NOTES: LA VARIACIÓ FÒNICA EN LA LLENGUA
CATALANA: INVENTARI I AVALUACIÓ METODOLÒGICA
7. A propòsit d’aquest treball, voldria fer referència a una sèrie d’investigacions que, si bé s’allunyen metodològicament i teòricament (en alguns aspectes) del model labovià, presenten un enfocament social que els aproxima.
Amb tota seguretat, el treball de Lídia Pons (1992) és el més emblemàtic d’aquesta mena de (socio)dialectologia, on l’eix interpretatiu l’ofereix el factor edat (el temps aparent labovià). La investigació presenta una anàlisi qualitativa, pel que fa als aspectes diacrònics i descriptius, modèlica. Però sorprèn enormement el fet que no se citi en cap moment el treball de Mier, sobretot tenint en compte que Pons s’ocupa també de l’africació inicial de les prepalatals i de l’ensordiment de l’africada prepalatal intervocàlica. El treball està molt ben plantejat des del mètode que adopta, i incorpora un apartat de percepció molt interessant. Els resultats, en canvi, no aporten gaires novetats en relació amb el de Mier. Crec que ha estat una veritable llàstima que no s’aprofitessin les dades d’aquesta autora, fet que hagués permès dissenyar una investigació que millorés els resultats resolent les deficiències detectades.
En la mateixa línia del treball de Pons, hi ha alguns articles de Josefina Carrera (1993, 1995a, 1995b) i la investigació d’Espaudella, Pineda i Cisquella (1993).