de la pràctica totalitat de centres.
D'acord
amb el funcionament real dels centres, és molt
difícil
mantenir aquestes activitats en una franja horària
diferenciada
de l'horari lectiu, tal com marca la legislació
vigent.
La definició que el decret fa d'activitats
extraescolars sembla adequada, tant per a l'escola
pública
com per a la concertada.
En els CEIP, a partir de l'aplicació de
la LOGSE
s'ha produït una davallada considerable del nombre d'alumnes
pel
traspàs dels nois i noies de setè i
vuitè de
l'antiga EGB a l'ESO, i com a conseqüència, de les
activitats extraescolars que s'hi realitzen. En canvi, l'increment que
s'ha produït d'activitats extraescolars en els IES no ha estat
equivalent. Hi ha un altre fet especialment evident que és
la
proliferació de clubs i entitats diverses que ha
contribuït
a la disminució de les activitats extraescolars de caire
esportiu.
Un fenomen que es viu amb preocupació
en els
municipis més petits que no tenen centre de
secundària
és que els nois i noies marxen a estudiar als municipis
més grans, on també hi fan les activitats
extraescolars i
hi tenen els amics i les diversions de cap de setmana. Ara
bé,
també es dóna el cas dels alumnes que deixen de
participar-hi perquè han de marxar amb el transport escolar
a la
seva localitat.
A més, en els centres
públics, de vegades
sorgeixen problemes entre l'APA i l'equip directiu per la
utilització de les instal·lacions dels centres
(aula
d'informàtica, aula de música, etc.), fins i tot
quan
aquestes han estat finançades totalment o parcialment per
l'APA.
Tampoc no està definit ni regulat el paper del personal
d'administració i serveis en les activitats que es realitzen
en
el centre fora dels horaris habituals. No són
infreqüents
les contradiccions entre les APA i els claustres dels centres
públics en els criteris que han de prevaler en les
activitats
extraescolars (per exemple, la valoració de la
competitivitat en
les activitats esportives).
Un altre fet a destacar és la gran
diversitat en
els tipus de contractació i en la qualificació
professional exigida als monitors. Aquesta depèn
fonamentalment
del context social dels centres i del poder adquisitiu de les
famílies, i dóna lloc a diferències de
preu molt
notables i a nivells de qualitat i d'exigència molt
diferents.
Cal assenyalar també la complexitat i
les
dificultats legals i administratives que representa per a les APA dels
centres públics la contractació de personal per a
les
seves activitats i serveis, mentre que això no representa
cap
problema per als centres concertats que disposen d'una estructura
empresarial adient.
Finalment, es constata que només
està
regulat el servei de menjador dels centres
públics i que,
d'altra banda, la normativa vigent encara està mancada d'un
desplegament que concreti molts aspectes del funcionament dels serveis.
Això dóna lloc, per exemple, a
l'existència d'un
preu màxim del servei de menjador per als centres
públics
però no per als concertats, o a un buit normatiu sobre el
servei
d'acollida de matí.
S'observa també que el decret vigent
reconeix la
funció educativa del menjador en els centres
d'educació
especial, però no es reconeix aquesta funció als
altres
centres.
En l'apartat del decret que regula les modalitats
de
gestió no hi consta d'una manera explícita la
possibilitat
que les APA gestionin el servei, quan en la realitat un 30% de centres
ofereixen el servei de menjador gràcies a les APA. Es
considera
que s'haurien d'aclarir algunes ambigüitats respecte a aquest
tema
en el decret actual. El reconeixement de la realitat de molts centres,
en els quals l'APA gestiona el menjador, sembla molt necessari pel
paper
important que hi desenvolupen les APA.
De vegades, les beques de menjador són
insuficients i, a més, no cobreixen la totalitat de les
despeses.
Quelcom semblant succeeix amb els ajuts de l'Administració
local
per a altres activitats, com ara piscina, que sovint no tenen en compte
els desplaçaments.
4. Importància de les activitats
extraescolars i
complementàries i dels serveis escolars
El Consell Escolar de Catalunya considera que les activitats
extraescolars i complementàries i els serveis escolars tenen
una
funció educativa molt important per a tot l'alumnat
perquè
complementen la tasca docent. A la vegada, cobreixen una necessitat
social important, ja que permeten compaginar els horaris de les
famílies amb les hores que l'alumnat està als
centres. A
més, propicien l'apropament dels pares i les mares als
centres i
arriben a un ventall ampli d'alumnat que no té possibilitat
de
gaudir-ne per altres vies. En aquest sentit, per a alguns alumnes
constitueixen una necessitat de primer ordre de cara a prevenir la
marginació social, ja que els ofereixen unes pautes i uns
valors
que no tenen a casa. Es produeix, però, el fet paradoxal que
qui
més les necessita és generalment qui
té més
dificultats per participar-hi i per pagar-les.
