|
 |
|
El projecte d’un Noves SL centrat
en els joves i la llengua va sorgir perquè des de la
Secretaria de Política Lingüística es detectava
la necessitat de conèixer més a fons un sector
de la població que segons les estadístiques
té uns índexs de coneixements del català
molt alts que no es reflecteixen en els usos que fan d’aquesta
llengua. Aquesta situació és també la
causa que el foment de l’ús del català
entre els joves ja figuri com a objectiu en el Pla d’acció
de política lingüística 2005-06, tal com
esmenta Joan Pujolar a l’article
que introdueix aquest Noves SL, i que es repeteixi en
el Pla d’acció de política lingüística
de la VIII legislatura. En paraules del mateix Pujolar, que
ha coordinat aquest número de Noves SL, hi ha un “cert
sentit comú sociològic” que veu en aquesta
franja d’edat el futur de la societat i, malgrat que
“no ens puguem queixar que aquest àmbit de recerca
sigui pobre o insuficient”, és lògica
la preocupació per les actituds que els joves mostren
davant l’ús de la llengua catalana i la voluntat
d’aprofundir-hi per comprendre-les.
Els articles d’aquest Noves SL posen
de manifest, d’una banda, la complexitat de les relacions
que s’estableixen entre llengua i identitat —més
encara en el món globalitzat en què vivim—
i, de l’altra, la valuosa informació sociològica
que es pot extreure de les pràctiques lingüístiques
dels joves.
En primer lloc, Mary Bucholtz, a Gènere,
consum i interacció entre els joves americans,
constata les postures que s’entreveuen en les converses
dels joves i que donen un altre significat als models d’identitat
específicament per a joves creats pel mercat globalitzat,
o fins i tot els refusen.
La influència de la globalització
és també present en l’article de Joe Grixti,
La cultura juvenil
glocalitzada com a expressió lingüística:
la globalització dels mitjans de comunicació
i la construcció d'identitats híbrides,
que analitza la influència que té la globalització
en un context bilingüe com el maltès. L’estudi
de les interaccions lingüístiques dels joves maltesos
permet concloure a Grixti que la identitat cultural, la construcció
lingüística i l’expressió de la identitat
d’aquests joves és híbrida. En una línia
similar, Roger Martínez, a Els
adjectius catalufo i cholo com a produccions culturals,
reflexiona sobre com les pràctiques i les identificacions
lingüístiques dels joves s’articulen amb
altres elements com ara la música, els estils juvenils,
la classe social o les identificacions nacionals, de manera
que la identitat cultural es construeix, també, de
manera híbrida, a través de la combinació
de percepcions globals i locals.
Així mateix, Ben Rampton, a L'antiracisme
quotidià en l'encreuament i l'estilització etnolingüístics,
descriu la investigació sociolingüística
que va dur a terme amb joves adolescents del Regne Unit d’ascendència
ètnica, cultural i lingüística diversa.
Les dades recollides per l’autor demostren que els “encreuaments”
lingüístics que duen a terme representen posicionaments
culturals, socials i polítics.
Finalment, dos articles relacionats amb estudis
recents duts a terme a Catalunya. D’una banda, l’article
d’Isaac González
Els posicionaments polítics dels joves catalans.
Una aproximació en clau lingüística explora
la relació entre participació política
i usos lingüistics entre els joves catalans a partir
d’una enquesta sobre participació política
i joves promoguda per la Secretaria de Joventut de la Generalitat
de Catalunya. De l’altra, Anna Torrijos, amb Caracterització
sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns
factors que expliquen els usos lingüístics,
fa una anàlisi de la situació de la llengua
catalana entre els joves a partir de dos estudis recents:
l’estudi qualitatiu d’anàlisi de la campanya
“Dóna corda al català”, promogut
per la Secretaria de Política Lingüística
de la Generalitat de Catalunya, i l’Enquesta als joves
de Catalunya 2002, de la Secretaria de la Joventut de la Generalitat.
|
