Generalitat de Catalunya

Blanqueig del paper.
Procés pel qual s'aclareix la pasta de paper, que per naturalesa no és blanca, fins al grau de blancor del paper final. El procés de blanqueig es pot considerar un element d'especial impacte en l'entorn perquè és un procés químic agressiu que genera un flux residual amb una càrrega contaminant molt alta. A grans trets, es diferencia entre el procés de blanqueig amb clor elemental, amb altres compostos de clor (lliure de clor elemental o ECF) i amb altres compostos no clorats (totalment lliure de clor o TCF).
Certificació de gestió forestal sostenible.
L’etiqueta FSC (Forest Stewardship Comittee)

Aquesta certificació fa referència a l’origen de la fibra vegetal amb la qual es produeix el paper, ja que certifica paper fabricat a partir de fusta que provingui d’explotacions forestals sostenibles. És la certificació més estricta respecte a les condicions socials i ambientals de les explotacions forestals. No especifica cap altre aspecte ambiental.
www.fsc.org/esp/

El PEFC (Pan European Forest Certification Council, Sistema Paneuropeu de Certificació Forestal) és un sistema de certificació de la fusta basat en els criteris paneuropeus de gestió forestal sostenible de les conferències interministerials de Lisboa i Hèlsinki per a la protecció dels boscos d'Europa (1998 i 1993, respectivament) que acredita l'origen de la fusta. Els promotors internacionals d'aquesta certificació són organitzacions de propietaris forestals, bàsicament la CEPF, Confederation of European Forest Owners. A Catalunya, l'entitat principal que promou la certificació PEFC és l'Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal (ACPCF). www.pefc.es
Certificacions ambientals de productes i serveis.
Es diferencia entre certificacions ambientals per a productes (ecoetiquetes) i certificacions ambientals per a serveis (sistemes de gestió ambiental).
Cobertura mínima de tinta en les pàgines.
Aspecte mitjançant el qual durant tot el procés de disseny d’una publicació es garanteix que la tinta sigui utilitzada de la manera més eficient.
Més enllà del consum mateix de tinta, un grau de cobertura molt elevat incrementa les necessitats d’opacitat del suport i fa necessari utilitzar un paper amb un gramatge superior per evitar que es vegin ombres a l’altre costat del full. Per tant, cal considerar el format i el disseny gràfic en relació amb aquest aspecte.
Comunicar la informació.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació aporta noves opcions tècniques de transmissió de la informació, permet usar nous canals de transmissió i incrementa la velocitat de transmissió de la informació.
És important considerar si la publicació en paper és realment la millor manera de comunicar la informació que es vol divulgar. Una publicació impresa és només una de les possibles maneres de comunicar: altres mitjans de comunicació són informatius electrònics, cd-rom, pàgines web, anuncis en els mitjans de comunicació, grups de treball, etc. Aquestes opcions poden ser més eficaces i permeten un ús millor i més eficient dels recursos econòmics i ambientals.
Una bona alternativa pot ser l’edició impresa d’informació bàsica, que s’amplia amb informació electrònica en pàgines web o amb l’enviament d’informació ampliada a demanda.
Disseny.
Procés mitjançant el qual es dóna forma i imatge a una publicació. Els elements bàsics rellevants per a la posterior impressió són: el format i tipus de paper, la diversitat de color i el grau de cobertura. Tant el cost econòmic com el cost ambiental depenen d’aquestes variables.
Les decisions al llarg d’aquest procés tenen una influència significativa sobre el consum de recursos naturals associable al producte final.
ECF.
Procés de blanqueig lliure de clor elemental. Originàriament, el procés de blanqueig es feia amb clor elemental. Però en estat elemental el clor presenta molts riscos i problemes de manipulació, ja que és un element càustic i altament irritant. Per això, aquest procés ha estat progressivament abandonat i substituït per un procés també a base de clor però en estat compost, generalment diòxid de clor, anomenat ECF per les sigles en anglès Elementary Clor Free.
L'ECF és des de mitjan anys 90 l’estàndard en la producció de paper no reciclat.
Ecodisseny.
Sota el concepte ecodisseny entenem la integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny d’un producte per reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny aplicat a les publicacions incorpora consideracions sobre la necessitat d’imprimir el producte en paper (desmaterialització); la tria de materials i els processos d’impressió i distribució amb menor impacte ambiental (paper, tintes, neteja de màquines, gestió del procés d’impressió); i millores durant l’ús i/o en la gestió dels residus relacionats amb la publicació.
Ecoetiquetes - certificacions ambientals de paper.
Pel que fa al procés de producció i/o procedència de les matèries primeres, diferents organismes públics europeus han creat sistemes de certificació ambiental per a productes,  ecoetiquetes, que acrediten el compliment de determinats criteris necessaris per garantir la qualitat ambiental dels productes.
No obstant, no totes les ecoetiquetes tenen els mateixos criteris.
A continuació, es resumeixen les principals certificacions ambientals per al paper i els criteris bàsics que exigeixen.

