NOTES: LA DIVERSIFICACIÓ ESTILÍSTICA COM
A FACTOR DE VARIACIÓ I CANVI LINGÜÍSTICS
7. És convenient esmentar que Moreno Fernández (1992: 76) proposa una descripció similar de la producció lingüística a partir de circumstàncies personals –característiques sociolingüístiques i psicolingüístiques del parlant, l’audiència, etc.– i no personals –relacionats amb el grau de formalitat del discurs, el lloc de producció de la parla, etc.– que afecten els interlocutors. Tanmateix, cal tenir present que la noció d’estil de Labov –criticada per exemple per Milroy (1980: 105) o Lefebvre (1983: 323)– partia de la quantitat d’atenció prestada a la parla com a dimensió única.