Delegacions al més alt nivell de les àrees de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Govern Basc i la Xunta de Galícia han treballat en un marc de col·laboració en matèries de política lingüística per a les tres institucions en una reunió que ha tingut lloc avui a Sant Sebastià. Les delegacions han estat encapçalades pels màxims responsables de política lingüística de cada institució: el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sixte Moral; el viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika; i la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López.
En el transcurs de la reunió s'ha esbossat el protocol marc de col·laboració que, amb una durada de tres anys, serà desenvolupat i concretat per mitjà de protocols anuals. La reunió d'avui ha suposat la constitució d’una mesa de treball que elaborarà el protocol multilateral. També farà el seguiment de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries en l’àmbit de l'Estat espanyol.
El secretari de Política Lingüística, Sixte Moral, ha explicat que: “fem una valoració molt positiva de la reunió perquè és molt important posar-nos d’acord amb el Govern Basc i amb la Xunta de Galícia per reforçar el treball que estem fent en matèria de Política Lingüística. Hem realitzat una proposta que recull les experiències d’aquests anys i hem acordat demanar més implicació a l’Estat envers el plurilingüisme”.
Les relacions en matèria de política lingüística entre els governs de Galícia, Catalunya i Euskadi han experimentat diferents nivells i graus de col·laboració, habitualment bilaterals. Així, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc tenen en vigor un protocol de col·laboració pluriennal (2005-2008) i la Generalitat i la Xunta acaben de signar un altre protocol similar. Ara, els tres executius consideren que, des del màxim respecte a les polítiques de cada govern, resulta verdaderament eficaç i positiu definir i desenvolupar un marc de col·laboració estable i permanent entre ells en matèria lingüística, marc que permetrà intercanviar i contrastar experiències, així com impulsar projectes i actuacions en benefici d'una major igualtat social entre les llengües.
A més de la col·laboració per al desenvolupament de les polítiques lingüístiques pròpies en els seus respectius àmbits d'actuació, els tres governs consideren que, en el marc d'aquest acord de col·laboració, és convenient unir esforços i criteris perquè els poders públics de l'Estat avancin cap al ple reconeixement en peu d'igualtat de les quatre llengües oficials (espanyol, gallec, euskera, català) en l’àmbit de l’Administració de l’Estat, i que aquesta cooficialitat plena inspiri l’actuació dels poders centrals, així com la de les institucions de la Unió Europea; en aquest sentit, es considera necessari avançar cap al ple reconeixement del plurilingüisme estatal que recull la Constitució en els parlaments espanyol i europeu.
Gairebé la meitat de la població d’Espanya, el 40%, té dues llengües oficials. És un Estat plurilingüe, i, en conseqüència, s’ha de reconèixer inequívocament com a tal, respectant i impulsant l'ús de les diferents llengües. Les diferents institucions de l'Estat han d'adoptar una actitud positiva i activa de protecció del català, l'euskera, i el gallec, entre d'altres raons perquè no existeix avui encara una correspondència entre l'Estat legal i el real en matèria lingüística.
La Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galícia, el Govern Basc, a través de les respectives secretaries generals de Política Lingüística i la Viceconselleria de Política Lingüística, acorden sol·licitar als poders públics competents de l'Estat l'adopció i desenvolupament de mesures efectives per a la normalització de l'ús del català, l'euskera, i el gallec en els diferents àmbits de l'Administració de l'Estat, tant a l'Administració perifèrica com a la central i a institucions com el Congrés, Senat, Administració de justícia i ràdio i televisions públiques estatals, així com el compliment de la legislació autonòmica vigent en matèria lingüística per part de les esmentades administracions perifèriques, ja que les previsions de les lleis de normalització lingüística de les tres comunitats són de compliment obligat també per a les administracions perifèriques de l'Estat.
Línies estratègiques de col·laboració
A la reunió que ha tingut lloc avui s’han esbossat les línies generals de col·laboració:
1. En matèria de promoció de mesures de protecció i ús de les llengües oficials en l’àmbit de l’Administració de l’Estat i de la Unió Europea.
2. Intercanvi d’informació en matèria de política lingüística.
3. Àmbit socioeconòmic.
4. Ensenyament de les llengües pròpies a la població adulta.
5. Terminologia.
6. Tecnologies de la informació i la comunicació.
7. Ús social de la llengua.
8. Difusió internacional de llengua i cultura.
|
|
