|
|
 |
Aportació del Consell Escolar de
Catalunya sobre
el nou Estatut d'Autonomia
I. Context
II. Propostes
III. Aspectes de
caràcter
general, transversals i complementaris
I. Context
1.
Introducció
La Proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya correspon
a una iniciativa del Parlament de Catalunya en el marc del que
estableixen l'article 56 de l'Estatut i l'article 115 del Reglament del
Parlament de Catalunya. D'acord amb aquesta normativa, el Parlament ha
constituït, en el si de la Comissió
d'Organització i
Administració de la Generalitat i Govern Local, una
ponència, integrada per representants de tots els grups
parlamentaris, que és l'encarregada de redactar la Proposta
de
reforma de l'Estatut.
L'aprovació de la reforma de l'Estatut requereix una majoria
de
dues terceres parts del Parlament de Catalunya, la
tramitació
posterior com a llei orgànica a les Corts Generals, amb el
vot
favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats,
i,
finalment, el suport dels electors catalans expressat
mitjançant
referèndum.
Aquest document és l'aportació del Consell
Escolar de
Catalunya, màxim òrgan de participació
i consulta
de la comunitat educativa de Catalunya tal com està definit
en la
Llei 25/1985, de 10 de desembre, en el debat sobre
l'educació en
el nou Estatut, tot donant resposta al requeriment fet des del Govern
de
la Generalitat.
El document té la voluntat de proporcionar elements
d'anàlisi i reflexió en la confecció
del text
estatutari per tal de fer possible que Catalunya exerceixi plenament el
poder polític i administratiu que li correspon en
matèria
d'ensenyament no universitari. Sense proposar una redacció
expressa del que podria ser el títol estatutari sobre
ensenyament, el document incorpora propostes concretes derivades de la
reflexió feta en el si del Consell, a partir de les
aportacions
dels seus membres, que representen els diferents sectors que el
componen, i per extensió la totalitat de la comunitat
educativa
de Catalunya.
2.
L'ensenyament a
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EA)
L'article 15 de l'EA atorga a la Generalitat de Catalunya la
competència plena per a “(...) la
regulació i
administració de l'ensenyament en tota la seva
extensió,
nivells i graus, modalitats i especialitats, en l'àmbit de
les
seves competències, sens perjudici d'allò que
disposen
l'article 27 de la Constitució i les lleis
orgàniques que,
conforme a l'apartat primer de l'article 81 d'aquella, el desenvolupin;
de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de
l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, i de l'alta
inspecció necessària per al seu compliment i
garantia”.
3.
L'educació a la
Constitució Espanyola (CE)
L'educació està present en diversos articles de
la CE.
L'article 27, inserit en el Títol I "Dels drets i deures
fonamentals", que no es reprodueix en no ser un títol
competencial; l'article 149.1.1, que estableix la
competència
exclusiva de l'Estat per regular "les condicions bàsiques
que
garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets
i
en el compliment dels deures constitucionals"; l'article 149.1.30, que
li atribueix la competència exclusiva per a la
"regulació
de les condicions d'obtenció, expedició i
homologació de títols acadèmics i
professionals", i
la competència per dictar “normes
bàsiques per al
desenvolupament de l'article 27, a fi de garantir el compliment de les
obligacions dels poders públics en aquesta
matèria”; i
indirectament, en la mesura que afecta la funció
pública
docent, l'article 149.1.18 que confereix a l'Estat la
competència
exclusiva per dictar "les bases del règim jurídic
de les
administracions públiques i del règim estatutari
dels seus
funcionaris".
Tot i no ser un títol competencial, cal esmentar
també
l'article 81.1 de la CE: "Són lleis orgàniques
les
relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques...", en la mesura que té
connexió amb els
articles 149.1.1. i 1.30 de la CE i el 15 de l'EA.
En tot cas, la resta d'articles de la CE relacionats amb
l'educació es donen per citats.
4.
L'expansió
competencial de l'Estat
L'objecte d'aquest apartat no és pas demostrar la
invasió
de competències que efectivament s'ha produït, cosa
que
sembla prou evident com ho palesen els múltiples
requeriments
d'incompetència interposats pel Govern de la
Generalitat i
els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Parlament de
Catalunya i el Govern en matèria educativa, amb el dictamen
previ
positiu del Consell Consultiu. Es tracta de palesar el profund efecte
que se'n deriva en la limitació de les
competències de la
Generalitat, que impossibilita construir una política
educativa
pròpia en qüestions substancials i dificulta la
producció de legislació pròpia
rellevant i
diferenciada de la de l'Estat en matèria educativa, i,
d'altra
banda, fonamentar la posició del Consell.
Vegem alguns exemples que contribuiran a copsar la magnitud de la
deriva competencial produïda des de l'aprovació de
la CE, en
contra del que semblava que dimanava del seu esperit i del seu
contingut
explícit en matèria educativa.
4.1. Al
marge dels preceptes
constitucionals i estatutaris esmentats, val a dir que, amb l'acord del
Tribunal Constitucional (TC), l'Estat s'ha autoconferit
competències en virtut de la naturalesa de la
matèria
regulada. La disposició addicional primera de la LODE,
reproduïda en altres lleis orgàniques, estableix:
"En todo caso, y por su propia naturaleza, corresponde al Estado:
a) La ordenación general del sistema educativo.
b) La programación general de la enseñanza en los
términos establecidos en el artículo 27 de la
presente Ley.
c) La fijación de las enseñanzas
mínimas y la
regulación de las demás condiciones para la
obtención, expedición y homologación
de
títulos académicos y profesionales,
válidos en todo
el territorio español.
d) La alta inspección y demás facultades que,
conforme al
artículo 149.1.30 de la Constitución, le
corresponden para
garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los Poderes
públicos."
En tot cas, cap d’aquestes competències
explicitades és a
la Constitució. Malgrat el fet que una sentència
del TC no
hagi considerat inconstitucional l’esmentada
disposició
addicional 1.2 de la LODE, la doctrina considera que ni
l’article 27 de
la CE ni tampoc el 149.1.30 han atribuït a l’Estat
com a
competència seva “l’ordenació
general del sistema
educatiu”, previsió no inclosa en la
Constitució. Una llei
orgànica no és l’instrument
vàlid per atribuir
competències a l’Estat que prèviament
no hagin estat
recollides en la CE, que limita d'una manera clara aquesta capacitat a
la CE mateixa i als estatuts d’autonomia.