L’Àngel blau

L’Àngel blau és una certificació ambiental alemanya molt estesa i amb criteris relatius al producte molt exigents. Aquesta ecoetiqueta certifica que el paper és 100% reciclat, s’ha blanquejat sense clor (TCF) i compleix les normes de qualitat EN DIN 12281 (paper apte per a fotocopiadores). Els papers s’han de produir sense blanquejadors òptics, contenir quantitats mínimes de formaldehid i PCB i complir la norma DIN 6738 sobre la durabilitat del paper.
www.blauer-engel.de

Distintiu de garantia de qualitat ambiental


És un distintiu que atorga la Generalitat de Catalunya i certifica que el paper és un 90% de fibres reciclades i blanquejat sense clor (TCF).
Vegeu distintius


El Cigne blanc
El Cigne blanc o Cigne nòrdic és una certificació dels països nòrdics. En aquest cas, els criteris fan referència a la procedència de les matèries primeres i a les emissions durant la producció de paper. Per tant, aquesta certificació no garanteix que el paper sigui totalment lliure de clor ni que contingui paper reciclat. Habitualment es tracta de paper no reciclat i quan és lliure de clor indica expressament que es tracta de TCF.
www.svanen.nu/Eng

L’Etiqueta ecològica de la Unió Europea


Aquesta ecoetiqueta controla les emissions durant el procés de producció, la gestió ambiental de les empreses productores i la procedència de la matèria primera. Per tant, pot ser paper reciclat, i, en cas contrari, exigeix que es presenti una certificació de gestió forestal sostenible.
Vegeu etiquetes ecològiques
Edició electrònica.

Avantatges

Inconvenients

- L’edició electrònica permet avançar, aprofundir i actualitzar regularment la informació - Garanteix que la informació arribi en un espai de temps molt breu, pràcticament una rebuda immediata - L’usuari / la usuària només guarda la informació que li és imprescindible - Permet vincular directament altres informacions relacionades (webs, publicacions, bases de dades, etc.) - Estalvia recursos econòmics, materials i energètics en la producció

- No pot substituir tots els tipus de productes gràfics, ja que alguns tipus són necessàriament elements físics si han de complir la seva funció - L’ús exclusiu d’edició electrònica resulta discriminatori quan no totes les persones destinatàries disposen d’accés a correu electrònic / Internet - Trasllada el cost i el consum de recursos, primer energètics, al / a la consumidor/a - Si tots els usuaris / les usuàries en fan una impressió final, en conjunt serà ambientalment menys eficient que si s’hagués editat directament en paper

Encolat.
Sistema molt comú i econòmic de lligar les publicacions que consisteix a retallar el llom dels plecs i encolar-los tots junts, normalment amb una cola que en refredar-se se solidifica. Si no es fa bé hi ha el risc que els fulls, en estar solts, es desenganxin, raó per la qual no s’acostuma a utilitzar per a gruixos importants (superiors a les 80 pàgines) ni per a documents de consulta molt freqüent. Com menys gramatge té el paper, més segur és l’encolat. Ambientalment rellevant és l’ús de cola, segons la seva composició química, encara que n’hi ha d’origen vegetal i baixa toxicitat.
Enquadernat.
Procés d’acabat postimpressió d’una publicació, relatiu al tractament de les cobertes i al lligat final. El tipus d’acabat serà rellevant per a la recuperació posterior del material. Les publicacions podran ser reciclades al final de la seva vida útil com a paper en la mesura que no continguin altres materials diferents, com poden ser plàstics o d’altres materials no assimilables al paper. Per exemple, el laminat plàstic d’una coberta en dificulta el reciclatge directe i contribueix a un increment de residus i/o a una més baixa qualitat del paper recollit selectivament.
Filat.
Lligat amb fil, generalment vegetal, que s’utilitza com a lligat en publicacions a partir d’un nombre mínim de 50 pàgines. Per lligar llibres, s’utilitza com a gruix base un llibret habitualment de 16 fulls que plegat pel mig correspon a 32 pàgines. Finalment, es relliguen, actualment generalment s’encolen, els llibrets i s’hi posa la coberta. És un lligat de molt bona qualitat amb un baix impacte ambiental, fins i tot quan el relligat és encolat, ja que requereix menys quantitat de producte. Si una publicació és de consulta i ha de tenir una vida útil llarga, és preferible utilitzar el lligat amb fil vegetal perquè és més resistent. Des del punt de vista econòmic, el filat és més car que l’encolat.
Flexografia.
Sistema d’impressió en relleu directa de la placa al substrat (paper, i també plàstics, etc.) per mitjà de planxes o clixés flexibles de cautxú o polímers plàstics. Aquest procediment utilitza tintes amb base de dissolvents orgànics, tot i que també pot ser aquosa segons el tipus de substrats: en materials no polars (molts plàstics, metalls) només és possible amb dissolvents orgànics, però en paper/cartró o alguns plàstics (poliolefines com el PE, bàsicament) també es pot fer amb tintes amb base aquosa. La flexografia és el sistema d’impressió habitual en envasos de material flexible, com, per exemple, bosses, etc.
Formats d’impressió estandarditzats.
Mides que permeten un ús òptim del paper amb unes pèrdues mínimes en minves durant el procés d’impressió i acabat.

