Educar en l'ètica personal

i els valors

---

 Durant el curs 2002-2003, el Consell Escolar de Catalunya es va proposar reflexionar sobre diversos temes d’actualitat que afecten d’una manera important l’educació, amb la voluntat d’oferir les seves consideracions i propostes a tota la comunitat educativa en el transcurs de la Jornada de reflexió que el Consell havia convocat a Cervera amb el títol Educar en un món global. Així, doncs, es van constituir quatre grups de treball amb la finalitat d’analitzar aquells aspectes que preocupaven més els diversos sectors representats al Consell i formular un seguit de propostes per al debat en el marc de la Jornada.

El document que presentem, Educar en l’ètica personal i els valors, vol ser el punt de partida d’un debat més ampli en què es reflecteixin les opinions i les inquietuds dels professionals directament implicats, dels pares i mares, de l’alumnat i de totes les persones, col·lectius i institucions relacionats amb l’ensenyament, les administracions i la societat en general.

En el procés de globalització econòmica i social que vivim es produeixen canvis qualitatius en els àmbits de la producció, de la vida ciutadana i de l'experiència personal i, per tant, ens cal analitzar aquesta nova situació generada. La quantitat i la profunditat dels canvis han afectat també, sens dubte, la concepció dels valors, la manera d’assumir-los i la manera de promoure’ls.

Fins ara el repte més gran consistia a transmetre bé els valors. Ara, a més, les institucions educatives hauran de constituir-se en un espai comú de construcció de valors. Això vol dir que la seva identitat s’haurà d’anar reconstruint, dintre dels canvis, com a expressió de les decisions de tots els membres que en formen part.

Aquest procés de recreació participada de la identitat valorativa no està exempt de contradiccions o discontinuïtats normatives. De vegades els missatges explícits no s’adeqüen prou a la vida real, perquè la vida, inevitablement, avança molt més ràpid. L’assoliment d’un nucli comú de valors s’ha d’obtenir no des de la imposició sinó des del respecte i la tolerància a sensibilitats i punts de vista diferents, sobretot en un entorn cada vegada més multicultural. Tot això reclama una adequada renovació. No només perquè la institució canvia de generació, per la coherència identitària interna, sinó també perquè el context global demana la formació de persones equilibrades i capaces d’empènyer les seves organitzacions en la direcció de la nova responsabilitat que la societat avui reclama.

Per assegurar un compromís ferm en l’educació dels valors, cal tenir presents tots els àmbits de creixement moral de les persones -la formació del seu caràcter, el seu raonament moral, la seva capacitat valorativa, la dimensió afectiva de la moral i el seu comportament real- com a única via d’assegurar la coherència entre el judici i l’acció.

En aquesta línia de reflexió distingim entre valors i ètica personal. Entenem per valors maneres de pensar, sentir o percebre, i criteris i preferències que operen en la nostra presa de decisions. Ens referim a l'ètica personal com la coherència entre el sistema de valors integrats d’una persona i el seu comportament ètic, és a dir, la seva manera d'actuar.

Des del punt de vista pragmàtic i a nivell individual, resulta que cada persona pot respondre èticament d'una manera diferent. A nivell social i en un entorn multicultural poden coexistir comportaments ètics diferents i al mateix temps correctes, perquè els valors segons les cultures són diversos. Tota aquesta complexitat s’accentua en considerar que no tots els valors són permanents i estables, perquè estan sotmesos a transformacions i noves incorporacions. D'acord amb l'evolució i els canvis personals i socials, resultarà que l’ètica personal haurà de reconstruir-se permanentment al llarg de la vida.

Els valors que hem interioritzat ens ajuden a mantenir un posicionament davant dels altres i davant de nosaltres mateixos, i ens donen seguretat i estabilitat, sense que això signifiqui rigidesa i inflexibilitat de pensament i de conducta. Tota persona ha de ser coherent en els seus actes davant ella mateixa i davant la realitat que l’envolta, s'ha de regir per normes de referència que ha de tenir presents de manera conscient. Això demana un procés d’aprenentatge i, per tant, l’educació és transcendental.