Es constata certa relació entre una
bona oferta i
un bon funcionament de les activitats extraescolars i de serveis i la
participació del sector de pares i mares en els centres
educatius. En general, els equips directius que obren les escoles a les
famílies també reben més
implicació d'aquest
sector.
En moltes ocasions, l'oferta de
complementàries,
d'extraescolars i de serveis és l'aspecte que millor poden
valorar les famílies en els primers contactes amb el
centre.
5. Recomanacions
El Consell Escolar de Catalunya reitera la necessitat de desenvolupar
una normativa que, d'acord amb la LOPAG, defineixi i reguli les
activitats extraescolars i complementàries i els serveis
escolars, tant per als centres públics com per als privats
concertats. Aquesta hauria de possibilitar i facilitar la
realització de les activitats i dels serveis en igualtat de
condicions en les dues xarxes sostingudes amb fons públics.
El
projecte de decret que pretenia regular aquesta
qüestió,
juntament amb el dictamen 15/1994 emès pel Consell Escolar
de
Catalunya, han estat novament motiu d'anàlisi i d'estudi i
podrien ser un bon punt de partida. En aquest sentit, es
recomana:
| a) |
Afavorir la
generalització a
tots els centres educatius de l'oferta de serveis bàsics de
qualitat, com ara el menjador escolar i el servei d'acollida de
matí. |
| b) |
Reconsiderar el marc
legal
(obligatorietat per als alumnes i per als professors, aspectes de
finançament, etc.) en què es desenvolupen algunes
activitats educatives essencials, de vegades curriculars, que s'han de
realitzar fora del centre o de l'horari lectiu i/o que representen una
despesa addicional per a les famílies. S'hauria d'aconseguir
que
puguin ser realitzades per tots els alumnes de tots els centres que ho
prevegin en els seus projectes educatius. |
| c) |
Mirar de trobar
fórmules
legals més flexibles de contractació i de
vinculació del personal que col·labora en les
activitats
extraescolars i en els serveis escolars als centres públics.
Aquestes haurien de tenir en compte les circumstàncies
excepcionals i la funció social que aquestes activitats
impliquen. |
| d) |
Integrar l'oferta
d'activitats
extraescolars i de serveis en un plantejament d'oferta educativa global
dels centres públics, molt més del que ho ha
estat fins
ara. En aquest sentit, seria desitjable una major
coordinació de
les APA amb els equips directius i el professorat del centre quant a la
programació i criteris en les activitats. |
| e) |
Potenciar les activitats
extraescolars a l'ensenyament secundari, molt especialment al primer
cicle d'ESO, per tal de recuperar els nivells de
participació que
hi havia als cursos de 7è i 8è d'EGB,
és a dir,
abans de l'aplicació del nou sistema educatiu. |
| f) |
Incentivar la
utilització de
criteris de qualitat en les activitats extraescolars, com ara la
qualificació professional dels monitors, sense que
això
representi una dificultat afegida a les que ja tenen en l'actualitat
els
responsables de la gestió, moltes vegades pares i mares
voluntaris. |
| g) |
Considerar una prioritat
important en
la planificació de l'oferta d'estudis d'FP la
formació de
personal qualificat per a les activitats extraescolars,
complementàries i de serveis, que ja són
actualment un
jaciment d'ocupació important i en el futur poden ser-ho
encara
més. |
| h) |
Vetllar per la
coordinació de
les APA, els centres, els ajuntaments i els serveis socials per
resoldre
els aspectes socioeconòmics que dificulten la
participació
dels alumnes que més ho necessiten. |
| i) |
Afavorir la
coordinació i la
programació d'activitats extraescolars compartides entre
centres
docents mitjançant els consells escolars municipals. |
| j) |
Tenir en compte la
propietat
d'instal·lacions i equipaments i els contractes laborals
existents en els centres públics, com també
preveure els
mecanismes de compensació adients, quan es produeixi una
reconversió del servei de menjador. |
| k) |
Dotar els centres d'uns
espais
específics i d'ús exclusiu com a menjadors per no
haver
d'habilitar altres espais com biblioteques o aules. |
| l) |
Continuar mantenint la
possibilitat
de gestió del servei de menjador per part de les APA, sempre
que
es garanteixi l'adequada prestació del servei. |
| m) |
Regular i definir les
funcions i les
responsabilitats del personal d'administració i serveis en
relació amb les activitats extraescolars i
complementàries
i els serveis escolars. Cal que s'incrementin les plantilles del PAS
per
atendre l'horari no lectiu dels centres. |
| n) |
Establir, per part de
l'Administració educativa, determinades línies
d'actuació destinades a fomentar la realització
d'activitats extraescolars i de formació i/o
col·laboració en el procés educatiu
mitjançant les associacions de pares d'alumnes, les
associacions
d'alumnes i les seves federacions i confederacions. |
| o) |
Analitzar a fons, i
posteriorment
donar a conèixer, experiències de funcionament de
centres
amb una bona oferta d'activitats i serveis que generen un alt grau de
participació i de satisfacció en els usuaris. |
Barcelona, novembre de 2000
|