Les impremtes reben el paper en formats estàndard ajustats a les normes DIN de la sèrie A que posteriorment a la impressió retallen segons el format final de la publicació.

Els formats més utilitzats són:

Format inicial	Formats finals òptims
B1: 70,7 x 100 cm	17 x 24 cm 21 x 29,7 cm 24 x 34 cm
C1: 64,8 x 91,7 cm	15 x 21,5 cm 21 x 29,7 cm
C2: 45,8 x 64,8 cm	20 x 20 cm 20 x 21 cm 21 x 21 cm

A més, s’utilitzen els formats més coneguts de la sèrie DIN A.
Gramatge.
Indica el pes del paper per unitat de superfície (m2). Així, el paper d’oficina que s’utilitza habitualment en impressores i fotocopiadores té un pes de 80 g/m2. En publicacions, hi ha usos de gramatge molt diferents: en alguns casos, també s’utilitza paper de 70 g/m2, però sovint en publicacions amb poc nombre de pàgines es tendeix a emprar un gramatge més alt: 90, 100 o fins i tot 115 g/m2. Des del punt de vista ambiental, la reducció del gramatge comporta una reducció del consum de recursos naturals i evidentment una reducció de consum de recursos econòmics. Cal adequar la selecció del gramatge del paper utilitzat en una publicació al format i al disseny: formats més petits, com poden ser invitacions o tríptics, necessiten un gramatge més alt que llibres, catàlegs o revistes. Com a regla general, caldria triar el gramatge mínim possible segons el tipus de publicació.
Grapat.
Sistema per fer el lligat a base de grapes metàl·liques. Pot ser utilitzat en publicacions de fins a un màxim de 80 pàgines. Si el nombre de pàgines és més elevat, cal consultar amb la impremta si hi ha la possibilitat d’obtenir un producte de bona qualitat amb aquesta tècnica. Des del punt de vista econòmic, el lligat amb grapes és el més econòmic. Des del punt de vista ambiental, el principal avantatge és que no requereix tractaments especials com l’encolat.
Grau d’opacitat.
Mesura que determina la capacitat d’un element d’impedir la transmissió de la radiació visible a través seu. El grau d’opacitat del paper depèn de la blancor i del gramatge: el paper més fosc és més opac i, per tant, permet també triar un gramatge lleugerament més baix.
Impacte ambiental de la producció de paper.
Alteració de les característiques inicials del medi provocada pel procés de fabricació del paper. Els estudis realitzats per avaluar l’impacte de la producció de paper posen en evidència que el principal element d’impacte és l’obtenció i el tractament de la fibra per elaborar la pasta de paper.
Les dades palesen que elaborar paper a partir de pasta de fibra recuperada (paper reciclat) és clarament més eficient en tots els aspectes ambientals que elaborar-lo a partir de pasta química de fibra verge (paper no reciclat).

	Paper no reciclat	Paper reciclat
Matèria primera	fusta d’explotació forestal	paper de recuperació
Consum d’aigua	55 - 115 m3/t	15-21 m3/t
Consum d’energia	5.900 - 10.700 kWh/t	2.700 - 4.200 kWh/t