4.2. Ja
abans, i com a exemple
d'una primera determinació de l'abast de les
competències
de l'Estat no necessàriament deduïbles
explícitament
de la CE, la Sentència del Tribunal Constitucional 5/1981,
en
analitzar la LOECE, va reconèixer la competència
estatal
per determinar, entre altres, la freqüència del
règim
de reunions dels òrgans de govern dels centres docents
públics i la durada del càrrec de director
d'aquests, en
considerar-les dins l'àmbit material de les
competències
de l'Estat per dictar normes bàsiques per al desenvolupament
de
l'article 27 de la CE.
4.3. Pel que fa a la competència estatal per a la
regulació de les condicions d'obtenció,
expedició i
homologació dels títols acadèmics i
professionals,
el Tribunal Constitucional n'ha determinat l'abast en considerar que
comprèn establir els títols corresponents a cada
nivell i
cicle educatiu, i homologar els que no siguin expedits per l'Estat.
Així mateix, la competència abasta l'establiment
dels
ensenyaments, del seu contingut, els horaris mínims, els
criteris
curriculars, com també la fixació dels objectius
concrets
de les assignatures per blocs temàtics (vegeu les
sentències 42/1981, de 22 de desembre; 87/1983, de 27
d'octubre;
88/1983, de 27 d'octubre; 82/1993, de 8 de març; 122/1989,
de 6
de juliol, i 337/1994, de 23 de desembre). La possibilitat que la
Generalitat pugui dissenyar una ordenació pròpia
del
sistema educatiu queda força limitada, si no impossibilitada.
Cal dir que el fet que una llei determinada sigui constitucional no
pressuposa que una altra que regulés diferentment els
mateixos
àmbits materials no ho pogués ser igualment. La
doctrina
del TC avala aquesta posició. Per exemple, l'Estat pot
decidir
regular els objectius concrets d'una assignatura i el TC considerar
aquesta decisió ajustada a la CE. Una llei o una norma de
l'Estat
que es limités a determinar exclusivament els objectius
generals
d'una etapa educativa sense entrar a definir els de cada
àrea
podria igualment, si més no en principi, obtenir el suport
del TC.
4.4. Com a darrer exemple de l'evolució expansiva de les
competències educatives de l'Estat n'hi ha prou a analitzar
la
deriva de la competència sobre avaluació del
sistema
educatiu (competència no recollida expressament en la CE)
entre
allò que establien la LOGSE, la LOPEG i la LOCE. Cada llei
enforteix les competències de l'Estat sobre
l'avaluació
general, culminant amb la LOCE, paradigma del que és una
llei
expansiva en les competències de l'Estat, en la qual aquesta
competència s'atribueix al Ministeri d'Educació,
Cultura i
Esport, passant per sobre de les competències de la
Generalitat
de Catalunya, que queda subordinada a l'Administració
central en
matèria d'avaluació del sistema educatiu.
5. El
respecte a les
competències de la Generalitat. Regulació del
dret a
l’educació
5.1. La normativa estatal en matèria educativa hauria de
limitar-se a la matèria pròpia de llei
orgànica
(per desenvolupament directe de l’article 27 de la CE) i a
les
matèries bàsiques imprescindibles (per
desenvolupament
dels apartats 18 i 30 de l’article 130.1 de la CE).
Només
excepcionalment es podrien incloure altres matèries que
s’hagin
de regular per llei, amb caràcter supletori de la
regulació legal de les Comunitats Autònomes.
Gairebé dues terceres parts de la LOCE no haurien de tenir
el
caràcter de norma bàsica (és molt
discutible que
puguin ser bàsics 266 apartats de la LOCE, molts
d’ells
recorreguts davant del TC, és a dir el 64 % dels 416
apartats que
conté la LOCE en la seva redacció actual).
En tot cas, s’han de reduir, en allò que
és
imprescindible i constitucionalment respectuós amb les
competències de les CA, les remissions a
regulació
reglamentària bàsica per reial decret del Govern
de
l’Estat que contenen les actuals lleis orgàniques
educatives,
substituint-les per remissions a la competència de
desenvolupament que preveuen els diferents estatuts
d’autonomia i a la
possible regulació reglamentària que
efectuï l’Estat,
amb caràcter supletori, però sense
caràcter
bàsic.
Finalment, per si convingués encara palesar la
condició
paradigmàtica d'una manera de fer de l'Estat, n'hi ha prou a
assenyalar que la LOCE conté 55 remissions a reglaments
estatals
de caràcter bàsic i 184 referències a
les
administracions educatives, a les quals s'assignen obligacions i se'n
limiten competències, àdhuc les executives i
d'organització, la qual cosa acaba impossibilitant una
política educativa diferenciada, autònoma i
adequada a les
necessitats dels ciutadans de Catalunya. Les referències
abasten
tots els àmbits educatius: beques i ajuts, programes de
cooperació, desenvolupament curricular, avaluació
i
inspecció, formació permanent, autonomia i
organització dels centres docents, etc.
Sembla talment com si l'article 15 de l'EA operés
més com
un limitador de les competències de la Generalitat en
matèria d'ensenyament que no pas com el que és:
un
títol que li atribueix competències plenes en
aquesta
matèria, en la mesura que pot ser interpretat en el sentit
que
estableix un límit gairebé absolut a l'exercici
d'aquelles, en fixar que estan limitades per les lleis
orgàniques
que desenvolupen l'article 27, d'acord amb la reserva de l'apartat 1 de
l'article 81 de la CE. Altrament dit, la reserva de llei
orgànica
prevista a l'article 81.1 actua com a títol competencial que
habilita l'Estat per envair competències de la Generalitat i
per
limitar-les, quan l'àmbit material de lleis
orgàniques
s'hauria d'adequar al conjunt del bloc de constitucionalitat i hauria
de
tenir en compte el repartiment competencial que deriva de l'article
149.1 de la CE.
Amb tot, cal esmentar que queden algunes qüestions sobre les
quals
hi ha marge legal per ser regulades que, per diferents
qüestions de
conjuntura, resten avui en dia sense normativa.
