|
|
 |
Educar en el compromís
social i polític
Durant el curs 2002-2003, el Consell Escolar de Catalunya es va
proposar reflexionar sobre diversos temes d’actualitat que
afecten d’una
manera important l’educació, amb la voluntat
d’oferir les seves
consideracions i propostes a tota la comunitat educativa en el
transcurs
de la Jornada de reflexió que el Consell havia convocat a
Cervera
amb el títol Educar en un món global.
Així, doncs,
es van constituir quatre grups de treball amb la finalitat
d’analitzar
aquells aspectes que preocupaven més els diversos sectors
representats al Consell i formular un seguit de propostes per al debat
en el marc de la Jornada.
El document que presentem, Educar
en
el compromís social i polític, vol
ser el punt de
partida d’un debat més ampli en què es
reflecteixin les
opinions i les inquietuds dels professionals directament implicats,
dels
pares i mares, de l’alumnat i de totes les persones,
col·lectius
i institucions relacionats amb l’ensenyament, les
administracions i la
societat en general.
1. Idees
centrals per a la
promoció del compromís social i
polític en
l’àmbit educatiu
Els fonaments
del
compromís
Una educació social i política sòlida
ha de tenir
dues bases:
Ha de fonamentar-se en la cultura dels drets humans i el respecte a la
dignitat de les persones, condicions imprescindibles per al
funcionament
democràtic de la societat i per a una política al
servei
dels ciutadans.
Ha de cercar el desvetllament de la consciència del
bé
comú, tant material com immaterial. Els països amb
més cohesió social i més capacitat de
progrés humà són els que tenen un alt
nivell de
consciència del bé comú. Caldria
equilibrar les
tendències individualistes.
L’educació
política en el context d’unes societats complexes
L’educació política ha de complir, a
més, dues
funcions:
D’una banda, ha d’oferir elements
d’anàlisi i presentar
propostes obertes que respectin el pluralisme polític.
Així es podrà enfortir la participació
política dels ciutadans que, davant les dificultats
d’analitzar
els problemes i dissenyar solucions encertades, massa sovint renuncien
a
les seves responsabilitats per deixar-les en mans de tècnics
o
polítics professionals. Alhora, amb el pluralisme es
podrà
enriquir un projecte comú.
D’una altra, ha d’avançar en la recerca
de respostes a la
complexitat de les nostres societats, amb una gran diversitat en els
àmbits religiós, ètnic, cultural,
ideològic…
Això vol dir fomentar un respecte exquisit pels fets
diferencials, subratllar els aspectes positius del pluralisme, promoure
estils de govern respectuosos amb aquest pluralisme, educar en una
cultura del diàleg i el pacte, desconfessionalitzar la vida
pública i el sistema escolar i consensuar per la via
democràtica els codis que afavoreixin la
convivència i la
solidaritat.
El combat per
a la millora
de la política
La política és necessària per garantir
el
bé comú, però, avui, està
en crisi la manera
de fer-la. Per això, l’educació
política ha de
permetre recuperar la confiança en l’activitat
política,
entesa com a compromís davant de la comunitat a la qual
representa i serveix. Al mateix temps, ha de fer front als problemes
que
l'obstaculitzen, com ara la submissió a les lleis del mercat
i la
manipulació exercida a través de poders
mediàtics.
Per lluitar contra això, cal promoure la
intel·ligència crítica, el sentit de
l’humor i la
capacitat de dubtar dels discursos que pretenen estar en
possessió de la veritat absoluta.
Un altre dels gran mals presents en l’activitat
política
consisteix en les diferents manifestacions de la violència,
fins
i tot quan s’utilitzen tècniques
d’emmascarament. La seguretat
ciutadana no pot justificar mai polítiques que coartin les
llibertats fonamentals o els drets humans. El problema és
que la
violència té una presència massa
normalitzada en la
nostra realitat. Els pares i els educadors, igual que els altres agents
socials, preservaran l’escola com un dels àmbits
de la
no-violència i ensenyaran a canalitzar el conflicte
d’una manera
no violenta.
Identitat
nacional i
ciutadania global
L’educació de la ciutadania global ha de despertar
la
sensibilitat pel bé comú de
l’espècie humana; per
això s’han de fomentar solidaritats més
àmplies,
enteses dins la pròpia comunitat (sensibilitat davant la
desigualtat social, el tractament de les minories, la
immigració,
la discriminació per raó de sexe…),
però
també enfocades en un context global.
D’altra banda, la identitat nacional hauria de ser la via per
a la
solidaritat i la integració social, entenent les llibertats
nacionals en el sentit que els ciutadans han de ser lliures per
identificar-se amb una comunitat nacional, i en el sentit que les
nacions han de poder decidir sobre el seu estatut polític
per la
via de l’autodeterminació, sense que
ningú hagi de
sentir-se obligat a identificar-se a través de
referències
nacionals.
