El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que diu explícitament que la unitat de la llengua no la resol l'Estatut valencià i que es tracta d’una qüestió científica o acadèmica. La sentència conclou que els arguments científics a favor de la unitat de la llengua catalana són indiscutibles.

La sentència, de 15 de març de 2006, estima el recurs interposat per Acció Cultural del País Valencià, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, Intersindical Valenciana, contra l'Ordre de 22 de desembre de 1995, per la qual el Govern de la Generalitat Valenciana deshomologava les equivalències entre certificacions administratives de coneixements de català, expedides respectivament pels governs valencià, català i balear, al País Valencià.

El recurs anava adreçat concretament contra la sentència d’1 de juliol de 1999, dictada por la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Aquesta sentència desestimava el recurs contra l’Ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 22 de desembre de 1995, derogadora de diversos apartats de l'Ordre de 16 d'agost de 1994, per la qual s'establien els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Valencià.

Els apartats derogats, fins ara, de l’Ordre de 1994 són els que especifiquen l’homologació entre els certificats de català que expedeixen els governs del nostre àmbit lingüístic. La sentència del Tribunal Suprem comporta la vigència al País Valencià d’aquestes equivalències entre els certificats de català dels tres governs.

Aquesta sentència s'afegeix a les cinc del Tribunal Superior valencià i a les dues del Tribunal Constitucional que ja reconeixien que el català i el valencià eren un mateix idioma.