5.2. La jurisprudència del TC ha establert recentment (STC
188/2001, de 20 de setembre) que els continguts bàsics en la
regulació del dret a l’educació
establert a l’article 27
de la CE són només aquells que dibuixen el
contingut
central i primari del dret i les posicions jurídiques
fonamentals
que el delimiten. Dit d'una altra manera, els continguts
bàsics
en la regulació del dret a l’educació
s’han de limitar tan
sols a:
– la fixació de les facultats elementals
associades al dret;
– els límits essencials del dret;
– es deures fonamentals que el dret imposa als poders
públics;
– les prestacions bàsiques que deriven de la
prestació
del dret;
– i, finalment, els pressupòsits previs
(és a dir, els
requisits) per a l’exercici del dret.
Tota la resta de la regulació del dret a
l’educació no
pot ser fixada per l’Estat amb caràcter
bàsic, sinó
que ha de ser regulada per les administracions educatives competents en
matèria educativa.
L’Estat només té competència
per regular les
matèries que tinguin el caràcter de norma
orgànica
per desenvolupament directe de l’article 27 de la CE, no les
matèries connexes amb el dret fonamental i atenent a les
seves
competències.
És fonamental que l’Estat respecti els
següents principis
relacionats amb el desenvolupament normatiu de les Comunitats
Autònomes:
a) la matèria que es declari expressament bàsica
no pot
esgotar la regulació fins al punt d’impedir
qualsevol altre
desenvolupament posterior per les administracions educatives competents
(STC 99/1987, d’11 de juny);
b) el TC ha dit reiteradament que la normativa bàsica ha de
ser
suficientment flexible per permetre que cada Comunitat
Autònoma
pugui desenvolupar polítiques educatives diverses, adequades
a la
seva realitat social i educativa (STC 131/1996,d’11 de
juliol);
c) en definitiva, s’han de reduir al mínim els
aspectes
considerats bàsics, d’acord amb la doctrina del TC
segons la qual
la legislació bàsica dictada per
l’Estat és el
“mínim comú denominador” de
la regulació en tot
l’Estat, que dóna coherència al sistema
educatiu, lluny de
la uniformitat i l'absoluta identitat que ha buscat la
legislació
vigent.
S’ha de destacar la importància de delimitar les
normes
bàsiques contingudes dintre d’una llei
orgànica que
desenvolupi el dret a l’educació,
perquè només
són elles “las que marcan el límite
infranqueable para las
disposiciones autonómicas”, no els preceptes
orgànics que
poden ser desenvolupats per les Comunitats Autònomes (STC
137/1986, de 6 de novembre).
Aquestes últimes han de desenvolupar la normativa en
matèria educativa en aplicació de les seves
pròpies
polítiques educatives, ja que l’Estat no
té
competència exclusiva per desenvolupar l’article
27 de la CE,
segons l’important Fonament Jurídic 3 de
l’esmentada STC 137/1986:
“El concepto del que la Constitución se vale en el
citado
artículo 149.1.30 (“normas básicas para
el desarrollo del
art. 27...”) no posee el mismo alcance que el que
genéricamente
enuncia el artículo 81.1. El enunciado de aquel precepto
impone
al intérprete considerar que, respecto a las Comunidades que
ostenten competencias en su virtud, las instituciones generales del
Estado no retienen, como competencia exclusiva, la normación
de
todo aquello que, en lo relativo al artículo 27 de la
Constitución, pueda considerarse
“desarrollo” (art. 81.1) de los
derechos fundamentales allí reconocidos...”
6. La
redacció d'un
títol sobre l'educació a l'Estatut
Davant d'aquesta situació no es pot concloure altra cosa que
la
reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el marc de la CE,
és ja l'única via per garantir les
competències de
la Generalitat i I'exercici del poder polític i
administratiu que
li correspon en matèria d'educació.
Es pot plantejar si la reforma no ha d'abastar també el text
constitucional, concretament, evitant la qualificació de
competència exclusiva atorgada en favor de l'Estat en els
articles 149.1.18 i 30 i modificant l'article 81.1, per impedir-ne tot
ús com a norma competencial. Encara quedaria,
però,
l'article 149.1.1 de la CE que habilita l'Estat per dictar lleis
reguladores de les condicions bàsiques per garantir la
igualtat
de tots els espanyols. Per la porta de la igualtat, si l'Estat
manté el seu esperit competencialment expansiu,
l'homogeneïtat té un ampli camp per
córrer, tot
legitimant pretensions d'anivellament de les competències de
les
Comunitats Autònomes (CA) i fonamentant la
posició de
l'Estat.
En aquest moment no correspon al Consell Escolar de Catalunya
determinar l'abast de la reforma del bloc constitucional. Atenent al
requeriment efectuat, l'opció adoptada ha estat concretar
quins
són, com a mínim, aquells aspectes que entenem
que han de
reservar-se a la Generalitat, evitant concretar la fórmula
constitucional i estatutària a adoptar. Aquesta podria
incloure
des de modificacions legislatives (EA i CE) fins a la reforma del
Senat,
amb l'atribució a aquesta institució de capacitat
de
bloqueig de normes contràries a les competències
de la
Generalitat.
En tot cas, sense una reforma de la CE, les competències de
la
Generalitat poden quedar prou salvaguardades, i en tot cas
força
més que no pas fins ara, si se'n fa una lectura
respectuosa
amb el que semblava que era el seu esperit quan va ser promulgada i
sempre que l'EA concreti suficientment i explícitament,
sense
limitacions, les competències expressament reservades a la
Generalitat de Catalunya. Al cap i a la fi, l'EA forma part del bloc
constitucional.
Il. Propostes
1.
Competència
exclusiva de la Generalitat de Catalunya en educació
Es proposa la redacció d'un títol dedicat a
l'educació en el nou Estatut d'Autonomia que expliciti la
màxima competència de la Generalitat de Catalunya
en
matèria educativa, que en tot cas hauria d'exercir-se
d'acord amb
l'article 27 de la Constitució Espanyola, de les normes
bàsiques sobre els drets que s'hi contenen i de les
competències que l'article 149.1.30 atribueix a l'Estat.
Així mateix, hauria de ser de competència
exclusiva de la
Generalitat el desenvolupament legislatiu, la regulació i
l'administració de l'ensenyament a Catalunya, les potestats
legislatives per desplegar la legislació bàsica
de l'Estat
i totes les reglamentàries i executives.
