|
 |
|
L'1 de maig d'enguany la
Unió Europea va acollir l'ampliació dels seus estats membres amb 10 estats més que, com
la majoria dels estats europeus, reflecteixen el principal caràcter d'Europa: el seu
mosaic cultural i lingüístic, la seva riquesa cultural i lingüística. I és sobre
això, que voldria reflexionar. Ara per ara, no disposem de dades prou actualitzades ni
fiables per donar compte del total de nombre de llengües europees, si no és de manera
aproximada; d'altra banda, també desconeixem el nombre de parlants de moltes d'aquestes
llengües europees. El punt de partida, doncs, per poder preservar i actuar per al foment
de la diversitat lingüística en el conjunt d'Europa i, en concret, a la Unió Europea,
roman avui dia amb un interrogant encara no resolt de manera satisfactòria des d'un punt
de vista científic. Aquesta
és la situació de (des)informació (socio)lingüística per al conjunt d'Europa i també
de la Unió Europea. En aquest mosaic cultural i lingüístic, és clar que l'estatus de
les diferents llengües comporta un pas més per poder iniciar una recerca oficial i
sistemàtica des dels instituts d'estadística estatals o nacionals, posem per cas, pel
que fa als censos lingüístics o la demolingüística. ¿Sabem, per exemple, quants
parlants de sard hi ha a Sardenya? ¿Coneixem el nombre de persones que diuen que entenen
l'occità, a França? I l'albanès, a Grècia? ¿Disposem d'informació fidedigna sobre
les persones que saben escriure en hongarès, a Eslovàquia? I en ucraïnès, a Letònia?
Quantes persones llegeixen en croat, a Àustria? I en finès, a Estònia…?
En un altre ordre de coses,
el fet de no disposar d'aquestes dades, entre altres qüestions, implica una determinada
política lingüística --implícita, evidentment--, tant des dels diferents estats
europeus com des de la mateixa Comissió Europea. En aquest sentit, i tenint en compte la
nova ampliació en el si de la Unió Europea, des de la Secretaria de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya hem volgut dedicar una atenció especial a la
situació sociolingüística i la política lingüística dels nous estats membres i
fer-ne difusió mitjançant Noves SL, la nostra revista electrònica especialitzada
en sociolingüística, política i planificació lingüístiques. Atès el nombre de
països de l'ampliació, hem elaborat dos monogràfics (I i II) sobre la qüestió. Així,
en aquest número presentem articles sobre la situació a Hongria (Antal Paulik i Judit
Solymosi), Polònia (Marta Moskal), Malta
(Ignasi Badia) i Estònia (Mart Rannut), a més
de l'article d'Albert Branchadell, que caracteritza el conjunt de la situació en termes
demogràfics i de política lingüística en aquests nous 10 estats. En el número de Noves
SL tardor 2004, acabarem d'ampliar aquesta visió gràcies als articles de Carolin
Zwelling sobre Txèquia, Giovanni Poggeschi sobre Letònia, Xipre i Eslovàquia, Markko
Kallonen sobre Lituània i Sergiu Constantin sobre Romania.
Finalment, vull felicitar el
nou Consell
de Redacció de la revista, format per especialistes de reconegut prestigi
nacional i internacional en l'àmbit de la sociolingüística i matèries afins, així com
també el nou Consell Assessor, que
s'anirà ampliant amb el pas del temps. I també vull agrair molt sincerament la
col·laboració inestimable de Josep Cru de l'Institut Linguapax de
Barcelona, Bernat Pujades del CIEMEN & Mercator
Legislació, Giovanni Poggeschi de l'EURAC
i Antoni Milian, pel que fa a l'establiment de contactes amb els diversos autors i autores
dels articles d'aquests monogràfics.
El nostre desig és que
aquests dos monogràfics dedicats a la política lingüística en els nous estats membres
de la Unió Europea, ajudin tant a la comprensió de la realitat sociolingüística en
aquests estats com a la comprensió de la situació de la diversitat lingüística a
Europa. El català és una més de les llengües que caracteritzen la diversitat
lingüística europea, la riquesa lingüística i cultural del nostre continent, en el
marc d'una situació sociolingüística, d'una política lingüística i d'un estatus
determinats i diferents en els territoris on es parla, i també respecte del
castellà a l'Estat espanyol i de les llengües oficials dels estats membres de la Unió
Europea.
El manteniment i l'esdevenir
de la diversitat lingüística a Europa ha de passar sense cap mena de dubte pel
reconeixement i el foment d'aquesta diversitat per part de les institucions estatals i
europees amb l'estreta col·laboració de les agències no governamentals i la complicitat
dels seus parlants.
Antoni Mir i Fullana
Secretari de Política Lingüística |