Es pot afirmar, doncs, que la ciutadania global i la identitat nacional
permeten assolir una major cohesió social; per tant, una de
les
finalitats del sistema educatiu és promoure-les.
Ciutadans
compromesos i
socialment responsables
L’educació política
fomentarà l’esperit
democràtic mitjançant la participació
en la vida
escolar i en la vida política. Els nois i noies han de
familiaritzar-se amb el funcionament de les institucions
democràtiques i amb els mecanismes de la
participació
política.
A més, l’educació política
també
promourà una visió de prospectiva. Una
educació
social i política eficaç ha d’incloure
la reflexió
sobre les conseqüències futures de les decisions i
les
opcions actuals, a fi de suscitar una responsabilitat capaç
de
condicionar d’una manera positiva la vida humana per a les
properes
generacions.
2. Treball
des de diverses
instàncies
L’escola
en relació
amb altres instàncies de la comunitat educativa
L’entorn familiar és l’espai natural
bàsic per a la
vivència i la transmissió de valors. Evidentment,
l’escola
també aporta uns valors, i fins i tot de vegades
és el
primer referent. En qualsevol cas, és important la
coherència de l’educació en valors i la
interacció
de l’escola i la família, cosa que requereix un
treball conjunt i
un diàleg constant.
Els diferents agents que intervenen en l’educació
del
compromís social i polític: l’escola,
l’associacionisme
estudiantil i els moviments socials
En primer lloc, els infants i els joves han de participar en
l’escola i
en el seu entorn: la formació en valors ha d’anar
unida a la
democratització en la presa de decisions dins el marc
escolar, ja
que la cultura participativa de l’escola és la
base de l’exercici
de la democràcia participativa de l’alumnat.
Els mecanismes d’aquesta participació poden ser
diversos:
elecció de delegats de classe, mediació entre
iguals,
assemblees, trobades de delegacions de grups classe,
organització
d’activitats, jornades, festes i altres activitats.
Quant als joves, cal ressaltar també la seva
implicació
activa en el context escolar i, per tant, la importància de
l’associació, agrupació o plataforma
dins del mateix
centre.
És evident, però, que la participació
dels joves
estudiants ha d’anar més enllà de
l’escola i ha d’arribar
al municipi, als consells de joves, etc. La universitat constitueix
també un marc important de participació
estudiantil.
Per promoure la participació infantil i juvenil
s’ha de comptar
amb la col·laboració i la implicació
de les
administracions. En aquest sentit, la dinamització de
l’alumnat
ha de ser part d’una política pública,
la qual ha de
disposar d’una sèrie d’instruments:
– Les entitats municipals de participació
ciutadana i les
regidories de joventut, que han de tenir també un camp
d’actuació i de
col·laboració amb les escoles.
– Els moviments associatius i de voluntariat, que fomenten el
compromís amb la comunitat.
– Mitjans i recursos que facilitin la participació
en la presa
de decisions.
Pel que fa als moviments socials, vivim un moment en què es
diu
que els joves hi participen poc però, al mateix temps, hi ha
nombrosos moviments, plataformes, trobades, etc. en què la
participació dels joves és cabdal.
Després de les mobilitzacions que hi va haver durant la
guerra
de l’Iraq, caldria redefinir les idees
majoritàries sobre la
participació dels joves. Tots vam poder veure que els joves
estudiants, dins i fora de l’escola, van tenir un paper
protagonista en
la resposta social viscuda a Catalunya.
Cal pensar, doncs, que ens trobem davant de noves maneres de
participació. Així, observem que coexisteixen les
associacions clàssiques (associacions de veïns,
partits
polítics, etc.) amb moviments menys estructurats;
participacions
continuades en el temps i mobilitzacions esporàdiques; joves
implicats en projectes globals i altres que es comprometen en uns temes
concrets.
3. El marc
escolar
Com ja s’ha dit, l’escola és un agent
fonamental en
l’educació social i política,
perquè transmet uns
valors als infants i als joves i, en alguns casos, per mancances de les
famílies, fins i tot es converteix en el principal referent
en el
camp del compromís polític i social.
Tot seguit, intentem analitzar de quina manera es pot aprofitar i
potenciar el marc escolar des de dos punts de vista: la
presència
de temes socials i polítics en els continguts impartits i
l’organització de la convivència en els
centres.