Tanmateix, una redacció que es limités al que
acaba de
ser exposat, per més que es qualifiqués com a
exclusiva la
competència de la Generalitat en matèria
d'ensenyament, no
evitaria, probablement, que l'Estat mantingués la
pràctica
d'expandir les seves competències, mitjançant la
promulgació de lleis de caràcter bàsic
dictades a
l'empara dels apartats 1, 18 i 30 de l'article 149.1 de la
Constitució Espanyola (CE), la qual cosa duu a haver de
determinar uns àmbits en què la
competència de la
Generalitat quedi salvaguardada expressament, o, si més no,
a
desenvolupar el contingut de la competència exclusiva, tot
precisant-ne els seus termes, com a manera de reforçar-la,
per
tal d'evitar la notòria invasió de
competències de
la Generalitat produïda en aquests anys. A més, el
TC ha
acceptat que els estatuts poden, fins i tot, modular les
competències exclusives de l'Estat per a algun territori
determinat, la qual cosa fonamenta també la proposta d'una
més alta concreció de la màxima
competència
de la Generalitat.
2.
Concreció de la
competència exclusiva en educació
2.1.
L'ordenació
del sistema educatiu. Els títols acadèmics i
professionals
a) Definició de la competència
Hauria de correspondre amb exclusivitat a la Generalitat definir el
model educatiu, és a dir, l'ordenació, la
regulació
i l'organització dels ensenyaments del sistema educatiu no
universitari a Catalunya, i els títols acadèmics
i
professionals corresponents, els quals haurien de ser homologats per
l'Estat.
Correspondria en tot cas a la Generalitat:
– l'ordenació i la regulació del
currículum de
totes les etapes obligatòries i postobligatòries;
– l'ordenació i la regulació de tota
l'atenció
educativa als alumnes, inclosos els que tenen necessitats educatives
especials;
– la detecció, prevenció i
resolució de les
dificultats d'aprenentatge dels alumnes i l'atenció a la
seva
diversitat; la fixació dels criteris d'avaluació
dels
alumnes i l'establiment dels horaris de tots els ensenyaments;
– la regulació dels llibres de text i altres
materials escolars
i la seva homologació, inspecció i control;
– l'ordenació i la regulació dels
ensenyaments d'adults i
a distància;
– la millora de la qualitat de l'ensenyament, la
investigació,
la innovació i l'experimentació educatives, com
també l'autorització i l'homologació
dels
ensenyaments experimentals en els centres docents i llurs
especialitzacions curriculars;
– les activitats extraescolars i complementàries;
– l'orientació escolar i professional dels alumnes;
– l'accés i la formació en les
tecnologies de la
informació;
– i l'ordenació, la regulació i
l'execució dels
ensenyaments de la llengua, literatura, cultura i història
catalanes.
b) Justificació i observacions complementàries
En el supòsit d'adoptar una posició menys
ambiciosa,
podria correspondre a la Generalitat el desenvolupament i
l'execució de la legislació bàsica
sobre
obtenció, expedició i homologació de
títols
acadèmics i professionals establerts per l'Estat. En el
supòsit adoptat en definir la competència, la
Generalitat
ordena, regula i organitza el sistema educatiu i els títols;
a
l'Estat li correspondria d'homologar-los. Els títols de la
Generalitat adquireixen així validesa plena en tot el
territori
de l'Estat i reconeixement internacional.
En el segon supòsit, el del desenvolupament dels
títols
establerts per l'Estat, la Generalitat ordenaria absolutament el seu
sistema educatiu respectant els continguts mínims (que no
els
continguts comuns) dels ensenyaments i els corresponents
títols
fixats per l'Estat.
Tant en un cas com en l'altre, hauria de correspondre a la Generalitat
amb caràcter exclusiu la regulació i
l'organització
dels ensenyaments en què s'ordena el sistema educatiu, que
condueixen a titulació acadèmica o professional,
incloent
la determinació d'àrees, matèries o
assignatures,
la seva distribució en cursos, l'accés i la
incorporació dels alumnes als diferents ensenyaments i la
seva
avaluació i acreditació.
L'homologació per part de l'Estat dels títols de
la
Generalitat comportaria haver d'establir unes determinades condicions,
probablement acordar els continguts mínims dels diferents
títols, que permetessin la seva homologació.
Optar per un
supòsit o un altre depèn del grau de sobirania
que vol ser
exercida per Catalunya i de consideracions simbòliques i
formals,
extraordinàriament importants d'altra banda. En tot cas, ha
de
restar salvaguardada la competència exclusiva de la
Generalitat
per ordenar el sistema educatiu a Catalunya i poder-lo fer i considerar
com a propi. Aquest seria el límit inferior acceptable.
L'opció preferent seria, en tot cas, la creació
de
títols propis.
Si s'accepta que de l'article 27 i de l'article 149.1.30 de la CE se'n
deriva la competència de l'Estat per establir uns elements
curriculars que garanteixin un nivell equivalent, amb
caràcter de
mínims, en la formació dels ciutadans espanyols i
no se'n
proposa la modificació, de futur incert, hom pot, tanmateix,
postular la competència de la Generalitat per ordenar
plenament
el sistema educatiu, per tal d'adoptar les seves pròpies
alternatives organitzatives i de regulació dels
ensenyaments,
tant en el supòsit de creació de
títols propis com
en el de mantenir els de l'Estat.
La definició del concepte de
“currículum” no hauria de
ser matèria orgànica, com ha estat considerada
per la
LOCE, i abans també per la LOGSE, pel seu propi
caràcter
tècnic, allunyat del nucli central del dret a
l’educació,
tal com ha assenyalat, amb encert, la STS 5278/1994, de 24 de juny, en
el seu Fonament Jurídic 19:
“El currículo, según el
artículo 4.1 de la LOGSE,
es «el conjunto de objetivos, contenidos, métodos
pedagógicos y criterios de evaluación de cada uno
de los
niveles, etapas, ciclos, grados y modalidades del sistema educativo que
regulan la práctica docente», y, por su mismo
carácter técnico, no puede pensarse que ese
conjunto forme
parte intrínseca del núcleo básico de
ningún
derecho fundamental atinente a la educación.
(Piénsese,
por ejemplo, en los métodos pedagógicos o en los
contenidos de las diferentes etapas: se trata de aspectos puntuales y
técnicos que son más propios de la
regulación
reglamentaria que de la regulación legal).”