Font: Elaboració d’Ecoinstitut Barcelona a partir de diversos estudis.
Impacte ambiental del sector de les arts gràfiques.
El sector ha evolucionat molt en pocs decennis. La innovació tecnològica ha introduït canvis importants en els sistemes d’impressió amb una millora substancial del comportament ambiental, sobretot quan s’apliquen tecnologies digitals en les operacions de preimpressió, i ha reduït les emissions de compostos orgànics durant el procés d’impressió. Com a conseqüència, la producció d’un mateix producte imprès avui es duu a terme amb un consum molt menor de productes químics.
D’altra banda, aquestes mateixes noves tecnologies, per exemple la impressió digital, faciliten la proliferació de material imprès de tota mena, amb el conseqüent increment i, sovint, malbaratament de recursos. Cal introduir elements de racionalitat que permetin fer un ús òptim dels recursos: produir gràficament només allò que calgui i fer-ho de la millor manera possible, i incorporar-hi elements de qualitat ambiental.
A curt o mitjà termini, els reptes són: una millora encara major pel que fa a emissions i a l’ús de papers i cartrons de fibres reciclades o verges de gestió forestal sostenible, i en el control i la reducció del consum energètic.
Impressió de raig de tinta.
Sistema d’impressió mitjançant el qual el capçal d’impressió diposita sobre el paper petites gotes de tinta. Hi ha diversos sistemes: el Bubble-Jet (Canon) utilitza calor per generar i impulsar la gota de tinta a partir de resistències elèctriques i és un procés que genera calor; la impressió piezoelèctrica (original d’Epson, també usada per HP i Lexmark) utilitza impulsos elèctrics cap a cristalls que impulsen la tinta i és un procediment fred.
En les tintes, els dissolvents habituals són alcohols (generalment etanol) o cetones (generalment metiletilcetona, MEK); tots són compostos orgànics volàtils i inflamables, i alguns qualificats d’irritants.
Impressió digital.
Sistema d’impressió des de l’ordinador. És un terme genèric que pot fer referència a tot el procés d’impressió o a una part.
Així, es pot utilitzar per designar un sistema d’impressió complet, on la tecnologia digital substitueix qualsevol altra tecnologia fins a tenir el producte final imprès, és a dir, sense fotòlits ni planxes d’impressió. Aquest sistema s’anomena CtPress, computer to press.
També es pot fer servir com a part d’un altre procés d’impressió, generalment aplicat al procés de preimpressió. S’anomena llavors CtPrint, computer to print, amb les variants CtFilm i CtPlate (vegeu el capítol d’òfset).
S’utilitza en tota mena d’impresos amb tiratges curts o per imprimir grans formats (diversos m2). Segons el tipus d’impressora, hi ha dos sistemes: làser o raig de tinta.
Impressió làser.
Sistema d’impressió en el qual un raig làser trasllada la mostra al substrat i tot seguit les partícules de tòner passen del cartutx al paper i s’hi fixen (principi electrofotogràfic).
Pel que fa a la tinta, el tòner sec és el d’ús generalitzat. Conté la pols o pigment, òxid de ferro, copolímers(estirè-acrilat) i additius. El tòner humit (poc comú, però específic d’algunes marques i màquines) conté pigments del mateix tipus que l’òfset, dissolts en un derivat de la benzina.
Rellevància ambiental: emissions de pols, estirè i ozó. Rentat de màquines: productes a base de compostos orgànics volàtils (l’ús d’alternatives als originals del fabricant comporta la pèrdua de la garantia).
Alternatives: demanar criteris (perfil de tòner) i triar. Per a la neteja (líquids netejadors), cal evitar els productes amb COV aromàtics (bezòlics). Cal exigir el compliment de les mesures de seguretat laboral.
Impressió òfset.
Sistema basat en un principi d’impressió indirecta: la mostra passa de la planxa a la mantellina de cautxú i d’aquí al paper. Es diu també que és una impressió plana, perquè la planxa no té relleu, a diferència d’altres sistemes (flexografia, rotogravat). Hi ha diverses tècniques d’impressió òfset: de bobina per a impressions d’alta velocitat (premsa, etc.) mitjançant un sistema fred (Cold-set-web-offset) o l’assecament per calor (Head-set-web-offset) i de fulla (Sheet-fed-offset). Utilitza les denominades tintes grasses compostes per olis (mineral o vegetal) i resines amb dissolvents poc volàtils.
Literatura grisa.
S’entén per literatura grisa tot el material intern publicat mitjançant autoedició: estudis, informes o projectes elaborats per experts externs contractats o per personal dels diferents departaments de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions.
Lligat.
Operació de lligar; manera d’estar lligades o unides dues o més coses. Hi ha diferents maneres de lligar publicacions i les principals són: el grapat, el filat i l’encolat.
Llista de destinataris (mailing) de qualitat.
És de qualitat la llista d’adreces que evita al màxim els enviaments perduts, bé per mal adreçats, bé per duplicats.
Per poder dir que es disposa d’una llista de qualitat, cal: en primer lloc, que les dades estiguin actualitzades (cal verificar que des de l’última actualització hagi passat menys d’un any, i que les adreces i els càrrecs de les persones són correctes), i, en segon lloc, que noms d’organitzacions i de persones físiques no es repeteixin. Si una organització apareix més d’una vegada, cal verificar si hi ha diferents persones de contacte i si cal enviar-hi més d’un exemplar. Cada producte de comunicació hauria de tenir una llista específica. Disposar d’una llista de qualitat és important per poder definir i ajustar el tiratge, i, per tant, el volum de recursos que s’utilitzen.
En crear una llista nova, la llista hauria de reflectir el nombre real de persones, organitzacions i institucions a qui s’adreçarà segons les diferents tipologies (target groups): qui pot tenir interès a rebre una publicació, qui ens interessa que rebi la publicació i/o qui pot rebre la publicació dins d’un límit de temps màxim, per exemple abans de la data de celebració d’una conferència, inauguració, etc.
Minimització de l’impacte d’una publicació.
