Aquest volum pretén contribuir a la nodrida tradició d’estudis i reflexió sobre joves i llengua en la sociolingüística catalana. Ha vingut parcialment motivat pel fet que, dins el Pla d’acció 2005-2006 de la Secretaria de Política Lingüística, hi havia com a objectiu prioritari el foment de l’ús del català entre els joves, que incloïa, entre altres mesures, la realització i la difusió d’estudis sobre el tema. De tota manera, aquest número de Noves SL no pretén fer un “estat de la qüestió” exhaustiu de la recerca sobre llengua i joves. En aquesta introducció, el que faré és analitzar la trajectòria d’aquestes recerques dins la sociolingüística catalana des d’un punt de vista que lliga qüestions polítiques i qüestions teòriques. Després d’això, les contribucions al volum de diversos autors estan dividides en dues seccions: en la primera, tres articles mostren noves orientacions en l’estudi de les pràctiques lingüístiques dels joves; en la segona hi ha un recull dels estudis més recents que s’han fet (i hem pogut publicar aquí) dins l’àmbit català sobre llengua i joves. A partir d’aquests escrits, faig també una reflexió sobre els canvis teòrics i epistemològics que està vivint la sociolingüística tant a nivell català com a nivell internacional, i que afecten de manera directa l’enfocament de la recerca sobre joves i llengua.

El model de conjunció lingüística en català que es va implantar en el sistema escolar de manera generalitzada des de 1993 estableix que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, i persegueix la promoció de l’ús del català entre l’alumnat. Ara bé, contràriament a allò que alguns sectors esperaven, l’adopció d’aquest model ha incidit força menys del que s’esperava en els usos interpersonals de l’alumnat.

En aquest article s’avalua quin ha estat l’impacte de l’adopció del català com a llengua principal de la docència en els usos lingüístics informals dels escolars catalans servint-se dels materials recollits en el projecte Escola i Ús, el qual compta amb dades declarades, experimentals i observades sobre coneixements i comportaments lingüístics de l’alumnat de sisè de primària a Catalunya. Posteriorment s’analitza el pes de diverses variables –la llengua inicial de l’alumnat, la composició de les seves xarxes socials, el pes de l’entorn lingüístic, la competència en català i castellà, i el model lingüístic escolar– en la configuració d’aquestes pràctiques.

L’article que presentem es fonamenta en la recerca Processos de segregació escolar a Catalunya (2007, Editorial Mediterrània) que vam realitzar a 10 municipis catalans per conèixer els nivells de segregació existents a les diferents escoles (a P3, moment d’incorporació dels alumnes a l’escolarització universal) segons el nivell d’instrucció dels pares, la procedència i la llengua d’ús domèstic. De les tres variables anteriors, fins al moment no hem explotat la referida a llengua d’ús domèstic. Per tant, l’objectiu de l’article és aproximar-nos a la segregació que es produeix en funció de la llengua en aquests municipis catalans. Més enllà d’aquesta primera mirada descriptiva a la realitat catalana, també ens proposem relacionar la composició lingüística de les escoles amb la seva composició social, segons el nivell d’instrucció familiar (pare i mare), per veure fins a quin punt és un factor explicatiu clau. En tercer lloc, també volem conèixer com les característiques globals del municipi (volum global de catalanoparlants, nivell d’instrucció, volum d’immigrants) influeixen tant en els nivells de segregació lingüística existents com en l’explicació d’aital segregació en clau d’estatus acadèmic. La fonamentació teòrica de l’article es basa en dues consideracions. D’una banda, aportar una nova mirada i dades empíriques sobre la correlació existent entre llengua i estatus social a Catalunya en l’àmbit escolar. De l’altra, generar coneixement sobre les diferents densitats de catalanoparlants i castellanoparlants existents en espais de barreja social del país. D’aquests, l’escola emergeix com a espai clau pel seu potencial paper estratègic en l’establiment de llaços informals entre persones provinents de diferents realitats socials i lingüístiques.

This article explores how young people’s cultural identities are being increasingly redefined in complex linguistic and performative relation to trans-cultural media experiences. Drawing on interviews with young people living in Malta, it examines children’s and young adults’ use of and attitudes to language in a post-colonial bilingual context in order to develop a more nuanced understanding of the global-local interface informing the construction of contemporary youth identities. It argues that young Maltese people’s performative and linguistic constructions of their cultural identities provide a striking example of ‘glocal’ hybridity, irrespective of whether they choose to claim Maltese or English or a combination of the two as the primary marker of their cultural identity.

“[…], los mass-media antes referidos (prensa, cómics, radio), en su doble modo de comunicación, oral y escrita, tienen de común un lenguaje especial en el que predominan giros coloquiales y voces subestándar […]. El coloquio cotidiano de los jóvenes también se reviste de estas características. […] Para hablar de las características de sus lenguajes [de los jóvenes], hemos de reflexionar, pues, fundamentalmente sobre el consumo cultural de los jóvenes y sobre sus prácticas de ocio”. (Rodríguez González 2002b:23)

Els fenòmens culturals i, sobretot, la cultura dels mitjans de comunicació de masses, es reflecteixen en el comportament lingüístic. Això és vàlid especialment per al comportament lingüístic dels joves, ja que els mitjans de comunicació constitueixen el “multiplicador” per excelència de la difusió de les expressions pròpies del llenguatge juvenil. No obstant, no es pot afirmar que els mitjans de comunicació adopten per norma general expressions del llenguatge juvenil i que, d’aquesta manera, contribueixen essencialment a la seva difusió entre els joves i també a la seva adopció en la llengua estàndard. És interessant de veure en quins contextos les expressions del llenguatge juvenil apareixen en els mitjans de comunicació i si aquestes expressions es poden considerar realment com a pròpies del llenguatge juvenil. En aquests aspectes se centra l’estudi “Jugendsprache in Barcelona” (“El llenguatge juvenil a Barcelona”, Wieland 2008), que es presenta aquí de manera resumida en català. L’estudi examina la manera de parlar de diversos adolescents de Barcelona i la contrasta amb la llengua dels programes de la televisió catalana preferits pels joves i de textos periodístics que tenen com a destinatari un grup juvenil.