La
presència dels
temes socials i polítics en els currículums
És evident que, per incloure aquests temes en els
currículums, primer cal concretar les
competències
bàsiques que han d’adquirir els alumnes en
matèria
d’educació política i social. A les
conclusions de la
Conferència Nacional d’Educació es
dóna una gran
rellevància a les dimensions “societat i
ciutadania” i “pensament
social”, però encara hi ha un desajustament entre
el que es
considera cultura bàsica per a tots els ciutadans i els
continguts que preveuen els currículums obligatoris.
Es considera que, a partir de la identificació de les
competències bàsiques, s’ha de fer un
esforç per
introduir-les als currículums, no d’una manera
general,
sinó amb concrecions perquè tot el professorat
les pugui
tenir en compte.
Cal estudiar com s’han de treballar aquestes
competències: se’ls
ha d’assignar un temps específic i
també s’han de tractar
transversalment. La primera possibilitat sembla difícil de
posar
en pràctica, atesa la manca d’autonomia curricular
dels centres.
El més adequat seria un tractament transversal que
afectés
totes les àrees i, especialment, la vida i el funcionament
del
centre, amb la qual cosa s’evitaria que aquest tipus de
formació
depengués exclusivament, com passa ara, de la voluntat del
professorat de ciències socials o dels tutors o del grau
d’implicació del claustre.
Per dur a terme amb eficàcia l’enfocament
transversal d’aquests
continguts, cal que, d’acord amb el principi
d’autonomia del centre,
l’equip directiu i el docent estableixin una
dinàmica que
garanteixi que s’assumeixen.
D’altra banda, seria bo que el professorat
presentés escenaris
de futur perquè els noies i noies fossin conscients de la
seva
responsabilitat envers les generacions venidores. Aquest plantejament
d’escenaris de futur s’hauria de considerar
també d’una manera
transversal en totes les matèries, ajudant els alumnes a
desenvolupar la seva capacitat d’anàlisi i sentit
crític
davant la immediatesa de fets i esdeveniments.
L’organització
de
la convivència en els centres
L’organització de la convivència en els
centres és
molt important perquè els nois i noies puguin viure i
practicar
models de democràcia participativa dins el marc de la
institució escolar. En general, els projectes educatius dels
centres tenen present aquest treball, però a
l’hora de les
concrecions depèn molt del funcionament del centre i del
tarannà de l’equip directiu i del claustre.
En la tasca de socialització, el professorat ha de donar als
alumnes eines perquè es puguin desenvolupar en el
món i en
la societat on viuen i els ha d’inculcar uns valors, tant a
través dels continguts com de la seva pròpia
manera de fer
i actuar en impartir la matèria. El professor és
un model
i, per tant, aquest aspecte s’ha de tenir en compte
també en la
seva formació inicial i permanent.
Els centres educatius han de ser àmbits de
convivència en
què es pugui aprendre a resoldre els conflictes
d’una manera
positiva mitjançant el diàleg i la
comunicació. En
aquest sentit, la mediació entre els alumnes pot ajudar a
reduir
la conflictivitat, però, a més, cal tenir
presents tots
els mecanismes i estratègies necessaris per promoure
actuacions
de prevenció.
S’ha de retrobar el paper del professorat com a referent i,
per tant,
se li ha de valorar la feina i l’actitud. També
són
importants els referents entre iguals, per això
és bo que
als centres existeixin espais perquè els alumnes es
relacionin i
es coneguin. Els referents han de tenir una gran força i
és imprescindible que l’educació
creï hàbits
per expressar els sentiments o les opinions sense fer mal. Tots els
membres de la comunitat educativa han de saber dir les coses sense
ferir.
Finalment, és important la implicació de
l’alumnat en el
funcionament del centre. Si aquest disposa d’una estructura i
d’uns
mecanismes de participació que estableixen canals adequats
que
funcionen, els alumnes s’hi impliquen més, encara
que en general,
la participació dels pares i dels alumnes en els consells
escolars de centre no és tan activa com hauria de ser.
4. Propostes
per al debat
1. De quina manera l'educació pot ajudar a recuperar el
concepte
de política com un servei a la vida
col·lectiva?
2. Com a la família i a l'escola es poden afavorir els
comportaments democràtics en la societat?
3. Quines són les competències
bàsiques
d’educació política i social que els
alumnes han d’assolir
per actuar en democràcia? Com s’han
d’introduir en els
currículums? Com es pot plantejar el seu tractament
transversal?
4. Com es valora el canvi en les formes de participació dels
joves? Com es fa efectiva aquesta participació? Per
què
participem i com? Pot ser efectiva i eficaç la
participació dels alumnes en la presa de decisions a
l’escola?
5. De quines maneres l'educació pot ajudar a millorar el
compromís social i polític dels joves?
Barcelona, 22 de juliol del 2003
* En part, el contingut d’aquest document es fonamenta en la
ponència Educar en el compromís social i
polític,
del Sr. Fèlix Martí.
|
|
|
