NOTES: VARIACIÓ VERBAL AL SEGRIÀ: LA
PRONUNCIACIÓ DEL MORFEMA DE 3a PERSONA EN DIVERSOS ÀMBITS D'ÚS
5.
Fonèticament, l’aparició de [
] s’ha explicat en relació amb
els dialectes orientals: "La realització [] (més que no pas [e]) és ben
pròpia de les comarques centrals del dialecte nord-occidental. Domina al Segrià, la
Noguera, l’Urgell i les Garrigues, llevat d’indrets limítrofes amb zones on /a
/ presenta variant baixa (Noguera nord-occidental) i d’àrees disperses [...]; també
es troba a àrees d’altres comarques que limiten amb les citades [...]; sector
meridional de l’Alt Urgell [...]. Aquest fenomen d’ascensió vocàlica a partir
de la variant baixa originària pot ésser degut a una articulació anterior
d’aquella variant a la zona central del dialecte nord-occidental. Sembla més
adequat, però, que el canvi representa un intent d’aproximació de la variant baixa
de /a / a la realització prestigiosa [
] del català
central; la nova pronúncia s’hauria difós a partir de Lleida i/o de zones i
capitals de comarca de parla nord-occidental pròximes a la frontera amb el català
central [...]. L’absència de la vocal mitjana central [] al sistema de vocals àtones del dialecte nord-occidental deu
justificar el pas de [a],[
] a [], en consonància amb el fet que [] es troba precisament a mig camí
entre la variant baixa originària i la variant mitjana central prestigiosa"
(Recasens, [1991]1996:96-97).