Només poden ser bàsics els aspectes del
currículum
que fixi el Govern de l’Estat com a ensenyaments
mínims, en la
mesura que estan vinculats a un títol acadèmic o
professional, a aplicar en tot el territori de l’Estat com a
mínim comú denominador del sistema educatiu,
però
no hauria de ser bàsica la definició del
currículum
ni el currículum en tota la seva extensió.
Tampoc hauria de ser orgànica, ni bàsica,
l’organització de les diferents etapes educatives
en àrees
o matèries, ja que l’ordenació del
“saber” en diferents
unitats que permeten l’organització de
l’activitat educativa en
unitats didàctiques dintre de la programació de
cada
professor és una qüestió purament
organitzativa de
l’ensenyament, que no forma part del nucli essencial del dret
a
l’educació, tal com està recollit a
l’article 27 de la CE.
L'Estat establiria els coneixements mínims que haurien
d'acreditar tots els ciutadans per obtenir una titulació
determinada o titulació declarada equivalent i hauria de ser
competència de la Generalitat ordenar en nivells, etapes,
cicles
i matèries els ensenyaments que conduirien al
títol propi,
degudament homologat, o al de l'Estat. En tot cas,
l'ordenació
fixada pel Govern de la Generalitat, o en cas que es
requerís una
norma amb rang de llei, el Parlament de Catalunya, incorporaria els
continguts mínims que es poguessin establir en
relació amb
el currículum i respectaria les normes bàsiques
que
desenvolupin l'article 27 de la Constitució Espanyola.
Aquest
és un exemple de com podria ser entesa la màxima
competència exclusiva de Catalunya per ordenar el seu
sistema
educatiu. Fins i tot, podria arribar a plantejar-se la compatibilitat i
la simultaneïtat de totes dues posicions: es pot desenvolupar
i
ordenar plenament els títols establerts per l'Estat i es pot
crear-ne de propis, s'entendria en àmbits materials
diferents,
amb l'homologació de l'Estat.
Correspon, en qualsevol cas, delimitar bé les
competències de la Generalitat en matèria
d'ordenació i organització del sistema educatiu
si es vol
que aquest respongui a les necessitats formatives dels ciutadans de
Catalunya i es preservin les competències de la Generalitat
en
matèria educativa. Altrament, l'única
competència
que podrà ser exercida, i encara amb limitacions,
serà la
de gestió del sistema educatiu.
La referència a l'accés als ensenyaments ve
motivada
perquè l'Estat s'ha reservat, fins i tot, la
competència
de regular les proves d'accés a cursar ensenyaments (article
38,
LOCE), proves que no estan lligades a l'obtenció de cap
títol. Finalment, la referència a
l'avaluació ve
obligada, així mateix, per la minuciositat amb
què l'Estat
regula l'avaluació dels alumnes (vegeu els articles
17.2,17.4,
28, 29, 35.10 de la LOCE).
L'atenció als alumnes d'educació especial i als
alumnes
amb necessitats educatives específiques,
l'educació
d'adults i l'educació a distància han estat
considerades
matèries bàsiques per l'Estat (LOCE), quan es
limiten a
enunciar la necessària adaptació del sistema
educatiu
establert amb caràcter general a col·lectius o
condicions
específiques, cosa que no pot considerar-se un
desenvolupament
essencial del dret fonamental a l'educació.
Convé, finalment, explicitar la reserva absoluta de la
Generalitat en matèria d'investigació,
experimentació i innovació educatives que arribi
fins a la
possibilitat d'autoritzar i homologar els ensenyaments de
caràcter experimental, i en matèria de llengua,
història i cultura pròpies.
2.2.
L'avaluació
general del sistema educatiu
a) Definició de la competència
Hauria de correspondre a la Generalitat amb caràcter
exclusiu
l'ordenació, regulació i realització
de tota
avaluació general del sistema educatiu a Catalunya.
Aquesta redacció inclouria la realització de tota
mena de
proves generals de diagnòstic i qualsevulla altra prova de
caràcter informatiu o orientador per a centres, alumnes,
professors o institucions educatives i suposaria la
competència
exclusiva en l'ordenació, la regulació i
l'organització de l'avaluació del sistema.
b) Justificació i observacions complementàries
Les avaluacions, i més si són generals (aplicades
en tots
els centres i per a tots els alumnes), acaben incidint d'una manera
evident i directa en allò que és
matèria d'estudi
per als alumnes i en fixar les actuacions d'aprenentatge dels centres
docents. Altrament dit, les avaluacions influeixen directament en el
currículum o, si més no, en allò que
hom creu que
és important d'aquest. La reserva de la Generalitat sobre
l'avaluació general és imprescindible per exercir
amb
efectivitat la competència sobre la determinació
del
currículum, i més quan a la
Constitució no hi ha
cap referència a l'avaluació general del sistema
educatiu.
2.3. La
inspecció
educativa i l'alta inspecció
a) Definició de la competència
Pertoca a la Generalitat la inspecció i el control del
sistema
educatiu català per tal de garantir el compliment de les
obligacions dels poders públics en matèria
d'ensenyament i
de les lleis educatives, l'observança dels principis i
normes
constitucionals i les que desenvolupen l'article 27 de la CE, i la
inspecció dels centres, institucions i serveis educatius i
docents.
b) Justificació i observacions complementàries
La inspecció educativa és una funció
pròpia
de la Generalitat de Catalunya que abasta tots els àmbits
d'organització, gestió i control
acadèmics i
administratius i que es vincula amb la política educativa
pròpia. Això no obstant, l'Estat altre cop (LOCE,
capítol 11, títol Vll) estableix amb
caràcter
bàsic que la inspecció s'ha de fer "d'acord amb
les normes
bàsiques que regulen aquesta matèria".
Convé, per
tant, explicitar en el nou Estatut l'exclusiva competència
de la
Generalitat per establir, organitzar i regular plenament la
inspecció educativa, inclosa la seva formació.
L'alta inspecció no figura expressament com a tal en la CE.
La
competència exclusiva de l'Estat en matèria de
normes
bàsiques per al desenvolupament de l'article 27 de la CE, "a
fin
de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes
públicos en esta materia" no comporta
necessàriament la
creació d'un instrument com és l'alta
inspecció, i
menys encara considerar-la com la garant del compliment de les
facultats
que estan atribuïdes a l'Estat en matèria
d'educació
a les Comunitats Autònomes. L'Estat no té
facultats en
matèria d'ensenyament en les Comunitats
Autònomes, o si
més no, no n'ha de tenir. Per tant, és del tot
oportú, vistos aquests antecedents, suprimir en el text
estatutari tota referència a l'alta inspecció i
reservar a
la Generalitat les seves funcions actuals.
