9. Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922-1992). És l’assagista català més brillant del segle XX. Humanista, marxista convençut i catalanista, ha estat el principal referent i creador de la consciència d’unitat dels Països Catalans. Començà publicant diversos llibres de poesia però també es dedicà a l’erudició, la crítica literària i la història. Entre els seus llibres d’assaig en destaquem alguns: El descrèdit de la realitat (1955), Nosaltres els valencians (1962), autèntica bíblia del nacionalisme català desacomplexat; Qüestió de noms (1962), Diccionari per a ociosos (1964), Cansar-se d’esperar (1965), L’home, mesura de totes les coses (1967), Combustible per a falles (1967), La decadència al País Valencià (1976), Un país sense polític (1976), Destinat sobretot a valencians (1979), Ara o mai (1981), País Valencià, per què (1982), Sagitari (1982). Perseguit pels enemics de la cultura i la catalanitat del País Valencià, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1978) i president d’Acció Cultural del País Valencià (1978).

Tornar