A la pràctica, els termes “valors” i “educació” són inseparables: parlar d’educació és també parlar de valors. En aquest sentit tota acció educativa podria considerar-se com una manera d’estimular, de facilitar, d’oferir dades, informació, vivències, etc., d'acord amb una escala de valors. El problema rau en el fet que en la societat actual, de vegades, els valors no es transmeten perquè no se sap quins s'han de transmetre, o perquè no es coneixen o no es practiquen d'una manera conscient i consistent, etc.

Educar en l'ètica és educar en el compromís, educar en el canvi de valors quan això sigui necessari. La persona ha de tenir uns punts de referència per no donar respostes automàtiques de les quals s’hagi de penedir; respostes apreses des de la seva infantesa, en l'entorn familiar i social, i que no per això han de ser considerades com a permanents i vàlides en la societat del segle XXI. No podem ser mimètics. No podem ser mers transmissors de tot el que hem adquirit, incloent-hi els valors. Hem de ser crítics i generadors d’una nova societat més democràtica, justa i solidària.

Es fàcil observar, i ens sorprèn, que persones del nostre entorn, en major o menor grau, manifestin comportaments irreflexius en tractar temes relacionats amb el gènere o a l’hora d’abordar el fet diferencial, per posar algun exemple. És el moment en el qual aflora un conjunt d’actituds enquistades, habitualment plenes de prejudicis, de respostes impulsives, carregades d’emocions i que  des d'una perspectiva més oberta i solidària podem qualificar d’injustes i antisocials. Tanmateix, això no significa que sigui legítim fer un judici globalment negatiu de les persones que assumeixen aquestes actituds.

Fets com els comentats ens donen peu a manifestar que l'ètica personal és quelcom molt important perquè és l'essència del comportament davant els problemes de la vida.

La transmissió de valors, en contraposició amb la informació, és una pràctica comunicativa complexa que inclou un missatge, el contingut del qual modifica els subjectes receptors, ja que els implica existencialment, en el seu contingut i en el seu sentit. Es tracta d’una transmissió que comparteix no només allò que es diu (dades, informació), sinó actituds, és a dir, s’hi implica l’afectivitat del subjecte i del grup. És per això que l’educació en valors és responsabilitat inicial de l’entorn familiar, al qual se li uneix altres entorns: l’escolar, el barri, els mitjans de comunicació, etc. Els valors es transmeten no només per la informació verbal, sinó també per la no verbal, i dins de la verbal pel to afectiu que l’emmarca… D’aquí que s’arrelin en profunditat, d’aquí la dificultat de canvi…

El compromís valoratiu dels agents formadors s’integra necessàriament avui en el si d’una organització o comunitat educativa, ja sigui de formació reglada (escoles, instituts, universitats) o bé a través d’altres tipus d’institucions (famílies, esplais, associacions, etc.). Totes aquestes institucions disposen de valors, d’un conjunt de patrons i expectatives, d’uns horitzons de sentit i significat compartits. Les organitzacions educatives generen uns models d’acció i comunicació que cristal·litzen en una cultura específica, amb un sentit propi d’identitat i coherència que serveix de marc de referència per interpretar fets i conductes i per guiar l’acció dels seus membres.

Els valors sempre hi són. L’absència d’una formulació clara dels valors compartits o d’una definició expressa dels valors que es volen transmetre és també una opció valorativa.

Una proposta d'educació en valors pot consistir a:

– Proposar les condicions perquè els espais educatius esdevinguin un lloc adient per tal que els infants, adolescents i joves puguin desenvolupar totes les dimensions humanes que els permetin apreciar, valorar, estimar, acceptar, construir i aprendre valors.

– Promoure, defensar i recuperar una concepció de consens en uns valors compartits comuns (la llibertat, la justícia, la solidaritat, la igualtat, la responsabilitat, l'honestedat, etc.).

A més, hem d'afegir-hi altres criteris fonamentals en la nostra societat per defensar i promoure el pluralisme, el respecte a la diferència i l'exercici democràtic, com una manera de viure quotidianament i créixer com a persones tant a nivell individual com col·lectiu:

1. El conreu de l'autonomia personal i de totes aquelles capacitats de la persona que li permeten resistir la pressió col·lectiva i impedir l'alienació de la seva conducta.

2. La disposició al diàleg com la millor forma, o l'única legítima, d'abordar els conflictes i les diferències sobre aquelles qüestions en què no coincidim.

3. El desenvolupament de la voluntat i les disposicions emocionals de la persona que li permeten posar-se al lloc de l'altre i perseverar a través de la constància i l'esforç per acceptar i respectar la diferència.    