Conjunt de mesures necessàries per disminuir tant com sigui possible els impactes associats a tot el procés d’elaboració del producte. Primer de tot, l’anàlisi de necessitats: què volem aconseguir, i si, en comptes de ser un document imprès en paper, no podria ser un document en format electrònic. En segon lloc, esbrinar el tiratge òptim i el format més adequat: nombre de pàgines, mida del paper, i altres qüestions relacionades amb el disseny. En tercer lloc, la tria d’una impremta que incorpori Bones Pràctiques ambientals durant el procés d’impressió. I, finalment, l’optimització de la distribució des del punt de vista ambiental.
Missatges ambientals.
Comunicacions de contingut ambiental a fi d’assegurar que el públic sigui conscient de l’esforç de minimitzar l’impacte ambiental realitzat. L’educació de l’usuari final és important per promoure o incentivar que s’estengui un comportament més sostenible i per promoure la utilització més intel·ligent del producte imprès. Per exemple, es pot invitar i animar els lectors que facin circular la publicació entre persones que puguin estar interessades en el tema.
Els missatges ambientals poden estar escrits directament en la contraportada de la publicació, i incloure informació sobre les característiques ambientals de la publicació mateixa o “invitacions” per adoptar comportaments sostenibles.
Nombre de còpies.
Nombre de reproduccions d’una publicació. El nombre de còpies seleccionat ha de ser proporcional al nombre efectiu de còpies necessàries per fer arribar la publicació a totes les persones i organitzacions previstes. Decidir d’una manera equivocada (i excessiva) el nombre de còpies d’una publicació pot anul·lar de cop tots els esforços positius que s’hagin fet per intentar minimitzar l’impacte ambiental d’una publicació.
Les còpies innecessàries comporten una despesa de recursos econòmics i ambientals, tot i que el sobrecost per un major nombre d’exemplars hagi estat relativament baix. Per aquest motiu, cal definir el nombre de còpies de la manera més precisa possible: definir d’entrada quins en seran els destinataris, de quantes persones i entitats es tracta i quin volum volem tenir de reserva.
Paper.
Material elaborat a partir de cel·lulosa i suport universal en les arts gràfiques per a qualsevol publicació que no sigui en format digital. La impremta demanarà o aconsellarà i ajustarà el pressupost d’impressió al tipus de paper triat, cosa que en general es limita al gramatge i l’estucat. Des del punt de vista ambiental, hi ha altres característiques tècniques del paper que també s’haurien de tenir en compte: tipus de fibra, reciclada o no, tipus de blanqueig amb clor o sense, grau de blancor, origen de les fibres no reciclades, etc.
Paper de fibra verge.
És el que equivocadament però habitualment s’anomena paper blanc. Tècnicament s’anomena paper de pasta química.
Paper de pasta química.
És aquell que com a font de cel·lulosa utilitza la fibra verge, és a dir, procedent de fibres vegetals. Algunes publicacions determinades requereixen un tipus de paper especial que és possible que no existeixi com a paper reciclat, com pot ser el cas de l’anomenat paper volum. En aquests casos no tindrem més remei que utilitzar paper no reciclat, però serà igualment important establir uns requeriments que afavoreixin els productes elaborats amb Bones Pràctiques ambientals. Un primer requeriment és que les fibres verges provinguin d’explotacions forestals sostenibles. Altres requeriments se centraran en el tractament de les fibres per obtenir la cel·lulosa.
Paper ecològic.
Es tracta d’una denominació no regulada per cap organisme i que s’aplica lliurement segons criteris de vegades molt diversos.
Molt habitualment, se l’autoatorguen els fabricants per anomenar el paper ECF: paper no reciclat blanquejat en un procés lliure de clor elemental però amb compostos de clor, cosa que no suposa res més que l’estàndard industrial actual. En altres casos, s’aplica a papers certificats segons ecoetiquetes que requereixen un cert nivell de bona gestió ambiental (com el Cigne blanc escandinau) o a papers no reciclats TCF. Més recentment, es comença a aplicar a papers no reciclats elaborats amb fibres d’explotacions forestals sostenibles (certificacions FSC o PFEC).
Paper estucat.
Tipus de paper amb un procés d’acabat que consisteix a aplicar-hi una capa superficial que dóna al producte final una major llisor i brillantor. Aquesta capa superficial és una mescla líquida que conté minerals (carbonat o sulfat càlcic, caolí, etc.) en concentracions molt altes i també altres substàncies com ara midó o làtex. Ambientalment, és un procés rellevant en relació amb les aigües residuals, ja que produeix una càrrega ambiental (DQO) elevada.
Paper reciclat.
Aquell que com a font de cel·lulosa utilitza la fibra recuperada. La utilització de paper 100% reciclat és la primera opció a considerar, perquè, a més de la menor càrrega ambiental, és una contribució a les polítiques de preservació de boscos i a les de gestió i reciclatge de residus.
Els papers reciclats es comercialitzen amb graus de blancor que van des del 60% (el paper reciclat fosc) a més del 90%, pràcticament indistingible del paper no reciclat. En papers reciclats per a impressió, el grau de blancor habitual és del 70% i cada cop més del 80%.
La innovació aplicada en els processos de producció de paper reciclat ha comportat una millora tal d’aquest producte quant a qualitat tècnica i grau de blancor que en aquests moments es pot considerar un suport útil per a la major part d’aplicacions gràfiques existents.
Preimpressió òfset.
Procés fins a la preparació de les planxes d’impressió. El sistema tradicional requeria diversos productes químics com a líquids de revelat i fixadors de les planxes. A més, per obtenir una primera mostra del producte acabat abans de fer les planxes d’impressió, es preparaven les proves ozàlides (fotòlits). En tot el procés s’utilitzaven líquids que per la seva composició comportaven una càrrega tòxica i ambiental molt alta.
Ara s’han generalitzat els sistemes de preimpressió digital CtF o CtP. El CtF, Computer to film, de l’ordinador a la pel·lícula, evita els processos de fotocomposició, mecànica i revelat. El CtP, Computer to plate, de l’ordinador a la planxa, substitueix tot el procés de preimpressió i obté directament la planxa d’impressió.
Productes gràfics de comunicació.
La taula següent recull els productes més habituals:

