Una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions) és la instal·lació que,
emplaçada a l’interior dels edificis, permet l’accés
efectiu, lliure i de qualitat als diversos serveis de telecomunicacions.
Els edificis de nova construcció, o aquells sotmesos a gran rehabilitació, han de comptar amb una ICT, que ha d'incorporar, com a mínim, els serveis següents:
La infraestructura ha de permetre la captació, mitjançant l’antena, l’adaptació del senyal i la distribució a tots els habitatges dels diferents programes de televisió i ràdio que s’emeten lliurement per ones terrestres. Això inclou actualment els canals de TDT en servei.
La normativa obliga a preveure la distribució a tots els habitatges dels canals que es puguin rebre mitjançant una antena parabòlica, la instal·lació de la qual no és obligatòria.
Es obligatòria la instal·lació del cablejat de telefonia fins a l’interior dels habitatges, de manera que l’operador únicament hagi de connectar-se al punt d’entrada de l’edifici, quan es contracti el servei.
La ICT ha d'incorporar els espais i les canalitzacions necessaris per a una futura instal·lació d’aquest servei.
L’origen de les ICT es troba en el Reial decret 1/1998 sobre infraestructures
comunes d’accés als serveis de telecomunicacions a l’interior
dels edificis. A partir d'aquesta norma i atesa la transferència
de competències sobre recepció i distribució dels
senyals de radiodifusió sonora i de televisió del Reial decret
2625/1982, de 24 de setembre, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar una
normativa específica per regular les ICT en l'àmbit català.
Aquesta normativa ha estat finalment anul·lada i actualment s'aplica el
desenvolupament normatiu estatal.