l’Administració general de l’Estat assumeixi la pluralitat de llengües oficials existents a l’Estat, que les seves llengües respectives siguin projectades i conegudes més enllà dels seus respectius territoris, i que es difonguin els valors de la convivència lingüística i del respecte pel pluralisme cultural.
La CELROM, aprovada pel Consell d'Europa el 1992, va ser ratificada per l'Estat espanyol el 2001, condicionant la seva aplicació a aquelles llengües reconegudes com a oficials als respectius estatuts d'autonomia.
En allò que fa referència a l’informe sobre el compliment de la CELROM que és objecte d’anàlisi per part del Comitè d’Experts, els governs català, basc i gallec fan una valoració molt positiva del procediment seguit en aquesta ocasió per part del Ministeri per a les Administracions Públiques (MAP), ja que per primera vegada s’ha donat veu a totes les comunitats amb llengua oficial pròpia d’acord amb els seus estatuts d’autonomia.
Els tres governs coincideixen en l’interès i en la necessitat que les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia participin i coadjuvin en el disseny de les mesures que adopti l’Estat en matèria de foment del plurilingüisme i, en aquest sentit, confien que es mantingui aquesta línia de cooperació institucional iniciada i s’estableixi, amb aquesta finalitat, un marc estable de comunicació i de cooperació amb el MAP.
Tal com s'afirma en el protocol abans esmentat, atesa la realitat plurilingüe de l'Estat i el compromís adoptat amb la ratificació de la CELROM, l'Estat ha de fer seus la defensa i el foment del català, el basc i el gallec, i així mateix ha de jugar un paper actiu en el compliment de la CELROM a l'Estat espanyol.
Les llengües pròpies encara no gaudeixen avui d'un ús normalitzat en les institucions de l'Estat, ni tampoc són objecte d'un ús normalitzat en les administracions perifèriques de l'Estat. És necessari que les institucions de l'Estat assumeixin sense equívocs el plurilingüisme oficial de l'Estat i actuïn de manera proactiva, especialment en l'àmbit de les pròpies institucions.
Aquesta realitat plurilingüe hauria de reflectir-se en l'actitud dels poders públics de l'Estat. En conseqüència, l'Estat hauria de desenvolupar una pedagogia social encaminada a fer que el conjunt de la ciutadania valori positivament la diversitat lingüística i cultural, i incorporar al sistema educatiu la possibilitat d'accedir al coneixement bàsic de les diferents llengües i cultures de l'Estat. Així mateix, hauria de possibilitar l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en l'àmbit de les seves pròpies institucions, Congrés i Senat, en el sistema educatiu, en l'Administració de justícia, en les seves societats estatals i empreses de servei públiques com ara Correus i RENFE a les comunitats amb llengua oficial pròpia, i en els mitjans de comunicació de titularitat pública d'àmbit estatal. A més, l'Administració perifèrica de l'Estat hauria de complir les obligacions establertes en les lleis de normalització lingüística dels respectius territoris on té representació. Els poders públics han de ser exemplars en el compliment de les lleis.
En aquest sentit, els governs català, basc i gallec manifesten la seva satisfacció per l’aprovació el passat dia 6 de juliol del Reial Decret 905/2007, pel qual es creen el Consell de les Llengües Oficials a l’Administració General de l’Estat i l’Oficina per a les Llengües Oficials, i confien que ben aviat aquests organismes iniciïn efectivament la seva activitat, que de ben segur contribuirà a la normalització de la presència de les llengües oficials diferents del castellà en el marc de l’Administració pública estatal.
|