adhesiu	s’utilitza per fer conèixer una iniciativa o per recordar una campanya de sensibilització
díptic/tríptic/desplegable	dóna informació ràpida sobre un o més serveis, una iniciativa, una campanya de sensibilització, canvis de normativa, etc.; en general, s’utilitza per fer conèixer punts clau d’un tema i on trobar-ne informació més detallada
revistes/publicacions periòdiques	element més o menys elaborat de comunicació d’una organització: pot tenir la funció de comunicar i/o de presentar i sovint representar l’organització al públic en general; és possiblement el producte gràfic més vinculat a la imatge corporativa
butlletins	producte senzill i no gaire extens d’una organització editat per presentar les novetats, les iniciatives, els resultats, els plans o els programes d’un període relativament pròxim a l’edició; sovint és un complement de les revistes corporatives
llibre	es publiquen per aprofundir en un tema específic amb informació molt detallada
catàleg	s’utilitza per presentar tots els serveis o productes disponibles
sobres, bosses, embalatges	poden donar informació sobre el producte embalat o incorporar una imatge corporativa i les dades del remitent
targetes i invitacions	elements de presentació d’una persona, d’un acte o d’una organització; quasi sempre duen incorporada la imatge corporativa
carpeta	emprades per a la distribució d’informació i documents; són d’ús generalitzat en conferències, seminaris, cursos i esdeveniments similars; incorporen la imatge de l’acte i del/s patrocinador/s
arxivador	format útil per a publicacions o material informatiu que s’actualitza regularment i que requereix la inserció de nova informació
fitxa	element senzill, normalment d’un sol full, però sovint d’imatge molt elaborada, dins d’una línia informativa que va creixent i acumulant informació; molt utilitzada per a la presentació de casos o pràctiques
pòster	element de format gran i disseny molt elaborat que anuncia un acte o esdeveniment, o forma part de campanyes informatives o de sensibilització general
diploma	full que es dóna com a certificat que acredita la participació en un curs, acte, premi, etc., digne de reconeixement públic
panell vertical / pòsters en cartó ploma	element de gran format per presentar iniciatives, projectes, plans o programes en una exposició, jornada o conferència

