L'any 1986, la interpretació restrictiva que el Tribunal Constitucional (TC) fa de la traducció i la interpretació jurades previstes a la Llei bàsica de normalització de l'ús de l'èuscar (1982) fa que les iniciatives abans esmentades no puguin donar el fruit esperat. Del 1984 al 1992, però, el Ministeri d'Afers Exteriors (MAE) decideix d'incloure el català com una de les llengües objecte de traducció jurada a l'espanyol.

Mentrestant, arran d'una sentència del TC del 1989 sobre l'habilitació de guies intèrprets de turisme de la Diputació Regional de Cantàbria, el TC distingeix entre professions titulades (per a l'exercici de les quals cal tenir un títol oficial, la qual cosa és competència exclusiva de l'Estat) i altres menes d'activitats laborals i professionals (per a l'exercici de les quals l'Administració pot exigir l'obtenció prèvia d'autorització o de llicència administrativa o la superació de certes proves d'aptitud o habilitacions, competència que pot exercir una comunitat autònoma). Aquesta interpretació, juntament amb altres consideracions del Govern de l'Estat —com ara que tot allò que tingui a veure amb les llengües de les comunitats autònomes amb llengua pròpia és competència d'aquestes comunitats—, fa decidir al MAE de no convocar més la prova de català (novembre de 1992).

La distinció entre títols i habilitacions que fa el TC i la no presència del català en la traducció jurídica a causa de la decisió del MAE, juntament amb altres raonaments i fonaments jurídics, fa decidir a la Generalitat de Catalunya d'assumir la competència en matèria de traducció i interpretació jurades. Fruit d'això és el Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció i interpretació jurades d'altres llengües al català, el qual regula dos aspectes bàsics: les proves necessàries per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i la creació d'un registre de traductors i intèrprets jurats. Aquest Decret ha quedat modificat pel 119/2000, de 20 de març, que introdueix les modificacions següents: el reconeixement específic del caràcter oficial de les traduccions i interpretacions; la regulació de la traducció i la interpretació no només d’altres llengües al català, sinó també del català a d’altres llengües, i l’elevació del nivell acadèmic per a presentar-se a les proves i obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat, que serà com a mínim, el títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. La disposició transitòria estableix que les persones ja inscrites al Registre de traductors i intèrprets jurats d’acord amb el Decret 87/1994, queden habilitades per fer traduccions o interpretacions inverses.

Decret 119/2000, de 20 de març, de traducció i interpretació jurades (245 KB)