Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT

En aquest altre gràfic es presenta el grau de coneixement del català en les diferents zones radials de Catalunya:

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT

Llengua i edat

La revisió de com es es relaciona el coneixement de la llengua catalana amb el factor edat ha permès confirmar l’enorme importància que té aquesta variable en el panorama sociolingüístic de Catalunya.

La primera constatació que cal fer en aquest sentit és la magnitud de les diferències entre els més joves i la resta de la població. Els infants i adolescents que el 1996 es trobaven en edat escolar eren de bon tros el segment poblacional més acostat al coneixement ple del català en les quatre habilitats analitzades. Tanmateix, fins i tot en aquests sectors es detectaven mancances tan greus com que gairebé el 13% no sabés escriure’l.

Independentment de les evolucions que pugui tenir el sistema d’ensenyament a Catalunya en un futur pròxim, caldria no perdre de vista que ara com ara l’escola no assoleix encara els objectius legals de dotar els escolars de Catalunya de plena competència en la llengua pròpia del país. Pel que fa a la resta de la població, i de forma molt general, pot afirmar-se que les mancances augmenten moltíssim i de manera generalitzada a mesura que puja l’edat. Aquestes mancances poden sintetitzar-se recordant que, a grans trets, l’any 1996 tres de cada quatre persones de més de 35 anys encara no sabien escriure en català, i que una de cada tres no sabia parlar català ni llegir-lo.