Introducció
2. Els impactes ambientals relacionats amb les publicacions
1. Consideracions prèvies
La gran majoria de departaments i serveis de la Generalitat (i, per extensió, de les administracions públiques) elaboren publicacions i altres materials de comunicació a fi de fer conèixer llurs polítiques i accions concretes engegades, o de donar informació sobre temes específics.
Per a l’Administració pública, les publicacions són una eina bàsica per comunicar les polítiques sectorials, les campanyes o els resultats d’investigacions, i per presentar balanços de gestió a la societat civil i el sector empresarial. S’utilitzen multitud de tipologies: llibres, guies, tríptics, cartells expositius...
Com qualsevol producte, l’edició d’una publicació comporta un impacte ambiental a causa del consum de recursos (paper, tintes, aigua, energia...), les emissions durant la fabricació i distribució, i els residus un cop esgotat el seu cicle de vida. A més del contingut de la publicació, el seu contenidor o format dóna un missatge implícit al públic objectiu, de manera conscient o inconscient, de part del Departament que l’ha elaborada.
Quan es fa una publicació, sempre hi ha la motivació de traslladar un missatge d’una manera especial o original, i d’arribar a la màxima audiència possible. Aquesta motivació fàcilment es tradueix a buscar l’originalitat a través del material, el format original i una tendència a un tiratge excessiu.
Des del punt de vista de la sostenibilitat, cal tenir present que les publicacions, destinades a un públic ampli, són un mirall important que reflecteix el nostre compromís: si allò que diem és coherent amb allò que fem, i si som capaços de practicar allò que prediquem.
2. Els impactes ambientals relacionats amb les publicacions
Tot i que l’impacte ambiental més important en el procés d’elaboració d’una publicació es produeix en la impremta (utilització de paper, tintes...), hi ha una sèrie de decisions que es prenen anteriorment a la contractació de la impressió i que tenen una influència molt significativa respecte de la magnitud de l’impacte.
Per tant, hi ha diferents passos a considerar per minimitzar l’impacte:
- primer de tot, l’anàlisi de necessitats: preguntar-se si és útil i necessari produir el document en qüestió, i si, en comptes de ser un document imprès en paper, no podria ser un document en format electrònic
- segona, afinar el tiratge més adequat, el millor format: nombre de pàgines, mida de lletra, i altres qüestions relacionades amb el disseny
- tercera, la tria d’una impremta que incorpori Bones Pràctiques ambientals durant el procés d’impressió
- i, finalment, l’optimització de la distribució des del punt de vista ambiental.
La Guia vol ser una eina per ajudar a definir totes aquestes variables pas a pas per minimitzar l’impacte ambiental relatiu a les publicacions institucionals, i per aplicar-hi criteris d’ecodisseny. Cada apartat inclou una descripció d’impactes i possibles solucions. S’estructura en forma d’arbre, per orientar el procés de presa de decisions.
3. Aspectes ambientals
Les publicacions sostenibles han de tenir en compte els aspectes ambientals en totes les fases de disseny –des de l’inici en què es decideix que cal una publicació en paper fins al final quan la publicació arriba al seu públic objectiu- i aplicar els principis de l’ecodisseny.
Això vol dir que les consideracions ambientals no només han d’estar presents en el moment en què s’imprimeix la publicació, sinó des del moment en què es detecta la necessitat de comunicar un missatge a un públic objectiu.
Ja en la definició de les característiques del públic a qui volem destinar el missatge, hem de tenir en compte les consideracions ambientals. Una primera decisió a prendre és el nombre d’exemplars i en quantes llengües, a més del català, cal difondre la publicació en el cas de preveure que la publicació tindrà difusió fora de l’àmbit lingüístic català.
Aleshores, cal decidir si es farà una edició en cada llengua: una en català, una en anglès, etc. O bé es farà una edició plurilingüe. Aquesta decisió té proporció directa amb la quantitat de recursos (paper, tintes, energia...) necessaris per produir la publicació.
En el cas que la publicació hagi de tenir molta difusió fora de l’àmbit lingüístic català i un tiratge llarg, perquè és objectivament interessant, és millor edicions separades: una en català, una en anglès, una en castellà...
Però si no és possible afinar en la previsió de la difusió o el tiratge és limitat, o ambdues coses, és millor publicar un text en català complet amb il•lustracions i d’altres elements; i incloure al final de la publicació unes planes de color diferent amb el text, i només el text, en altres llengües i en un cos de lletra més petit. Un exemple d’això és la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura.
El segon gran moment en què s’han de tenir en compte les consideracions ambientals és el disseny de la publicació. A l’hora de definir qüestions com el format, el tiratge o els colors, cal tenir present l’ús racional dels recursos per no dissenyar un producte que posteriorment malbarati paper o tintes en la seva producció. Per tant, aspectes de disseny com les mides o el nombre de tintes són fonamentals per fer un ús racional dels recursos. Gran part dels impactes ambientals que es generen en el procés de producció d’una publicació es decideixen en el moment del disseny, i no depenen directament de la impremta.
Finalment, els altres dos grans moments en què cal prendre en consideració els aspectes ambientals són el moment de la producció i la difusió final del producte. Aspectes com el tipus de paper, el tipus de tintes emprat o si la impremta compta amb un sistema de gestió ambiental, preferentment certificat, i també l’estalvi de recursos en la distribució, són fonamentals per editar una publicació sostenible. Els impactes ambientals en la fase de preimpressió, anteriorment la preparació de fotòlits, es poden minimitzar aplicant processos digitalitzats. El procés de postimpressió, la manipulació fins a obtenir el producte final (plegat, encolat, enfilat, grapat, ensobrat...), també pot tenir més o menys impacte ambiental, segons els productes i processos que es prioritzin.
4. Planificació del temps
Una bona gestió del temps en la planificació d’una publicació estalvia temps, diners i recursos.
Tota publicació, ja sigui electrònica o en paper, requereix que la versió definitiva i corregida es maqueti. Per tant, no és recomanable enviar el text a maquetar i corregir alhora per guanyar temps perquè al final és doble feina per a l’editor, hi perd el doble de temps i acaba encarint i retardant tot el procés d’edició.
Pel que fa a la impressió de publicacions en paper, sovint s’inclou una clàusula de rapidesa en el contracte que premia el lliurament de la publicació abans de la data establerta. La urgència en la impressió augmenta l’impacte ambiental de la publicació perquè impedeix fer un ús estalviador dels recursos. Per exemple, la urgència fa que s’hagin de netejar més sovint les màquines per canviar les tintes i finalitzar la publicació abans d’hora.
En canvi, si una bona planificació del temps fa innecessària la clàusula de rapidesa, la impremta pot encaixar l’encàrrec entre altres feines i utilitzar de manera racional i estalviadora les màquines i les tintes.
Per tant, sempre que sigui possible, cal dur a terme una bona planificació del temps, és a dir, ser conscient i respectar el temps que requereix cada una de les fases de la producció d’una publicació des del moment que es detecta la necessitat de comunicar fins que la publicació arriba al públic objectiu.