Així, doncs, cal establir les condicions que facin possible una educació en valors morals i que contribueixin a promoure i conrear la democràcia com a forma de vida, entendre la participació en projectes col·lectius i practicar la recerca d'acords orientats al bé comú.

Els valors en el marc escolar

Els valors en l’educació no han de ser concebuts com a elements extrínsecs que cal afegir. Més que en els continguts de l'ensenyament, els valors i les actituds són presents en totes les maneres i formes d’educar. El valors, sobretot, han de ser modulats com a processos intrínsecs, com a estàndards de comportament interioritzats que formen part de la vida de la institució i que estan presents en els aspectes més insospitats, i aparentment més banals, de la tasca diària dels seus membres: el tracte, les actituds, els hàbits, la manera de plantejar els problemes, etc.

Una educació en valors a l'escola significa un canvi en la manera d'abordar els problemes de l'aula, els processos d'aprenentatge, els objectius de l'ensenyament i la regulació de les relacions interpersonals i intergrupals en els contextos educatius formals, però també no formals i informals, de l'escola.

Un currículum d'educació en valors ètics adquireix el sentit autèntic en la doble transversalitat dels seus continguts: és transversal perquè afecta el conjunt de les àrees curriculars, i també ho és perquè afecta els tres tipus de continguts d'aprenentatge, els que permeten conèixer, els d'aprendre a aprendre i fer, i els d'aprendre a viure junts i a ser.

Calen espais i temps escolars per dur a terme simulacions de conflictes, clarificació de valors, socialització orientada a la convivència, discussió de dilemes morals, aprenentatge d'habilitats socials i per al diàleg, etc. S'ha de promoure una perspectiva integral i sistemàtica de l'educació en valors, de manera que aquest tipus d'educació s'integri al currículum escolar, a la tasca quotidiana del professorat i que tingui en compte igualment i incideixi en els àmbits no formals i informals.  

Cal integrar en el projecte educatiu de centre el conjunt de criteris, accions i orientacions que permetin establir les condicions que faciliten un aprenentatge òptim en la gestió de la informació, l'elaboració de coneixements i la construcció de valors ètics. En aquest sentit, és necessari, a nivell de centre, identificar aquests valors i consensuar com s’han d’entendre per poder treballar-los com a projecte comú de centre.

Cal treballar-ho d'una manera col·lectiva. És important que els pares, en  fer l’elecció de centre educatiu per als seus fills, puguin conèixer el treball en valors que es durà a terme i, a més, és necessari que a partir d’aquest moment s’hi impliquin.

Els valors en el centre s'han de "viure racionalment i emocionalment" en tot moment i, per coherència, cal que hi hagi un treball previ, perquè el professorat s'hi identifiqui i acordi treballar-los en una mateixa línia. Quan es treballa en un centre s'ha de "creure" en el projecte educatiu, en l'ideari, perquè si no hi creiem no podem reproduir uns valors compartits i consensuats.

Cal insistir en la conveniència d’oferir recursos metodològics al professorat, a través d'accions de formació inicial i permanent, i cal promoure una política de personal compromesa en la millora del seu desenvolupament professional.

Propostes per al debat

1. Com podem redefinir els valors que s'han d'introduir a l'educació formal perquè arribin a tots els ciutadans? Com treballar els valors dins una societat multicultural?

2. Com facilitar el treball sistemàtic de l'ensenyament i l'aprenentatge de valors dins del currículum escolar?

3. Com ajudar els pares a prendre consciència de la necessitat de treballar els valors? Com ajudar els pares a treballar els valors amb els seus fills?

4. Què fer davant els valors i contravalors que aporten a la societat els mitjans de comunicació?

5. Què es pot aconsellar a les administracions per poder millorar la intervenció sobre els valors a l'educació formal i no formal?

Barcelona, 22 de juliol del 2003


* En part, el contingut d'aquest document es fonamenta en la ponència Educació i valors del Sr. Àngel Castiñeira i el document de treball Apunts per a un debat sobre educació en valors de la Comissió per al debat sobre els valors. 

* * En aquest document no s'ha debatut voluntàriament el tema de la religió a l'escola, i la reflexió s'ha centrat en com aconseguir els consens en uns valors compartit comuns.