2.4. Els
centres
d'ensenyament
a) Definició de la competència
Correspondria a la Generalitat:
– la regulació dels requisits que han de complir
els centres
docents; la creació, transformació,
ampliació,
classificació i supressió de centres
públics,
així com la tramitació i resolució de
les
sol·licituds d'obertura i funcionament dels centres privats;
– la regulació dels concerts educatius, de les
subvencions i
convenis de finançament dels centres privats i la seva
participació en la prestació de
l'educació;
– la regulació de l'autonomia
pedagògica, curricular,
organitzativa i de gestió econòmica dels centres;
– la determinació i regulació dels
òrgans de
participació en el control i la gestió dels
centres;
– la determinació i regulació dels
òrgans de
govern i de coordinació dels centres públics i
dels
òrgans de govern dels centres privats sostinguts amb fons
públics, amb respecte a les competències dels
seus
titulars;
– la regulació, ordenació i
realització de
l'avaluació externa dels centres;
– la planificació i la programació
educatives;
– la regulació del règim
d'admissió d'alumnes als
centres docents;
– els serveis educatius;
– i els serveis escolars.
b) Justificació i observacions
complementàries
L'Estat ha regulat els centres docents anant més
enllà de
les previsions contingudes a l'article 27 de la CE fins a buidar de
competències la Generalitat per regular els centres docents
ubicats a Catalunya. Vegeu, com a exemple, els reials decrets de
condicions mínimes dels centres docents i allò
que es
determina als articles 67, 68 i 69 de la LOCE en matèria
d'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres docents.
La
Generalitat com a poder públic i titular dels seus centres
docents té menys competències en
relació amb
aquests que un titular d'un centre concertat respecte al seu.
Quant als òrgans de Govern, només cal apuntar que
l'Estat
ha arribat a considerar com a part de les bases del règim
estatutari dels funcionaris públics docents
l'adquisició
de la categoria de director de centre (article 89.3,
disposició
addicional 8.1, disposició addicional 8.3,
disposició
transitòria 3, de la LOCE), quan aquesta categoria no forma
part
de l'estructura dels cossos docents, ni de l'estatut de la
funció
pública.
La planificació i la programació educatives
són
matèria pròpia i exclusiva de la Generalitat, que
té la competència de determinar, en
funció de les
necessitats d'escolarització i els recursos disponibles, on
i
quan crear places escolars o autoritzar-les.
Seria suficient que l'Estat establís el dret a la
gratuïtat
de l'educació en els nivells i etapes educatives de
caràcter obligatori i el deure de les Comunitats
Autònomes
de satisfer aquesta gratuïtat i l'obligació
d'ajudar els
centres que reunissin els requisits establerts per les lleis, d'acord
amb allò que l'article 27 de la CE disposa.
La Generalitat ha de tenir competències exclusives en el
finançament, i en les fórmules que s'adoptin,
dels
ensenyaments de caràcter no obligatori i dels centres que
els
imparteixin.
Finalment, pel que fa a centres docents, la Generalitat no pot establir
ni la tipologia ni la denominació dels centres docents. No
pot
fer altra cosa que adaptar la regulació de l'Estat (article
65.2,
LOCE).
Un cop establerts els drets a l'article 27 de la CE i els que se'n
dedueixen reconeguts en lleis orgàniques, el principi de no
discriminació i els drets que es deriven de la
possessió
d'un determinat títol acadèmic o professional, no
s'aprecia cap referència expressa en la
Constitució que
atribueixi a l'Estat la regulació dels procediments,
requisits i
criteris de prioritat en l'admissió dels alumnes als centres
docents, en el supòsit de més
sol·licitants que
places disponibles.
2.5 Drets i
deures de la
comunitat educativa
a) Definició de la competència
Correspondria a la Generalitat la regulació dels drets i
deures
dels alumnes i dels seus pares com a membres de la comunitat educativa.
b) Justificació i observacions complementàries
La tradició normativa de l'Estat ha estat regular els drets
i
deures dels alumnes i dels seus pares, en tant que alumnes i pares
d'alumnes detalladament, quan no tenen una relació directa
amb
l'article 27 de la CE ni connexió amb els drets fonamentals.
Per
tant, convé reservar a la Generalitat aquesta
competència.
Entre els drets que s'hi podrien recollir expressament, el dret a
l'educació al llarg de la vida i el dret a una
educació de
qualitat.
Així mateix, pot ser procedent apuntar que en el nou Estatut
s'hi podria incorporar, a més del reconeixement de drets en
matèria educativa, una referència expressa a la
competència de la Generalitat, com a poder
públic, de
garantir i promoure l'exercici dels drets educatius constitucionalment
reconeguts als articles 27 i 10.2 de la CE.
És fonamental establir expressament la
competència de la
Generalitat més que no pas detallar amb ànim
d'exhaustivitat quins serien els drets i deures de la comunitat
educativa catalana, que podrien quedar recollits en una norma amb rang
de llei.
2.6. Personal
docent i
altres perfils professionals que intervenen en l'educació
a) Definició de la competència
Hauria de correspondre amb exclusivitat a la Generalitat
l'ordenació i la regulació de la
funció
pública docent, la formació i
l'avaluació del
personal docent, la determinació de les seves funcions i la
seva
retribució, com també la regulació
dels requisits
que ha de reunir per exercir en els centres docents de Catalunya i la
carrera docent.
La creació de cossos propis i la regulació de les
condicions d'accés i la promoció entre cossos,
els
concursos de provisió de llocs i la definició
d'aquests
també pertoca a la Generalitat.
Així mateix, hauria de correspondre a la Generalitat la
facultat
de definir, a partir de la detecció de necessitats
organitzatives
i pedagògiques, nous perfils professionals necessaris per
proporcionar als centres educatius eines que els permetin abordar la
qualitat i l'adaptació de llurs projectes de centre a les
necessitats.
