 |
L'estudi
de cas La llengua catalana en la publicitat a domicili 1986-1997 (21), dirigit per Modest Reixach, és un
exemple recent de disseny quasiexperimental: es tracta d'un estudi de cas sobre la
publicitat rebuda en un domicili barceloní entre 1986 i 1992, amb una metodologia
empírica. Constata un increment lent però sostingut de l'ús del català en aquest
àmbit, tant a les portades com en els noms de productes i d'empreses. Un altre exemple de disseny
quasiexperimental és la simulació d'un pretest de tres envasos diferents d'aigua mineral
en què es combinaven forma i llengua a l'etiqueta dins de l'Estudi sobre les actituds
dels consumidors davant de l'ús comercial del català (22). El resultat d'elecció de
llengües és: 37,5% en català, 32% bilingüe i 30% en castellà, és a dir els resultats
permeten concloure que, malgrat la influència enorme i volguda del factor disseny, la
llengua té una influència en l'elecció de l'envàs, i l'etiquetatge en català
afavoreix l'elecció d'un o altre envàs en els catalanoparlants.
|