Programa d'identificació visual.
Conjunt de normes gràfiques que estableixen la identitat corporativa de la Generalitat de Catalunya i la seva aplicació en diferents àmbits i suports.
El PIV estableix els formats, els tipus de paper i els gramatges que s'han d'utilitzar en els diferents suports que incorporen la imatge corporativa: papers de carta, sobres i bosses, targetes i invitacions, documents interns (inclosa la literatura grisa) i títols, diplomes, premis i guardons.
Publicació digital o electrònica.
S’anomenen així aquelles publicacions que no existeixen materialment, sinó només en un format electrònic, es distribueixen i/o consulten per via electrònica (Intranet o Internet) i s’editen, si s’escau, en un suport d’emmagatzemament d’informació, com ara cd, dvd...
La publicació digital suposa un avantatge ambiental sempre que sigui fàcil de consultar i que no en resulti una generalització de l’autoedició.
Rotogravat.
Sistema d’impressió directa de la placa al substrat a partir d’un corró (planxa o cilindre) de coure galvanitzat. S’utilitza generalment en envasos, en full d’alumini i en altres suports flexibles. També s’utilitza en paper en tiratges molt llargs: revistes, publicitat, catàlegs... En productes gràfics té també una aplicació especial en la impressió d’il·lustracions, però amb costos molt alts en tractar-se d’un sistema molt especialitzat.
Ambientalment, és molt rellevant tant per la producció del corró galvanitzat (també de cost econòmic alt) com per les tintes de base orgànica que aplica, sovint amb components orgànics volàtils (per exemple, toluol). Com a alternativa, també hi ha tintes amb base aquosa (en els substrats que les admeten, entre els quals hi ha el paper).
Serigrafia.
Procés d’impressió en què la tinta, la pasta d’estampació, etc., es transmet al suport d’impressió a través d’una tela de sedàs o un teixit de seda muntats en un marc (plantilla).
S’usa sobretot en adhesius. S’aplica també en altres impressions en suport paper i cartró difícils de fer amb altres sistemes, sempre per a tiratges curts (< 1.000 unitats). Però és més pròpia d’altres suports: tèxtils, metall, ceràmica. Utilitza tintes amb base de dissolvent orgànic. Normalment, es compra la tinta base i es prepara abans d’aplicar-la afegint-hi (10%) el dissolvent (orgànic, normalment acetat) i els additius.
Rellevància ambiental: ús de tintes amb base de dissolvent orgànic i de productes de neteja també amb components orgànics volàtils (COV); són especialment problemàtics els aromàtics. A més, en la impressió hi ha emissions durant l’assecatge i el rentat.
Alternatives: màquines de serigrafia tancades, líquids de neteja (netejadors) poc volàtils, sistemes amb base aquosa (no ho són al 100% i no serveixen per a tots els substrats), fotoserigrafia.
Sistemes d’impressió.
Els principals sistemes d’impressió són: la flexografia, el rotogravat, la serigrafia, la impressió òfset i la impressió digital. El quadre següent dóna una visió general de l’ús i les aplicacions dels diferents sistemes: Vegeu Visió general de l'ús i les aplicacions dels diferents sistemes
Sistemes de gestió ambiental per a empreses.
Sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS)

