Llengua escolar i context demosociolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: algunes alertes per a la situació catalana, per Albert Bastardas i Boada

Sumari

1. Justificació i antecedents

2. Resultats
2.1. La situació demosociolingüística dels francòfons a l'Oest del Canadà
2.2. Les variables fonamentals
2.3. Les causes de l'evolució sociolingüística

3. Comparacions amb Catalunya

4. Bibliografia

1. Justificació i antecedents (2)

Una de les qüestions més problemàtiques de l'actual situació sociolingüística catalana és la dels efectes reals de la política lingüística escolar sobre la població d'origen immigrat, en especial els individus de segona -o ja tercera- generació de famílies castellanoparlants provinents de la resta de la península Ibèrica. El sistema dit de 'conjunció lingüística', que es basa en la metodologia coneguda com d'"immersió" -l'exposició primerenca dels infants a una llengua distinta de la de la família-, per als alumnes de L1 no catalana, generalitzat en el conjunt del sistema públic d'ensenyament, ha estat estudiat i teoritzat des dels seus aspectes psicolingüístics i pedagògics però molt menys des del vessant sociolingüístic. Pels estudis de què disposem (vegeu Vila i Moreno, 1996) hi ha indicis prou seriosos per creure que, en el pla de l'ús lingüístic no formal, els efectes esperats d'augment de l'ús del català com a llengua habitual de relació entre els alumnes s'estan produint en molt poc grau i, en tot cas, en contextos demosociolingüístics molt favorables ja de per si per a aquesta llengua. En situacions on la relació numèrica entre els efectius de L1 catalana i de L1 castellana són més igualats o on predominen aquests darrers, l'ús quotidià no formal de la llengua històrica de Catalunya és més aviat baix, i fins i tot en la gran majoria de les relacions intergrupals tendeix a ser sempre el castellà la llengua utilitzada, malgrat la presència del català com a llengua vehicular i institucional predominant.

És, doncs, urgent de teoritzar adequadament la dinàmica de la situació per tal de poder corregir els factors que ocasionen aquest poc avenç del català i que contribueixen a la perpetuació de la norma intergrupal favorable a l'ús del castellà també entre les noves generacions. A part de les recerques que es poden dur a terme a Catalunya mateix, sobre el terreny, cal dotar-nos de perspectives comparatives adequades que ens permetin adonar-nos dels factors i fenòmens soterrats que estan influint en la situació catalana i que poden no resultar vistents si no són aproximats des d'una òptica més general i connectada a d'altres situacions, on aquells apareguin més diàfanament.

La situació catalana es caracteritza pel fet de combinar la influència dels factors més estrictament escolars amb els de caràcter demosociolingüístic i amb els heretats d'una situació històrica políticament i lingüísticament desfavorable. Així, la influència que podria exercir el sistema escolar com a tal es veu interferida pel distint origen grupal dels individus en la constitució dels conjunts-classe, i alhora, entre altres elements, per la norma social heretada que predica l'adaptació de l'individu de L1 catalana al de L1 castellana en la interacció, i no a l'inrevés. El resultat d'aquesta configuració és, com hem dit, un baix ús del català en les converses informals en els centres escolars de Catalunya, fins i tot dels individus d'origen autòcton, que s'adapten ràpidament a l'ús social del castellà esdevingut potser prevalent en termes generals en aquesta etapa generacional, malgrat el procés general de normalització del català emprès d'ençà de la fi del franquisme.

No és fàcil la localització d'altres situacions sociolingüístiques que tinguin similaritats amb la catalana, que continguin alhora com a factors rellevants el contacte grupal quotidià, els aspectes demosociolingüístics, la política lingüística escolar, i un marc de total o parcial oficialització lingüística, que ens permetin aprofundir en la comprensió de les dinàmiques interrelacionades que es generen en aquest tipus de situacions. En trobem una de potencialment interessant per a la teorització i per a la pràctica en el cas dels francòfons al Canadà a fora de Quebec. Emparats en un marc d'oficialitat lingüística federal, els francòfons canadencs no quebequesos es troben, però, freqüentment en situació minoritària respecte dels volums demolingüístics dels anglòfons, els quals acostumen a ser majoritaris en les distintes províncies canadenques, a fora de Quebec. Malgrat, però, aquesta minoritat demolingüística, en la gran majoria dels casos aquests francòfons disposen d'autogestió escolar i de protecció lingüística federal, fet que aprofiten per tal de mantenir i desenvolupar xarxes escolars en francès que els permetin intentar de mantenir el seu codi en aquestes situacions de minoria i d'intentar assegurar-ne la reproducció futura (vegeu Martel, 1995).

2. Resultats

2.1. La situació demosociolingüística dels francòfons a l'Oest del Canadà

Tal com ja es va indicar en una recerca anterior (vegeu Bastardas, 1999a), la població francòfona de les províncies canadenques de la Colòmbia Britànica i d'Alberta es troba clarament en una situació demosociolingüísticament minoritària, ja que no arriba a cap de les dues províncies al 5 % dels seus habitants. No obstant això, el francès és cooficial amb l'anglès en el nivell canadenc federal, cosa que, per exemple, permet de disposar d'emissores de ràdio i televisió en francès arreu del Canadà, d'etiquetatge comercial també en les dues llengües, d'atenció en francès per l'administració federal -si bé encara no en totes les dependències de manera generalitzada- i, sobretot, d'autogestió escolar. És a dir, les comunitats francòfones poden controlar actualment els seus centres escolars, administrar-los, i, dins dels marges generals, programar els seus objectius específics i les seves didàctiques.