D'acord amb l'actual bloc constitucional, avui l’Estat hauria
de
limitar la regulació de la funció
pública docent
als aspectes que la doctrina constitucional ha considerat
matèria
de les bases de l’Estatut jurídic de la
funció
pública, que només són els
següents:
- adquisició i
pèrdua de la
condició de funcionari;
- condicions de promoció en
la carrera
administrativa;
- situacions administratives dels
funcionaris;
- drets, deures i responsabilitat dels
funcionaris;
- règim disciplinari;
- creació i
integració de cossos i
escales de funcionaris;
- tipus de provisió de llocs de treball de les
administracions
públiques.
b) Justificació i observacions complementàries
La Llei 30/1984 ja va reconèixer en la disposició
addicional cinquena que les Comunitats Autònomes tenien
competència per regular la funció
pública docent.
La competència exclusiva en l'ordenació del
sistema
educatiu ha de tenir com a correspondència la de determinar
les
funcions docents, les condicions del seu exercici, la
formació
inicial i permanent del professorat i la seva avaluació.
Altrament, els principals agents responsables de la qualitat del
sistema
educatiu a Catalunya escaparien a l'exercici de govern de la
Generalitat.
Malgrat que hom creu, d'acord amb el Tribunal Constitucional, que la
formació permanent no és matèria
bàsica,
n'hi ha prou amb llegir els articles 43.5, 55.2, 57 i 59 i 107 de la
LOCE, als quals s'atorga el caràcter de bàsics,
per
comprovar la conveniència d'explicitar la
competència
exclusiva de la Generalitat en aquesta àrea.
D'acord amb el que ha establert la LOCE en el seu article 58, el
"Título Profesional de Especialización
Didáctica"
és condició imprescindible per impartir
ensenyaments a
l'educació secundària, a la formació
professional i
als ensenyaments de règim especial, quan és
dubtós
que hom pogués qualificar aquest títol com a
professional,
en la mesura que no habilita, per ell mateix, per a l'exercici de cap
professió (hi ha molts altres requisits). La Generalitat, en
haver de recollir necessàriament la condició de
títol professional en la regulació dels requisits
exigibles per prestar serveis en centres docents de Catalunya, veu
limitada, sense suport constitucional, a criteri d'aquest Consell, la
capacitat d'establir-los.
L'avaluació de la funció pública
docent ha de ser
expressament reservada a l'exercici de la competència de la
Generalitat, que és la institució que nomena i
retribueix
el personal, i més si es té en compte una vegada
més que en els articles 60 i següents de la LOCE
l'Estat
s'atribueix indegudament competències en aquesta
matèria.
És també imprescindible inserir
l'ordenació i la
regulació de la funció pública docent
explícitament dins l'àmbit de
competències de la
Generalitat de Catalunya. Vegeu, com a exemple, l'atribució
de
competències a l'Estat que es fa a les disposicions
addicionals
8.1 i 11.6 de la LOCE.
En general, en matèria de funció
pública docent
sempre és present la pretensió de l'Estat
d'atribuir-se
competències per reforçar la unitat dels cossos
docents
(homogeneïtzar els mèrits dels professors, la seva
formació, la seva carrera docent...), sota la
pretensió de
facilitar la mobilitat dels funcionaris entre tots els territoris de
l'Estat mitjançant concursos generals de provisió
de llocs
de treball, quan la provisió de llocs és
competència transferida a la Generalitat.
L'exigència de
mobilitat, que quedaria garantida només establint el dret
dels
funcionaris a concórrer als diferents concursos de
provisió de llocs que es convoquin en les diferents CA i, en
tot
cas, garantint que els funcionaris dels cossos de la Generalitat hi
poden prendre part, ha dut fins ara a la unicitat i a
l'exclusió
de l'àmbit competencial de la Generalitat de la
funció
docent. D'aquí que calgui explicitar l'àmbit
competencial
de la Generalitat en matèria de personal docent amb un cert
detall.
S’ha de recordar que la doctrina del TC només
atribueix a
l’Estat la determinació del tipus de
provisió de llocs de
treball de les administracions públiques, és a
dir, els
sistemes de provisió (concurs o lliure
designació, segons
la normativa vigent), però no la regulació
detallada de
les regles que intervenen en la provisió de llocs de
treball, a
vegades fixades pel Govern mitjançant un reial decret que
envaeix
les competències pròpies de les CA, per impedir
el
desenvolupament autonòmic en aquesta matèria
organitzativa
i de gestió.
2.7. Beques i
ajuts a
l'estudi
a) Definició de la competència
Pertocaria amb exclusivitat a la Generalitat la convocatòria
de
beques i ajuts a l'estudi, la seva concessió i control, i la
regulació de les condicions per a la seva
obtenció.
b) Justificació i observacions complementàries
La sentència del Tribunal Constitucional 188/2001, de 20 de
setembre, deixa prou clar que a l'Estat li correspon la
regulació
de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de
tots
els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures
constitucionals, delimitant allò que no pot ser considerat
contingut primari del dret a l'educació (vegeu, per exemple,
el
Fonament Jurídic 13).
Amb posterioritat, l'article 4 de la LOCE reinterpreta l'abast de les
competències de l'Estat i de les Comunitats
Autònomes i
torna a esbiaixar-les a favor d'aquell, com s'aprecia en la seva
lectura. Per tant, convé explicitar les
competències de la
Generalitat en matèria de beques i ajuts a l'estudi, tot
respectant el principi d'igualtat en l'accés de tots els
espanyols.
La política de beques i ajuts és cabdal per
garantir la
cohesió territorial i social i l'accés i la
continuïtat a l'educació dels qui més ho
necessiten.
Sense capacitat per definir una política pròpia
ajustada a
les necessitats de la població catalana, la Generalitat perd
la
capacitat d'actuar en un àmbit essencial de la
protecció
social i del foment de l'equitat.
2.8.