És un sistema voluntari de gestió ambiental que permet a les organitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna al públic i a d’altres parts interessades.
Aquest sistema de gestió ambiental és conegut internacionalment com el sistema EMAS (Eco-Management and Audit Scheme*). L’EMAS promou la millora contínua del comportament ambiental de les organitzacions mitjançant:

1. La implantació d’un sistema de gestió ambiental
2. L’avaluació sistemàtica, periòdica i objectiva d’aquest sistema
3. La informació al públic i a les parts interessades
4. La formació i implicació activa dels treballadors.

http://ec.europa.eu/environment/emas/index_en.htm

UNI-EN ISO 14001:2004
És un altre sistema de gestió ambiental, amb una exigència menor que l’EMAS. És una norma internacional, similar a la sèrie ISO 9000 de gestió de la qualitat: http://www.iso.org/iso/en/iso9000-14000/understand/inbrief.html
TCF.
Procés de blanqueig sense clor o totalment lliure de clor (TCF). Aquest procés utilitza agents oxidants o reductors que no siguin clor, com ara peròxids.
És un procés encara poc estès, però a Europa els fabricants de paper reciclat han apostat pel blanqueig TCF, de manera que avui aquest és l’estàndard en la producció de paper reciclat per a impressió. El resultat és que el paper reciclat comporta una càrrega contaminant molt més baixa.
Tintes.
Substàncies, fluides o viscoses, de diversos colors, emprades en les arts gràfiques per a imprimir. Contenen diversos components: vehicle o vernís, allò que dóna cos a la tinta; dissolvent, que hi dóna el grau de fluïdesa necessari a la tinta segons el sistema d’impressió a què es destina; pigment, que confereix la qualitat del color (blanc, negre, color) a la tinta, i els additius per mantenir les característiques de la tinta (p. ex.: antioxidants, ceres) o per conferir-los determinades propietats i millorar-ne el rendiment segons el suport on han de restar (lubricants, dispersants, antiescumants, espessidors, humectants, retardants, reductors de la tensió superficial...).
Tintes curables per radiació.
Tipus de tintes encara poc utilitzades que prescindeixen de dissolvent i tenen aplicació en òfset, tipografia i flexografia. N’hi ha de dos tipus: UV i EB.
- Tintes UV: contenen monòmers i prepolímers que polimeritzen per l’acció d’una substància fotosensible, el fotoiniciador. El fotoiniciador absorbeix les radiacions UV per iniciar una reacció d’enduriment pràcticament instantània. Els monòmers de la tinta actuen com a dissolvent dels prepolímers. Altrament, que les tintes d’assecatge clàssic, els monòmers, no s’evaporen.
- Tintes EB: són similars a les UV. La radiació EB és un raig d’electrons generat per un corrent elèctric que flueix per un conductor. Té l’inconvenient que danya el paper, i, a més, exigeix que els operaris utilitzin una protecció contra els raigs X generats.
Tipus de tintes.
A grans trets, es pot parlar de dos tipus de tintes:
- Tintes grasses: elaborades a partir d’olis i resines. La tinta s’asseca sobre el substrat, per penetració o per solidificació. S’utilitzen principalment en impressió òfset i tipografia.
- Tintes líquides: elaborades a partir de resines i dissolvents, amb base orgànica o aquosa; s’utilitzen en la resta de sistemes d’impressió. Les diferències entre tintes grasses i líquides deriva de les característiques dels seus components principals: el vehicle i el dissolvent.

Components	Tintes grasses	Tintes líquides
Vehicle	Olis minerals obtinguts del petroli i/o de vegetals (soja, gira-sol...) + resines naturals o sintètiques	Resines naturals (animals o vegetals, p. ex.: colofònia de pi) o sintètiques (fenòliques, viníliques, nitrocel·lulòsiques...) + dissolvents o aigua
Dissolvent	Fraccions del petroli o d'hidrocarburs alifàtics de punt d’ebullició elevat (> 200º C, poc volàtils), en concentració < 10%	Dissolvents orgànics de baix punt d’ebullició +/- volàtils: 1. Altament volàtils (punt d’ebullició 50º C) en flexografia/rotogravat: alcohols, naftes alifàtiques, èsters, cetones, èters glicòlics o hidrocarburs aromàtics 2. Menys volàtils en serigrafia (punt d’ebullició 150º C)
		Dissolvent amb base aquosa, + 5-10% de dissolvent orgànic
Pigments i colorants	Orgànics o inorgànics, amb metalls, generalment ferro, titani i zinc, però també com a possibles mercuri, cadmi, plom, crom) Tinta negra: carbó
Additius	Diversos	Diversos

Tiratge excessiu.
En general, els problemes relacionats amb un nombre excessiu de còpies deriven de 2 grans grups d’errors:

• Publicació d’un nombre massa elevat de còpies:
• nombre de còpies en relació amb el nombre de persones que poden estar interessades a rebre una còpia
• nombre de còpies que pot ser repartit abans que la versió de la publicació hagi “caducat” (per exemple, si hi ha fotos d’un polític que acaba el mandat, o si anuncia un esdeveniment amb una data que coincideix amb la data de publicació).
• Enviament equivocat de la publicació:
• la llista no està actualitzada respecte als noms de les persones i llurs càrrecs
• la llista no està actualitzada respecte a les adreces
• la llista inclou repeticions; pot incloure una persona diverses vegades o enviar diverses còpies a una mateixa institució.

Tramesa institucional.
Cada unitat orgànica o empresa pública s’ha de fer càrrec de la tramesa institucional obligatòria de totes les seves publicacions. Per dur a terme aquesta tramesa, normalment hi ha una llista de destinataris preparada.

Documents de referència / enllaços:

Instrucció XX/2006, relativa al procediment a seguir per a l’edició de les publicacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ens i empreses que en depenen

Guia d’estil gràfic gencat No hi ha informació sobre impressió de webs

Programa d’identificació visual de la Generalitat

Acord de la Comissió Central de Subministraments sobre el consum de paper d’oficina

Prevenció de la contaminació al sector d’arts gràfiques, Manuals d’ecogestió, 12. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2003 Betrieblicher Umweltschutz: Druckindustrie und Papierverarbeitung. Wirtschaftsministerium Baden-Würtemberg, 2006 Guia interpretativa per a l’autoavaluació ambiental d’empreses del sector gràfic d’acord amb la Llei 3/1998 Documents de referència sobre les millors tecnologies disponibles aplicables a la indústria: La indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró.