Logotip de la revista Noves SL



hemeroteca

Logo

Primavera - Estiu 2005


El repte dels Plans pilots per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana: del coneixement a l’ús social, per Dolors Solà

Els Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana promoguts pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, s’apliquen durant el període de temps setembre 2004-desembre 2005 en set municipis de Catalunya –Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic. L’objectiu d’aquests Plans pilot és aconseguir quela llengua catalana sigui la llengua vehicular, la llengua comuna de les persones que viuen a Catalunya iuna via d’inclusió social. L’experiència servirà, un cop aplicades les correccions que calguin, de model, i perquè posteriorment espugui difondre i estendre, gradualment, a altres localitats.

   
Versió per imprimir. El repte dels Plans pilots per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana: del coneixement a l’ús social, per Dolors Solà versió per imprimir en PDF. 670 KB

 

Sumari

 

1. Introducció

El Govern de la Generalitat està desenvolupant un pla en matèria de política lingüística per a l'impuls del coneixement i l'ús de la llengua catalana. En aquest pla estratègic s’emmarquen:

  • El Pla d’Acció 2004-2005 de la Secretaria de Política Lingüística, que és un avançament de mesures d’aplicació immediata. En una de les àrees d’actuació del Pla s’estableixen set plans pilots per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana 2004-2005.
  • Els plans dels departaments en el seu àmbit de competències, que es posen en marxa de manera coordinada amb la Secretaria de Política Lingüística.

Els objectius generals especificats en el Pla d’Acció 2004-2005 de la Secretaria de Política Lingüística i que tenen aplicació directa en els Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana 2004-2005, són els següents:

  1. Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
    Tothom ha de poder aprendre català.
  2. Fomentar l’ús interpersonal del català.
    Fer que les persones que saben català el parlin.
  3. Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans.
    Tothom que vulgui usar el català ho ha de fer sense trobar-se incòmode i ha de saber que l’Administració fa costat als ciutadans que volen viure en català.

Una de les àrees d’actuació del Pla d’Acció 2004-2005 és la immigració i una de les actuacions previstes és l’aplicació dels Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana. Aquests plans estableixen un conjunt de directrius i de mesures polítiques i econòmiques, que des de la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística es portaran a terme d’acord amb uns objectius, una planificació, uns criteris d’actuació, uns indicadors d’avaluació... en un període determinat i en unes ciutats concretes, per aconseguir que la llengua catalana pugui ser la llengua vehicular de totes les persones que viuen a Catalunya. A partir de les anàlisis pertinents es defineixen uns objectius i s’especifiquen les activitats i els mitjans necessaris per aconseguir-ne els objectius.

D’acord amb les directrius del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 i de les mesures polítiques i econòmiques del Govern de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments implicats, es desenvolupen els plans en què participen tant diversos departaments de la Generalitat com ajuntaments, el Consorci per a la Normalittzació Lingüística, associacions d’immigrants,nouvinguts i autòctons... amb l’objectiu que la llengua catalana sigui la llengua vehicular de les persones que vénen a viure al nostre país, una via d’inclusió social i en compliment deldret al coneixement de la llengua pròpia del nostre país.

Davant la impossibilitat d’aplicar a tot el conjunt de municipis les directrius i mesures proposades en aquest pla, l’objectiu és provar-ne l’experiència a set municipis perquè cadascú, en el seu context, n’experimenti les propostes, les actuacions... de manera que, un cop aplicades les correccions que calguin, serveixin de model i, posteriorment, es puguin difondre i estendre a altres localitats.

2. Objectius dels Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana

Els objectius dels Plans pilot són els següents:

  1. Establir una coordinació i la cooperació amb totes les entitats de cada territori que hi participin.
  2. Facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana a les persones nouvingudes de manera coordinada entre totes les administracions i entitats del territori corresponent.
  3. Experimentar noves propostes d’organització i d’actuació, complementar la formació amb coneixements culturals i d’entorn, incorporar noves tecnologies en l’aprenentatge de la llengua i fer més extensiu el voluntariat lingüístic.
  4. Divulgar les propostes experimentades en l’objectiu anterior de manera que, un cop aplicades les correccions que calguin, serveixin de model i, posteriorment, es puguin difondre i estendre a altres localitats.
  5. Cobrir les necessitats de formació bàsiques.

3. Principis d’actuació o idees bàsiques que inspiren l’aplicació dels plans

Els principis bàsics i fonamentals que inspiren les actuacions previstes i planificades en aquests projectes són els següents:

  • L’esforç d’aprendre una llengua i de fer-la servir no ha de recaure solament en les persones que vénen a viure al nostre país, sinó que ha de ser concebut com una gran tasca col·lectiva que exigeix la mobilització i la complicitat del conjunt de la societat. 
  • Una llengua és molt més que un mitjà de transmissió d’informació. Una llengua és també un mitjà d’identificació i de caracterització de la personalitat i de la manera de fer i de ser d’una comunitat que comparteix moltes coses. La llengua fa possible que una persona s’integri en una comunitat sense haver de renunciar a les seves característiques individuals i a la seva manera de ser. Aquests dos aspectes de les llengües, el comunicatiu i l’identificatiu són absolutament inseparables. Per tant, la transmissió d’una llengua a nous parlants perquè sigui efectiva ha de ser també afectiva. És a dir, ha d’aconseguir un cert grau d’adhesió i d’identificació de l’aprenent amb la comunitat lingüística d’acollida.

4. Municipis proposats i criteris de selecció

Els municipis on es duen a terme els plans són Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic. Cinc d’aquests municipis –Badalona, Lleida, Manlleu, Reus i Vic- s’integren a la xarxa d’entitats municipals del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Taula 1. Badalona. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

B A D A L O N A

Població total:
219.073 persones

Nascuts fora de l’Estat espanyol:
18.556 persones (7,85%)

Procedència dels nascuts fora de l’Estat

Amèrica del Sud i Central

29%

Magrib


26,7 %

(4.566 persones)

Xina


16%

(2.827 persones)

Índia i Pakistan

16,2%

(3.018 persones)

Europa Oriental


10%

Gairebé una tercera part de la població no estrangera és nascuda fora de Catalunya. Badalona és un municipi on es concentra un nombre important d'immigració de la resta de l'Estat que va arribar durant els anys 1960 i 1970. Segons les dades del Cens lingüístic de 2001, un 40% de la població declara que no sap parlar el català i un 8,5% que no l'entén.

Com a característica cal destacar que les persones empadronades procedeixen de 103 països diferents, malgrat que hi ha 3 grans grups d'immigrants amb llengües i cultures molt allunyades de la nostra: del Marroc, 4.566, de la Xina 2.827, i de l’Índia i el Pakistan, 3.018. Les persones provinents de l'Amèrica Central i del Sud representen el 29% dels nascuts fora de l’Estat espanyol.

A més, en el conjunt de les comarques de Barcelona es concentra la població procedent de l'Àsia, que representa un 10% del total.

Taula 2. Banyoles. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

B A N Y O L E S
Població total:
16.634 persones

Nascuts fora de l’Estat:
2.650 persones (15,93%)

Procedència dels nascuts fora de l’Estat

Gàmbia

32%

el Marroc

28%

Banyoles és la localitat de les comarques gironines amb més població immigrant analfabeta (el 41% dels immigrants no saben llegir ni escriure, i un 20% no té cap nivell d’estudis). Majoritàriament provenen de l'Àfrica amb un important percentatge de l'Àfrica subsahariana, tot i que hi ha un grup nombrós procedent d’Argentina i de Colòmbia. També és nombrós el col·lectiu que prové de l'Europa de l'Est.

Taula 3. Lleida. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

LLEIDA

Població total:
118 .035 persones

Nascuts fora de l’Estat:
12.092 persones (10,24%)

Procedència dels nascuts fora de l’Estat

Àfrica


45%

Amèrica Central i del Sud

26,7 %

Europa de l’Est


20%

Àsia


3%

Les persones nascudes fora de l’Estat espanyol que viuen a la ciutat de Lleida pertanyen a 146 nacionalitats diferents. El 56% del total són homes i el 43,1%, dones. Al llarg de l'any 2003 la immigració va augmentar un 33,8%. Els homes immigrants es concentren en el tram d'edat dels 31 als 35 anys i el de les dones, dels 26 als 30 anys. Del conjunt de la població immigrada empadronada, el col·lectiu més nombrós és el procedent del Nord d'Àfrica: Marroc, 16,3% i Algèria 6,4%. D'entre els sud-americans, els més nombrosos són els de Colòmbia, 9,1%, i els d'Equador, 5,9%. Els romanesos representen un 8,1%.

La meitat de la població immigrada de la ciutat (52,4%) es concentra en quatre barris: Centre Històric (22,5%), Príncep de Viana-Clot (12,6%), Universitat (9,6%) i Balàfia (7,7%).

Taula 4. Manlleu. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

MANLLEU

Població total:
19.638 persones

Nascuts fora de l’Estat:
3.201 persones (16,71%)

Procedència dels nascuts fora de l’Estat

Àfrica

85,56%

Marroc: 80,41%

Amèrica Central i del Sud

26,7 %

Europa de l'Est

4.44%

Manlleu és un municipi que ja tenia un percentatge molt alt de persones nascudes fora de Catalunya. Té un percentatge molt alt d’immigrants sobretot provinents del Marroc i de llengua i cultura amaziga, encara que amb poca consciència identitària sobre la seva llengua i cultura. La població immigrada es concentra majoritàriament en els anomenats pisos de can Garcia.


  1 de 3