El respecte del patrimoni associatiu (més enllà de les formes administratives) i l’interès pels continguts, la immediatesa i la funcionalitat (contra el culte burocràtic) seran l’esperit que acompanyarà el naixement de la Plataforma. Els seus principals objectius: la coordinació de les diverses activitats, l’organització d’activitats noves en comú, una proposta alternativa contra el protagonisme de l’administració i una resposta coherent als atacs contra la llengua i l’associacionisme.

Naturalment, això serà possible tan sols si s’obté el consens d’un nombre representatiu d’entitats alguereses. Per tant, prèvia a la reunió constitutiva, convoquem una primera trobada, de caràcter consultiu, per al mes de desembre de 1998. Per a aquesta ocasió, se demana que totes les associacions interessades al projecte proposin els noms de dos delegats i, si és oportú, les condicions necessàries per a l’assistència a l’acte. En base a les necessitats dels participants, seran fixats i tempestivament notificats el lloc i la data de la primera reunió».

Després d’aquest primer contacte de caràcter consultiu, el Grup per a la normativització de l’alguerès assistí a la reunió constitutiva de la Plataforma algueresa de cultura catalana, celebrada el 28 de gener de 1999. A més del Grup, foren representats l’Arxiu de Tradicions, l’Escola d'alguerès Pasqual Scanu, l’Obra Cultural de l’Alguer i la redacció de la revista «L’Alguer». Adherí a l’acte la Secció de Català de la Facultat de Llengües i Literatures Estrangeres de la Universitat de Càller. Tot seguit, el Grup per a la normativització de l’alguerès, entitat cofundadora de la Plataforma, es dissolgué dins de la nova estructura, després de consignar-li el propi arxiu i d’encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l’aprovació i l’assumpció, per part de l’administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

Durant la campanya informativa que seguí el naixement de la Plataforma, els responsables destacaren de manera explícita el valor del seu caràcter unitari: «Estem convençuts —escrivien en una carta oberta firmada el 20 de febrer de 1999— que l’èxit d’aqueixa iniciativa és degut fonamentalment a l’esperit unitari que acompanyà els treballs del Grup per a la normativització de l’alguerès; el mateix esperit unitari, en definitiva, que encara ara anima la Plataforma algueresa de cultura catalana, oberta tant ara com primer a les adhesions de totes les associacions que s’interessen pel futur de la nostra llengua».

Com a principal objectiu de la seva nova activitat, la Plataforma es proposà la redacció d’un Model local de transició fidel a la Proposta del 1993. Un cop enllestits els treballs, el nou Model fou lliurat a l’autoritat municipal. Llegim a l’acta: «Reunits als locals de l’Assessorat de Cultura del Municipi de l’Alguer: d’una part l’Assessor de Cultura, de l’altra part els representants de la Plataforma algueresa de cultura catalana, se procedeix a l’acte de presentació a l’administració del Model local de transició per al català de l’Alguer. En senyal de conformitat, totes les parts firmen el present document a les 16,30h del 17 de febrer de 1999».

A la memòria que acompanyava l’esmentada carta oberta, s’hi resumien els fets amb les següents paraules:

«El proppassat 17 de febrer la Plataforma algueresa de cultura catalana va presentar a la Regidoria de Cultura del Municipi un Model local de transició per al català de l’Alguer que, en el cas que fos aprovat per la Consulta local per a la llengua i la cultura, constituiria el registre lingüístic oficialment adoptat a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i pública.