L'ordenació
del sistema educatiu en ensenyaments que no condueixen a
titulació acadèmica o professional
a) Definició de la competència
Des d'una visió força gelosa de les
competències
de l'Estat de l'article 149.1.30 de la CE, se'n podria deduir la
competència d'aquest per ordenar, si més no
parcialment,
el sistema educatiu, atès que els ensenyaments que el
conformen
acaben conduint a titulació. Tanmateix, en els ensenyaments
que
no condueixen a títol acadèmic, com és
el cas de
l'educació preescolar i I'educació infantil,
I'àmbit competencial de la Generalitat hauria de ser
exclusiu, i
més considerant que són ensenyaments no
obligatoris per a
tota la població. En la mesura que la formació
ocupacional
i la formació permanent tampoc no condueixen a
títol,
també la competència de la Generalitat sobre
l'ordenació, la regulació i
l'organització dels
ensenyaments del sistema educatiu que no condueixen a
titulació
acadèmica o professional i els ensenyaments no reglats
hauria de
ser exclusiva. Així doncs, correspondria a la Generalitat
l'ordenació, la regulació i
l'organització de la
formació professional ocupacional, adreçada a la
formació contínua en les empreses i a la
inserció
laboral dels treballadors, així com el reconeixement,
l'avaluació, l'acreditació i el registre de les
qualificacions professionals i la determinació de les
condicions
d'obtenció, expedició i homologació
dels
certificats de professionalitat, amb validesa en tot el territori de
l'Estat.
b) Justificació i observacions complementàries
La intervenció de l'Estat en ensenyaments que no condueixen
a
titulació acadèmica o professional no
està
justificada en cap títol competencial explícit.
Si alguna
intervenció es justifiqués des d'una crida a la
igualtat,
aquesta hauria de ser mínima. Tanmateix, les coses no han
anat ni
segurament van així en matèria
d'educació.
L'article 10 de la LOCE, al qual es confereix el caràcter de
bàsic, regula l'educació preescolar, que es
denota com a
educativa i assistencial, de manera que atribueix al Govern de l'Estat
la competència d'establir normativa bàsica sobre
els
aspectes educatius d'aquesta etapa, que ni és
obligatòria
ni condueix a titulació. I no són els preescolars
els
únics ensenyaments que no condueixen a titulació.
Els
certificats de les escoles oficials d'idiomes, que no són
titulacions acadèmiques ni professionals, són
també
objecte de regulació per part de l'Estat (vegeu els articles
49.2, el 49.5, el 50 i el 51 de la LOCE). Per tant, convé
reservar exclusivament a la Generalitat la competència
d'ordenar
i regular les etapes educatives i els ensenyaments que no condueixen a
titulació.
El principi d'exclusivitat de la Generalitat és aplicable
als
ensenyaments professionals de caràcter ocupacional, sobre
els
quals el Govern de l'Estat se n'atribueix competències a
partir
dels títols que es refereixen a les matèries
econòmiques i laborals, evitant inserir preferentment la
formació ocupacional en I'àmbit que li
és propi:
I'ensenyament.
Les qualificacions obtingudes en la formació ocupacional
acreditades en els certificats de professionalitat poden ser
reconegudes
als efectes de "convalidacions" parcials d'ensenyaments professionals
que sí condueixen a titulació. Tanmateix, l'Estat
ja
té competències sobre els títols
professionals
(article 149.1.30 de la CE) cosa que li garanteix l'exercici de les
seves competències.
III. Aspectes
de
caràcter general, transversals i complementaris
1. Abast
territorial de
les competències
Com es dedueix de la pràctica legislativa i de funcionament
d'aquests anys passats, és fonamental reforçar la
validesa
de les actuacions de la Generalitat en el territori de la resta de
l'Estat mitjançant convenis o legislació
específica. No és gens inhabitual -en
matèria de
funció pública la pràctica
és constant-
I'exercici de competències de l'Estat fonamentada en el fet
que
un òrgan supraterritorial ha de garantir l'adequada
coordinació entre les Comunitats Autònomes per
facilitar
l'exercici dels drets dels ciutadans. L'exercici de la
competència exclusiva de la Generalitat en
matèria
d'ensenyament reglat i no reglat ha d'anar acompanyada de l'enfortiment
del reconeixement arreu de l'Estat dels actes de la Generalitat de
Catalunya.
2. La
participació
de la Generalitat en les decisions de l'Estat i de la Unió
Europea en matèria educativa
L'atribució de la competència exclusiva a la
Generalitat
en matèria educativa i la incorporació de les
concrecions
que se'n derivarien en l'Estatut, podrien ser completades amb una
competència genèrica sobre la preceptiva consulta
a la
Generalitat de les normes bàsiques i de les actuacions que
emanessin de l'Estat en qüestions d'ensenyament.
L'exercici de les competències exclusives de l'Estat en
matèria educativa s'ha de fer tenint en compte la
Generalitat de
Catalunya, institució que ha d'executar tot allò
que
deriva de la legislació bàsica. Ara ja, i
més amb
el nou Estatut aprovat, cap actuació legislativa de l'Estat
no
podria tenir caràcter d'executable sense el corresponent
desenvolupament normatiu de la Generalitat.
A més, les institucions que l'Estat pot implementar com a
òrgans de consulta i participació de les CA en
les
decisions que li pertoquen poden emfasitzar I'homogeneïtat i
la
igualtat de totes les Comunitats Autònomes, i
això
és el que avui succeeix de fet.
Per tot plegat, cal preveure expressament un mecanisme singular de
participació de la Generalitat en les decisions de l'Estat
en
matèria educativa. No se'n fa, però, cap
concreció
atès que, amb gairebé tota certesa, la
problemàtica
és comuna a molts altres àmbits competencials i
requereix
una solució única que els englobi tots.
Aquesta participació en les decisions de l'Estat s'ha
d'estendre
també a la participació en les decisions que
s'adoptin en
el si de la Unió Europea. Tampoc en aquest cas es fa una
proposta
concreta per idèntiques raons a les suara expressades.
3. Les
administracions
locals i l'educació
Des del convenciment que l'organització i la
gestió del
sistema educatiu, entès en el seu sentit més
ampli, ha de
fer un salt qualitatiu amb l'objectiu de poder encarar un veritable
canvi en la seva concepció i, sobretot, en el seu equilibri
de
rols de les diferents administracions que hi intervenen, cal que el nou
estatut assigni d'una manera seriosa i profunda la
participació
de les administracions locals.
Per això, en el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya s'ha de
reforçar tant el paper de la Generalitat com la
competència i l'autonomia de les administracions locals
catalanes. Concretament, en matèria educativa, l'Estatut
hauria
de contenir el principi de col·laboració entre
les
administracions en matèria educativa tot definint les
competències de les administracions locals. No se'n fa,
però, cap concreció més detallada
perquè
s'entén que la problemàtica municipal
és comuna a
molts altres àmbits competencials i requereix un enfocament
global.
El Ple del Consell Escolar de Catalunya, reunit a Barcelona el 24 de
novembre de 2004, ha aprovat aquest document.
|
|
|
